El Govern confia que Espanya albergui una de les tres primeres gigafactories d'IA de la UE

A 31 d’agost de 2026, el que s’anomena Reial Decret sobre centres de dades del Govern no es troba en tramitació parlamentària. Està en la fase governamental d’elaboració de reglament: concretament, en audiència i informació pública per via d’urgència sobre un projecte de Reial Decret que encara no ha estat aprovat definitivament ni remès a les Corts Generals.

El que existeix avui és un projecte de Reial Decret pel qual es regulen els requisits de sostenibilitat energètica, mediambiental i de resiliència i sobirania digital aplicables als centres de dades. Segons les notes de premsa del Ministeri per a la Transformació Digital i de la Funció Pública i del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, el 27 d’agost de 2026 els ministeris competents han:

• Iniciat el tràmit d’audiència i informació pública del projecte de Reial Decret, pel procediment d’urgència.
• Obert un termini perquè interessats i sector afectat presentin al·legacions fins al 4 de setembre, a través de la direcció electrònica indicada en la documentació oficial.
• Difós l’esborrany i la seva memòria a través dels portals ministerials i de participació pública.

Aquest projecte desenvolupa un mandat inclòs en el Reial Decret-llei 7/2026 (Pla Integral de Resposta a la Crisi a l’Orient Mitjà), que ordenava al Govern aprovar una regulació específica perquè el desplegament de centres de dades s’acompanyi de nova generació renovable i s’evitin tensions sobre el sistema elèctric. Entre altres aspectes, l’esborrany:

• Obliga que els centres de dades d’una certa potència consumeixin almenys un 80% d’energia renovable, amb criteris d’adicionalitat i correlació horària.
• Exigeix que, un cop entri en vigor l’etiquetatge europeu previst en el Reglament Delegat (UE) 2024/1364, les instal·lacions rellevants assoleixin la categoria A en eficiència energètica i hídrica.
• Imposa condicions de resiliència i sobirania digital: operador establert a la UE, dades d’operació mantingudes en territori comunitari i control d’accessos des de tercers països.

Per què no hi ha tramitació parlamentària ara mateix

La clau és la naturalesa jurídica de la norma:

• Es tracta d’un Reial Decret “ordinari” (reglament del Govern), no d’un Reial Decret-llei.
• Els Reials Decrets reglamentaris s’aproven en el Consell de Ministres i es publiquen en el BOE; no se sotmeten a votació de convalidació al Congrés, ni es tramiten després com a projecte de llei llevat que el propi Govern decideixi impulsar, a més, una llei sobre la mateixa matèria.
• Per això, en les agendes i ordres del dia del Congrés i del Senat no apareix cap convalidació ni debat específic sobre aquest decret de centres de dades.

Sí que pot haver-hi, més endavant, control parlamentari indirecte (preguntes, interpel·lacions, proposicions no de llei, compareixences de ministres), però això no és “tramitació” del propi text reglamentari, sinó control polític ex post.

Situació de l’expedient i passos que falten

Amb la informació oficial disponible, la situació actual es pot resumir així:

• El Consell de Ministres ha autoritzat la tramitació administrativa urgent del projecte de Reial Decret i els ministeris implicats l’han posat a audiència i informació pública.
• El text es troba en fase de participació i recepció d’al·legacions per part d’empreses, comunitats autònomes, entitats locals i altres actors interessats.
• Després de tancar el termini (4 de setembre), l’Administració haurà d’analitzar les aportacions, ajustar l’esborrany i recollir els informes necessaris (jurídics, econòmics, d’altres ministeris, eventualment del Consell d’Estat).
• Només després de completar aquesta fase, el Consell de Ministres podria aprovar definitivament el Reial Decret, que entraria en vigor amb la seva publicació en el Butlletí Oficial de l’Estat.

En resum: el “Reial Decret sobre centres de dades” encara no existeix com a norma aprovada ni com a Reial Decret-llei subjecte a convalidació. Està en una fase prèvia, governamental i reglamentària (projecte sotmès a audiència pública per via d’urgència). Per això, no hi ha tramitació parlamentària pròpiament dita en aquest moment, sinó un procediment reglamentat dins del Govern que pot culminar, més endavant, en l’aprovació i publicació del decret i, només aleshores, en eventuals debats de control al Congrés i al Senat.

Les competències del ministre o ministra per a la Transformació Digital i de la Funció Pública vénen definides, en l’essencial, pels reials decrets de reestructuració i d’organització dels departaments ministerials. El pilar bàsic és el Reial Decret 829/2023, de 20 de novembre, pel qual es reestructuren els departaments ministerials, posteriorment modificat pel Reial Decret 1230/2023, de 29 de desembre.

