El Senat aprova la passarel·la al RETA, que podria entrar en vigor la setmana vinent

En les bases parlamentàries consultades no consta actualment cap iniciativa registrada el títol oficial de la qual sigui una “Proposició de Llei sobre la passarel·la al RETA” ni cap projecte o proposició de llei clarament identificable amb aquest nom col·loquial. Per tant, no és possible indicar un estat de tramitació concret ni terminis formals que restin per a la seva aprovació definitiva, perquè la “passarel·la al RETA” no apareix com a tal en la relació de projectes o proposicions de llei en curs. És possible que el terme s’estigui fent servir políticament per referir-se a una futura reforma del RETA encara en fase governamental o merament anunciada, o bé a mesures incloses dins d’una altra norma de títol diferent. Mentre no existeixi un expedient parlamentari identificat, no hi ha calendari reglamentari aplicable.

Situació al Congrés i absència d’expedient identificable

En cercar iniciatives que poguessin correspondre al que es denomina “passarel·la al RETA”, al Congrés dels Diputats no apareix cap Proposició de Llei ni Projecte de Llei amb una denominació que contingui “RETA” o “passarel·la” en relació amb el Règim Especial de Treballadors Autònoms. Les coincidències que sí es troben es refereixen a altres assumptes totalment diferents (per exemple, reformes del Reglament del Congrés o temes de transport, domini públic marítim-terrestre, etc.).

Com a referència, una de les iniciatives localitzades i que no té res a veure amb el RETA és la “Proposició de reforma del Reglament del Congrés”, amb identificador 410/000011, el text original i successives esmenes de la qual es poden veure en els butlletins oficials i fitxes d’iniciativa del Congrés: publicació de la iniciativa, presa en consideració, acord de tramitació, esmenes a la totalitat i esmenes a l’articulat. La fitxa viva de la iniciativa, amb les successives ampliacions de termini d’esmenes, es pot consultar al cercador d’iniciatives del Congrés: detall parlamentari. Diversos d’aquests documents s’actualitzen sobre la mateixa URL de fitxa ([enllaç]).

Mencionar aquesta iniciativa serveix només per il·lustrar com es veu una proposició real en tramitació, però no guarda relació material amb la “passarel·la al RETA”. La conclusió rellevant és que, a data d’avui, a la XV Legislatura no hi ha un expedient legislatiu identificable amb aquest nom.

Què podria estar passant amb la “passarel·la al RETA”

En el debat públic és habitual que partits, associacions d’autònoms o mitjans facin servir expressions com “passarel·la al RETA” per referir-se a:

• un anteprojecte o proposta interna del Ministeri competent (Seguretat Social) encara no remesa a les Corts;
• un anunci polític sense text normatiu registrat;
• o una mesura concreta integrada dins d’una altra llei de títol més ampli (per exemple, una llei òmnibus de mesures laborals o de Seguretat Social).

Mentre la iniciativa no es materialitzi en un Projecte de Llei del Govern o en una Proposició de Llei registrada per un grup parlamentari (amb número d’expedient: 121/…, 122/…, 120/… o similar), el Congrés no obre terminis d’esmenes ni hi ha cronograma formal. És a dir: sense expedient, no hi ha “estat de tramitació” en sentit reglamentari.

Terminis i tràmits que tindria una futura proposició de llei

Si en el futur es registrés una Proposició de Llei específica sobre la “passarel·la al RETA”, seguiria el procediment ordinari de les proposicions:

• Presa en consideració en Ple del Congrés: primera votació per decidir si la Cambra admet treballar sobre el text. Si es rebutja, la proposició decau.
• Obertura de termini d’esmenes i enviament a Comissió competent, on es nomena ponència i s’elabora un informe.
• Dictamen de Comissió i Ple del Congrés (excepte que la Comissió tingui competència legislativa plena) amb debat i votacions article per article i de conjunt.
• Remissió al Senat, on pot aprovar-se sense canvis, aprovar-se amb esmenes o vetar-se en el termini general de dos mesos (reduïble a 20 dies en tramitació d’urgència).
• Tornada al Congrés en cas de veto o esmenes del Senat, per aixecar el veto (amb majories reforçades) o acceptar/rebutjar les esmenes.
• Sanció i promulgació pel Rei i publicació en el BOE, moment en què passaria a ser llei vigent.

