Calificar un infart com a accident laboral exigeix examinar la relació entre la dolència i el treball. Estar desplaçat per encàrrec de l’empresa és una dada rellevant, però no converteix totes les hores del viatge en temps de prestació de serveis.
L’article 156 de la Llei general de la Seguretat Social defineix l’accident de treball per la seva connexió amb l’activitat per compte d’altri. També estableix una presumpció, llevat de prova en contrari, per a les lesions sofertes durant el temps i en el lloc de treball.
La diferència entre aquesta presumpció i la necessitat d’acreditar el vincle laboral explica per què dos episodis mèdics aparentment similars poden rebre una qualificació diferent.
L’hotel pagat per l’empresa no és l’única prova
La factura de l’allotjament acredita que l’empresa va assumir aquesta despesa. Les ordres de desplaçament poden demostrar per què el treballador era en una altra ciutat.
Tanmateix, determinar l’origen d’una baixa requereix reconstruir què feia quan van aparèixer els símptomes i quines circumstàncies hi van poder influir. No és igual una dolència que comença durant una tasca que una altra detectada en un període de descans, encara que totes dues ocorren lluny del domicili.
La jurisprudència sobre accidents en missió analitza precisament les activitats realitzades durant el desplaçament. La sentència del Tribunal Suprem 974/2017, per exemple, va examinar el cas d’una tripulant que va patir un infart a l’aparcament de l’aeroport mentre es dirigia a l’hotel de la seva base temporal.
La importància de reconstruir quan va començar l’episodi
El lloc on s’atén una urgència no té per què coincidir amb el moment en què va començar la dolència. Per això els informes mèdics, els horaris i els testimonis poden resultar decisius.
L’anàlisi ha d’identificar si els primers símptomes van aparèixer durant el treball, si hi va haver una tasca o circumstància concreta i quina documentació permet relacionar-la amb l’episodi.
Tampoc no s’ha de confondre l’existència d’antecedents mèdics amb una exclusió automàtica de l’origen laboral. La llei preveu supòsits en què malalties o defectes anteriors s’agreugen com a conseqüència d’una lesió laboral.
Què cal fer si la baixa s’ha reconegut com a comuna
La Seguretat Social disposa d’un procediment de determinació de la contingència per revisar l’origen d’una incapacitat temporal. Pot iniciar-lo el treballador o el seu representant, a més de les entitats legitimades.
La sol·licitud ha d’anar acompanyada de documentació que permeti examinar el cas, inclosos els informes mèdics i les proves disponibles. L’INSS recull la informació de les entitats afectades per resoldre la discrepància.
Quins documents poden resultar rellevants
El formulari oficial recull, entre altres documents, un informe d’empresa que descrigui l’activitat del treballador i les circumstàncies concurrents, com l’horari i la categoria professional.
En un desplaçament també convé conservar l’ordre de viatge, les comunicacions sobre les tasques, els registres de jornada i els justificants de l’allotjament. La seva utilitat depèn del que acreditin, no d’acumular documents sense relació amb l’episodi.
La sol·licitud de determinació de contingència està disponible a través dels canals de la Seguretat Social. L’expedient ha de permetre distingir el desplaçament professional, el temps de treball i les circumstàncies mèdiques que se sotmeten a valoració.