Aquestes normes no descriuen de forma casuística cada acte que pot realitzar el ministre, sinó que fixen l’àmbit material de l’acció del departament, del qual el titular és responsable màxim. En concret, del text vigent del Reial Decret 829/2023 es desprèn que:

• Correspon al Ministeri per a la Transformació Digital i de la Funció Pública la proposta i execució de la política del Govern en matèria de:
  • Telecomunicacions.
  • Societat de la informació.
  • Transformació digital.
  • Desenvolupament i foment de la intel·ligència artificial.
• Igualment, al mateix Ministeri li correspon la proposta i execució de la política del Govern en matèria d’administració pública, funció pública i governança pública.
• El Reial Decret estableix que el Ministeri s’estructura en tres òrgans superiors:
  • La Secretaria d’Estat de Telecomunicacions i Infraestructures Digitals.
  • La Secretaria d’Estat de Digitalització i Intel·ligència Artificial.
  • La Secretaria d’Estat de Funció Pública.
  El ministre o ministra exerceix la direcció i coordinació política d’aquests òrgans.

A partir d’aquest marc, les competències del titular del departament es poden sintetitzar de forma sistemàtica del següent mode:

1. Direcció política i estratègica

• Definir les línies estratègiques de la transformació digital del país, incloent el desplegament d’infraestructures de telecomunicacions, l’extensió de la societat de la informació i l’impuls de la intel·ligència artificial.
• Orientar la política d’administració i funció pública: modernització administrativa, professionalització de l’ocupació pública, gestió del personal funcionari i estatutari de l’Administració General de l’Estat, així com les polítiques de governança pública.
• Traduir les prioritats del Govern en programes, plans i estratègies en ambdós grans àmbits: digitalització i funció pública.

2. Funció normativa i d’iniciativa

• Exercir la iniciativa normativa en el seu àmbit material, impulsant davant el Consell de Ministres projectes de llei i reials decrets que afectin telecomunicacions, serveis digitals, intel·ligència artificial, administració pública i funció pública.
• Proposar i signar ordres ministerials i altres disposicions de caràcter general dins de les seves competències, per exemple, en matèria de seus electròniques, bases reguladores d’ajudes a la digitalització o organització interna del propi ministeri. Bona mostra d’això són ordres com la Ordre TDF/352/2025, que crea la seu electrònica associada del Ministeri, o la Ordre TDF/436/2024, sobre ajudes a pimes per a serveis d’assessorament en transformació digital.
• Dirigir la participació del Ministeri en l’elaboració de normes horitzontals del Govern que afectin les seves matèries (per exemple, estratègies estatals de digitalització o reformes de l’Administració).

3. Gestió i coordinació administrativa

• Dirigir l’organització interna del departament, d’acord amb el seu reial decret d’estructura orgànica bàsica, distribuint funcions entre secretaries d’Estat, subsecretaria, direccions generals i òrgans col·legiats d’àmbit ministerial (com juntes de contractació o comitès antifrau, creats mitjançant ordres TDF específiques).
• Coordinar l’acció de les Secretaries d’Estat de Telecomunicacions i Infraestructures Digitals, de Digitalització i Intel·ligència Artificial i de Funció Pública, assegurant la coherència entre les polítiques digitals i les d’ocupació pública i organització administrativa.
• Exercir l’alta representació del Ministeri en el Consell de Ministres, en les comissions delegades del Govern i davant altres administracions públiques i institucions nacionals i internacionals en les matèries de la seva competència.

4. Execució de polítiques públiques

• Posar en marxa i supervisar programes d’ajudes i subvencions en l’àmbit de la digitalització i de la capacitació en competències digitals, vinculats en molts casos al Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència.
• Impulsar la digitalització de l’Administració General de l’Estat, inclosa l’administració electrònica, les seus electròniques, la ciberseguretat administrativa i la simplificació de procediments.
• Dirigir la política de personal de l’Administració General de l’Estat pel que fa al règim de funció pública, carrera professional, oferta d’ocupació pública, negociació col·lectiva en l’àmbit administratiu i criteris de governança i avaluació del rendiment.

En resum, la legislació d’organització governamental situa el ministre per a la Transformació Digital i de la Funció Pública com a màxim responsable polític i administratiu de totes les decisions estratègiques, normatives i de gestió relacionades amb la digitalització del país i amb l’administració i funció pública de l’Administració General de l’Estat.

