Óscar Puente continua al capdavant del Ministeri de Transports després d’haver posat el seu càrrec a disposició de Pedro Sánchez. Segons ha relatat aquest divendres als periodistes, el president del Govern va rebutjar la seva sortida perquè considerava que seria "injusta", una conversa que deixa una conseqüència política difícil d’eludir.
La revelació arriba quan falta un mes per a les eleccions generals del 29 de novembre i el Govern intenta respondre a la crisi provocada per l’accident ferroviari d’Urda (Toledo), en el qual han mort almenys 69 persones. Puente concentra bona part de les explicacions sobre el funcionament de la xarxa, les decisions adoptades abans del xoc i les exigències de dimissió. Sánchez, mentrestant, ha centrat les seves intervencions en l’atenció a les víctimes, l’esclariment de les causes i la necessitat de recuperar la confiança en l’alta velocitat.
Aquesta distribució de papers podria permetre al president conservar certa distància respecte a la controvèrsia que envolta Transports. Però el suport que Puente atribueix a Sánchez també dificulta que el desgast polític quedi circumscrit al ministre. Si el titular del departament oferia marxar i el president li va demanar continuar, la responsabilitat de mantenir-lo al Govern arriba directament a Moncloa.
El suport de Sánchez arriba per Moncloa i per boca del mateix Puente
El suport presidencial s’ha conegut fins ara a través de dues vies. Dijous, fonts de Moncloa asseguraven que Sánchez conservava la seva confiança en el ministre i descartava la seva destitució. Aquestes mateixes fonts defensaven que l’accident no estava relacionat amb la gestió política de Puente.
Aquest divendres ha estat el mateix ministre qui ha explicat que va posar el seu càrrec a disposició del president i que aquest li va demanar continuar.
Sánchez ha reconegut aquest divendres, durant la seva visita al Cecopi de Toledo, que existeix una "confiança trencada" en el sistema d’alta velocitat espanyol i ha promès solucions per evitar que es torni a produir una tragèdia semblant.
L’absència d’una declaració personal de suport no significa que el president hagi retirat el seu suport. Tanmateix, contrasta amb altres crisis en què Sánchez sí que va decidir defensar públicament ministres qüestionats.
El precedent de Marlaska i una defensa sense ambigüitats
Fernando Grande-Marlaska ofereix un dels exemples més clars de resistència de Sánchez a les peticions de dimissió d’un membre del seu Govern.
Després de la tragèdia ocorreguda a la tanca de Melilla el juny de 2022, el ministre de l'Interior va quedar sotmès a una intensa pressió per l'actuació policial i les explicacions del seu departament. El 4 de novembre d'aquell any, durant la cimera hispanolusitana, Sánchez va assumir personalment la seva defensa amb una declaració inequívoca: "El ministre té el meu suport i també el meu reconeixement".
Sis dies després, el president va tornar a descartar-ne el cessament durant una entrevista a laSexta. Marlaska va romandre a l'Executiu malgrat les crítiques i les exigències de responsabilitats.
Les circumstàncies de Melilla i Urda són diferents, tant per la naturalesa de les tragèdies com per les responsabilitats que s'han d'investigar. El precedent, no obstant això, demostra que una forta pressió política no condueix necessàriament a la destitució d'un ministre i permet apreciar una diferència en la manera de comunicar el suport presidencial.
En el cas de Marlaska, Sánchez el va defensar directament davant l'opinió pública. En el de Puente, fins ara, l'explicació més explícita sobre la seva continuïtat ha arribat del mateix titular de Transports.
González Laya i Ábalos, els altres camins que ha escollit Sánchez
La trajectòria de Sánchez al capdavant del Govern també ofereix exemples de ministres que van abandonar les seves responsabilitats després d'episodis de desgast polític o en remodelacions destinades a renovar l'Executiu.
Arancha González Laya va deixar el Ministeri d'Afers Exteriors el juliol de 2021, després de la crisi diplomàtica amb el Marroc desencadenada per l'acollida a Espanya del líder del Front Polisario, Brahim Ghali.
També el juliol de 2021 va abandonar el Govern José Luis Ábalos, fins llavors ministre de Transports i un dels dirigents de més proximitat política a Sánchez. El seu relleu va formar part d'una remodelació més àmplia, en què també va sortir Carmen Calvo i es va produir la marxa d'Iván Redondo de la prefectura del Gabinet presidencial.
Aquells canvis van respondre a un context diferent i Sánchez els va presentar com una renovació per impulsar la recuperació després de la pandèmia. El seu interès com a precedent rau en el fet que ni tan sols la proximitat personal i política al president garanteix la continuïtat indefinida al Consell de Ministres.
Un ministre necessari per a la gestió, però incòmode per a la campanya
L’accident d’Urda ha alterat la campanya socialista quan només queda un mes per a les eleccions generals. Puente, un dels ministres amb més presència pública i capacitat de confrontació política, ha de dedicar ara bona part de les seves intervencions a explicar el que ha passat a la xarxa ferroviària i respondre a les peticions de dimissió.
Ara, l’equip electoral socialista està adaptant la seva estratègia davant la pèrdua de protagonisme del ministre en la campanya. Així, qualsevol intervenció pública de Puente corre el risc de quedar dominada per les preguntes sobre Urda, fins i tot quan pretengui abordar altres assumptes.
La seva continuïtat també ofereix avantatges per a l’Executiu. Permet conservar el responsable del departament durant la investigació i evita una remodelació ministerial en plena campanya. A més, Puente pot assumir les explicacions tècniques i parlamentàries mentre Sánchez concentra les seves compareixences en la resposta institucional a la tragèdia.
Aquesta distribució de responsabilitats alimenta la hipòtesi que el ministre pugui actuar com un tallafocs polític per al president.
El problema per al PSOE és que el debat ja ha desbordat la figura de Puente. Alberto Núñez Feijóo ha vinculat les responsabilitats del Govern amb les eleccions del 29N, de manera que l’oposició no limita els seus retrets al Ministeri de Transports, sinó que els dirigeix també al president.
La decisió de mantenir Puente vincula el seu futur al de Sánchez
El relat que el ministre ha ofert aquest divendres introdueix una circumstància que pot condicionar les pròximes setmanes. En explicar que va voler apartar-se i que Sánchez va rebutjar la seva sortida, Puente ha fet pública la intervenció personal del president en la decisió de mantenir-lo en el càrrec.
Però l’efecte polític resulta difícil de separar de les paraules triades. Si Sánchez considera "injust" que Puente dimiteixi, haurà de defensar aquesta decisió mentre continuen les investigacions i es coneixen nous detalls sobre les circumstàncies de l’accident.
El president ha promès recuperar la confiança dels ciutadans en l’alta velocitat, danyada després de les tragèdies d’Adamuz i Urda, que sumen almenys 115 morts el 2026. La qüestió és si ho pot fer amb el mateix ministre al capdavant de Transports i sense que la polèmica condicioni la campanya socialista.