La Organització d'Estats Americans (OEA) ha alertat aquest dijous que les xarxes de narcotràfic estan recorrent cada vegada més a persones sense experiència criminal per traslladar drogues a Europa, en la seva majoria individus que s'impliquen per primera vegada en aquest tipus de delictes i que no formaven part de les estructures delictives.
Segons l'estudi "Correus Humans de Drogues. Fortaleciment de Capacitats Institucionals", elaborat a partir d'entrevistes a més de 400 reclusos en presons d'origen i destí per traçar els seus perfils i formes de captació en les rutes de la droga, l'OEA subratlla que el 87% de les 'mules' mai havia estat a la presó i que el 85,9% no havia participat abans en transport d'estupefaents.
"Hem trobat que no són delinqüents de carrera", ha explicat Antonio Lomba, cap de la Unitat de Fortaleciment Institucional de la Secretaria Executiva de la Comissió Interamericana per al Control de l'Abús de Drogues (SE-CICAD), durant la presentació del document, remarcant que el perfil d'aquestes 'mules' s'allunya de l'estereotip de "traficant professional".
L'informe detalla que, en molts casos, qui creuen fronteres amb droga "ocupen posicions perifèriques de les organitzacions criminals" i només manegen una part mínima de la informació sobre l'estructura. De fet, únicament un 44% de les persones entrevistades va admetre tenir algun tipus de vincle amb el grup delictiu.
"Són substituïbles, viatgen soles, tenen poca informació i assumeixen tot el risc", ha indicat l'autor de l'estudi, que recalca que, un cop detingudes, les xarxes es desentenen d'elles i les persones arrestades han d'afrontar en solitari les conseqüències penals.
Com capturen les xarxes a les 'mules'
El treball de l'OEA també posa el focus en què les organitzacions de narcotràfic s'aprofiten de la vulnerabilitat social i econòmica de qui recluten, tirant amb freqüència del seu entorn més proper per convèncer-los.
Així, el 77% de les persones entrevistades eren mares o pares, o bé tenien progenitors o parelles econòmicament dependents, i encara que comptaven amb algun ingrés, veien en la proposta un incentiu econòmic rellevant. "El problema no és la falta total de recursos, sinó que els recursos no els arriben", apunta Lomba, que detalla que les quantitats ofertes per introduir droga de manera il·legal a Europa equivalen a entre set i vuit mesos de salari.
L'estudi afegeix que les xarxes recorren de forma habitual a amics o familiars per acostar-se a les 'mules': sis de cada deu van ser captades per algú del seu cercle, mentre que el 14,3% de les dones va acceptar transportar droga després de ser persuadida pel seu company. "La proposta arriba per algú proper i a vegades en moments de molta necessitat", subratlla un dels autors, al descriure persones que "no tenen la consciència del risc".
Els principals països d'origen detectats són Colòmbia i Perú, tot i que les organitzacions empleen ciutadans de diferents punts d'Amèrica Llatina per realitzar els enviaments. Els mètodes també varien segons el perfil: les modalitats més habituals van ser la càrrega aèria, amb un 25,8%, i el equipatge facturat, amb un 23,3%.
En menor proporció, les 'mules' van recórrer a la ingesta de paquets, 10,3%, al transport en equipatge de mà, 9,2%, o a la droga adherida al cos, 8,3%. La majoria de les persones consultades estava implicada en el trasllat d'una sola substància, principalment cocaïna en pols.
El projecte impulsat per l'OEA pretén reforçar la resposta institucional mitjançant programes de formació i accions de sensibilització, com fòrums de debat, en àmbits clau com la detecció, detenció i judici dels correus humans de drogues.
"Per construir una política criminal efectiva davant del narcotràfic, primer hem de comprendre millor a qui estem investigant i quin lloc ocupen aquestes persones dins de les organitzacions criminals", ha conclòs Sol Purita, una altra de les autores de l'informe.