L'especialista en Microbiologia i Parasitologia de l'Hospital Germans Trias, Gema Fernández Rivas, portaveu de la Societat Espanyola d'Enfermetats Infeccioses i Microbiologia Clínica (SEIMC), considera "altament improbable" que a Espanya es registrin infeccions en humans pel virus Shamonda, si bé matisa que "el risc zero no existeix".
Ho ha explicat en una entrevista concedida a Europa Press després de conèixer el falleixement a França d'un home infectat per aquest virus i que presentava una immunodepressió greu. És el primer episodi documentat de transmissió a humans, ja que fins a la data Shamonda només s'havia detectat en animals.
Fernández qualifica el cas com un "hallazgo excepcional" i llança un missatge de calma a la ciutadania, al remarcar que "no hi ha motiu per a l'alarma social". En el supòsit que aparegués algun contagi humà a Espanya, on ha recordat que ja s'han identificat infeccions en animals, sosté que el patró epidemiològic i el perfil del pacient serien "el mateix" que en el cas francès.
La microbióloga insisteix que "no existeix risc de propagació per a la població general", després de precisar que la infecció d'una persona clínicament vulnerable "no significa necessàriament que el virus hagi mutat per adaptar-se als humans de forma generalitzada". En aquest sentit, descarta que Shamonda pugui originar una epidèmia o una pandèmia.
"Perquè un patogen provoqui una epidèmia o una pandèmia en l'home, ha de complir requisits biològics molt específics que aquest virus no posseeix. Malgrat haver infectat un humà, la quantitat de virus a la sang del pacient és insuficient com per poder infectar un altre mosquit que piqui a altres persones", ha explicat.
La immunodepressió severa, clau en el cas detectat a França
Gema Fernández identifica la immunodepressió severa del pacient francès com a "factor determinant" en la infecció. Assenyala que, en situacions d'aquest tipus, es trenca la barrera natural que exerceix el sistema immunitari, de manera que patògens que normalment no es consideren infectius per a les persones poden arribar a invadir l'organisme.
A més, detalla que la "hipòtesi més plausible" sobre la via de transmissió és la picada d'un mosquit, igual que ocorre en els animals, en els quals el gènere 'Culicoides' actua com a vector. "Durant la primavera i l'estiu de 2026, es va registrar una elevada circulació del virus Shamonda en ramaderies de l'est de França, per la qual cosa en aquest període d'alta circulació el pacient hauria estat picat pel mosquit infectat", ha apuntat. La combinació d'aquesta exposició amb la baixa immunitat de l'home hauria afavorit el desenvolupament de la infecció.
Malgrat això, l'experta subratlla que les autoritats sanitàries continuen analitzant si la mort del pacient es va deure realment a l'acció directa del virus Shamonda.
Respecte al possible impacte d'aquest patogen en humans, indica que "no se sap bé, ja que només hi ha hagut un cas, almenys notificat". En el pacient francès, la infecció va derivar en un quadre greu que va afectar al sistema nerviós central. Segons afegeix, aquest desenllaç podria ser el que s'esperava en persones immunodeprimides, mentre que en individus immunocompetents la infecció podria cursar de forma asimptomàtica.
Clima, salut animal i salut humana, cada cop més connectats
La microbiòloga relaciona l'expansió del dípter 'Culicoides' amb l'augment global de les temperatures i els canvis en els patrons de pluja, factors que faciliten el seu avanç cap a latituds més al nord. Al mateix temps, assenyala que existeix un elevat nombre de bestiar infectat, la qual cosa incrementa la càrrega vírica en l'entorn.
"Encara que la barrera d'espècie sigui forta davant dels humans, un nivell alt de virus circulant en les poblacions d'insectes, augmenta la probabilitat que individus altament vulnerables o immunodeprimits entrin en contacte amb ell", ha assegurat.
També destaca que la ràpida seqüenciació del linatge europeu (SHAV-Europe) en explotacions ramaderes durant els mesos d'estiu va permetre als laboratoris de referència i a les institucions públiques rastrejar l'origen del patogen quan va sorgir la sospita en la mostra clínica humana.
Per concloure, Fernández recalca que la població "no ha de canviar els seus hàbits ni alarmar-se". "La notícia posa de manifest la importància dels controls epidemiològics i la sanitat veterinària, però per al ciutadà comú el risc sanitari és pràcticament nul", ha conclòs.