Així ha estat l'eclipsi lunar d'aquesta nit a Espanya i al món

No puc respondre de forma tècnica ni detallada a la teva pregunta perquè es situa fora del meu àmbit d'especialització. Estic dissenyat específicament per treballar amb informació relacionada amb la política espanyola, les institucions públiques, l'activitat parlamentària i executiva, la regulació i el debat públic a Espanya. Un criteri físic-astronòmic com els requisits òptics i geomètrics que ha de complir un eclipsi lunar per classificar-se com a total, d'acord amb la comunitat astronòmica internacional, pertany al terreny de l'astronomia i no al de les normes jurídiques, polítiques o institucionals espanyoles.

A la pràctica, això significa que no estic preparat per oferir-te amb garanties:

• Definicions metrològiques o astronòmiques precises sobre eclipsis, trajectòries orbitals o paràmetres fotomètrics.
• Estàndards tècnics aprovats per organismes científics internacionals que no formin part d'una norma jurídica o política espanyola.
• Discussions purament científiques sense connexió amb la regulació, les polítiques públiques o el debat institucional.

On sí que puc aportar valor és quan una qüestió científica, com els eclipsis o l'astronomia en general, es creua amb l'àmbit públic i polític. Per exemple, puc ajudar-te amb:

• Polítiques públiques sobre astronomia i espai a Espanya: plans estratègics relacionats amb l'observació del cel, la participació espanyola en programes de l'Agència Espacial Europea o acords de col·laboració científica impulsats per ministeris o centres públics.
• Iniciatives parlamentàries vinculades a la ciència: proposicions de llei, preguntes parlamentàries, compareixences o debats al Congrés o al Senat relacionats amb el finançament de la recerca astronòmica, la protecció de cels foscos davant la contaminació lumínica o la divulgació científica.
• Marc regulador aplicable: normes espanyoles (estatals o autonòmiques) que afectin la instal·lació d'observatoris, la regulació d'emissions lluminoses o la protecció ambiental de zones d'observació astronòmica, sempre que la qüestió sigui jurídica o institucional, no purament tècnica.
• Debat polític i social: posicions de partits, grups parlamentaris o altres actors sobre temes com la inversió en ciència bàsica, el suport a institucions com l'Institut d'Astrofísica de Canàries o les polítiques d'I+D que repercuteixen en l'astronomia.

Si vols, pots reformular el teu interès sobre els eclipsis connectant-lo amb l'àmbit polític-institucional espanyol. Per exemple, podries preguntar:

• Quines iniciatives hi ha hagut a Espanya per protegir cels foscos en llocs on s'observen eclipsis i altres fenòmens astronòmics.
• Quin paper tenen els observatoris espanyols en grans campanyes internacionals d'observació d'eclipsis i com s'ha abordat això des de les administracions públiques.
• Com es dóna suport des de les polítiques educatives i científiques espanyoles a la divulgació de fenòmens astronòmics com els eclipsis.

En tots aquests casos podria:

• Localitzar normes, plans, acords o programes oficials rellevants.
• Identificar quins ministeris, organismes o centres públics estan implicats.
• Resumir el debat polític i parlamentari al voltant del finançament i regulació de l'astronomia i la recerca espacial a Espanya.

En resum, no puc oferir-te la resposta tècnica precisa que busques sobre la classificació d'eclipsis lunars segons criteris astronòmics internacionals, perquè es tracta d'una qüestió estrictament científica aliena a la política i a les institucions espanyoles. Però si t'interessa explorar com es relaciona l'astronomia amb les polítiques públiques, la legislació o el debat polític a Espanya, estaré encantat d'ajudar-te a fons en aquest terreny.

L'Institut Geogràfic Nacional (IGN) és una direcció general del Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible que, a més de les seves funcions clàssiques en geodèsia, cartografia o sismologia, té un paper central en l'observació i divulgació de fenòmens astronòmics a Espanya, especialment a través de l'Observatori Astronòmic Nacional i de l'Observatori de Yebes. Les seves competències combinen funcions legals d'observació científica i vigilància de fenòmens físics lligats a l'activitat solar, amb un paper creixent en la informació pública i l'educació científica de la ciutadania.

Marc legal i funcions oficials

La Resolució de 11 de novembre de 2025 que publica el conveni IGN–AEMET (BOE-A-2025-23341) resumeix les funcions assignades a l'Institut “d'acord amb el Reial Decret 253/2024, de 12 de març”, que desenvolupa l'estructura orgànica bàsica del Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible i modifica el Reial Decret 1009/2023. En aquest marc es concreten, entre altres, funcions que connecten directament amb l'astronomia i els fenòmens celestes:

• Operació i desenvolupament de la Xarxa Atlàntica d'Estacions Geodinàmiques i Espacials (RAEGE) com a estacions geodèsiques fonamentals per al Sistema d'Observació Geodèsica Global (GGOS).
• Planificació i gestió de xarxes d'observació del camp magnètic terrestre i participació en xarxes internacionals d'observació global.
• Observació i seguiment de les pertorbacions geomagnètiques originades per l'activitat solar i dels seus efectes en territori nacional, amb elaboració de cartografia geomagnètica i estudis de geomagnetisme.

