Tzvia Rubin ha recorregut amb els seus tres fills el trajecte des d'Espanya fins a Israel per participar en les eleccions que se celebren aquest dimarts. Ho fa convençuda que és la seva obligació com a ciutadana israeliana i perquè considera que el país necessita un gir després dels últims anys amb Benjamin Netanyahu al poder. Com ella, es calcula que fins a 80.000 israelians que resideixen a l'estranger han agafat un avió per exercir el seu dret al vot, la majoria inclinats cap a les formacions de l'oposició.
Israel figura entre els pocs Estats que no contemplen el vot per correu i només permeten el sufragi de forma presencial. Per això, qui viu fora —una mica menys d'un milió d'israelians— ha de tornar al país si vol participar en uns comicis. No existeix impediment legal encara que portin molts anys fora o només hagin residit a Israel durant un període breu. En unes eleccions en les quals es preveu un resultat molt ajustat entre el bloc de Netanyahu i el de l'oposició, aquests potencials 80.000 vots podrien arribar a traduir-se fins i tot en dos dels 120 escons de la Knesset.
"La sensació dels que viuen fora és que és el mínim que podem fer. La gent que viu aquí ha patit la guerra, han patit un Govern molt dolent, excloent i corrupte. Llavors és com el mínim que podem fer per millorar" la situació, explica en declaracions a Europa Press aquesta israeliana que viu a cavall entre el seu país i Barcelona.
Rubin relata que en la darrera dècada ha viatjat de forma recurrent per votar perquè "li importa" Israel. "Sóc israeliana i el que passa aquí em toca molt el cor i la ment, i el que passa ara és molt dolent per l'Estat d'Israel", afegeix, assenyalant al "govern actual". "Tinc totes les raons per venir a votar", remarca.
El seu fill, Ofer Laszewicki, comparteix plenament aquesta visió. "Els israelians que vivim a l'estranger no podem votar des de fora, llavors només ens queda l'opció de venir", subratlla. "El bloc de Netanyahu té un votant tradicional molt mobilitzat i molt fidel", insisteix, abans de remarcar que qui, com ells, busca "un camí diferent, no només un canvi de cara" considera que "era necessari venir, estar aquí físicament, votar". A més, apunta que es tracta també de "donar suport a la nostra gent en un dia que tots considerem que és històric i que esperem que porti un canvi".
Un viatge car davant la por per la democràcia
Per a aquesta família, el desemborsament econòmic que ha suposat el desplaçament, igual que per a altres amics i coneguts que han fet el mateix, compensa l'esforç. Ofer sosté que "el sentiment" de molts és que "si l'oposició no guanya aquestes eleccions podrien ser les últimes eleccions democràtiques".
"Aquest Govern té una tendència autoritària, ha fet canvis en el sistema que cada vegada limiten més la independència de la justícia. Hi ha ministres que ho diuen obertament, que volen acabar amb el sistema democràtic vigent. Per això molts creiem que val la pena fer aquest esforç econòmic i de temps per intentar canviar les coses", afegeix, al·lusant a les reformes impulsades pel Executiu.
El seu germà Asaf il·lustra aquest compromís. Apenas romandrà 48 hores a Israel i, per primera vegada des que es va mudar a Espanya fa 35 anys, ha optat per votar en unes eleccions. "He decidit venir aquesta vegada amb l'esforç que això comporta perquè crec que és un moment crític", afirma. "Jo segueixo molt lligat emocionalment a aquest lloc, sóc israelià, sóc jueu i crec que per al futur d'aquest país és important que tothom posi una miqueta el seu gra de sorra", explica.
Com algú que viu fora i no segueix diàriament la premsa local, Asaf considera que Israel "necessita un canvi de direcció". Lamenta la "imatge estereotipada" que es projecta del país, "que no reflecteix la realitat aquí" i que atribueix en part a l'actual Executiu. A la seva opinió, "canviar això a nivell mundial és una feina que probablement porti generacions, així que no crec que pugui dependre exclusivament d'un proper Govern que pot durar el temps que duri", assenyala quan se li pregunta si una eventual victòria de l'oposició podria millorar la percepció internacional d'Israel.
De donar suport a Netanyahu a recolzar l'oposició
Des d'Espanya també ha tornat a votar Ben Avidar. Aquest jove de 25 anys, resident a Toledo, explica a la sortida d'un col·legi electoral a Florentina, un barri del sud de Tel Aviv de població molt diversa i en el qual gairebé no es veuen cartells del bloc que encapçala Netanyahu, que aquesta vegada ha optat pel canvi.
"L'última vegada vaig votar a Netanyahu per tenir la pau abans del 7 d'octubre", confessa, recordant que aleshores veia prioritari assolir un acord amb Aràbia Saudita i altres països àrabs. No obstant això, després de l'atemptat de Hamàs considera que el primer ministre ha gestionat "molt malament" les relacions amb altres governs, més enllà dels Estats Units. "Els israelians no poden caminar tranquil·lament fora del seu país", lamenta.
"El nostre Govern en uns aspectes ha fet bé, en altres ha fet malament, però específicament tota la comunicació amb el món l'ha fet terrible", esgrimeix, assegurant que si a Espanya diu que és israelià li miraran malament i fins i tot l'atacaran. "És responsabilitat dels països on viuen israelians i jueus, però és també responsabilitat del nostre Govern gestionar les relacions molt millor del que fan", remata.