Els terminis efectius (quant triga realment cada fase) depenen de decisions de la Mesa, de la càrrega de treball de les comissions i, sobretot, de la correlació política. Per això, encara que es registrés demà una proposició de llei sobre la “passarel·la al RETA”, no es podria fixar d’antuvi una data certa d’aprovació definitiva.

Conclusió

En resum, avui no existeix a les Corts Generals una “Proposició de Llei sobre la passarel·la al RETA” identificable amb aquest títol oficial, de manera que no hi ha estat de tramitació ni terminis reglamentaris que puguin concretar-se. Només quan la mesura es materialitzi en un text registrat amb número d’expedient al Congrés o Senat serà possible seguir el seu cronograma (presa en consideració, esmenes, Comissió, Ple, Senat i BOE) i estimar temps reals d’aprovació.

El Ministeri competent en matèria de Seguretat Social té un paper central en el desenvolupament reglamentari de qualsevol llei o reial decret-llei que afecti el sistema. Les seves funcions abasten des de l’elaboració tècnica dels reglaments fins a la seva execució i seguiment, passant per la coordinació amb altres ministeris i agents socials. L’abast concret ve determinat per la pròpia norma (clàusules d’habilitació reglamentària) i pel reial decret d’estructura del Ministeri, però hi ha patrons comuns. A continuació es detallen les competències i funcions típiques que exerceix en aquest àmbit.

1. Titularitat de la iniciativa reglamentària

En el desenvolupament d’una norma sobre Seguretat Social, el Ministeri sol ostentar la iniciativa reglamentària, la qual cosa implica:

• Identificar quins preceptes legals requereixen desenvolupament reglamentari (per exemple, determinació de bases de cotització, procediments de reconeixement de prestacions, models de gestió).
• Impulsar la tramitació dels projectes de reial decret, ordres ministerials o altres disposicions de caràcter general que desenvolupen la norma.
• Fixar prioritats i calendari de desenvolupament, en funció de l’urgència, impacte pressupostari i capacitat administrativa.

2. Elaboració tècnica dels projectes reglamentaris

L’elaboració del text correspon, en primera línia, als òrgans superiors i directius del Ministeri (Secretaria d’Estat, Direccions Generals, etc.). Les seves funcions inclouen:

• Redacció tècnica d’esborranys de reglament, assegurant la seva coherència amb la Constitució, les lleis i la resta de l’ordenament.
• Avaluació d’impacte: anàlisi econòmic, pressupostari, d’igualtat, sobre la càrrega administrativa per a empreses i ciutadans, etc.
• Coordinació interna amb entitats gestores i serveis comuns de la Seguretat Social (INSS, TGSS, ISM, etc.) per ajustar el contingut reglamentari a la realitat de gestió.
• Recopilació de dades i memòria justificativa, que expliquin la necessitat i oportunitat de la regulació.

3. Tramitació procedimental i consultes

El Ministeri és responsable de conduir el procediment administratiu d’elaboració de la norma reglamentària:

• Consulta pública prèvia, quan procedeix, sobre els problemes que es volen solucionar i possibles alternatives regulatòries.
• Audiència i informació pública, recollint al·legacions de ciutadans, organitzacions sindicals i empresarials, col·legis professionals, associacions d’autònoms, etc.
• Informe a altres òrgans: sol·licitar dictàmens d’altres ministeris afectats (Economia, Hisenda, Treball, Inclusió, etc.) o d’òrgans consultius preceptius (per exemple, Consell Econòmic i Social quan procedeixi).
• Revisió jurídica interna per l’Advocacia de l’Estat adscrita al Ministeri, abans de remetre el text a l’òrgan col·legiat que l’ha d’aprovar (Consell de Ministres o òrgan ministerial).

4. Elevació al Consell de Ministres i aprovació

Quan la disposició reglamentària adopta la forma de reial decret, el Ministeri:

• Eleva la proposta al Consell de Ministres, a través de la persona titular del Ministeri, acompanyant memòries, informes i dictàmens preceptius.
• Negocia el contingut amb altres departaments amb interessos concurrents (per exemple, en matèria d’ocupació, migracions, dependència o funció pública).
• Introdueix ajustos finals derivats d’observacions de la Comissió General de Secretaris d’Estat i Subsecretaris o del propi Consell de Ministres.