Óscar López Águeda, actual ministre per a la Transformació Digital i de la Funció Pública, acumula una llarga trajectòria en el PSOE i en diferents institucions abans d’arribar al Consell de Ministres al setembre de 2024. El seu perfil combina formació en ciències polítiques, experiència com a diputat i senador, lideratge orgànic dins del partit i responsabilitats de gestió en empreses públiques i en la pròpia Presidència del Govern.

Formació i primers passos professionals

López va néixer a Madrid el 1973 i va créixer vinculat al districte de San Blas‑Canillejas. És llicenciat en Ciències Polítiques per la Universitat Complutense de Madrid, amb una doble especialitat en Administració Pública i Relacions Internacionals. Posteriorment va completar un postgrau en Economia Internacional a la Universitat de Newcastle Upon Tyne (Regne Unit), fet que afegeix un component econòmic i europeu al seu perfil.

Abans d’ocupar càrrecs d’alt nivell en la política institucional, va desenvolupar activitat en l’àmbit privat i en la comunicació. Va fundar i dirigir una petita empresa de disseny web, Ideorama, fet que li va donar experiència en el món digital i empresarial. A més, ha estat analista polític i tertulià en diversos mitjans de comunicació (TVE, Telecinco, La Sexta, Antena 3, Cuatro, RNE, Cadena SER, Punto Radio), i ha impartit classes de tècniques de comunicació pública i debat a la Facultat de Dret de la Universitat de Navarra i a la pròpia Complutense.

Carrera parlamentària

El seu salt a la política nacional es produeix el 2004. Aquell any és elegit diputat del PSOE al Congrés, escó que manté fins al 2011. Durant aquest període destaca el seu paper com a portaveu de la Comissió de Control de RTVE i la seva participació com a ponent en normes clau de l’ecosistema audiovisual:

• Llei de la Corporació RTVE.
• Normativa de transició a la Televisió Digital Terrestre (TDT).
• Llei General de la Comunicació Audiovisual.

Després de la seva etapa al Congrés, es trasllada a l’àmbit autonòmic: entre 2011 i 2015 és procurador a les Corts de Castella i Lleó, on actua com a portaveu del Grup Socialista. Més tard, torna a la política estatal com a senador designat per les Corts de Castella i Lleó entre 2015 i 2018. En aquesta etapa, segons el currículum oficial, exerceix també funcions de portaveu del grup parlamentari socialista i de portaveu a la Comissió d’Afers Exteriors.

Responsabilitats orgàniques al PSOE

Paral·lelament a la seva activitat institucional, Óscar López ocupa càrrecs de rellevància dins del PSOE. El 2008 és elegit secretari general del PSOE de Castella i Lleó i es converteix en candidat a la Presidència de la Junta de Castella i Lleó, encapçalant l’alternativa socialista al govern autonòmic.

A nivell federal, entre 2012 i 2014 assumeix la Secretaria d’Organització del PSOE sota el lideratge d’Alfredo Pérez Rubalcaba. Aquest càrrec el situa en el nucli de la direcció nacional, amb responsabilitat directa sobre l’estructura territorial, els processos interns i l’estratègia organitzativa del partit. La seva biografia també el situa com un dirigent molt proper a figures com José Blanco a la dècada de 2010, i posteriorment com un col·laborador de confiança de Pedro Sánchez, malgrat haver donat suport a Patxi López a les primàries socialistes de 2017.

Gestió en el sector públic empresarial

Després del seu pas pel Senat, López entra en la gestió d’empreses públiques. Entre 2018 i 2021 exerceix com a president i conseller delegat (CEO) de Paradores, la cadena pública d’hotels. Des d’aquest càrrec dirigeix una empresa estratègica tant per al turisme com per a la projecció de la marca Espanya, en un període marcat per la necessitat de modernitzar el negoci i afrontar els reptes de digitalització i competitivitat del sector.

Cap de Gabinet de la Presidència del Govern

El juliol de 2021, Pedro Sánchez el nomena director del Gabinet de la Presidència del Govern, rellevant Iván Redondo. Des d’aquesta posició —clau en l’arquitectura de Moncloa— coordina l’agenda política i estratègica del president, la relació amb els ministeris, la comunicació i la preparació de decisions del Consell de Ministres. Es converteix així en un dels col·laboradors de màxima confiança del president.

És precisament des d’aquest càrrec a la Presidència des d’on fa el salt al Govern com a ministre al setembre de 2024, quan substitueix José Luis Escrivá al capdavant del recent configurat Ministeri per a la Transformació Digital i de la Funció Pública. Tota la trajectòria descrita —formació politològica i econòmica, experiència parlamentària, pes en l’organització del PSOE, gestió a Paradores i coordinació de la Presidència— conforma el bagatge acumulat per Óscar López abans de la seva entrada al Consell de Ministres.