El Fons de Compensació per a les Víctimes de l'Amiant compleix aquest divendres el seu primer any de funcionament amb una majoria de sol·licituds que no han acabat en indemnització. L'Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) ha rebut 474 peticions i ha rebutjat o inadmitit 344, el 72% del total, mentre que 106 han acabat amb una compensació reconeguda i abonada. Les ajudes concedides sumen 6.344.794 euros, una quantitat que suposa aproximadament una quarta part dels 25 milions d'euros previstos per al fons.
El principal motiu assenyalat per les associacions d'afectats és l'exigència d'acreditar prèviament una incapacitat permanent derivada d'una malaltia professional relacionada amb l'amiant. Segons les dades del primer any, 302 de les 474 sol·licituds van ser inadmitides per no complir aquest requisit.
La regulació estableix que l'INSS és l'òrgan encarregat d'instruir i resoldre les sol·licituds. Abans de demanar la compensació, els afectats han d'obtenir a més un certificat de les patologies derivades de l'exposició a l'amiant expedit per l'administració sanitària corresponent.
El Reial decret 483/2025 estableix un termini màxim de sis mesos perquè l'INSS dicti i notifiqui la resolució des de l'entrada de la sol·licitud al seu registre. Si transcorre aquest període sense resolució expressa, la petició s'entén desestimada, tot i que l'Administració manté l'obligació de dictar una resolució.
Quatre malalties reconegudes pel reglament
El reglament fixa les compensacions en funció de quatre patologies: mesotelioma, càncer de pulmó, càncer de laringe i asbestosi. La quantia es calcula prenent com a referència la pensió d'incapacitat permanent absoluta per malaltia professional i aplicant diferents multiplicadors segons la malaltia.
L'indemnització arriba tres vegades aquesta referència en els casos de mesotelioma, dues vegades en el càncer de pulmó, una vegada i mitja en el càncer de laringe i l'equivalent a la referència per a l'asbestosi. El Govern va xifrar inicialment les compensacions en un interval d'entre 32.000 i 96.000 euros.
La llei que va crear el fons contempla com a objectiu la reparació dels danys i perjudicis sobre la salut derivats d'una exposició a l'amiant tant en l'àmbit laboral com en el domèstic o ambiental. També permet que els causahabents de les víctimes puguin accedir a la compensació en els supòsits previstos per la normativa.
Les víctimes reclamen ampliar l'accés
Les associacions d'afectats consideren que el desenvolupament reglamentari ha restringit l'abast de la llei. Entre les seves reivindicacions figura ampliar les patologies incloses i eliminar determinades condicions d'accés que, al seu judici, deixen fora persones que van patir una exposició a l'amiant però no compten amb el reconeixement previ d'una incapacitat permanent per malaltia professional.
El Congrés ja ha debatut modificacions del fons. Una proposició no de llei aprovada el 2025 va plantejar, entre altres qüestions, ampliar les patologies contemplades i revisar alguns dels requisits establerts per accedir a les compensacions.
El 2026 també s'han registrat iniciatives parlamentàries per modificar el tractament fiscal d'aquestes indemnitzacions. Una esmena presentada al Congrés proposa declarar-les exemptes de l'IRPF per evitar que el cobrament de la compensació eleve la tributació de les persones beneficiàries en l'exercici en què reben el pagament.
El primer any de funcionament deixa així un fons amb 474 sol·licituds tramitat, 106 indemnitzacions abonades i 344 expedients sense compensació reconeguda. L'evolució de les reclamacions i de les iniciatives parlamentàries determinarà si el sistema manté aquests criteris o acaba incorporant canvis en els requisits d'accés.