Quan el desenvolupament s’aprova per ordre ministerial, la competència d’aprovació recau directament en la persona titular del Ministeri, sense passar pel Consell de Ministres, però mantenint els tràmits essencials d’audiència i informes.

5. Execució, interpretació i supervisió

Un cop aprovada la norma reglamentària, el Ministeri assumeix funcions clau d’aplicació:

• Instruccions i circulars a les entitats gestores i a les direccions provincials per unificar criteris d’aplicació.
• Formació del personal gestor i difusió de la nova regulació a empreses, autònoms i ciutadans, sovint mitjançant guies, FAQs o campanyes informatives.
• Seguiment de l’efectivitat de la norma: detecció de problemes de gestió, buits normatius o efectes no desitjats.
• Proposta d’ajustos posteriors, tant de rang reglamentari com, si cal, de rang legal per corregir disfuncions.

6. Coordinació amb altres nivells i control

En l’àmbit de la Seguretat Social, el Ministeri també ha de:

• Coordinar-se amb comunitats autònomes allà on existeixin competències executives que es vegin afectades pel desenvolupament reglamentari (per exemple, serveis socials vinculats a prestacions).
• Respondre a requeriments d’òrgans de control (Tribunal de Comptes, Defensor del Poble, parlaments) en relació amb l’aplicació del reglament.
• Informar periòdicament al Parlament, quan així ho exigeixi la norma, sobre la implantació i resultats del desenvolupament reglamentari.

En síntesi, el Ministeri de Seguretat Social no només “desenvolupa” tècnicament la norma, sinó que lidera tot el cicle regulatori: des de la concreció del contingut de les obligacions i drets fins a la seva execució, seguiment i eventual revisió, sempre dins dels límits que marqui la llei habilitant i el marc competencial general.

La legislació vigent no utilitza formalment l’expressió “passarel·la al RETA”, ni estableix un règim jurídic únic i tancat amb aquest nom. L’accés (o reingrés) al Règim Especial de Treballadors Autònoms es regeix per les normes generals sobre camp d’aplicació de la Seguretat Social, Estatut del treball autònom i, per a professions col·legiades, per les regles de les mutualitats de previsió social alternatives. A partir d’aquestes normes pot reconstruir-se quins requisits s’han de complir per donar-se d’alta al RETA quan s’ha estat o s’està en una mutualitat alternativa. El que no existeix en la normativa analitzada és una “passarel·la” específica que reconegui automàticament, com a cotitzats al RETA, els períodes coberts en mutualitat alternativa.

1. Marc normatiu bàsic

Els requisits generals d’accés al RETA deriven principalment de:

• Text refós de la Llei General de la Seguretat Social, aprovat per Reial Decret Legislatiu 8/2015 (LGSS), amb successives modificacions, entre altres, pel Reial Decret-llei 13/2022 ([enllaç]), el Reial Decret-llei 2/2023 ([enllaç]), el Reial Decret-llei 2/2024 ([enllaç]), la Llei 6/2018 ([enllaç]) o la Llei 21/2021 ([enllaç]).
• Llei 20/2007, de l’11 de juliol, de l’Estatut del treball autònom (Estatut de l’autònom), modificada, entre altres, per la Llei 31/2015 ([enllaç]), la Llei 6/2017 ([enllaç]) i de nou pel Reial Decret-llei 13/2022 ([enllaç]).
• Resolució de 24 de juliol de 2007, de la Direcció General d’Ordenació de la Seguretat Social, sobre criteris de delimitació per a mutualitats de previsió social alternatives al RETA ([enllaç]).

A més, incideixen normes reglamentàries recents de gestió i cotització com el Reial Decret 504/2022 ([enllaç]) i l’Ordre PJC/51/2024 sobre cotització per a 2024 ([enllaç]), així com reformes d’autoocupació (Llei 31/2015, [enllaç]; Llei 6/2017, [enllaç]).

