Els serveis espanyols investiguen des del dilluns la filtració de dades d'uns 70.000 membres dels aparells de seguretat del Marroc i consideren "verídics" els documents en aquesta primera fase d'anàlisi, segons publica en exclusiva El Confidencial. La informació afecta al personal de la Direcció General de Seguretat Nacional (DGSN), la Policia marroquina, i de la Direcció General de Vigilància del Territori (DGST), responsable de la intel·ligència interior.
La documentació, difosa pel grup de hackers Jabaroot a través d'un canal públic de Telegram, conté noms, números d'identificació, dates de reclutament i, en alguns casos, rangs i dades bancàries. La seva publicació permet ara als serveis espanyols creuar aquestes identitats amb la informació de la qual ja disposen i comprovar si alguna d'elles apareix vinculada a operacions, contactes o investigacions anteriors.
No tots els noms corresponen a agents d'intel·ligència. La llista inclou milers de membres de la DGSN, per la qual cosa només una part pertindria a la DGST. Son precisament aquestes identitats les que tenen major interès per als serveis espanyols, especialment si algun d'aquests funcionaris ha mantingut contactes professionals o operatius amb Espanya.
Espanya tracta d'identificar els membres de la intel·ligència marroquina
La investigació es troba encara en una fase inicial. Els serveis espanyols treballen primer en l'autenticació dels documents i en la identificació de les persones que apareixen en ells, un procés que es complica quan es tracta d'agents que poden haver utilitzat noms diferents en les seves relacions amb serveis estrangers.
"Ens serveix per saber principalment si pot haver algun agent infiltrat en els nostres serveis com a font, traductor o, en un molt, molt hipotètic cas, com a company [agent]", explica a El Confidencial una font d'una agència de seguretat espanyola.
El creuament dels noms amb fotografies i altres dades permetria comprovar si algun d'ells ja era conegut a Espanya sota una altra identitat o havia participat en operacions en les quals van intervenir serveis espanyols.
La filtració també pot servir per revisar relacions mantingudes fins ara amb determinades fonts o col·laboradors. Si una de les identitats publicades hagués estat utilitzada pel Marroc en operacions d'intel·ligència o contrainformació, la seva exposició obligaria a reconsiderar aquests contactes.
Notícia destacada
Un mitjà proper a Mohamed VI aprofita l'allau de Ceuta per reclamar la seva entrega a Marroc
5 minuts
Entrades a Espanya, hotels o lloguers de vehicles
Una vegada identificades les persones d'interès, les forces de seguretat espanyoles poden comprovar si existeixen antecedents dels seus moviments per Espanya o si els seus noms figuren en actuacions policials anteriors.
El Confidencial apunta que els agents identificats podrien ser objecte de senyalitzacions que permetin conèixer les seves entrades i sortides del país. Les seves identitats també podrien creuar-se amb els registres a disposició de les forces de seguretat, com els relacionats amb establiments hotelers o lloguers de vehicles.
Qualsevol investigació que exigís mesures subjectes a autorització judicial hauria de comptar prèviament amb els indicis i requisits legals necessaris.
El abast de la filtració dependrà, per tant, de quantes de les identitats puguin verificar-se i de quantes tinguin connexions d'interès per Espanya.
El problema per Marroc va més enllà dels noms
La publicació de milers d'identitats obre a més una incògnita dins dels propis serveis marroquins: com va aconseguir Jabaroot accedir a aquesta informació.
Els documents podrien procedir d'una intrusió en els sistemes informàtics o d'una filtració des de dins. El Confidencial assenyala que les fonts consultades consideren que la base de dades està lleugerament desactualitzada, tot i que això no elimina el risc que suposa l'exposició dels seus integrants.
Si l'origen va ser un atac informàtic, Rabat haurà de determinar quins sistemes van quedar compromesos i si els autors van poder accedir a més documentació que encara no s'ha fet pública. Una filtració interna plantejaria un problema diferent, al implicar que algú amb accés a informació sensible va poder extreure-la i lliurar-la al grup.
L'incògnita arriba també al material que no s'ha publicat. La difusió d'aquesta base de dades no permet conèixer si Jabaroot va obtenir altres arxius ni si alguna informació podria haver arribat a tercers abans d'aparèixer públicament a Telegram.
Jabaroot vincula la filtració amb la crisi de Ceuta
El grup va difondre els documents dilluns i va presentar l'operació com una represàlia contra Marroc per les entrades massives registrades a Ceuta a finals de juliol.
Jabaroot sosté que entre els noms figuren agents que haurien treballat a Europa i els acusa de participar en operacions d'espionatge, instal·lació de dispositius d'escolta i suborns. Aquestes afirmacions provenen del mateix grup i no han estat acreditades de manera independent.
L'aparició d'una persona en els documents tampoc permet determinar per si sola quines funcions va exercir ni si va participar en operacions fora del Marroc. Aquesta és una de les qüestions que hauran d'aclarir els serveis que analitzen ara la documentació.
El Confidencial identifica una desena d'agents
El mateix diari ha creuat els arxius amb informació disponible públicament i assegura haver identificat de manera independent almenys una desena d'agents inclosos a les llistes.
Entre ells figuren, segons El Confidencial, responsables d'àrees sensibles de la DGST, com el director de recursos humans, el director adjunt de contraespionatge o el cap de la Cèl·lula d'Investigació.
Algunes identificacions han pogut realitzar-se també a partir del testimoni de persones que van tenir contacte directe amb membres dels serveis marroquins. El periodista Omar Radi, empresonat al Marroc el 2019 i posat en llibertat després de rebre un indult el 2024, ha assenyalat entre els noms filtrats agents de la Policia Judicial que van participar en els seus interrogatoris.
La possibilitat d'associar noms amb fotografies, destinacions i funcions permet reconstruir part d'una estructura que habitualment roman fora de l'escrutini públic.
Notícia destacada
Els milers de milions amb els quals Europa ha teixit la seva aliança amb Marroc
6 minuts
El Marroc ja havia patit altres filtracions
Els serveis marroquins s'havien enfrontat durant els últims anys a altres episodis d'exposició d'informació sensible, tot i que no amb el volum de dades conegut aquesta setmana.
Al setembre de 2025, Mohamed VI va destituir el general Mostafa Rabil, aleshores responsable de la Direcció General de Seguretat dels Sistemes d'Informació, després d'una successió de filtracions i atacs contra organismes del país.
Existeix també un precedent de major abast. El 2014 van aparèixer a internet centenars de documents i correus relacionats amb la diplomàcia i la intel·ligència exterior marroquines.
La diferència en aquesta ocasió està en el contingut dels arxius: la documentació permet posar nom a milers d'integrants dels cossos de seguretat i, entre ells, a membres de la intel·ligència interior.
Silenci en els principals mitjans marroquins
La filtració portava gairebé 48 hores circulant quan El Confidencial va publicar la seva investigació sense que els principals diaris i televisions del Marroc haguessin informat sobre ella.
Alguns mitjans marroquins han començat després a qüestionar el seu abast. Médias24 sosté que una part important dels noms correspon a membres de la Policia i planteja que Jabaroot podria haver agrupat informació procedent de bases de dades compromeses anteriorment.
Mentre es determina l'origen exacte dels arxius, els serveis espanyols continuen analitzant el seu contingut per identificar quins noms pertanyen realment a la intel·ligència marroquina i quins poden tenir interès per Espanya.