Cuponazo de l’ONCE avui, divendres 6 de novembre: resultat, número i sèrie

L'ONCE no sol·licita una llicència nova cada setmana per celebrar els seus sortejos ordinaris. Opera mitjançant autoritzacions estatals i reglaments de cada modalitat, sota la supervisió del Consell de Protectorat. Convé distingir entre els tràmits previs per organitzar els jocs, les garanties de cada sorteig i els controls econòmics posteriors.

1. Autorització estatal i límits d'actuació

El marc principal el formen el Reial Decret 358/1991, la disposició addicional vintena de la Llei 46/1985 i les disposicions addicionals primera i segona de la Llei 13/2011, de regulació del joc. Aquesta última reconeix l'ONCE com a operador de loteries estatals i manté el seu règim jurídic específic.

L'Acord General Govern-ONCE per a 2022-2031, aprovat el 2 de novembre de 2021, concreta les condicions d'explotació. Dins dels límits autoritzats, el Consell General pot adoptar decisions comercials sense autorització puntual del Consell de Ministres. Les modificacions substancials que excedeixin aquest marc requereixen autorització prèvia; no n'és suficient una decisió interna.

2. Aprovació de regles, comunicació i publicitat

L'ONCE ha de comunicar amb antelació suficient al Consell de Protectorat les condicions de les seves modalitats i les modificacions dels seus reglaments. Aquest òrgan verifica la seva conformitat amb l'autorització estatal i la normativa aplicable, i es procedeix a la seva publicació al BOE com a garantia per als consumidors.

Els reglaments concreten preus, participació, celebració, premis i condicions de cobrament. Per al cupó, el Reglament publicat el 2023 estableix a més:

• La Direcció General fixa, per delegació del Consell General, els dies i, quan correspongui, les hores dels sortejos.
• El calendari trimestral es publica al BOE i a la web oficial de joc.
• La forma i el lloc de celebració s'han d'anunciar amb suficient antelació.

Aquest reglament ha tingut modificacions posteriors, publicades al gener de 2026 i juliol de 2026; per tant, s'ha d'aplicar juntament amb les seves actualitzacions.

3. Controls operatius i protecció del participant

La comercialització es realitza mitjançant punts de venda autoritzats i, per internet, conforme a les condicions del contracte de joc. El reglament del cupó exigeix anul·lar els bitllets preimpressos robats, perduts o deteriorats abans d'entregar-los als venedors, deixant constància en el sistema central de control de joc.

No tots els productes utilitzen el mateix procediment de sorteig: el Reglament de Joc Actiu preveu sortejos virtuals mitjançant un servidor per als productes comercialitzats únicament a Espanya, mentre que els productes internacionals tenen regles i acords específics. No s'ha d'atribuir automàticament a tots una mateixa mecànica.

També s'apliquen les prohibicions de participació i els controls corresponents al canal de venda, la protecció de menors, les mesures de joc responsable i les retencions fiscals sobre premis.

4. Supervisió pública, informació i auditoria

El Consell de Protectorat supervisa el compliment de les autoritzacions i pot recollir informació sobre emissions, recaptació, premis pagats i premis caducats. Els procediments comuns de control i els específics del cupó van ser aprovats el 14 de setembre de 2022.

A més, els comptes anuals estan sotmesos a auditoria independent. El Protectorat coneix i analitza aquests informes i pot sol·licitar auditories complementàries extraordinàries. La reforma del Reial Decret 1127/2021 també regula una comissió disciplinària formada exclusivament per representants de l'Administració per exercir la potestat sancionadora en matèria de joc.

En definitiva, el control no consisteix a autoritzar cada sorteig setmanal, sinó a combinar autorització prèvia, regles públiques, garanties operatives i supervisió continuada.

L'ONCE té com a missió legal promoure la autonomia personal i la plena inclusió de les persones cegues o amb deficiència visual greu. Per complir-la, presta serveis socials, representa els seus afiliats i explota determinades loteries autoritzades. És una corporació de dret públic de caràcter social, sense ànim de lucre i sotmesa al protectorat de l'Estat, no una autoritat general sobre discapacitat o joc.

1. Naturalesa i àmbit d'actuació

L'article 1 del Reial Decret 358/1991, la seva norma bàsica, li reconeix personalitat jurídica pròpia i plena capacitat d'actuació i autoorganització. Exercita funcions delegades de les Administracions públiques a tot el territori espanyol. La seva activitat social, econòmica i empresarial ha de respondre a la solidaritat, l'absència d'ànim de lucre i l'interès general.

2. Serveis socials i defensa de drets

L'article 2 orienta les seves actuacions cap a la igualtat d'oportunitats, la no discriminació i el gaudi efectiu dels drets de ciutadania dels seus afiliats. Exigeix que els seus estatuts contemplin serveis, prestacions i activitats en aquestes matèries:

• Educació i ocupació: inclusió educativa, formació i inserció laboral.
• Vida independent: rehabilitació integral i autonomia personal.
• Accessibilitat: accessibilitat universal i disseny per a tothom.
• Investigació i tecnologia: investigació, desenvolupament i innovació sobre ceguesa i discapacitat visual greu, inclosa la tiflotecnologia, és a dir, tecnologia adaptada a aquestes persones.
• Cultura i informació: fons bibliogràfics accessibles, accés a la cultura, pràctica esportiva i informació sobre les seves activitats i la ceguesa.

També pot impulsar actuacions per a altres persones amb discapacitat, principalment mitjançant la Fundació ONCE, en formació, ocupació, inclusió i accessibilitat. Aquesta tasca es desenvolupa en complementarietat i cooperació amb les Administracions públiques, no substituint les seves responsabilitats.