2. Qui pot estar al RETA

La LGSS enquadra com a treballadors per compte propi o autònoms aquells que realitzen activitats econòmiques per compte propi i preveu l’existència de règims especials per a aquests col·lectius (articles sobre camp d’aplicació i règims especials en el text refós). L’Estatut de l’autònom precisa que la protecció s’instrumenta a través d’un únic règim denominat RETA i declara obligatòria l’afiliació al sistema de Seguretat Social per a qui exerceixi activitat per compte propi ([enllaç]).

En termes pràctics, per donar-se d’alta o reingressar al RETA s’exigeix:

• Exercir una activitat econòmica o professional per compte propi que encaixi en el camp d’aplicació del sistema.
• Sol·licitar l’alta a la Tresoreria General de la Seguretat Social (normes d’inscripció i altes actualitzades pel Reial Decret 504/2022, [enllaç]).
• Cotitzar obligatòriament des de la data d’inici de l’activitat, d’acord amb les regles de cotització (reforma profunda del sistema pel Reial Decret-llei 13/2022, [enllaç]).

Aquests requisits regeixen tant per a qui mai ha estat en mutualitat com per a qui procedeix d’una mutualitat alternativa: la norma no diferencia una “passarel·la” específica d’entrada des de la mutualitat al RETA.

3. Mutualitats alternatives i la seva relació amb el RETA

La possibilitat que determinats professionals col·legiats cobreixin la seva previsió social a través d’una mutualitat alternativa al RETA s’origina en la disposició addicional 15.ª de la Llei 30/1995 (citada en la Resolució de 2007, [enllaç]). La Llei 20/2007 incorpora aquesta opció en la seva disposició addicional cinquena, en indicar que certs preceptes de la pròpia llei no s’apliquen a qui hagi optat per la mutualitat que actua com a alternativa al RETA ([enllaç]).

La Resolució de 24 de juliol de 2007 és la que més clarament configura una “passarel·la”, encara que en sentit invers:

• Permet que mutualitats que actuaven com a alternatives només en alguns col·legis territorials ampliïn la seva condició d’alternatives a tot el seu àmbit professional ([enllaç]).
• En el seu apartat segon, autoritza professionals que ja estaven obligatòriament al RETA a causar baixa en aquest si opten per la mutualitat alternativa, sempre que ho sol·licitin dins dels sis mesos següents a la resolució, sense devolució de quotes ja ingressades ([enllaç]).

És a dir, la “passarel·la” regulada expressament en aquesta resolució és una via excepcional de sortida del RETA cap a la mutualitat alternativa, no d’entrada des de la mutualitat al RETA.

4. Accés al RETA des d’una mutualitat alternativa

A partir de les normes citades pot extreure’s el següent sobre la “passarel·la al RETA”:

• En tot moment, un professional col·legiat cobert per mutualitat alternativa pot opcinalment enquadrar-se al RETA sol·licitant l’alta, sempre que exerceixi l’activitat per compte propi. No hi ha una prohibició normativa a aquest accés; el que existeix és l’alternativa a l’obligació d’alta al RETA.
• La legislació no regula un procediment especial ni requisits addicionals diferents als d’una alta ordinària al RETA per a qui prové de mutualitat alternativa (no es fixen terminis de sol·licitud ni es configura una “finestra” específica de passarel·la en sentit mutualitat → RETA).
• Tampoc s’estableix en les normes analitzades un mecanisme general de còmput recíproc de períodes de cotització en mutualitat alternativa com si fossin cotitzacions al RETA; la LGSS regula còmputs recíprocs entre règims públics, però la mutualitat alternativa és un instrument de previsió de naturalesa diferent.

Per tant, en la situació actual, la dita “passarel·la al RETA” és més una expressió doctrinal o pràctica que una categoria jurídica autònoma: la normativa vigent es limita a definir quan la mutualitat pot operar com a alternativa i en quines condicions pot abandonar-se el RETA per passar-hi (Resolució de 2007), mentre que l’accés al RETA des de la mutualitat es regeix per les regles generals d’alta en el règim.

No es disposa de més informació específica en les disposicions consultades que configuri un règim especial addicional sota aquesta denominació.