El Govern impulsa 2.500 habitatges assequibles i declara zones catastròfiques en nou comunitats

El reial decret de subvencions per ampliar l'habitatge assequible en zones tensionades ja està aprovat i publicat; no té pendent una convalidació parlamentària. Es tracta del Reial Decret 851/2026, de 21 d'octubre, publicat al BOE del 22 d'octubre. A data de 27 d'octubre, la fase rellevant és la seva execució administrativa: concretar les concessions i canalitzar els fons cap a les actuacions autonòmiques.

Situació de la norma

La referència és el Reial Decret 851/2026, pel qual es regula la concessió de subvencions directes a les comunitats autònomes que hagin declarat zones de mercat residencial tensionat. La seva dotació anunciada és de 180 milions d'euros, destinats a corregir els desequilibris que dificulten l'accés a l'habitatge en aquests territoris.

La precisió importa: un reial decret no és un reial decret-llei. Aquest programa de subvencions no necessita una votació del Congrés per mantenir la seva vigència, ni recórrer el procediment d'aprovació d'una llei al Congrés i Senat. Per tant, no correspon esperar una votació parlamentària abans de començar a executar-lo.

No s'ha de confondre amb altres decrets-llei d'habitatge, que sí requereixen convalidació, ni amb el Reial Decret 726/2026, de 9 de setembre, sobre subvencions directes en matèria d'habitatge durant 2026. Són instruments diferents, encara que comparteixin objectius relacionats amb el lloguer assequible.

Què es finançarà i on

Segons la comunicació del Ministeri, el programa abasta 317 municipis de cinc comunitats autònomes. La distribució anunciada, expressada en xifres arrodonides, és:

• Catalunya: 119,4 milions d'euros per a 271 municipis.
• País Basc: 31 milions per a 18 municipis.
• Navarra: 13,3 milions per a 21 municipis.
• Galícia: 10,2 milions per a A Corunya i Santiago de Compostel·la.
• Astúries: 5,9 milions per a cinc municipis.

Les actuacions previstes inclouen promoció i rehabilitació d'habitatges o solucions habitacionals alternatives per a lloguer assequible o social; adquisició de sòl residencial; desenvolupament i urbanització de terrenys; compra d'habitatges per a aquest mateix destí; i cobertura d'impagaments de renda. No es tracta, per tant, d'una convocatòria estatal general perquè qualsevol particular sol·liciti directament una ajuda.

Següents passos per executar-lo

• Concretar la concessió i la financiació. Han de materialitzar-se les ajudes a les comunitats beneficiàries mitjançant els actes administratius corresponents i tramitar-se les transferències conforme a les condicions del reial decret. La publicació de la norma no acredita, per si sola, que tot el diners estigui ja abonat.
• Definir els instruments autonòmics. Cada comunitat haurà de determinar com canalitza els recursos: programes específics, resolucions, convenis o convocatòries, segons l'actuació i els seus destinataris. No totes les línies han d'utilitzar el mateix procediment.
• Seleccionar i preparar les actuacions. Caldrà concretar immobles, terrenys o promocions, la seva viabilitat i el seu encaix en els plans de les zones tensionades. Quan correspongui, hauran de tramitar-se projectes, contractació i altres autoritzacions necessàries.
• Executar i justificar. Les administracions hauran de realitzar les adquisicions, obres o cobertures finançades i acreditar l'ús dels fons, el compliment de les condicions i el destí residencial previst.

La coordinació ja ha començat: el Ministeri va comunicar el 22 d'octubre una reunió tècnica amb comunitats per abordar els detalls del programa. El següent esdeveniment pràctic que convé vigilar són les resolucions de concessió i els instruments autonòmics d'execució. En les fonts consultades no consta un calendari complet de transferències, convocatòries i finalització d'actuacions.

Una delegada del Govern representa l'Executiu central i dirigeix i supervisa l'Administració General de l'Estat en una comunitat autònoma; no dirigeix el Govern autonòmic. Pilar Trinidad Núñez reuneix experiència en Dret internacional, gestió universitària i assessorament jurídic estatal. El Consell de Ministres ha aprovat avui, 27 d'octubre de 2026, el seu nomenament com a delegada del Govern a Madrid, segons informa Demócrata.

Competències i funcions segons la llei

La referència bàsica és la Llei 40/2015, de Règim Jurídic del Sector Públic. Estableix que aquestes autoritats representen el Govern de la Nació, «sense perjudici de la representació ordinària de l'Estat» que correspon als presidents autonòmics. Tenen rang de subsecretari, depenen orgànicament del president del Govern i funcionalment del ministeri competent en cada matèria. El seu nomenament i separació s'acorden per reial decret del Consell de Ministres, a proposta del president.

Les seves responsabilitats s'agrupen en cinc àmbits:

• Direcció i coordinació estatal. Impulsar, coordinar i supervisar l'activitat de l'Administració estatal i els seus organismes públics al territori. Dirigir els serveis integrats a la Delegació, directament o mitjançant les subdelegacions, respectant les instruccions ministerials. També nomenar subdelegats i, quan correspongui, directors insulars, i coordinar la seva activitat.
• Informació pública. Coordinar la informació sobre programes i actuacions estatals, promoure la col·laboració entre administracions per informar la ciutadania i rebre els plans dels ministeris. Ha d'elevar anualment al Govern un informe sobre el funcionament dels serveis públics estatals a la comunitat.
• Cooperació institucional. Mantenir les relacions de coordinació amb la comunitat autònoma i les entitats locals; intercanviar informació, promoure convenis i seguir la seva execució, especialment en programes de finançament estatal. Pot participar en comissions de transferències i òrgans bilaterals quan es determini.
• Control de legalitat. Resoldre els recursos administratius que li corresponguin contra actes d'òrgans de la Delegació i suspendre la seva execució en els supòsits legals. Ha de vetllar per les competències constitucionals de l'Estat i la correcta aplicació de la seva normativa, promovent les accions procedents.
• Polítiques públiques i recursos. Proposar als ministeris objectius i millores per als serveis territorials, informar de la seva gestió i plantejar mesures contra duplicitats administratives. També coordina l'ús d'edificis estatals conforme a les directrius patrimonials corresponents.

