El Congrés dels Diputats reprendrà aquesta setmana la tramitació del Projecte de Llei Orgànica per a la protecció de les persones menors d'edat en els entorns digitals, una norma que preveu impedir l'accés a xarxes socials als menors de 16 anys i que es debatrà en ponència aquest dimarts a la Comissió de Justícia.
Els grups parlamentaris ja van celebrar una primera ponència abans de les vacances d'estiu, i llavors fonts del PSOE van assenyalar que sortien "satisfets" pel "acord entre les formacions de la majoria progressista de la Cambra i al haver incorporat les esmenes i transaccionals socialistes a la nova llei".
Entre les propostes registrades, PSOE i Sumar van pactar impedir l'accés a xarxes socials que incloguin "continguts danyosos per a la infància i adolescència" a qui no hagin complert els 16 anys.
El articulat centra l'atenció en la responsabilitat de les grans plataformes digitals, que hauran d'acreditar davant la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) que no recorren a dissenys addictius, que no exposen els menors a continguts o comportaments perjudicials, que salvaguarden la seva privadesa i que posen a la seva disposició eines eficaces davant contactes no desitjats.
En tot cas, el projecte estableix que, per accedir a aquelles plataformes que comptin amb l'autorització de la CNMC, els menors de 16 anys necessitaran també el consentiment exprés dels seus progenitors o dels seus tutors legals.
Mitjançant esmenes, els socis de l'Executiu han afegit a més la inclusió en el Codi Penal de la manipulació d'algoritmes destinada a amplificar contingut danyós. D'aquesta manera, es considerarà delicte que una plataforma o serveis intermediaris utilitzin els seus algoritmes per potenciar continguts lesius, entre ells els que inciten al suïcidi o a l'autolesió, el material d'abús sexual infantil, els deepfakes sexuals o els missatges d'odi.
Igualment, es preveu que els directius que coneguin aquest efecte i no intervinguin puguin ser perseguits penalment, i s'afegeix que desobeir una ordre de retirada de continguts il·legals, ja sigui judicial o administrativa, comportarà també responsabilitats penals.
En una entrevista recent amb Europa Press, la ministra de Joventut i Infància, Sira Rego, va subratllar que han fet "un esforç" des del Govern per "situar la responsabilitat on correspon", en "les grans plataformes" i no sobre les famílies.
"Això no pot seguir sent la llei de la selva. Per tant, són les plataformes, són les xarxes socials les que han de garantir que l'entorn és segur i per tant el límit l'han de gestionar ells, no les famílies. És a dir, nosaltres el que defensem és limitar el grau d'acció de les grans plataformes, de les tecnològiques i dels caudills digitals", va insistir.
Encara que Rego es declara "partidària de parlar de regulació més que de prohibició", va matisar que "mentre tot això s'ordena", han de ser "més exigents a l'hora que els nens i nenes accedeixin a l'entorn digital" per protegir-los d'unes plataformes que, segons alerta, operen en una "llei de la jungla".
Juntament amb la prohibició, la ministra defensa també "mecanismes de pedagogia, d'acompanyament a través de l'Estratègia Nacional d'Entorns Digitals Segurs per a famílies, per a l'entorn familiar" i l'existència d'"alternatives als entorns digitals".
Segons va precisar, "no es tracta" de dir un "no radical" als entorns digitals ni d'"anar a posicions maximalistes de rebuig" sinó de "que hi hagi una garantia absoluta que l'entorn digital és segur per a nens i nenes, a mesura que van madurant i van entrant". "Que sigui un procés gradual, un procés acompanyat i un procés amb garanties", va remarcar.
Context europeu i mesures en altres països
En paral·lel a l'avanç d'aquesta llei al Parlament espanyol, el passat 16 de setembre la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va presentar una iniciativa per prohibir l'ús de xarxes socials als menors de 13 anys a tota la Unió Europea i permetre el seu accés amb limitacions fins als 15.
Aquest accés restringit s'articularà mitjançant "mini comptes, instal·lades i vigilades pels pares", amb ajustos específics a les plataformes que assegurin un ús limitat, segons va detallar. A més, els adolescents de 15 a 18 anys podran utilitzar aquests serveis a través d'un disseny adaptat que les plataformes hauran d'oferir per garantir una navegació amb un model de seguretat reforçada.
"Sóc conscient que el poder dels gegants tecnològics sembla aclaparador i impossible de revertir. I no estic d'acord. No hem d'acceptar funcions addictives i no hem d'acceptar que els nens siguin exposats a continguts cada vegada més extrems", va afirmar Von der Leyen, després de recordar el cas d'Oléa, una nena belga de 14 anys víctima de 'bullying online' que es va suïcidar el mes passat.
Així mateix, el Parlament de França va donar llum verda aquest estiu, de manera definitiva, a la prohibició de l'ús de xarxes socials per a menors de 15 anys, una mesura que s'aplicarà de manera gradual des de l'inici del curs escolar fins al 1 de gener de 2027. La llei, promoguda pel Govern d'Emmanuel Macron, inclou també la prohibició de l'ús de telèfons mòbils als instituts.