El PP porta al Congrés un pla de 650 milions per a Ceuta i Melilla i reclama desplegar Frontex

La proposició no de llei (PNL) més recent del Partit Popular vinculada a Ceuta i Melilla –la que reclama una “estratègia sanitària extraordinària” davant la pressió migratòria– es troba, segons la informació disponible, registrada i admesa a tràmit al Congrés dels Diputats i pendent de debat i votació a la Comissió de Sanitat. Els següents passos seran la seva inclusió a l’ordre del dia de la Comissió, el debat entre els grups i la votació final, després de la qual, en cas d’aprovar-se, el Congrés instarà políticament el Govern a posar en marxa aquesta estratègia.

1. Identificació de la iniciativa del PP sobre Ceuta i Melilla

Diverses PNL del Grup Popular es refereixen a Ceuta i/o Melilla (sobre sanitat, forces armades, fronteres, duanes, etc.). Entre elles, les fonts periodístiques i parlamentàries recents destaquen la iniciativa en la qual el PP demana una estratègia sanitària específica per a Ceuta i Melilla davant l’emergència migratòria. Aquesta PNL va ser registrada al Congrés el 3 d’agost de 2026 i, d’acord amb aquesta crònica de Gaceta Médica , “queda pendent del seu debat a la Comissió de Sanitat del Congrés dels Diputats”.

Sobre aquesta base, i atès que la pregunta es formula en present, la resposta que segueix es refereix a aquesta PNL sanitària actualment en tramitació. Si t’interessés una altra PNL del PP sobre Ceuta i Melilla (per exemple, una relativa a duanes, efectius militars o règim fiscal), caldria consultar el seu expedient concret.

2. Fase parlamentària actual

L’estat descrit per les fonts és el d’una PNL:

• Registrada pel Grup Parlamentari Popular al Congrés dels Diputats.
• Qualificada i admesa a tràmit per la Mesa, en haver-se assenyalat que “serà debatuda a la Comissió de Sanitat”.
• Assignada a la Comissió de Sanitat com a òrgan competent per al seu debat.
• Pendent d’inclusió a l’ordre del dia d’aquesta Comissió per ser efectivament debatuda i votada.

Tècnicament, pot descriure’s la seva fase com a “en tramitació, pendent de debat i votació a Comissió”. Encara no hi ha constància que s’hagi produït el debat ni la votació sobre el text.

3. Següents passos en la tramitació de la PNL

A partir d’aquesta situació, els passos previsibles en la tramitació parlamentària són els següents:

• 1) Inclusió a l’ordre del dia de la Comissió de Sanitat.
  La Mesa i la Junta de Portaveus fixen quan es programa la PNL en una sessió concreta de la Comissió. Fins a aquest moment, la iniciativa roman admesa però sense debatre.
• 2) Debat a la Comissió.
  A la sessió assenyalada:
  • Es defensa la PNL per part del Grup Popular com a proponent.
  • Intervenen la resta de grups per fixar la seva posició i, si escau, proposar canvis.
  • És possible que es negociï un text transaccional que substitueixi o matisi el text original, si hi ha acord polític suficient.
• 3) Votació del text.
  Finalitzat el debat, la Comissió vota:
  • el text original del PP, o
  • el text transaccionat pactat entre diversos grups, si s’hagués assolit aquest acord.
  El resultat pot ser d’aprovació o rebuig.
• 4) Aprovació (si s’escau) i efectes polítics.
  Si la Comissió aprova la PNL:
  • L’acord es publica al Butlletí Oficial de les Corts Generals.
  • El Congrés, a través de la Comissió, “insta el Govern” a adoptar les mesures descrites (en aquest cas, aprovar i posar en marxa una estratègia sanitària extraordinària per a Ceuta i Melilla, reforçar recursos, reconèixer-les com a zones de difícil cobertura, etc.).
  Com recorda la premsa parlamentària en explicar aquest tipus d’iniciatives, les PNL: no són normes amb rang de llei ni tenen efectes jurídics vinculants sobre l’Executiu; fixen una posició política de la Cambra i exerceixen pressió institucional sobre el Govern.
• 5) Rebuig o conclusió de la tramitació.
  Si la PNL fos rebutjada o, si escau, un cop aprovada i publicada, l’expedient es considera conclòs en seu parlamentària. A partir d’aquí:
  • Correspon al Govern decidir si assumeix o no el mandat polític i amb quin abast.
  • No es generen fases addicionals de tramitació com les d’un projecte o proposició de llei (no passa al Senat, no es sanciona ni es promulga).

En resum, la PNL del PP sobre una estratègia sanitària extraordinària per a Ceuta i Melilla es troba avui en fase de tramitació al Congrés, pendent de debat i votació a la Comissió de Sanitat. Els passos següents són purament parlamentaris (programació, debat i votació) i, en cas d’aprovació, el seu efecte serà polític: instar el Govern a actuar, sense crear per si mateixa una nova norma jurídica.

