La eurodiputada i candidata de Podemos a les eleccions generals del 29 de novembre, Irene Montero, ha plantejat reduir l’edat legal de jubilació fins als 63 anys, juntament amb un increment de les pensions mínimes i de les no contributives. Al mateix temps, ha subratllat que el sistema públic de pensions «està perfectament preparat».
Montero s’ha expressat en aquests termes durant la seva intervenció als Desayunos informativos de Europa Press, on ha reivindicat el caràcter públic del sistema de pensions davant les tesis de la «motoserra de (Javier) Milei» que, al seu parer, defensa la dreta en relació amb possibles retallades.
La dirigent de Podemos ha censurat que la «privatització» de les pensions s’hagi convertit en «un consens» entre PP i PSOE els últims anys. A més, ha alertat que la pressió dels Estats Units (EEUU) i de l’OTAN perquè els països de la Unió Europea elevin la despesa militar «va a sortir fonamentalment de la sanitat i de les pensions».
Per aquest motiu, la candidata ha reclamat «protegir les pensions», ha rebutjat els models basats en l’anomenada «motxilla austríaca» i ha retret que el líder de Vox, Santiago Abascal, eviti concretar les seves propostes en aquesta matèria, tot i que, segons ha apuntat, la ciutadania intueix quines seran.
«Faràs servir la motosserra», li ha etzibat Montero a Abascal, per remarcar que davant d’aquestes polítiques «una de les grans prioritats» ha de ser «acabar amb la privatització», perquè «les pensions són un dret públic» i no «un negoci» ni una «responsabilitat individual».
Propostes laborals i econòmiques per redistribuir la riquesa
En l’àmbit laboral, Montero ha plantejat elevar el salari mínim interprofessional fins als 1.800 euros mensuals i retallar la jornada laboral a 30 hores setmanals, argumentant que els avenços tecnològics han de servir per repartir millor el treball i garantir més temps lliure a la població.
També ha defensat vetar la compra d’habitatges amb finalitats especulatives, permetent-ne l’adquisició només quan es destinin a residència habitual, i sumar al parc de lloguer social els habitatges acumulats pels fons d’inversió.
D’altra banda, ha qualificat d’«inconcebible» que la majoria de la població a Espanya «visqui literalment per pagar factures» perquè «tot el salari se’l queden empreses que estan fent negoci» amb els drets bàsics. En aquesta línia, ha reiterat que els diners «no desapareixen» a final de mes, sinó que acaben en mans de les grans companyies, de les quals ha destacat que «mai abans havien acumulat tants beneficis».
En conseqüència, Montero ha sostingut que la proposta política de Podemos passa perquè els diners deixin d’estar «concentrats» a la part alta de la societat i per frenar l’escalada de preus, atès que l’augment del cost de la vida està devorant «els minúsculs avenços socials» aconseguits fins ara.
«Els diners han de baixar. De dalt a les famílies», ha emfatitzat la líder «morada», que ha defensat que es tracta d’una proposta «profundament constitucional» basada en l’article 128 de la Carta Magna, que estableix «amb rotunda i meridiana claredat» que «tota la riquesa del país, sigui quina sigui la seva titularitat, està al servei de l’interès general».
«Aquest article no es compleix a Espanya en aquest moment. Al contrari, el que estem veient és un gran robatori, un saqueig de la riquesa que produeixen els treballadors i les treballadores», ha reiterat, criticant que els governs actuals «no tenen credibilitat» perquè no aconsegueixen «repartir la riquesa».