El PNB ha posat sobre la taula un paquet de mesures per abaratar l’energia, que inclou reduir l’impost sobre l’electricitat al 0,5%, mantenir els bons socials "per protegir qui més ho necessita", impulsar amb més rapidesa les inversions a les xarxes elèctriques, facilitar noves connexions i optimitzar l’ús de la capacitat ja instal·lada "perquè, darrere de cada nova connexió elèctrica, hi ha inversió".
Aquestes iniciatives formen part del programa electoral amb el qual la formació jeltzale concorrerà a les eleccions generals del 29 de novembre. El document s’ha donat a conèixer aquest dilluns al vespre a Bilbao, en un acte encapçalat pel número u al Congrés per Gipuzkoa, Maribel Vaquero, que ha estat acompanyada pels caps de llista per Bizkaia i Àlaba, Idoia Sagastizabal i Gorja Urtaran.
Els trets mestres en matèria econòmica han estat exposats per Sagastizabal, que ha remarcat el caràcter "estratègic" de l’energia per al futur d’Euskadi, tant pel seu pes en la competitivitat de la indústria basca com per l’impacte en el conjunt de l’economia.
"Disposar de connexions elèctriques suficients és fonamental per al desenvolupament de la nostra indústria, el nostre territori i també per a la construcció de nous habitatges. Per això, proposem una política energètica adaptada a les necessitats d’Euskadi", ha recalcat la candidata.
Vaquero ha detallat que el programa electoral incorpora propostes precises per salvaguardar els interessos bascos en àmbits en què "decisions fonamentals encara es continuen prenent a Madrid, sobre salaris, pensions, la factura de la llum, l’energia, el preu del bombó de butà, alguns impostos, o la capacitat de les nostres institucions per invertir i millorar els serveis públics".
En el capítol laboral i de pensions, el PNB aposta per elevar els salaris mitjançant la negociació col·lectiva i el diàleg social. En aquest context, reclama que, "en el marc d’un nou estatus polític, Euskadi pugui establir un salari mínim propi, superior a l’estatal i adaptat al nostre cost de vida".
Així mateix, planteja que les pujades salarials acordades no posin en perill la continuïtat dels serveis públics externalitzats, per a la qual cosa proposa permetre la revisió dels preus dels contractes públics.
Pel que fa al sistema de pensions, la formació jeltzale manté la seva defensa d’un model públic que blindi el poder adquisitiu, reforci les pensions mínimes i no contributives, elimini les penalitzacions «injustes» a qui ha cotitzat més de quaranta anys, redueixi la bretxa de gènere i completi el traspàs previst a l’Estatut de Gernika.
Sagastizabal ha insistit que sostenir l’estat del benestar requereix «fort, una indústria competitiva i un teixit empresarial capaç de crear riquesa i ocupació de qualitat», per la qual cosa reclama que els ajuts estatals a la innovació s’ajustin «millor» a les necessitats de les companyies basques. També exigeix que l’Estat «compleixi els seus compromisos amb les empreses basques en què participa o que reben suport públic, tot això per preservar l’economia».
En relació amb el teixit productiu, ha subratllat: «Volem acompanyar les nostres pimes cooperatives, comerços i autònoms, reduint la burocràcia, facilitant finançament i millorant la seva protecció quan les coses també van malament, per exemple, facilitant l’accés a la prestació per cessament involuntari de la seva activitat o negoci. Emprendre suposa assumir riscos, però no hauria de significar quedar-se sense protecció».
Al costat de les polítiques econòmiques, la candidata ha remarcat la importància de comptar amb infraestructures modernes i operatives. Ha citat «La Y Vasca, trens de rodalies, ports, aeroports i les connexions logístiques. Parlem de connectar Euskadi, facilitar el transport de persones i mercaderies, i generar oportunitats per a la competitivitat d’Euskadi».
En aquest sentit, ha reclamat al Govern central que executi les inversions compromeses i pendents. També ha defensat «avançar cap a una major capacitat de gestió des d’Euskadi en infraestructures estratègiques com els ports de Bilbao i Pasaia, també demana ajuts per a la renovació dels vehicles elèctrics i les flotes de transport amb menys emissions».
Mesures per al sector primari i més capacitat institucional
En l’àmbit agroramader i pesquer, Sagastizabal ha defensat garantir preus justos per als productes del camp i del mar, i adaptar les polítiques europees a la realitat específica d’Euskadi. Pel que fa a la matèria pesquera, ha reclamat un repartiment «molt més just de les quotes, la modernització de la flota i millors condicions per als arrantzales». «Tot això s’ha de fer de manera compatible amb la protecció del nostre entorn natural, els nostres boscos, els nostres rius i la nostra costa», ha assenyalat.
Per poder dur a terme totes aquestes transformacions, la candidata ha subratllat que és imprescindible que les institucions basques disposin d’un marge d’actuació i d’inversió més gran. Per això, el PNV proposa que els ajuntaments, les diputacions i el Govern basc puguin emprar els seus superàvits per reforçar l’educació, la sanitat, el transport públic, l’habitatge i la resta de serveis que reben els ciutadans. «Per fer-ho és necessari modificar les regles estatals que avui limiten aquesta utilització», ha conclòs.