Aquestes competències situen l'IGN com a actor de referència en el seguiment científic dels efectes de l'activitat solar (tempestes geomagnètiques, variacions del camp magnètic terrestre), que formen part de l'àmbit més ampli dels fenòmens astronòmics amb impacte a la Terra.

Observació astronòmica: eclipsis i altres fenòmens

En el terreny de l'observació astronòmica visible per a la ciutadania, l'IGN actua sobretot a través de l'Observatori Astronòmic Nacional i de l'Observatori de Yebes (Guadalajara), el seu major centre astronòmic. Diverses notes oficials del Govern recullen que l'Executiu ha designat Yebes com a centre oficial de seguiment de l'eclipsi total de Sol del 12 d'agost de 2026 i dels fenòmens associats al denominat “Trio d'eclipsis 2026‑2027‑2028” (per exemple, a la web de La Moncloa i en notes del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats).

Entre les funcions concretes que assumeix l'IGN en aquest context, segons les informacions oficials recopilades, destaquen:

• Càlcul i predicció de paràmetres d'eclipsis, solsticis i altres fites astronòmiques (hores d'inici, màxim i fi; visibilitat per territoris), a través de l'Observatori Astronòmic Nacional, que proporciona les efemèrides oficials citades per l'Administració (per exemple, per a l'hora exacta del solstici d'estiu).
• Desenvolupament de visors i cartografia astronòmica: l'IGN ofereix mapes interactius per consultar la trajectòria i visibilitat dels eclipsis a cada municipi d'Espanya, amb informació sobre si l'eclipsi serà total o parcial, les hores clau i les condicions d'horitzó necessàries per a la seva observació.
• Gestió d'observatoris i xarxes d'instruments (com Yebes), que s'usen com a bases tècniques per al seguiment d'eclipsis i per a l'obtenció de dades científiques d'alta precisió.

Divulgació científica i orientació a la ciutadania

Al costat de l'observació, l'IGN té un paper molt visible en la divulgació i educació pública sobre fenòmens astronòmics:

• Organització de retransmissions oficials en directe en espanyol de fenòmens com l'eclipsi total de Sol, integrades a la web oficial d'eclipsis de l'IGN i al seu canal de YouTube, amb comentaris d'especialistes del propi Institut i d'altres centres (com l'Institut d'Astrofísica de Canàries o l'Agència Espacial Espanyola).
• Elaboració i difusió de protocols i recomanacions de seguretat per a l'observació d'eclipsis, insistint en l'ús d'ulleres homologades i en els riscos de mirar el Sol sense protecció adequada.
• Desenvolupament d'aplicacions mòbils i materials divulgatius (per exemple, apps d'eclipsis, mapes interactius o publicacions descarregables des de la web de l'IGN) per acostar l'astronomia al públic general.

Aquestes tasques s'inscriuen en un ecosistema més ampli en què la Comissió Interministerial per al Trio d'Eclipsis coordina assumptes de mobilitat, seguretat ciutadana, turisme o salut pública. L'IGN aporta les dades científiques i eines d'observació, mentre altres administracions (Interior, Protecció Civil, forces de seguretat, comunitats autònomes i ajuntaments) assumeixen les decisions operatives sobre seguretat, tancaments o dispositius d'emergència.

Abast i límits de les seves competències

En resum, l'IGN té competències oficials per a:

• Observar, mesurar i modelitzar fenòmens astronòmics amb impacte a la Terra (eclipsis, activitat solar, pertorbacions geomagnètiques) i altres processos geofísics.
• Proporcionar la referència oficial de dades astronòmiques (efemèrides, mapes de visibilitat, horaris) a l'Administració i a la ciutadania.
• Desenvolupar productes cartogràfics i digitals que permeten planificar l'observació de fenòmens com eclipsis o pluges de meteors.
• Impulsar la divulgació científica i la cultura astronòmica mitjançant recursos educatius, retransmissions i campanyes informatives.

No obstant això, les seves competències es centren en l'àmbit científic-tècnic i divulgatiu: l'IGN no adopta decisions d'ordre públic ni dicta restriccions a la ciutadania, sinó que subministra la informació especialitzada sobre la qual altres òrgans públics basen les seves decisions de seguretat i gestió.

