Sumar ha presentat una esmena a la Llei Orgànica de millora de l'Educació, actualment en tramitació al Congrés, amb l'objectiu de garantir el dret de sufragi dels descendents d'exiliats i neutralitzar la suspensió cautelar acordada pel Tribunal Suprem per a les persones ja inscrites al Cens Electoral de Residents Absents (CERA) que van obtenir la nacionalitat mitjançant la coneguda com a "llei de nets".
Així ho ha explicat el portaveu parlamentari d'IU, Enrique Santiago, en una compareixença a la Cambra Baixa, on ha detallat que la finalitat d'aquesta modificació, aprofitant el tancament del termini d'esmenes parcials a dita norma, és convertir en rang de llei la instrucció qüestionada pel Tribunal Suprem, reconeixent la condició d'exiliats a tots els espanyols que van abandonar el país entre el 18 de juliol del 36 i el 31 de desembre de 1955.
En concret, la formació que actua com a soci minoritari del Govern planteja incorporar una nova disposició a la llei de millora de les condicions educatives, però amb efectes sobre la Llei de Memòria Democràtica, a fi de blindar el dret al vot dels descendents d'exiliats.
De aquest mode, s'estableix que els nascuts fora d'Espanya de pares o avis que, originàriament, haguessin estat espanyols i que van sortir a l'exili per "raons polítiques, econòmiques, socials, ideològiques o de creença o d'orientació i identitat sexual", puguin accedir a la nacionalitat espanyola conforme a l'article 20 del Codi Civil.
El text també recull que es presumirà la condició d'exiliat per a tots els espanyols que van sortir del territori nacional entre el 18 de juliol de 1936 i el 31 de desembre de 1955, sense restringir dita consideració únicament a les causes polítiques.
Reconeixement més ampli de la nacionalitat
Així mateix, la proposta contempla que puguin adquirir la nacionalitat els fills nascuts a l'estranger de dones espanyoles que van perdre la seva per contraure matrimoni amb ciutadans d'una altra nacionalitat abans de l'entrada en vigor de la Constitució de 1978; així com els descendents de qui van veure reconeguda la seva nacionalitat d'origen mitjançant el dret d'opció, d'acord amb aquesta llei o amb la disposició addicional setena de la Llei de Memòria Històrica de 2007.
"D'aquesta forma el que pretenem clarament és que quedi sense efecte aquesta sentència del Tribunal Suprem que ha, sorprenentment, infringit un dret constitucional que ha privat del dret de vot a espanyols i a espanyoles, sense qüestionar ni tan sols el dret a la nacionalitat", ha subratllat Santiago, remarcant que amb aquesta reforma es dissiparien els dubtes que pogués albergar el alt tribunal en elevar a llei la instrucció de l'Executiu que ha estat objecte d'impugnació.
El diputat ha recalcat que el sufragi dels espanyols només s'ha vist restringit per "dictadures" i que resulta "mai vist en democràcia" la suspensió cautelar acordada pel Suprem, més encara quan el pes d'aquest vot en el còmput global és molt reduït i, per tant, no altera el cens electoral.