En matèria de seguretat ciutadana, exerceix responsabilitats sobre les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat en l'àmbit autonòmic. La distinció essencial és que coordina la presència estatal i coopera amb les altres administracions: no substitueix les seves competències.

Trajectòria professional de Pilar Trinidad

El seu recorregut, recollit en el perfil de Demócrata i en la biografia institucional, combina tres àrees:

• Formació i docència. Doctora en Dret per la Universitat d'Extremadura, va obtenir el premi extraordinari de doctorat el 2001 per la seva tesi sobre la protecció internacional de la infància. És professora titular de Dret Internacional Públic i Relacions Internacionals a la Universitat Rey Juan Carlos. Ha estat professora convidada en universitats nord-americanes i llatinoamericanes.
• Gestió universitària. Va dirigir la Inspecció de Serveis de la URJC, va ser vicerectora de Relacions Internacionals entre octubre de 2019 i abril de 2021 i va assumir la Secretaria General el 16 d'abril de 2021, fins a incorporar-se a la Subdelegació.
• Administració estatal. Entre 2005 i 2009 va ser consellera tècnica a l'Assessorament Jurídic Internacional d'Exteriors. Entre octubre de 2018 i setembre de 2019 va treballar a Justícia, en Relacions amb les Confessions Religioses. La seva arribada com a subdelegada a Madrid es va anunciar al desembre de 2023; va prendre possessió l'11 de gener de 2024. Ara succeeix Francisco Martín al capdavant de la Delegació.

La declaració de zona greument afectada no concedeix automàticament una ajuda a tots els seus habitants o institucions. Cada sol·licitant ha d'acreditar danys directament causats per l'emergència i complir els requisits de la modalitat corresponent. El règim estatal general es troba en la Llei 17/2015 i el Reial Decret 307/2005, sense perjudici de les condicions especials aprovades per a cada catàstrofe.

1. Declaració territorial i danys acreditats

El Consell de Ministres declara la zona i delimita l'àrea afectada. Les administracions interessades poden sol·licitar aquesta declaració; es valoren els danys que pertorben greument la vida de la població o paralitzen serveis públics essencials. Això és diferent de la sol·licitud individual d'ajuda: també existeixen ajudes ordinàries per a emergències sense declaració formal.

Els danys materials han de ser certs, econòmicament avaluables i directament vinculats al sinistre. L'article 21 de la Llei 17/2015 exigeix que es refereixin a béns assegurats. Les ajudes són compatibles amb altres subvencions i indemnitzacions, però la seva suma mai pot superar el dany.

2. Persones i unitats familiars

• Habitatge i estris: ha de tractar-se de la residència efectiva, continuada i permanent, no d'una segona residència. És necessari acreditar el títol jurídic exigible: per a determinats danys, la propietat; per a danys no estructurals, l'obligació legal d'assumir-ne la reparació.
• Ingressos: el règim ordinari estableix límits segons els membres de la llar. La referència és l'IPREM anual incrementat un 40 % per a un o dos membres, un 80 % per a tres o quatre i un 120 % per a més de quatre. Fins a aquesta referència pot concedir-se el 100 % de l'ajuda prevista; per sobre, fins al 50 %; si es supera dues vegades i mitja, no hi ha dret.
• Danys personals: es cobreixen la defunció i la incapacitat absoluta i permanent directament causades per l'emergència. En defuncions, han d'acreditar-se els vincles familiars o de convivència i, quan correspongui, la dependència econòmica. Per a parelles no casades s'exigeix convivència prèvia de dos anys, excepte descendència comuna.

3. Empreses, comunitats i altres entitats

Els establiments industrials, comercials i de serveis han d'estar en funcionament, registrats fiscalment i assegurats, amb danys en béns afectes a la seva activitat. L'article 27 contempla fins a cinquanta empleats, encara que l'article 3 menciona menys de cinquanta: si en tenen exactament cinquanta, convé comprovar el criteri aplicable. S'exigeix que el risc causant no estigui cobert per la pòlissa ordinària ni per l'assegurança de riscos extraordinaris.

Les comunitats de propietaris necessiten assegurança vigent i danys en elements comuns que afectin la seguretat i funcionalitat de l'immoble i la seva habitabilitat. Les persones o entitats que van prestar béns o serveis poden sol·licitar resarciment quan van actuar per requeriment de l'autoritat estatal competent, en actuacions imprescindibles i inajornables.

4. Entitats locals i presentació

Les corporacions locals han d'acreditar despeses d'emergència efectivament realitzades i escassetat de recursos: aquestes han de superar el 3 % del capítol pressupostari de despeses corrents en béns i serveis. Es cobreixen actuacions urgents per a serveis essencials, no treballs amb mitjans propis ni despeses de personal de bombers, policia local o protecció civil. La reparació d'infraestructures disposa de línies específiques.

La sol·licitud ordinària es presenta mitjançant model normalitzat davant la Delegació o Subdelegació del Govern corresponent, en un mes des del dia següent a la finalització dels fets. Han d'aportar-se els justificants exigits; existeix un termini de deu dies per a subsanar. Aquestes ajudes estan exemptes dels requisits de l'article 13.2 de la Llei General de Subvencions. Una norma especial pot modificar terminis, límits o condicions: no s'ha d'esperar la declaració territorial per preparar la sol·licitud.