El primer ministre de Pakistan, Shehbaz Sharif, ha llançat aquest divendres una dura advertència a Índia al recalcar que "qualsevol intent" de desviar cap al seu territori els cabals del riu Indo que corresponen a Islamabad en virtut de l'acord signat el 1960 serà interpretat per les autoritats paquistaneses com un "acte de guerra".
"L'aigua mai no ha de ser utilitzada com una arma. Els rius han de nodrir les nacions i no dividir-les. Qualsevol intent per aturar, impedir o desviar la part de Pakistan en les aigües serà considerat un acte de guerra. Índia no ha de cometre cap error", ha afirmat davant l'Assemblea General de l'ONU, que aquest any celebra la seva 81a sessió.
Des de Nova York, Sharif ha subratllat la rellevància "vital" dels recursos hídrics compartits de la conca de l'Indo, no només per a Pakistan sinó per a tot el subcontinent, i ha insistit que la decisió adoptada l'any passat per Nova Delhi de "mantenir en suspens el tractat existent no té cap base legal".
"De fet, les seves reclamacions i les seves accions han estat rebutjades per experts de Nacions Unides i més recentment per la Cort Permanent d'Arbitratge", ha recordat, abans de remarcar que, per a Islamabad, "el tractat continua sent vàlid, vinculant i plenament operatiu".
El cap del Govern paquistanès ha denunciat a més el que ha descrit com "agressió externa" d'Índia l'any passat, en referència a l'intercanvi de bombardejos entre ambdós països a començaments de maig. "Les nostres valentes forces armades van respondre amb professionalisme, van silenciar l'enemic (...) i li van donar una lliçó que mai oblidarà", ha assenyalat sobre l'operació ordenada per Nova Delhi principalment contra la zona de Caixmir administrada per Pakistan.
Sharif ha aprofitat per expressar el seu reconeixement a l'aleshores president dels Estats Units, Donald Trump, per "el seu lideratge decidit i visionari (que) va salvar milions de vides".
"La seva oportuna intervenció va arribar en un punt d'inflexió decisiu quan dos països veïns amb armes nuclears es trobaven al límit d'una guerra oberta. I qui sap, l'abast de la devastació que hauria ocorregut si no hagués intervingut el president Trump en aquell moment crític", ha indicat, reclamant al mateix temps que es garanteixi "que el sud d'Àsia mai més torni a estar al límit d'aquest precipici".
En aquest context, ha exigit una "solució justa" a la qüestió de Cachemira i, en particular, "que Nacions Unides compleixi amb el compromís d'un plebiscit lliure i imparcial sota els seus auspicis", tal com recull una resolució aprovada el 1948.
Sharif ha lamentat que, des de llavors, "generacions han suportat ocupacions il·legals, detencions arbitràries, execucions extrajudicials, desaparicions forçades, violència sexual i càstig col·lectiu" i el "intent d'alterar l'estatus legal" de Jammu-Cachemira.
A la població de la regió, el primer ministre ha promès que Islamabad utilitzarà "totes les nostres eines diplomàtiques, polítiques i morals per donar-los suport fins que tinguin el dret a l'autodeterminació". "Cachemira ha estat i sempre serà la vena jugular del Pakistan", ha rematat.
Alerta sobre terrorisme i situació a Afganistan
En un altre tram del seu discurs, el mandatari ha posat el focus en la amenaça del terrorisme, que, segons ha recordat, "ha sacrificat gairebé 100.000 vides" al Pakistan i ha generat "pèrdues econòmiques que superen els 150.000 milions de dòlars".
"Com a Estat de primera línia en la lluita contra l'amenaça del terrorisme, hem combatut terroristes a les nostres pròpies ciutats, a les nostres pròpies muntanyes i al llarg de les nostres fronteres", ha defensat, assegurant que "el món és més segur avui gràcies" a les Forces Armades paquistaneses.
Malgrat això, ha advertit que el veí Afganistan continua servint de refugi al Tehrik-i-Taliban (TTP), coneguts com talibans paquistanesos, i al grup separatista Exèrcit de Lliberació de Balutxistan (BLA), que, ha denunciat, "operan" des del territori afgà "amb l'objectiu de desestabilitzar el Pakistan".
"Tots aquests atacs, incloses les incursions des del territori afgà, han de detenir-se de manera adequada. Les autoritats afganes han de complir els seus compromisos internacionals i prendre mesures verificables i decisives per assegurar que el sòl afgà mai més s'utilitzi contra el Pakistan ni cap altre país", ha reclamat dirigint-se a Kabul.
Tensió a Orient Pròxim i mediació del Pakistan
Sharif ha abordat igualment l'escalada a Orient Pròxim després de l'ofensiva iniciada al febrer pels Estats Units i Israel contra Iràn, lamentant que, com a conseqüència, "s'han perdut vides valuoses, les economies s'han ressentit, rutes marítimes de vital importància, en particular l'estret d'Hormuz, s'han vist sotmeses a una greu pressió".
El primer ministre ha reivindicat el paper mediador del seu Govern, que "va decidir actuar amb rapidesa" i "va aconseguir reunir Washington i Teheran sota el mateix sostre a Islamabad".
"Des de les converses d'Islamabad fins al memoràndum d'enteniment (del passat juny), s'han pres molts passos històrics per posar fi a aquest conflicte greu", ha destacat, agraint al cap de la Defensa paquistaní, el mariscal de camp Asim Munir, i al viceprimer ministre i ministre d'Exteriors, Ishaq Dar, per la seva implicació.
El dirigent ha alertat d'"un perillós repunt de les hostilitats" a la regió i ha demanat que "enmig del soroll dels míssils, els drons i els trets, la veu de la diplomàcia ha de ressonar amb encara més força".
Ha defensat, a més, que els estrets d'Ormuz i de Bab el Mandeb "han de romandre oberts, connectant els països (...) portant la promesa de la prosperitat i no els perills de la guerra" i ha condemnat els atacs perpetrats en les últimes setmanes pels rebels hutís de Iemen contra territori saudita, expressant el seu suport a Aràbia Saudita.
"Els atacs a La Meca han indignat a tots els musulmans de tot el món", ha afirmat, subratllant que es tracta d'"una línia vermella que mai s'ha de creuar".
En aquest sentit, ha reafirmat el compromís de Pakistan amb l'Acord de Defensa Conjunta de La Meca, subscrit amb Aràbia Saudita i Turquia, i ha reiterat que dita aliança "no s'adreça contra cap país".