El PP, Vox, Junts, PNV, Coalició Canària i UPN han sumat aquest divendres els seus suports al Congrés per rebutjar el decret llei del Govern que preveia la renovació automàtica dels contractes d'arrendament i que imposava al propietari l'obligació de compensar l'inquilí amb dotze mensualitats si optava per resoldre el contracte de manera anticipada.
Amb aquesta votació, el segon decret llei d'Habitatge, promogut per Sumar a proposta del Sindicat d'Inquilines, queda anul·lat després d'haver estat en vigor només unes hores, des de la seva entrada en vigor a les zero hores d'aquest mateix divendres.
Tots els grups que finalment han optat pel vot negatiu ja havien avançat la seva posició abans del ple. Durant la defensa del text, el ministre de Drets Socials i Consum, Pablo Bustinduy, ha aprofitat per atacar el PP, Vox i Junts pel seu rebuig al decret, acusant-los de "traicionar el poble" en benefici del "rentisme".
Bustinduy acusa el PP, Vox i Junts de "vendepatriotes"
"Vostès defensen els rics, no tenen bandera ni vergonya", ha retret el ministre, que ha arribat a qualificar de "vendepatriotes" aquells que, segons ha indicat, prioritzen els interessos de grans multinacionals davant dels de la ciutadania.
Conclòs el debat d'aquest i de l'altre decret llei d'habitatge, el president del Govern, Pedro Sánchez, ha pujat a la tribuna per llançar un avís als grups que s'oposen a les normes: "La història els jutjarà abans del que creuen i amb més contundència del que imaginen".
A petició del PSOE i Sumar, la votació s'ha realitzat de manera pública i per crida, de manera que cada diputat s'ha anat aixecant des del seu escaig per expressar el seu vot en veu alta.
Finalment, i conforme a l'anunciat per les diferents formacions, l'escrutini ha donat 166 vots favorables del PSOE, Sumar, ERC, Bildu, Podemos, BNG i Compromís, davant de 184 en contra del PP, Vox, Junts, PNV, Coalició Canària i UPN. "En conseqüència, queda derogat el decret llei --ha conclòs la presidenta del Congrés, la socialista, Francina Armengol--. Es lleva la sessió".
Claus del decret: pròrrogues i compensacions
El decret llei contemplava que, un cop superat un període mínim de cinc anys de contracte, o de set si l'arrendador era una persona jurídica, l'arrendament es renovaria de manera obligatòria per períodes successius de cinc anys, o de set en el cas d'arrendadors persones jurídiques.
La norma establia que, si el propietari optava per no continuar amb l'arrendament, hauria d'abonar al llogater una compensació equivalent, com a mínim, a dotze mensualitats de la renda d'un habitatge de característiques similars.
Aquesta indemnització quedava exclosa en certs casos, com quan el propietari, sent persona física, necessitava l'habitatge per ús propi o de familiars de fins a segon grau, quan el llogater no hagués residit en l'habitatge més de sis mesos en els dotze anteriors a la notificació o quan disposés d'un altre habitatge adequat en el mateix municipi.
Tampoc procedia el pagament si les parts signaven un nou contracte o si el llogater rebutjava una oferta fehaciente de nou contracte que respectés les condicions fixades en la norma.
A més, el decret mantenia les pròrrogues extraordinàries per a situacions de vulnerabilitat social i econòmica i per a habitatges situats en zones de mercat residencial tensionat. La primera podia assolir un any i la segona, tres anys, amb caràcter preferent davant d'altres pròrrogues extraordinàries ja previstes en la legislació.