Un exministre peruà se suma a la carrera de Yolanda Díaz per dirigir l'OIT

Després de la presentació formal de candidatures per a la Direcció General de l'OIT, el procés entra en una fase molt reglada que es concentra en el segon semestre de 2026. A partir del tancament del termini (31 d'agost de 2026), es succeeixen bàsicament quatre fites: validació definitiva de candidatures, presentació pública, audiències davant el Consell d'Administració i votació final, de la qual sortirà la persona que assumirà el càrrec l'1 d'octubre de 2027.

1. Tancament del termini i validació de candidatures

Segons la informació recopilada pel diari Demòcrata, el termini oficial per registrar candidatures a la direcció general de l'Organització Internacional del Treball roman obert fins al 31 d'agost de 2026. Fins a aquesta data els Estats membres poden proposar aspirants.

Un cop esgotat el termini:

• L'OIT tanca la llista de candidatures registrades en temps i forma.
• Es verifica que cada aspirant hagi estat presentat per un Estat membre i compleixi els requisits formals.
• Amb aquesta llista tancada es prepara el material per als membres del Consell d'Administració (perfils, programes, etc.).

2. Acte públic de presentació dels candidats

La següent fita és un esdeveniment obert en què les persones candidates es donen a conèixer davant els actors de l'OIT i l'opinió pública. D'acord amb el calendari citat per Demòcrata:

• El 23 de setembre de 2026 se celebrarà un acte públic de presentació dels candidats i candidates.

En aquest fòrum, cada aspirant sol exposar:

• La seva visió sobre el futur de l'OIT i les prioritats del seu mandat.
• Les seves propostes en matèria de treball decent, diàleg social, protecció social, etc.
• Les seves credencials professionals i polítiques.

Aquest moment és rellevant perquè fixa el to públic de la campanya i permet a governs, sindicats i organitzacions empresarials contrastar projectes abans de les negociacions més discretes.

3. Audiències prèvies amb el Consell d'Administració

L'òrgan que tria la persona titular de la Direcció General és el Consell d'Administració de l'OIT, compost per 56 membres:

• 28 representants de governs.
• 14 representants dels treballadors.
• 14 representants dels empresaris.

Abans de la votació, els candidats mantenen trobades més directes amb aquest òrgan. Demòcrata detalla que:

• Les audiències privades davant el Consell d'Administració estan previstes per al 9 de novembre de 2026, aproximadament una setmana abans de l'elecció.

En aquestes audiències:

• Cada candidat exposa el seu programa davant els 56 membres o els seus representants.
• Els integrants del Consell poden plantejar preguntes sobre prioritats, gestió interna, finances, relacions amb altres organismes internacionals, etc.
• Es tanquen posicionaments i suports dins dels tres grups (governamental, treballadors, empresaris).

4. Votació definitiva del nou director general

La fase decisiva és la votació en el si del Consell d'Administració. La informació publicada per Demòcrata fixa amb precisió la data:

• La elecció del nou director o directora general de l'OIT se celebrarà el 16 de novembre de 2026.
• La votació és secreta i participen els 56 membres del Consell.

Tot i que els detalls tècnics del reglament intern no es descriuen a les notícies, en aquest tipus de processos és habitual:

• Que pugui haver-hi diverses rondes de votació si cap candidat aconsegueix la majoria necessària en la primera.
• Que, a mesura que avancen les rondes, es retirin o caiguin els aspirants amb menys suport per facilitar una majoria clara.

La persona que resulti elegida no assumeix el càrrec immediatament, sinó en finalitzar el mandat en curs.

5. Inici del mandat del candidat electe

El mandat actual de Gilbert F. Houngbo conclou el 30 de setembre de 2027. Per això:

• La persona que guanyi la votació de novembre de 2026 prendrà possessió l'1 d'octubre de 2027, segons recullen els articles de Demòcrata.

Entre novembre de 2026 i octubre de 2027 es produeix un període de transició en què:

• El director general en exercici continua gestionant l'organització fins al final del seu mandat.
• El futur director o directora pot iniciar contactes preparatoris, configurar el seu equip i definir prioritats, sempre dins dels canals marcats per l'OIT.

En síntesi, després de la presentació i registre de candidatures, el procés s'estructura en quatre grans dates: tancament del termini (31 d'agost de 2026), presentació pública (23 de setembre), audiències amb el Consell (9 de novembre) i votació final (16 de novembre de 2026), amb entrada en funcions l'1 d'octubre de 2027.

