Les infeccions de transmissió sexual (ITS) a Espanya han posat fi a la tendència clarament ascendent el 2025, després de diversos anys d'increments sostenits. Segons l'últim informe elaborat pel Ministeri de Sanitat i l'Institut de Salut Carlos III, els diagnòstics de gonorrea s'han mantingut estables, mentre que la sífilis i el linfogranuloma veneri han registrat un lleu retrocés.
L'anàlisi confirma que la majoria dels casos es concentren en població adulta jove. La proporció de diagnòstics en menors de 25 anys és especialment elevada en les infeccions per clamídia, mentre que resulta significativament menor en el linfogranuloma veneri.
Pel que fa a la sífilis, el document xifra en 11.879 els casos notificats el 2025, la qual cosa suposa una taxa de 24,18 per cada 100.000 habitants. El 2024 s'havien comunicat 11.964 casos, amb una taxa de 24,61 per 100.000 habitants, la qual cosa reflecteix una lleugera reducció tant en nombre absolut com en incidència.
Per territoris, les taxes més altes de sífilis el 2025 es van registrar a Catalunya (34,00), Madrid (30,34), Canàries (30,28) i Balears (29,12). A l'altre costat es van situar La Rioja (10,10), Aragó (7,91) i Castella La Manxa (7,01), amb les xifres més baixes del país.
L'informe detalla que el 87,6 per cent dels diagnòstics de sífilis corresponen a homes, amb una raó de 7,1 homes per cada dona. La mediana d'edat va ser de 37 anys, tot i que amb diferències per sexe: 33 anys en el cas de les dones. A més, el 58,3 per cent dels episodis es va concentrar en el tram de 25 a 44 anys.
En paral·lel, els casos de linfogranuloma veneri van disminuir el 2025, amb 1.824 diagnòstics i una taxa de 3,93 per cada 100.000 habitants, enfront dels 2.039 casos i la taxa de 4,68 del 2024. Les taxes més elevades es van localitzar a la Comunitat de Madrid, Catalunya, Andalusia i el País Basc.
Aquesta infecció va afectar de manera abrumadora els homes, que van representar el 98,6 per cent dels casos. En dones es van notificar 26 diagnòstics, la qual cosa suposa una raó de 69,2 homes per cada dona. La mediana d'edat al diagnòstic va ser de 36 anys, amb la mateixa edat en els homes i 26 anys en les dones. La majoria dels casos es va agrupar en l'interval de 25 a 44 anys.
Estabilització de la gonorrea el 2025
El 2025 es van notificar a Espanya 37.467 casos d'infecció gonocòccica (gonorrea), una xifra pràcticament idèntica als 37.457 casos comunicats el 2024. No obstant això, la taxa va passar del 77,04 al 76,26 per cada 100.000 habitants, la qual cosa indica una lleugera reducció de la incidència malgrat el mínim augment de casos.
La distribució territorial de la gonorrea va mostrar grans contrastos, amb taxes que oscil·len entre 2,39 i 155,96 casos per cada 100.000 habitants. Catalunya va encapçalar la llista amb 155,96, seguida de la Comunitat de Madrid (129,58), el País Basc (75,81) i Canàries (70,88). A l'extrem oposat es van situar Astúries (2,39), Aragó (11,43) i Extremadura (14,05), amb les incidències més baixes.
El 84,3 per cent dels 37.467 diagnòstics (31.568) van correspondre a homes, amb una raó de 5,4 homes per cada dona. La mediana d'edat al diagnòstic va ser de 32 anys, amb diferències clares per sexe: 28 anys en les dones i 33 en els homes. La majoria dels casos es va concentrar en edats joves i adultes.
Augment sostingut dels casos de clamídia
En contrast amb l'estabilització d'altres ITS, el 2025 es van notificar a Espanya 44.511 casos d'infecció per "Chlamydia trachomatis" (clamídia), amb una taxa de 90,60 casos per cada 100.000 habitants. El 2024 s'havien registrat 42.820 diagnòstics, amb una taxa de 88,07 per 100.000 habitants, la qual cosa suposa un increment tant en el nombre de casos com en la incidència.
Les taxes d'infecció per clamídia més elevades es van registrar a Catalunya, amb 195,90 casos per cada 100.000 habitants, seguida del País Basc (137,62), Navarra (128,24) i Canàries (108,77). Per contra, Aragó va presentar la taxa més reduïda (8,50), seguida de Castella-La Manxa (19,80) i Castella i Lleó (23,36).
Els homes van concentrar el 53,7 per cent dels diagnòstics de clamídia (23.891), amb una raó de 1,2 homes per cada dona. La mediana d'edat al diagnòstic va ser de 28 anys, tot i que les dones van ser diagnosticades a edats més primerenques que els homes: 24,2 anys davant de 31 anys, respectivament.
Per grups d'edat, el major pes dels casos es va situar entre els 25 i els 34 anys (36,8%), seguit del grup de 20 a 24 anys (25,8%). Els adolescents i joves de 15 a 19 anys van representar el 9,8 per cent del total, amb una proporció clarament superior entre les dones (15,8%) que entre els homes (4,6%). A més, la taxa va ser més elevada en els homes, amb 99,17 casos per cada 100.000 habitants, davant dels 82,33 registrats en les dones.