El principal dirigent opositor de Tanzània, Tundu Lissu, ha estat declarat culpable d’incitació en el procés obert després del seu arrest a l’abril de 2025, tot i que el tribunal l’ha absolt del delicte de «traïció», pel qual podia enfrontar-se a la pena de mort.
En la seva resolució, l’òrgan judicial responsable del cas ha conclòs que la Fiscalia no va aportar proves suficients per sostenir l’acusació de traïció contra Lissu, de 58 anys i líder del Partit de la Democràcia i el Desenvolupament (Chadema, per les sigles en suahili). Per això, l’ha absolt d’aquest càrrec en considerar que no havia quedat acreditat que tractés d’intimidar les autoritats amb les seves manifestacions públiques.
No obstant això, el tribunal sí que ha donat per provat que les seves intervencions en actes de campanya van constituir un delicte d’«incitació», després que cridés a impedir o alterar la celebració de les eleccions generals de 2025 en sostenir que estarien viciades pel frau, segons informa el diari tanzà ‘The Citizen’.
Chadema denuncia des de fa anys una campanya d’assetjament per part del Govern tanzà, al qual responsabilitza de desqualificacions arbitràries i d’ordenar a les forces de seguretat una repressió violenta contra els seus simpatitzants i aspirants a càrrecs públics. El partit emmarca en aquest context el procés contra Lissu, qui en aquesta causa s’arriscava a una condemna a mort.
L’opositor, advocat de professió i que s’ha defensat a si mateix durant el judici oral, ha mantingut en tot moment la seva innocència. Ha sostingut que les seves declaracions s’inscrivien en una campanya política a favor d’una reforma constitucional i electoral, i ha afegit que les van treure de context per poder-lo imputar.
Lissu és una de les figures més reconeixibles de l’oposició tanzana i va ser candidat en les presidencials de 2020, en què va quedar en segon lloc darrere l’aleshores president, John Magufuli. Després de sobreviure a un intent d’assassinat el 2017, es va exiliar i posteriorment va tornar al país africà per concórrer a aquests comicis.
En aquella cita electoral, Magufuli va obtenir prop del 83% dels vots --enfront del 12,8% de Lissu-- i el partit governant es va fer amb el 99% dels vots, fet que va portar l’opositor a denunciar un frau massiu i a abandonar de nou el país, al·legant que rebia amenaces de mort que posaven en perill la seva integritat.
Magufuli va morir al març de 2021 i va ser reemplaçat per la seva aleshores vicepresidenta, Samia Suluhu Hassan, que va anunciar un procés de diàleg amb l’oposició. Aquest gest va animar Lissu a tornar a Tanzània i intentar posar en marxa una nova candidatura presidencial, iniciativa que va quedar truncada després de la seva detenció l’any passat, pocs mesos abans de les eleccions.
Suluhu Hassan, del partit governant Partit de la Revolució (CCM, per les sigles en suajili), es va imposar aleshores a les urnes --i va ser elegida per primera vegada mitjançant vot popular-- amb més del 97,6% dels suports, després de la desqualificació de Chadema i de la retirada de la candidatura de Luhana Mpina, aspirant de l’altra també opositor Aliança per al Canvi i la Transparència (ACT-Wazalendo).
Les eleccions van desencadenar una onada de protestes que va ser reprimida durament per les forces de seguretat. Segons la investigació d’una comissió tanzana, els incidents van deixar com a mínim 500 morts, tot i que l’oposició va sostenir que l’equilibri real era molt superior, en un clima d’alarma reiterada per diverses organitzacions no governamentals.