El director general de l'Organització Internacional del Treball (OIT) és la màxima autoritat executiva d'aquesta agència especialitzada de Nacions Unides. Segons el marc institucional de l'organització —recollit en la seva Constitució i reglaments interns, i sintetitzat pel diari Demòcrata— el càrrec concentra funcions executives i polítiques de primer nivell, que poden agrupar-se en diversos grans blocs competencials.

1. Direcció executiva i estratègica de l'OIT

En primer lloc, el director general exerceix la direcció estratègica global de l'OIT. Això implica:

• Definir les línies mestres de l'actuació de l'organització a mitjà i llarg termini: prioritats temàtiques (per exemple, treball decent, economia de plataformes, igualtat, protecció social), zones geogràfiques sensibles i àmbits en què concentrar recursos.
• Traduir els mandats adoptats pels òrgans de govern tripartits (Conferència Internacional del Treball i Consell d'Administració) en plans d'acció concrets per a l'Oficina Internacional del Treball, que és la secretaria permanent de l'OIT.
• Assegurar la coherència de l'actuació de l'organització davant els governs, els sindicats i les organitzacions empresarials dels 187 Estats membres, de manera que les decisions dels òrgans de govern s'apliquin de forma consistent.

2. Gestió pressupostària i administrativa

Una segona àrea clau és la responsabilitat sobre el pressupost i l'administració interna:

• Elaborar i executar un pressupost de centenars de milions d'euros, d'acord amb la informació recollida per Demòcrata. Això abasta la planificació financera, l'assignació de recursos a programes i oficines a tot el món i el control de la seva execució.
• Vetllar perquè la utilització dels recursos sigui compatible amb les decisions dels òrgans de govern i amb els principis de bona gestió financera, transparència i rendició de comptes propis del sistema de Nacions Unides.
• Impulsar ajustos organitzatius i administratius perquè l'OIT pugui respondre a noves prioritats (per exemple, canvis en el mercat de treball, crisis econòmiques o desafiaments tecnològics), sempre dins dels límits fixats per la seva normativa interna.

3. Coordinació de l'acció als Estats membres

L'OIT treballa en 187 Estats membres, i el director general té la funció de coordinar l'activitat de l'organització en tots ells:

• Assegurar que les oficines regionals i nacionals actuen de manera alineada amb l'estratègia global i amb les decisions de la Conferència Internacional del Treball i del Consell d'Administració.
• Garantir que els programes de cooperació tècnica, assessorament i formació de l'OIT s'orienten a promoure els objectius centrals de l'organització: justícia social, treball decent i respecte de les normes internacionals del treball.
• Supervisar la resposta de l'OIT davant situacions crítiques relacionades amb l'ocupació i els drets laborals que puguin exigir una mobilització ràpida de recursos o iniciatives específiques.

4. Impuls normatiu internacional

Una altra competència essencial, destacada també per Demòcrata, és el paper del director general en l'impuls de convenis i normes internacionals del treball:

• Promoure, en el marc del sistema tripartit de l'OIT, l'adopció de convenis i recomanacions sobre ocupació, salaris, seguretat i salut laboral, igualtat, negociació col·lectiva i protecció social.
• Contribuir a fixar l'agenda normativa, identificant llacunes de protecció (per exemple, en noves formes d'ocupació) i proposant que es discuteixin noves normes a la Conferència Internacional del Treball.
• Donar suport a la tasca de supervisió del compliment dels convenis ratificats pels Estats membres, integrant els resultats d'aquests mecanismes en la planificació estratègica de l'organització.

5. Representació política i diplomàtica

Finalment, el director general assumeix la representació política de l'OIT:

• Representar l'organització davant governs, sindicats i organitzacions empresarials, així com davant altres instàncies del sistema de Nacions Unides i organismes internacionals, defensant el mandat de l'OIT.
• Desempeñar una funció de lideratge públic i diplomàtic en els grans debats sobre treball decent, desigualtat, protecció social, transició digital i climàtica, o enfortiment del multilateralisme.
• Servir com a principal portaveu institucional de l'OIT, explicant i defensant les decisions dels seus òrgans de govern i l'orientació general de l'organització.

En conjunt, la normativa interna de l'OIT configura el director general com el vèrtex del seu aparell executiu: concentra la direcció estratègica, la gestió pressupostària, la coordinació operativa i la representació política de l'organització, sempre sota el control i el mandat dels òrgans de govern tripartits en què participen governs, treballadors i empresaris.