El Consell de Seguretat Nacional (CSN) és, segons la Llei 36/2015, de 28 de setembre, de Seguretat Nacional, l’òrgan col·legiat que actua com a Comissió Delegada del Govern per a la Seguretat Nacional i que assisteix el President del Govern en la direcció de la política de seguretat nacional i del propi Sistema de Seguretat Nacional. Les seves competències i composició vénen definides en aquesta llei, que es completa reglamentàriament mitjançant reial decret aprovat en Consell de Ministres.

Competències del Consell de Seguretat Nacional

D’acord amb la Llei 36/2015 (articles del títol I i II, tal com es desprèn del text consultat), al Consell de Seguretat Nacional li correspon, entre altres, l’exercici de les següents funcions formals:

• Dictar directrius de planificació i coordinació de la política de Seguretat Nacional. És a dir, fixa les grans orientacions que han de seguir els diferents departaments i òrgans implicats.
• Dirigir i coordinar la gestió de crisis en els termes previstos al títol III de la Llei 36/2015, quan s’afronten riscos o amenaces que puguin donar lloc a una “situació d’interès per a la Seguretat Nacional”.
• Supervisar i coordinar el Sistema de Seguretat Nacional, entès com el conjunt d’òrgans, organismes, recursos i procediments que permeten a les autoritats competents exercir les seves funcions en aquest àmbit.
• Verificar el grau de compliment de l’Estratègia de Seguretat Nacional i promoure o impulsar les seves revisions, assegurant que s’adapta a l’evolució dels riscos i amenaces.
• Promoure i impulsar l’elaboració d’estratègies de segon nivell (sectorials o específiques) que desenvolupin l’Estratègia de Seguretat Nacional, així com la seva eventual aprovació i revisió periòdica.
• Organitzar la contribució de recursos a la Seguretat Nacional, conforme al previst a la pròpia llei, coordinant la disponibilitat i mobilització de recursos humans i materials.
• Aprovar l’Informe Anual de Seguretat Nacional abans de la seva remissió a les Corts Generals, document que dóna compte de l’estat de la seguretat nacional i de l’actuació del Sistema.
• Acordar la creació i reforç d’òrgans de suport (principalment comitès especialitzats) necessaris per al compliment de les seves funcions.
• Impulsar propostes normatives dirigides a enfortir el Sistema de Seguretat Nacional.
• Exercir qualsevol altra funció que li atribueixin les disposicions legals i reglamentàries aplicables.

A més, la llei preveu que, a proposta del President del Govern, el Consell de Seguretat Nacional informi el Rei almenys una vegada a l’any. Quan el Rei assisteix a una reunió del Consell, el presideix.

Composició i adscripció institucional

La Llei 36/2015 estableix que el CSN és una Comissió Delegada del Govern i, per tant, s’insereix directament sota l’òrbita del President del Govern, en estreta relació amb el Consell de Ministres. El propi text legal assenyala que la seva composició, organització i funcions es desenvoluparan mitjançant reial decret acordat en Consell de Ministres, a proposta del President del Govern.

Sense perjudici d’aquest desenvolupament reglamentari, la llei fixa un nucli mínim de membres nats que “en tot cas” han de formar part del Consell de Seguretat Nacional:

• El President del Govern, que el presideix.
• Els Vicepresidents del Govern, si n’hi ha.
• Els Ministres de:
  • Afers Exteriors i de Cooperació,
  • Justícia,
  • Defensa,
  • Hisenda i Administracions Públiques,
  • Interior,
  • Foment,
  • Indústria, Energia i Turisme,
  • Presidència,
  • Economia i Competitivitat,
  • Sanitat, Serveis Socials i Igualtat.
• Altres alts càrrecs de l’Administració General de l’Estat:
  • El Director del Gabinet de la Presidència del Govern.
  • El Secretari d’Estat d’Afers Exteriors.
  • El Cap d’Estat Major de la Defensa.
  • El Secretari d’Estat de Seguretat.
  • El Secretari d’Estat-Director del Centre Nacional d’Intel·ligència.

A més:

• El Director del Departament de Seguretat Nacional és convocat sempre a les reunions del Consell. Aquest Departament exerceix la Secretaria Tècnica i òrgan de treball permanent del CSN i dels seus òrgans de suport.
• Poden ser convocats, en funció dels assumptes a tractar, altres titulars de departaments ministerials i les autoritats autonòmiques afectades.
• Així mateix, es pot cridar a titulars d’òrgans superiors i directius de l’Administració General de l’Estat, organismes públics, Comunitats Autònomes, ciutats amb Estatut d’Autonomia i autoritats locals, quan la seva contribució es consideri necessària.
• També poden ser convocades persones físiques o jurídiques la participació de les quals s’estimi rellevant per als assumptes de l’ordre del dia (per exemple, experts o representants del sector privat).

Amb aquest disseny, el Consell de Seguretat Nacional es configura com el centre polític-estratègic del Sistema de Seguretat Nacional, articulant la coordinació entre el President del Govern, el Consell de Ministres, el Departament de Seguretat Nacional, les comunitats autònomes i, quan procedeix, altres actors públics i privats.

