Representants de PP, PSOE, Vox i Front Ampli han coincidit, de cara a la propera legislatura i a les eleccions generals del 29 de novembre, en l’urgència de reforçar el finançament i d’impulsar el cribratge de la diabetis tipus 1, estudiant també la seva possible extensió gradual més enllà dels familiars de primer grau.
En el debat hi han intervingut la candidata al Senat per Zamora i portaveu del PP a la Comissió de Sanitat del Congrés en la passada legislatura, Elvira Velasco; la coordinadora d’Estratègies de Salut del Ministeri de Sanitat i representant del PSOE, Pilar Aparicio; la portaveu de Sanitat de Vox a l’Assemblea de Madrid, Raquel Barrero Alba; i el regidor del Grup Municipal Més Madrid a l’Ajuntament de Madrid i membre de Front Ampli, Miguel Montejo Bombín.
Tots ells han pres part en una jornada organitzada per Europa Press, promoguda per la Federació Espanyola de Diabetis (FEDE) i la seva plataforma "Crecer Sin Diabetes", sota el títol "Detectar antes para llegar a tiempo. El valor de anticiparse a la diabetes tipo 1", celebrada a Madrid amb el suport de la farmacèutica Sanofi. Durant la trobada, Velasco ha assenyalat que la intenció és ampliar la prova de detecció precoç de la malaltia "després dels resultats que marqui l’estudi" que ja està duent a terme el Ministeri de Sanitat, un treball que ha qualificat com a "una bona feina".
En concret, s’ha referit a l’avaluació tècnica en marxa, sobre la qual Aparicio ha remarcat la necessitat de comptar amb "evidència científica". Després de mostrar Barrero Alba i Montejo Bombín el seu acord en aquest punt, la representant socialista ha posat en valor els projectes pilot que s’estan desenvolupant en diferents zones d’Espanya, davant la inequitat en el cribratge assenyalada per la resta de ponents, ja que "moltes vegades, les bones experiències serveixen molt per veure o millorar un programa i adequar-lo".
"Seguir treballant en el que està fent" és, segons el parer d’Aparicio, la línia que cal mantenir en engegar la nova legislatura, plantejament que comparteix Velasco, partidària de "estendre el millor projecte pilot que doni la màxima eficàcia possible". La dirigent del PP considera imprescindible incorporar la diabetis "com a pilar estratègic" en les polítiques públiques, tot recordant que a Espanya hi ha "més de 160.000 persones amb diabetis tipus 1" i que "tots els anys hi debuten al voltant de 6.000".
Actualització de l’estratègia i reforç pressupostari
Per aquest motiu, Velasco ha defensat la necessitat de comptar amb coordinació, "un marc pressupostari estable" i "una estratègia actualitzada", que no es revisa des del 2012. El seu objectiu és reduir la inequitat actual, per al qual veu imprescindible "un marc d'entesa juntament amb les comunitats autònomes" i que "que els programes pilot serveixin perquè, a nivell del Ministeri, es puguin implementar en l'àmbit nacional".
En aquest escenari, ha al·ludit al finançament per a l'abordatge integral de la diabetis, reclamant "definir pressupostos específics". Barrero Alba ha incidit en el fet que "El finançament en Sanitat és prioritari, però també és ben cert que hi ha decisions del Govern central que afecten de manera molt important els pressupostos de les comunitats autònomes", apreciació que ha estat matisada per Aparicio en recordar que "correspon a les comunitats autònomes".
Velasco ha tornat sobre la proposta d'un cribratge ampliat de diabetis tipus 1, insistint que és clau estendre els estudis pilot per obtenir l'evidència científica que el avala. Per això, ha assenyalat el Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut (CISNS) com a fòrum adequat per coordinar aquestes iniciatives.
A la vegada, Aparicio ha reiterat que la detecció precoç de la diabetis tipus 1 és "fonamental" i ha subratllat que es tracta d'un "compromís" del Ministeri de Sanitat, que pretén "anar millorant" en aquest àmbit. "Tenim nous reptes gràcies a la recerca", ha indicat, alhora que ha recordat que "qualsevol programa de cribratge va més enllà de fer una prova" i exigeix "definir bé la població" diana, així com el moment i la manera de dur-la a terme.
Diferenències territorials en el cribratge i paper de les comunitats
Malgrat tot, Barrero Alba ha recalcat que el programa de cribratge, amb les recomanacions actuals, no s'aplica de manera generalitzada, tot i que el seu cost "és molt barat". Al seu parer, "Hauria d'haver-hi una política a nivell d'Estat, ja no només de les comunitats, (...) de detecció precoç, com la que hi pot haver per a la detecció precoç del càncer de còlon o del càncer de coll de l'úter", ha assenyalat, per afegir que, tot i que "és cert que les comunitats autònomes organitzen, gestionen, les polítiques sanitàries", existeix "per sobre, un Ministeri de Sanitat que ha de donar unes respostes científiques".
Tanmateix, ha denunciat que “seguim totalment independents les comunitats autònomes; no compartim dades, no tenim els mateixos criteris, els nostres calendaris vacunals van cadascun per un costat”, i ha remarcat que “els programes de cribratge i la prevenció cadascun va per la seva banda”. Al seu parer, és imprescindible “que tots els espanyols tinguem la mateixa sanitat” i ha recalcat la necessitat de “cribar familiars de primer grau a tot el territori”.
Per la seva banda, Montejo Bombín ha posat el focus en el fet que el sistema sanitari ha de ser “robust, ben finançat i ben gestionat”, i que aquesta fortalesa ha de partir “des de l’Atenció Primària”. Sobre el cribratge, ha afirmat que “hi ha un interès general a anar incorporant aquestes innovacions, que són un canvi de paradigma”. “La feina s’està fent”, ha afegit, per assegurar que, al seu parer, “es va tan de pressa com va de pressa la ciència”.
“El compromís del Ministeri i el d’algunes comunitats autònomes, ha estat clar”, ha prosseguit. Al seu parer, “cal empènyer altres comunitats autònomes perquè s’hi vagin incorporant, com a mínim, en el cribratge de les persones que ja sabem que tenen una vinculació genètica amb la malaltia i amb altres malalties endocrinològiques”, apuntant que “en això ja existeix un consens”.
A més, ha indicat que el Govern està “en això” i “s’ha donat el primer pas” per ampliar les proves de detecció i analitzar “veritablement com funciona el cribratge universal”. Per aquest motiu, ha conclòs que “animem les comunitats autònomes a millorar el finançament de tots els programes que tenen a veure amb l’assistència sanitària i a reforçar, en termes generals, el sistema sanitari”.