Un jutge obliga a De la Espriella a disculpar-se per vulnerar la neutralitat religiosa en la seva investidura

Un jutge ordena a Abelardo de la Espriella disculpar-se per vulnerar la neutralitat religiosa en la seva presa de possessió i fixa mesures per a futurs actes oficials.

2 minuts

fotonoticia 20260827121709 1920

fotonoticia 20260827121709 1920

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

2 minuts

Més llegides

Un jutge ha ordenat al president de Colòmbia, Abelardo de la Espriella, que demani perdó públicament al país per "vulnerar la neutralitat religiosa" durant el seu acte de presa de possessió, celebrat el passat 7 d'agost a la ciutat de Cali. En aquella cerimònia van intervenir diversos líders espirituals que van dur a terme un acte conjunt de fe i oració.

La resolució judicial respon a l'acció presentada per un ciutadà, que va acudir als tribunals al considerar que el que havia ocorregut suposava una "violació dels drets fonamentals a la llibertat de consciència i culte". La Justícia ha recolzat així els seus arguments.

Segons es detalla en la sentència, l'esdeveniment oficial va incloure un segment identificat com "invocació i lloança", en el qual van participar representants de tres confessions diferents. A més, en el recinte on va tenir lloc la investidura es va exhibir una imatge de la Verge de Fàtima, element que el jutge també ha tingut en compte.

Entre les autoritats religioses presents figuraven el monsenyor Francisco Javier Múnera Correa, president de la Conferència Episcopal de Colòmbia; el rabí David Michaan, en representació de la comunitat jueva; el pastor Eduardo Cañas Estrada, líder de l'organització evangèlica Manantial de Vida Eterna; i el pare Rodolfo Londoño de la Espriella, nou capellà de la Casa de Nariño i familiar del cap de l'Estat.

Per al magistrat, tots aquests components "desconocien el deure de neutralitat religiosa que han de mantenir les autoritats en l'exercici de les seves funcions públiques", d'acord amb la informació difosa per l'emissora Radio Caracol.

El fallo subratlla igualment que els servidors públics mantenen intacta la seva llibertat de culte. No obstant això, quan actuen com a autoritats han d'abstenir-se de vincular l'exercici de les seves responsabilitats oficials amb una confessió concreta.

La decisió judicial inclou a més una sèrie d'ordres addicionals per impedir que fets similars es repeteixin en futurs actes institucionals. En particular, exigeix a la Presidència que emeti una directiva dirigida a tots els funcionaris amb l'objectiu d'assegurar "el respecte a la neutralitat religiosa en actes oficials".

Amb aquesta mesura es pretén fixar criteris clars perquè les activitats de l'Estat no suposin una preferència per una determinada religió i, al mateix temps, reforçar la distinció entre l'exercici personal de la llibertat religiosa i les actuacions realitzades en nom de les institucions públiques.

Hola, soy Fren. ¿Cómo te ayudo?