3. Loteries i finançament dels seus fins

Les disposicions addicionals primera i segona de la Llei 13/2011 designen l'ONCE, juntament amb Loteries i Apostes de l'Estat, com a operador de les loteries d'àmbit estatal subjectes a reserva. Les seves autoritzacions no poden cedir-se a tercers.

L'article 7 del Reial Decret 358/1991 permet gestionar el cupó i altres modalitats autoritzades, dins dels límits fixats pel Consell de Ministres. L'ONCE no pot autoritzar-se nous jocs per si mateixa. Pot subscriure acords de loteries conjuntes internacionals, subjectes a verificació i, quan correspongui, autorització específica.

El Reial Decret 1336/2005 li atribueix la direcció, organització i explotació de la loteria instantània. La seva autorització arriba fins al 31 de desembre de 2031. A més, ha de complir les obligacions de joc responsable, protecció de menors i prevenció del frau i del blanqueig de capitals.

4. Govern i representació

Segons els articles 4 a 6, el Consell General aprova plans, normes internes, pressupostos i comptes; defensa els interessos dels afiliats i representa l'organització nacional i internacionalment. També supervisa les seves entitats vinculades. Els consells territorials controlen l'aplicació dels seus acords i proposen millores; la Direcció General executa els plans i realitza la gestió ordinària.

5. Supervisió pública i límits

L'article 8 atribueix al Consell de Protectorat el control estatal: supervisa jocs, pressupostos, comptes, auditories i resultats socials. També resol determinats recursos sobre afiliació i premis superiors a 30.000 euros. La reforma de 2025 va actualitzar la seva adscripció i composició. Per tant, cal distingir entre les funcions de gestió i prestació de serveis de l'ONCE i les potestats públiques d'autorització i control sobre ella.

No existeix un permís únic per organitzar qualsevol sorteig o loteria a Espanya. Els requisits depenen de si es cobra per participar, de la modalitat de joc, de la seva freqüència i del territori al qual es dirigeix. A més, una organització privada no pot explotar lliurement una loteria estatal: aquesta activitat està reservada a determinats operadors.

1. Identificar l'activitat i el seu àmbit territorial

El marc estatal principal és la Llei 13/2011 de regulació del joc. Abans d'anunciar l'activitat, l'organització ha de concretar:

• Si existeix un pagament per participar o una compra vinculada a la participació.
• Si el premi depèn de l'atzar i quina modalitat jurídica correspon a l'operació.
• Si se celebrarà una sola vegada o de forma habitual.
• Si la participació queda limitada a una comunitat autònoma o té abast estatal.

Les comunitats autònomes tenen competències pròpies en matèria de joc. Per tant, no s'han de traslladar automàticament els requisits estatals a una rifa exclusivament autonòmica. Els locals o equips presencials també poden necessitar autorització autonòmica, encara que existeixi un títol estatal.

2. Distingir loteries, rifes i promocions

Les loteries d'àmbit estatal estan reservades a SELAE i l'ONCE. Una empresa, associació o fundació no pot convertir-se en operador d'aquestes loteries mitjançant una llicència ordinària. Tampoc s'ha de confondre organitzar una loteria pròpia amb distribuir participacions d'una loteria ja existent.

Per a les activitats de joc no reservades, la llei exigeix obtenir prèviament el títol corresponent. Si l'activitat és habitual, el règim contempla una llicència general i una llicència singular per a cada tipus de joc. Només poden sol·licitar-se llicències singulars de modalitats prèviament regulades.

Si el joc té caràcter ocasional o esporàdic, l'article 12 exigeix autorització prèvia. El caràcter benèfic d'una rifa no permet prescindir d'aquest requisit quan resulti aplicable. Un sorteig promocional s'ha d'analitzar separadament: no s'ha d'equiparar sense més a una rifa de pagament ni aplicar-li automàticament el règim dels operadors habituals.

3. Acreditar capacitat i complir les condicions del permís

El Reial Decret 1614/2011 desenvolupa les llicències, autoritzacions i garanties. La documentació i les garanties exigibles depenen del títol sol·licitat; no tots els requisits d'un operador habitual es traslladen a una rifa ocasional.

L'entitat ha de justificar el compliment de les condicions del procediment corresponent i respectar les regles autoritzades. Una llicència estrangera no habilita per operar a Espanya, i els títols espanyols no poden cedir-se lliurement perquè una altra organització els exploti.

4. Protegir els participants

• Regles clares: identificar l'organitzador i explicar participació, premis, selecció de guanyadors i condicions de lliurament.
• Pagament de premis: garantir el seu abonament en el temps i forma previstos.
• Accés: complir les prohibicions de participació, especialment respecte de menors, i els controls exigibles segons la modalitat.
• Dades i publicitat: protegir les dades personals i respectar les restriccions publicitàries aplicables al joc.

Quan correspongui, els sistemes tècnics han d'estar homologats conforme al Reial Decret 1613/2011. Els operadors subjectes a aquestes obligacions han de complir també les mesures de joc responsable i prevenció del frau i del blanqueig.

5. Resoldre la fiscalitat abans del llançament

L'organització ha de determinar els tributs i taxes aplicables, així com les obligacions fiscals relacionades amb els premis. No ha d'assumir una exempció per ser una entitat sense ànim de lucre. A la pràctica, convé tancar primer la classificació jurídica, l'autoritat competent, el permís i el pressupost fiscal: organitzar un joc subjecte a autorització sense obtenir-la constitueix una activitat prohibida i sancionable.