El recompte definitiu de les eleccions celebrades aquest dimarts a Israel ha ratificat el Likud del primer ministre, Benjamin Netanyahu, com la llista més votada. Tanmateix, ni el seu bloc ni el que encapçala Gadi Eisenkot han assolit la barrera clau dels 61 escons a la Knesset, segons les dades actualitzades de la Comissió Electoral Central, la qual cosa anticipa una llarga fase de converses per intentar evitar nous comicis.
Netanyahu i els seus socis, els ultradretans Itamar Ben Gvir i Bezalel Smotrich, juntament amb els partits ultraortodoxos Shas i Judaisme Unit de la Torà, sumen 53 diputats, 27 dels quals del Likud, que millora les previsions dels sondejos de la setmana passada. A l’altre costat, Yashar, la formació de l’excap de l’Estat Major Eisenkot, obté 21 escons i, amb els seus aliats de Juntos --el partit de Naftalí Bennet i Yair Lapid--, Els Demòcrates --aliança de Laboristes i Meretz-- i Israel Beitenu d’Avigdor Lieberman, arriba a 48 escons.
El gran salt l’han fet els partits àrabs, que signen el seu millor resultat fins ara amb 19 parlamentaris --11 per a la Llista Conjunta i 8 per a la Llista Àrab Unida--, quedant en posició de decidir la governabilitat. L’alta participació d’aquest electorat, que representa el 20% de la població israeliana, ha estat determinant, un extrem que Netanyahu i el Likud han posat en qüestió.
En aquest context, Israel es despertava dijous amb la notícia que el Shin Bet, el servei de seguretat interior, investiga una possible ingerència estrangera en favor de les llistes àrabs. Les mirades s’han dirigit principalment a Qatar i a la Llista Àrab Unida, que ja va donar suport el 2021 al denominat Govern del canvi de Bennet i Lapid i el líder del qual, Mansur Abbas, va ser ministre en aquell Executiu.
Més tard, la Comissió Electoral, el president de la qual va sol·licitar la investigació, va precisar que la "integritat" de les eleccions no s’ha vist compromesa i va descartar que el cas pugui alterar el resultat final o forçar una repetició dels comicis. Al seu torn, el Shin Bet va subratllar que la recerca estava "enfocada i limitada en el seu abast" i va advertir que no es pot culpar tot un grup que "va sortir a votar de manera democràtica i legal".
Eisenkot ha carregat contra Netanyahu i el Likud, acusant-los d'"una campanya organitzada per deslegitimar el resultat" perquè "han perdut" i ha promès que no permetrà que es bloquegi la jura dels nous diputats de la Knesset, prevista per al 10 de novembre. A més, ha reiterat que en l'oposició ja treballen en una llei per obligar els joves ultraortodoxos a servir a l'Exèrcit i en la creació d'una comissió d'investigació sobre l'atac de Hamàs del 7 d'octubre de 2023.
El paper clau de Herzog en la formació de Govern
En aquest escenari, el president d'Israel, Isaac Herzog, assumeix ara un rol decisiu. A partir del 4 de novembre iniciarà la ronda de consultes amb els dirigents de les diferents formacions, que li hauran de traslladar a qui consideren idoni com a proper primer ministre. Amb aquestes recomanacions, Herzog designarà el candidat que, al seu parer, tingui més opcions d'agrupar suports, sense que hagi de ser necessàriament el líder del partit més votat, és a dir, Netanyahu.
La persona triada disposarà de 28 dies per presentar el seu Executiu, amb la possibilitat de rebre una pròrroga de 14 dies addicionals. Al terme d'aquest termini, l'aspirant i el seu gabinet hauran de sotmetre's a la confiança de la Knesset, on n'hi haurà prou amb obtenir més vots favorables que contraris. Si no ho aconsegueix, Herzog podrà encomanar l'intent a un altre diputat --previsiblement el líder del bloc rival--, que tindrà 28 dies sense ampliació per formar Govern, o comunicar al president del Parlament que no veu viable que cap membre de la cambra ho aconsegueixi.
Si aquest segon intent fracassa o el president conclou que no hi ha marge per formar Executiu, la Knesset comptarà amb 21 dies perquè 61 diputats es posin d'acord a proposar el seu propi candidat. Si tampoc aquesta via prospera, el país tornarà a les urnes en un termini màxim de 90 dies.
L'oposició es coordina i explora aliances
Mentrestant, el bloc opositor ha començat aquest dijous a moure's per coordinar posicions. Eisenkot s'ha entrevistat amb Bennet, mentre que el líder de Els Demòcrates, Yair Golan, ha mantingut trobades tant amb el dirigent de Yashar com amb Lapid i ha promès que no deixarà "pedra sense remoure" per "salvar Israel" al costat dels seus aliats.
Golan, l’únic dels principals referents de l’oposició que s’ha mostrat obertament partidari d’incloure els àrabs israelians en el futur Executiu, s’ha reunit també amb el líder de la Llista Àrab Unida. "És hora d’actuar. La nostra responsabilitat és no perdre l’oportunitat de canvi i salvar Israel", ha defensat.
En paral·lel, Lieberman, un altre dels pilars del bloc opositor, ha deixat clar que no contempla treballar ni amb els partits àrabs ni amb Netanyahu, de qui va ser ministre en el passat, després d’informacions que suggerien que no responia les trucades dels seus socis i es temia un possible canvi de bàndol. "L’única coalició que consideraríem seria una composta exclusivament per partits sionistes, inclòs el Likud però sense Bibi", ha puntualitzat.
Escenaris oberts i possibles combinacions
Sobre el paper, Netanyahu ho té difícil per reunir més suports que rebuigs, ja que tant el bloc d’Eisenkot com les llistes àrabs votarien en contra, tret que el primer ministre aconseguís trencar la disciplina d’algun dels partits opositors. Bennet i Lieberman, tots dos dirigents de dreta, van col·laborar amb ell en el passat.
Per a l’oposició, la principal opció passa per atraure la Llista Àrab Unida, els 8 escons de la qual els permetrien arribar a 56 i superar així els 53 diputats alineats amb Netanyahu, donant lloc a un Govern en minoria. En aquest esquema podrien comptar, almenys de manera externa i puntual, amb el suport de la Llista Conjunta.
A més, des de Judaisme Unit de la Torà s’ha plantejat la possibilitat de trencar amb Netanyahu i donar suport a Eisenkot, sempre que aquest renunciï als seus plans d’imposar el servei militar als joves ultraortodoxos, una de les línies vermelles marcades per l’excap de l’Estat Major, segons ha publicat Ynet. Aquest moviment afegiria 7 escons al bloc opositor, que se situaria així en 55.
L’altra alternativa sobre la taula, que de moment rebutgen els líders d’ambdós blocs, és un Govern d’unitat en el qual participarien Likud i Yashar i, previsiblement, els partits de Bennet i Lieberman, quedant fora els ultraortodoxos i els ultranacionalistes. El principal escull en aquest cas seria decidir qui ocuparia primer la prefectura del Govern en un eventual sistema de rotació.