Ada Colau, candidata de Frente Amplio per a les eleccions generals del 29 de novembre, ha reconegut que un dels principals "error" de l’esquerra alternativa ha estat "ser massa moralista" amb la ciutadania, i ha apostat per una actitud més humil, centrada en el contrast d’idees i a presentar propostes concretes.
En una conversa en el pòdcast 'The Wild Project', recollida per Europa Press, Colau ha defensat que "el que cal fer és confrontar idees, propostes. Però no ser moralistes, no dir-li a la gent com ha de viure la seva vida o com ha de pensar". Al seu parer, aquest enfocament moralitzant és una fallada perquè "ningú és superior a ningú" i, a més, des del "moralismo" l’esquerra no aconseguirà guanyar unes eleccions. Per això, ha insistit a adreçar-se a la gent "de tu a tu i el respecte" i que els líders polítics es col·loquin "en un pla d’humilitat".
Colau ha descrit l’esquerra com una força "imperfecta" que no ho fa "tot bé", tot i que ha reivindicat que, tot i que la política arrossega "molts problemes", continua sent l’"instrument menys dolent" per "millorar la vida de la gent". Ha subratllat que en el seu espai polític hi ha moltes persones bolcades en l’interès general i ha posat en valor que el seu projecte vol que l’habitatge "no sigui un problema per a ningú", a més d’impulsar prosperitat, més llibertats i nous drets.
Sánchez, Feijóo i Abascal, sota la lupa de Colau
En ser preguntada pel president del Govern, Pedro Sánchez, Colau l’ha definit com un dirigent que "parla bé" però "no fa prou polítiques progressistes" i que necessita la "pressió" de l’esquerra alternativa per "passar de les paraules als fets". Ha avisat que "si no hi ha una força política com la nostra que l’obligui a fer polítiques d’habitatge, parla molt d’habitatge, però no acaba fent polítiques d’habitatge. I per a això necessita que hi hagi una força a la seva esquerra que li faci pressió".
Pel que fa al líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha ironitzat en descriure’l com un ""home de dretes força sincer"" perquè, segons ella, ha iniciat la campanya oferint arguments per "no votar-lo" en deslitzar propostes que, segons Colau, perjudiquen la majoria social, com retallar les pensions i el salari mínim.
Sobre el president de Vox, Santiago Abascal, li han retret que s’hagi negat a acudir a l’entrevista amb Jordi Wild, a diferència de la resta de candidats, i l’ha acusat de voler «controlar les regles del joc i el format». Ha recordat que «no ens sorprèn, és el mateix Abascal que va imposar el seu propi públic perquè li aplaudeixin les seves mentides —al programa 'La Revuelta' de TVE. Si fa això en campanya, imaginin què faria si arribés al Govern», ha assenyalat abans d’intervenir en un acte de campanya a Madrid.
Trencament amb Podemos i model de Front Amplio
Respecte a la divisió amb Podemos en aquests comicis, Colau ha reiterat que el seu objectiu va ser aconseguir la màxima unitat possible, en línia amb el que, segons ella, reclamava la ciutadania. Fins i tot va arribar a oferir la seva pròpia candidatura per facilitar una confluència. Tot i així, ha explicat que, malgrat estar disposada «a tot per la unitat», finalment va comprovar que Podemos «no volia ni seure a parlar». Aquesta actitud, ha indicat, va generar frustració en part de l’electorat progressista, tot i que ha evitat entrar en una batalla amb els 'morats' perquè considera que el seu rival en aquestes eleccions són les dretes.
L’aspirant a la Moncloa ha reivindicat que Front Amplio és una candidatura unitària que aplega al voltant d’una quinzena de formacions. Ha detallat que no es van organitzar primàries per confeccionar les llistes, com reclamava Podemos, perquè «no donava temps». Al seu entendre, el sistema de tria de candidats s’ha de pactar entre les organitzacions i ha assegurat que Podemos «mai no va voler seure a parlar de quin tipus de primàries fer amb les altres formacions polítiques». «Va convocar les seves pròpies primàries i ja està, perquè havia decidit anar sol. Llavors és la seva decisió, jo la respecto», ha tancat.
Accidents ferroviaris i responsabilitats polítiques
Sobre la resposta del Govern als sinistres ferroviaris d’Urda i Adamuz, que han deixat més d’un centenar de morts en menys d’un any, Colau ha considerat adequat que l’exministre de Transports, Óscar Puente, dimitís després del xoc de trens a Urda a finals d’octubre. Ha recalcat que no veu necessari estendre aquesta responsabilitat al president Pedro Sánchez, ja que «el habitual» és que renunciï qui gestiona directament la cartera afectada.
També ha defensat que Puente no abandonés el càrrec després de l’accident d’Adamuz perquè “portava poc temps de ministre responsable” i l’origen del problema estava en “desinversions de molts anys”, de manera que “no era només de la seva responsabilitat”, sinó una càrrega “acumulada”. En aquest context, ha opinat que el seu paper havia de centrar-se a “revisar-ho tot, veure què ha fallat i col·laborar amb la investigació”, sense necessitat de dimitir aleshores.
Al mateix temps, ha criticat el model de liberalització ferroviària impulsat per “PP i PSOE” i l’ús de subcontractes per al manteniment. Tot i així, Colau ha sostingut que, després del segon accident, Puente “havia d’assumir responsabilitats polítiques i dimitir”. Ha insistit que, “més enllà de culpables concrets”, la responsabilitat “general” recau “en un model que no està funcionant bé” i que comporta una “responsabilitat política” que, segons ha recordat, va reclamar “des del primer dia”.
Pel que fa al filtratge dels àudios entre maquinistes i el centre de control el dia del sinistre d’Urda, Colau ha confessat que va sentir “ràbia” en imaginar per què estaven travessant les víctimes i els seus familiars.
Habitatge: expropiacions, impostos i fi de l’especulació
En matèria d’habitatge, la candidata ha defensat la possibilitat d’expropiar pisos a fons d’inversió o d’aplicar un tribut dissuasiu per evitar l’acumulació d’habitatges en poques mans. Ha denunciat que “l’habitatge és a mans del mercat i ha fracassat” i ha reclamat regulació “per aturar els fons voltors, pels llogaters i els petits propietaris”. Al seu parer, “cal prohibir l’especulació. Prohibirem la compra de cases per llogar per sobre de preus assequibles”.
Colau ha distingit entre els impagaments de lloguer de famílies vulnerables, on considera imprescindible que l’administració intervingui amb rapidesa per oferir una alternativa habitacional i assumir el pagament de la renda al propietari, i els casos de l’àmbit “delinqüencial”, recordant que, quan dirigia l’Ajuntament de Barcelona, el consistori es personava en els procediments judicials en aquestes situacions.