La presidenta de la Societat Espanyola d'Hematologia i Hemoteràpia (SEHH), María Victoria Mateos, ha ressaltat el paper de la immunoteràpia i la teràpia gènica a l'hora d'ampliar les possibilitats terapèutiques davant les patologies hematològiques, insistint en la necessitat que aquests progressos es facin accessibles a tots els pacients que puguin necessitar-los.
"Estem aconseguint respostes profundes i duradores en pacients que abans tenien molt poques alternatives. Però el veritable avanç és que cada persona pugui rebre el tractament adequat en el moment adequat, amb independència de on visqui", ha destacat Mateos.
En aquest marc, #Hemato2026 acollirà del 22 al 24 d'octubre al Bilbao Exhibition Centre (BEC), a Barakaldo, el LXVIII Congrés Nacional de la Societat Espanyola d'Hematologia i Hemoteràpia (SEHH) i el XLII Congrés Nacional de la Societat Espanyola de Trombosi i Hemostàsia (SETH).
#Hemato2026 congrega aquest any a 2.374 inscrits, la qual cosa suposa un nou màxim de participació, i ha admès 1.107 de les 1.127 comunicacions remeses: 306 s'exposaran en sessió plenària i presentacions orals, 667 es mostraran en format pòster i 134 es destinaran a publicació. El programa contempla 92 ponents oficials, 20 simposis i vuit trobades amb experts.
L'agenda científica, orientada sobretot a hematòlegs i altres professionals sanitaris, integra PLATEA #Hemato2026 com un espai divulgatiu per als assistents, amb activitats paral·leles a les sessions científiques centrals.
En paral·lel, la iniciativa divulgativa "Acércate a la hematología" aproparà aquests avenços a la ciutadania al centre de Bilbao. La presentació en roda de premsa incideix en com la innovació biomèdica es tradueix en més alternatives terapèutiques i en una millor qualitat de vida per als pacients.
Immunoteràpia: CAR-T i anticossos biespecífics
Al llarg de #Hemato2026 s'analitzarà també el paper de les teràpies CAR-T, que empra limfòcits del propi pacient modificats per identificar i destruir les cèl·lules malignes. Els anticossos biespecífics, per la seva banda, actuen com a nexe perquè les cèl·lules del sistema immune localitzin i atacin les tumorals. Ambdues estratègies, integrades dins de la immunoteràpia, han incrementat les opcions davant de determinats tipus de leucèmies, limfomes i mieloma múltiple.
Jordi Esteve, president del Comitè Científic de la SEHH de #Hemato2026, subratlla que el marge de millora de les CAR-T és encara ampli: "Investiguem noves dianes i canvis en el disseny d'aquestes cèl·lules per augmentar la seva eficàcia i reduir la toxicitat. També estudiem com utilitzar-les abans en l'evolució d'algunes malalties. El repte és que un tractament tan complex resulti accessible i sostenible".
Terapia gènica i intel·ligència artificial en hematologia
En el congrés s'abordarà igualment com la innovació està canviant l'abordatge dels trastorns de la coagulació. En hemofília, la teràpia gènica persegueix que el propi organisme sintetitzi el factor deficient o insuficient, amb la finalitat de disminuir els episodis hemorràgics i reduir la necessitat de profilaxi. El seu ús requereix una valoració individualitzada i un seguiment estret.
"La teràpia gènica per a la hemofília ja és una realitat clínica a Espanya. El repte ara és identificar els pacients candidats i garantir un accés equitatiu. El nostre objectiu no és només evitar els sagnats, sinó aconseguir que les persones puguin viure amb menys limitacions imposades per la seva malaltia", afirma María Teresa Álvarez, presidenta de la SETH.
La intel·ligència artificial constitueix un altre dels pilars de l'encontre, tant en el diagnòstic dels càncers hematològics com en els trastorns hemorràgics. Segons els experts, la seva capacitat per integrar dades clíniques i proves complexes permet donar suport a decisions terapèutiques més personalitzades, sempre sota validació i supervisió dels especialistes.