La presidenta de Mèxic, Claudia Sheinbaum, va respondre aquest dijous el mandatari dels Estats Units, Donald Trump, subratllant que les autoritats mexicanes actuen per dissuadir els migrants que viatgen en caravanes amb la intenció d’arribar al territori nord-americà, i que la major part dels seus integrants acaba retornant als seus països d’origen.
"Des que ha arribat el president Trump no ha arribat cap caravana migratòria a la frontera nord", va assenyalar la dirigent mexicana en la seva conferència de premsa diària, on va explicar que els funcionaris informen a qui participen en aquestes caravanes que "és molt difícil passar als Estats Units".
Sheinbaum va precisar que "si el seu objectiu és arribar als Estats Units, doncs no ho podran aconseguir perquè no hi ha aquesta possibilitat. Busquem la manera que tornin als seus països de manera segura o, si algú es vol quedar a Mèxic sota certes condicions, en un lloc determinat, ho pot fer", insistint que, un cop reben aquesta informació, "la majoria d’ells prefereix tornar al seu país".
La mandatària va detallar que actualment hi ha dues caravanes localitzades en territori mexicà. Una es troba a l’estat de Chiapas i, segons va indicar, ara mateix té menys de cent persones, davant de les més de 500 amb què es va formar inicialment.
La segona caravana procedeix de Honduras i, tot i que Sheinbaum no va oferir xifres concretes sobre la seva mida, va remarcar que serà atesa amb suport humanitari i sota el respecte als Drets Humans.
Advertència de Trump a Mèxic
Trump, a través d’un missatge difós a les xarxes socials, va llançar una amenaça a Mèxic de duplicar els aranzels vigents si no pren mesures més contundents per frenar el pas de migrants, al·ludint a un intent d’"invasió" dels Estats Units en el context de les noves caravanes que avancen des de l’Amèrica Central.
Al mateix temps, diversos mitjans han assenyalat que grups de hondurenys i salvadorencs continuen desplaçant-se des del sud de Mèxic, animats per la victòria electoral dels demòcrates a les eleccions de mig mandat, que els atorga el control del Congrés i alimenta l’expectativa de possibles canvis en la política migratòria nord-americana.