Els resultats electorals més recents al Congrés dels Diputats són els de les eleccions generals del 23 de juliol de 2023 (23J). En aquests comicis, la candidatura encapçalada per Yolanda Díaz sota la marca Sumar va obtenir 31 escons al Congrés. Aquesta és la xifra de diputats que la coalició va aconseguir a les urnes; posteriorment, al llarg de la legislatura, el grup ha patit baixes i ha passat de 31 a uns 26 diputats efectius, a causa de sortides al Grup Mixt i altres renúncies, segons ha detallat el diari Demòcrata.

Resultats electorals del 23J al Congrés

A les eleccions generals del 23 de juliol de 2023 es van triar els 350 diputats del Congrés. A partir de la informació recopilada per Demòcrata i altres anàlisis posteriors, el repartiment d'escons per les principals forces va ser el següent:

• Partit Popular (PP): 137 escons.
• Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE): 121 escons.
• Vox: 33 escons.
• Sumar (coalició a l'esquerra del PSOE, encapçalada per Yolanda Díaz): 31 escons.

Juntament amb aquests quatre grans blocs d'àmbit estatal, completen la Cambra diverses formacions d'àmbit territorial que resulten decisives per a la governabilitat. En conjunt, configuren un Congrés molt fragmentat en què cap partit pot governar en solitari i on les majories depenen de pactes múltiples.

Partits territorials i altres suports

La legislatura que neix del 23J es caracteritza pel pes de les forces nacionalistes i regionalistes, que es situen al centre de qualsevol equació de govern. En termes d'escons, el panorama d'aquests partits es resumeix així (amb base en les dades de Demòcrata i altres anàlisis parlamentàries posteriors):

• Esquerra Republicana de Catalunya (ERC): 7 diputats.
• Junts per Catalunya (Junts): 7 diputats.
• EH Bildu: 6 diputats.
• Partit Nacionalista Basc (PNB): 5 diputats.
• Bloc Nacionalista Gallec (BNG): 1 diputat.
• Coalició Canària (CC): 1 diputat.
• Unió del Poble Navarro (UPN): 1 diputat.

Aquestes formacions, sumades als grans partits estatals, completen els 350 escons. L'aritmètica resultant va fer possible un nou govern de coalició entre PSOE i Sumar, però amb una majoria molt dependent dels suports d'ERC, Junts, EH Bildu, PNB, BNG i CC, com detalla l'anàlisi “Socis que apreten, però no ofeguen”.

Quants escons té el partit de Yolanda Díaz?

Convé diferenciar dos plans: el resultat electoral de partida i la situació del grup parlamentari amb el pas del temps:

• Resultat electoral (23J): la llista encapçalada per Yolanda Díaz sota la marca Sumar va obtenir 31 escons i es va convertir en la quarta força parlamentària. Així ho recull Demòcrata a la crònica “Intrahistòria d'una fractura: com Sumar va passar de la il·lusió a la fugida de diputats”, que recorda que la coalició va reunir una quinzena de partits a l'esquerra del PSOE.
• Situació posterior a la legislatura: aquesta mateixa peça assenyala que, en només dos anys, Sumar ha passat de 31 a 26 diputats, a causa de la ruptura amb Podem (que va abandonar el grup per passar al Mixt) i a altres baixes individuals. És a dir, el grup parlamentari s'ha anat reduint, tot i que el resultat de les urnes continua sent de 31 actes adjudicades inicialment a la coalició.

Quan es parla de “quants escons té el partit de Yolanda Díaz”, l'habitual en clau electoral és referir-se als 31 escons obtinguts a les eleccions generals de 2023, que són els resultats oficials més recents al Congrés. Des de la perspectiva de la dinàmica parlamentària actual, en canvi, l'espai polític nascut al voltant de Sumar opera ja amb una xifra inferior de diputats efectius (al voltant de 26), fet que ha reduït el seu pes relatiu a la Cambra.

En resum, en els últims comicis al Congrés el PP va ser la força més votada amb 137 escons, seguida del PSOE amb 121, Vox amb 33 i Sumar amb 31 escons, més un mosaic de forces territorials. Dins d'aquest repartiment, la coalició impulsada per Yolanda Díaz es va situar com a actor clau per a la reedició del govern de coalició d'esquerres, tot i que posteriorment hagi patit un desgast intern que ha minvat la seva bancada real respecte a la fotografia sortida de les urnes.