El Consell General de Col·legis Oficials de Farmacèutics (CGCOF) ha destacat que "els tractaments complexos i perllongats dels tumors neuroendocrins fan imprescindible el seguiment farmacoterapèutic i la coordinació del farmacèutic amb la resta de professionals".
En un informe elaborat amb motiu del Dia Mundial dels Tumors Neuroendocrins, que es commemora el 10 de novembre, l’organisme recorda que "l’abordatge d’aquestes neoplàsies es basa en tractaments perllongats amb pautes complexes, i això fa especialment important el seguiment farmacoterapèutic que pot dur a terme el farmacèutic". Aquests tumors poden localitzar-se en diferents òrgans, sobretot a l’aparell digestiu, el pàncrees i el pulmó.
El CGCOF assenyala que es tracta de neoplàsies poc freqüents, tot i que la seva incidència ha anat en augment en les últimes dècades. Aquest increment es vincula a la millora de les tècniques diagnòstiques, a l’ús més estès de proves d’imatge i d’endoscòpia i a una identificació anatomopatològica més precisa. Malgrat això, continuen sent tumors poc coneguts per la ciutadania.
El document persegueix donar-los visibilitat i remarcar que la col·laboració entre la farmàcia hospitalària, la farmàcia comunitària i la resta de l’equip assistencial permet fer un seguiment estret, acompanyar el pacient en els canvis de tractament o en els trasllats entre diferents nivells d’atenció i assegurar la continuïtat assistencial, considerada clau per assolir els objectius terapèutics.
En aquest marc, es recorda que l’atenció continuada no es limita a seleccionar i administrar el tractament antitumoral. L’evolució perllongada de molts d’aquests tumors, la varietat d’opcions disponibles i l’aparició de problemes vinculats tant a la malaltia com als propis medicaments obliguen a vigilar de manera constant l’efectivitat i la seguretat de la farmacoteràpia, reforçar l’adherència i respondre a les necessitats específiques de cada persona.
Optimitzar els resultats clínics amb el suport del farmacèutic
L’informe subratlla que el farmacèutic pot assumir un paper destacat, en poder contribuir a optimitzar els resultats clínics i, alhora, alleujar la càrrega que suposa conviure amb una patologia crònica o avançada. Assenyala, a més, que el seguiment farmacoterapèutic és un dels serveis amb més potencial en l’àmbit dels tumors neuroendocrins, especialment quan els pacients reben tractaments de llarga durada, presenten comorbiditats o prenen diversos fàrmacs de manera simultània.
El propòsit d’aquest seguiment és comprovar de manera estructurada si la farmacoteràpia s’ajusta a les necessitats del pacient i si està aconseguint els resultats previstos, detectant possibles problemes d’efectivitat o seguretat que requereixin una actuació específica. Aquesta revisió inclou el conjunt de la medicació utilitzada, no només els fàrmacs dirigits al tumor.
El CGCOF recorda que aquests pacients solen necessitar també tractaments per a hipertensió, diabetis, alteracions digestives, dolor o altres patologies associades, a més de medicaments destinats al control de símptomes hormonals. Tota aquesta informació permet al professional identificar duplicitats, contraindicacions, interaccions i situacions en què un símptoma pot estar vinculat tant a la malaltia com a un efecte advers de la medicació.
En aquesta línia, l’informe destaca que els pacients tractats amb fàrmacs de perfil de seguretat complex, com ara "everòlimus, sunitinib, cabozantinib, belzutifan o la combinació de capecitabina i temozolomida", són qui més poden beneficiar-se del seguiment farmacoterapèutic, ja que necessiten una vigilància específica de determinades toxicitats i poden presentar interaccions clínicament rellevants. En aquests casos, s’insisteix que la intervenció del farmacèutic ha d’integrar-se en els protocols assistencials.
El document també remarca la importància de la conciliació de la medicació en els canvis de nivell assistencial, després d’un ingrés hospitalari, una cirurgia o una modificació del tractament. Alhora, es posen en valor altres serveis farmacèutics, com el d’adherència terapèutica, orientat a detectar barreres que dificulten el compliment i a proposar solucions adaptades a cada pacient, i els sistemes personalitzats de dosificació (SPD), que poden resultar d’ajuda en pautes concomitants complexes, sempre que s’ajustin al perfil del pacient i se’n verifiqui la compatibilitat amb els medicaments inclosos.