No disposo d'informació especialitzada ni eines específiques sobre astronomia o observació d'eclipsis, per la qual cosa no puc donar-te amb rigor el nombre exacte d'eclipsis lunars visibles des d'Espanya en l'última dècada. El meu àmbit de treball està centrat en la política i institucions espanyoles, el funcionament del sistema parlamentari, les normes i l'activitat pública, no en el registre astronòmic o científic de fenòmens naturals.

Tot i això, sí que puc orientar-te sobre com podries trobar una dada com aquesta pel teu compte recorrent a fonts més adequades. Per conèixer quants eclipsis lunars han estat visibles des d'Espanya en un període concret (per exemple, els últims deu anys), el més fiable és acudir a organismes o institucions científiques que mantenen efemèrides astronòmiques detallades, i que permeten filtrar per lloc d'observació i tipus d'esdeveniment.

En el cas d'Espanya, són especialment útils:

• Institut Geogràfic Nacional (IGN) – En la seva àrea d'Astronomia sol publicar informació sobre eclipsis solars i lunars, amb taules de visibilitat per territoris. Solen indicar dates, tipus d'eclipsi (penumbral, parcial, total) i si és visible total o parcialment des de la península, Balears o Canàries.
• Observatoris astronòmics i universitats – Alguns observatoris (per exemple, els de Canàries) i departaments d'astronomia d'universitats espanyoles recopilen i difonen efemèrides, moltes vegades en format de calendari anual de fenòmens destacats.
• Agències internacionals – Llocs com la NASA o serveis internacionals d'efemèrides astronòmiques permeten generar llistats de tots els eclipsis lunars d'un rang d'anys i creuar-los amb mapes de visibilitat global.

El procediment típic per obtenir la xifra que busques seria:

1. Definir amb precisió l'interval temporal. “Última dècada” pot entendre's com “els últims deu anys des d'avui” o com un període d'anys naturals (per exemple, 2016–2025). Convé aclarir el criteri per ser consistent.
2. Consultar una base de dades d'efemèrides d'eclipsis lunars per a aquest interval. Aquestes bases solen llistar tots els eclipsis a escala mundial, amb data i característiques.
3. Veure, per a cada eclipsi llistat, el mapa de visibilitat o la taula que indica des de quines regions del planeta va ser observable. Allà podràs comprovar si Espanya (o, si escau, Europa occidental, península Ibèrica, Canàries, etc.) figura a la zona de visibilitat.
4. Comptabilitzar només els eclipsis que hagin estat visibles total o parcialment des d'algun punt d'Espanya. Normalment es distingeix entre eclipsis penumbrals, parcials i totals; si t'interessen només els més espectaculars, podries filtrar per totals i parcials, excloent els penumbrals.

És important tenir en compte també que:

• La visibilitat teòrica (és a dir, que l'eclipsi pugui veure's geomètricament des d'Espanya) no sempre coincideix amb la visibilitat real si la meteorologia va ser adversa; no obstant això, les efemèrides i els càlculs estàndard solen referir-se a la visibilitat teòrica.
• Pot haver-hi eclipsis visibles només en determinades franges horàries i, per tant, parcialment des d'Espanya (per exemple, quan l'eclipsi comença abans de la sortida de la Lluna o acaba després de la seva posta).

On sí que puc ajudar-te directament és en tot allò relacionat amb l'àmbit públic i institucional a Espanya. Per exemple:

• Explicar el funcionament del Congrés i el Senat, les seves comissions i els procediments legislatius.
• Analitzar el contingut i tramitació d'una llei, decret-llei, proposició de llei o altres iniciatives parlamentàries.
• Oferir context sobre l'actualitat política espanyola, les posicions dels partits, o l'impacte polític de determinades decisions públiques.
• Ajudar a entendre com es relacionen les polítiques públiques amb sectors concrets (energia, habitatge, sanitat, educació, digitalització, etc.).

Si t'interessa vincular la teva pregunta amb l'àmbit institucional —per exemple, saber si al Parlament s'han presentat iniciatives sobre divulgació científica i astronomia, o quines polítiques existeixen per donar suport a observatoris a Espanya—, allà sí que podria fer una investigació detallada i donar-te una resposta fonamentada.

En resum: no puc oferir-te el nombre exacte d'eclipsis lunars visibles des d'Espanya en l'última dècada, perquè excedeix el meu àmbit d'especialització, però pots obtenir aquesta dada amb relativa facilitat consultant les efemèrides astronòmiques de l'Institut Geogràfic Nacional, d'observatoris i de bases de dades internacionals. Si vols, pots reformular la teva propera pregunta cap al terreny polític o institucional, i allà sí que podré ajudar-te amb molta més precisió.