El desplegament de Frontex en una frontera exterior espanyola (Ceuta, Melilla, Canàries, costes peninsulars o aeroports/ports Schengen) no és automàtic ni discrecional per part de l’agència. La legislació vigent, articulada principalment en el Reglament (UE) 2019/1896 sobre la Guàrdia Europea de Fronteres i Costes i en el marc general de Schengen, exigeix sempre la petició o acceptació de l’Estat membre, la negociació d’un pla operatiu i el respecte estricte de la sobirania i del Dret espanyol i de la UE.

1. Marc jurídic bàsic

Segons les anàlisis explicatives recollides per Demòcrata sobre Frontex i el Reglament 2019/1896 (article explicatiu i anàlisi sobre Ceuta), l’agència:

• Forma part de la Guàrdia Europea de Fronteres i Costes, juntament amb les autoritats nacionals (a Espanya, Policia Nacional i Guàrdia Civil).
• Es regeix principalment pel Reglament (UE) 2019/1896, que fixa les seves competències, tipus d’operacions i garanties.
• No té una competència general per intervenir pel seu compte en territori espanyol ni pot “ocupar” una frontera ni substituir unilateralment les autoritats nacionals.

2. Condició de partida: sol·licitud o acceptació d’Espanya

La intervenció ordinària de Frontex parteix sempre de la iniciativa de l’Estat membre afectat:

• Espanya ha de sol·licitar ajuda o acceptar formalment una oferta de la Comissió/Frontex perquè pugui haver-hi desplegament addicional en una frontera exterior (per exemple, ruta canària o Ceuta), com subratllen tant fonts comunitàries com les peces de Demòcrata.
• En el cas de les intervencions frontereres ràpides, previstes per a pressions “excepcionals i urgents”, la sol·licitud espanyola ha de descriure la situació, els objectius, els mitjans necessaris i els perfils d’agents requerits.
• El director executiu de Frontex decideix si accepta la petició i, si escau, mobilitza el cos permanent i les contribucions d’altres Estats.

Fins i tot en els escenaris en què el Reglament contempla mecanismes davant “deficiències greus” d’un Estat en el control d’una frontera exterior, Demòcrata destaca que l’agència no pot imposar un desplegament que substitueixi l’Estat: la pressió es canalitza per altres vies (avaluacions de Schengen, possible restabliment de controls interiors per altres socis, etc.).

3. Pla operatiu i comandament nacional

Tot desplegament a Espanya requereix un pla operatiu acordat entre Frontex i les autoritats espanyoles:

• Es defineix l’àmbit geogràfic (per exemple, ports d’Algesires, Ceuta i Tarifa a l’operació Minerva; Estret i mar d’Alborán a Indalo; o ports i CATE de Canàries), la durada, el nombre d’efectius i les seves funcions concretes.
• Es fixen les regles d’actuació, incloent a quines bases de dades poden accedir, quines tasques executives poden dur a terme i com es coordinaran amb Policia Nacional i Guàrdia Civil.
• Els agents de Frontex romanen sota comandament i control operatiu de les autoritats espanyoles i actuen conforme al Dret de la UE, al Dret internacional aplicable i a la legislació espanyola.

4. Ús de la força, armes i competències

La normativa i els resums institucionals consultats assenyalen diversos límits materials clau:

• Els integrants del contingent europeu que porten armes o realitzen controls executius necessiten autorització expressa de l’Estat amfitrió.
• La seva capacitat per controlar documents, prendre empremtes, registrar dades o practicar determinades diligències es condiciona al pla operatiu i a la legislació espanyola d’estrangeria, seguretat ciutadana i procediment policial.
• Les competències “sobiranes” (admissió o denegació d’entrada, internament, expulsió, concessió o denegació d’asil) continuen sent exclusives de les autoritats espanyoles; Frontex només pot donar suport tècnic i logístic.

5. Drets fonamentals i responsabilitat

Totes les operacions han de respectar:

• El dret d’asil i el principi de no devolució, que impedeix retornar persones a llocs on corren risc de persecució o tractes inhumans.
• La protecció de menors i col·lectius vulnerables.
• Els mecanismes interns de Frontex de supervisió de drets fonamentals, inclosa la possibilitat de suspendre una operació si es detecten vulneracions greus o persistents.

Pel que fa a la responsabilitat per possibles danys o abusos, el Reglament 2019/1896 estableix un règim específic que articula la responsabilitat de l’Estat amfitrió i de la pròpia agència, però en tot cas sobre la base de la primacia del Dret de la UE i dels ordenaments nacionals.

En síntesi, perquè Frontex es desplegui en una frontera exterior espanyola han de concórrer quatre condicions essencials: petició o acceptació expressa d’Espanya, decisió de l’agència basada en el Reglament 2019/1896, acord d’un pla operatiu que mantingui el comandament en mans espanyoles i respecte ple dels drets fonamentals i de la legislació nacional i europea en matèria de fronteres, immigració i seguretat.