Dos càrrecs de Podemos alimentaven a 'Crónica Libre', segons una investigació de la UCO

El denominat cas Leire Díez es troba, a dia d'avui (agost de 2026), en plena fase d'instrucció a l'Audiència Nacional, sota la direcció del jutge Santiago Pedraz. La causa ja no és una peça menor sinó un procediment ampli, amb diverses peces separades (maniobres per interferir en causes judicials i amaños a la SEPI) i amb nombrosos investigats, entre ells alts càrrecs de la Guàrdia Civil i d'empreses públiques. El secret de sumari s'ha aixecat parcialment, la qual cosa ha permès una intensa activitat de diligències (declaracions, registres, anàlisi de comunicacions). Encara no s'ha tancat la investigació ni s'ha dictat obertura de judici oral, i queden per practicar declaracions clau i anàlisi de proves tecnològiques i documentals.

Situació processal actual

L'origen del cas està al Jutjat d'Instrucció núm. 9 de Madrid, on el jutge Arturo Zamarriego va obrir diligències contra Leire Díez per presumptes delictes de tràfic d'influències i cohecho, en una “actuació coordinada” amb l'empresari Javier Pérez Dolset i el periodista Pere Rusiñol per obtenir informació de comandaments de la UCO i de la Fiscalia Anticorrupció, segons va detallar Demócrata en aquest anàlisi de claus i en la peça sobre l'inici del procés amb les declaracions dels fiscals Ignacio Stampa i José Grinda el 5 de novembre i de la pròpia Díez l'11 de novembre ([enllaç]).

El 2026 l'Audiència Nacional sol·licita acumular i assumir aquestes diligències per encaixar en la causa que investiga una presumpta trama encapçalada per l'exdirigent socialista Santos Cerdán per interferir en procediments que afecten el PSOE i el Govern, com va explicar Demócrata en aquesta informació. Des de llavors, el cas s'instrueix al Jutjat Central d'Instrucció núm. 5, amb diverses línies: maniobres davant jutges i fiscals, pressions sobre la UCO i una peça sobre contractes de la SEPI.

Principals imputacions i línies d'investigació

Segons diverses informacions de Demócrata, el jutge Pedraz ha anat ampliant de forma notable el nombre d'investigats:

• Leire Díez continua com a eix de la causa, assenyalada com a presumpta coordinadora d'una xarxa per influir en causes judicials i administratives que afectaven el PSOE, el Govern o el seu entorn ([enllaç], [enllaç]).
• En la peça SEPI, Pedraz imputa la presidenta de la SEPI, Belén Gualda, i a altres 24 persones per presumptes irregularitats en adjudicacions d'empreses públiques, amb una xarxa que hauria cobrat 700.000 euros en comissions il·legals, com detalla Demócrata en aquesta notícia i en l'auto íntegre publicat en [enllaç].
• El jutge imputa la directora general de la Guàrdia Civil, Mercedes González, i al DAO Manuel Llamas per presumptes delictes de prevaricació i obstrucció a la justícia, citant-los com a investigats el 16 de juliol ([enllaç], [enllaç], [enllaç], [enllaç], [enllaç], [enllaç], [enllaç], [enllaç], [enllaç], [enllaç], [enllaç]).
• El 10 de setembre està citada la declaració com a investigat de l'exdirector general de la Guàrdia Civil Leonardo Marcos, juntament amb el fiscal cap de Badajoz José Luis Alonso, segons aquesta peça.
• S'ha imputat també a l'expresident de Correus Juan Manuel Serrano, antic cap de Gabinet de Pedro Sánchez, i s'analitzen més de 10.800 missatges que hauria intercanviat amb Díez, com detalla Demócrata en [enllaç] i en el perfil sobre Serrano [enllaç].

Actuacions de les parts i recursos de la defensa

La defensa de Leire Díez ha desplegat una ofensiva processal per tractar de debilitar la causa. Ha sol·licitat la nul·litat del procediment per considerar la seva detenció “injustificada” i “il·lícita”, i ha qüestionat la confiscació i accés als seus telèfons, ordinadors i documents personals ([enllaç], [enllaç]). També ha recorregut el rastreig massiu de les seves trucades i missatges, que qualifica d'ingerència desmesurada ([enllaç]), i ha demanat limitar l'ús de material obtingut en registres, la qual cosa va portar Pedraz a ordenar un expurg de la informació confiscada ([enllaç], [enllaç]).

El jutge, no obstant això, ha rebutjat almenys un dels incidents de nul·litat per presentar-se fora de termini i contrariar la bona fe processal, mantenint viva la causa ([enllaç]). Paral·lelament, l'acusació popular del PP impulsa noves peticions d'imputació –per exemple, per un suposat “lloc a mida” a Correus i mesures cautelars contra comandaments de la Guàrdia Civil–, com recull el propi partit en aquest comunicat i en altres ofensives parlamentàries ([enllaç], [enllaç], [enllaç]).

Diligències pendents i pròxims passos

Segons el calendari que reflecteixen les últimes informacions de Demócrata, en els pròxims mesos queden pendents:

• La declaració de Leonardo Marcos i del fiscal cap de Badajoz José Luis Alonso el 10 de setembre, i l'anàlisi per Pedraz de l'expedient complet de la denúncia inicial i les comunicacions internes ordenades a la Fiscalia General de l'Estat ([enllaç]).
• L'eventual decisió sobre citar o no com a testimoni l'exfiscal general Álvaro García Ortiz, un cop valorades les testificals dels excàrrecs de la Fiscalia Diego Villafañe i Beatriz López Pesquera, la compareixença dels quals es va fixar per al 15 de juliol ([enllaç], [enllaç], [enllaç], [enllaç]).
• Resoldre recursos pendents sobre l'abast de l'anàlisi de comunicacions i dispositius tant de Leire Díez com d'altres implicats (inclosa la discussió sobre dispositius de personal del PSOE), i completar pericials tecnològiques i documentals ([enllaç], [enllaç], [enllaç]).

Només quan el jutge consideri esgotada la instrucció decidirà si dicta un auto de transformació a procediment abreujat per portar a judici els investigats, o si arxiva total o parcialment alguna de les peces. Fins aleshores, el cas segueix obert, amb noves imputacions possibles (com les que periòdicament sol·licita el PP) i amb una projecció política molt intensa sobre el Govern i el PSOE, com es reflecteix en múltiples debats parlamentaris i comissions d'investigació (per exemple, al voltant del ‘cas Koldo’, recollits en [enllaç], [enllaç], [enllaç], [enllaç], [enllaç], [enllaç], [enllaç], [enllaç], [enllaç], [enllaç], [enllaç], [enllaç], [enllaç], [enllaç], [enllaç], [enllaç], [enllaç], [enllaç], [enllaç], [enllaç], [enllaç], [enllaç], [enllaç], [enllaç], [enllaç], [enllaç], [enllaç], [enllaç]).

La vicepresidència tercera del Congrés no té un bloc de funcions “propies” diferent del de les altres vicepresidències. El Reglament del Congrés estableix un règim comú per a les quatre vicepresidències: totes substitueixen la Presidència “per ordre” i assumeixen les funcions que aquesta o la Mesa els deleguin. L'especificitat de la vicepresidència tercera deriva, per tant, de la seva posició en aquest ordre intern (va darrere de la primera i la segona i per davant de la quarta) i de la seva participació en els òrgans on el Reglament exigeix que hi hagi present “una de les Vicepresidències”.

Marc general: Mesa i Presidència

El Reglament del Congrés, publicat al BOE per Resolució de 24 de febrer de 1982 i successivament reformat (pot consultar-se el text a Reglament del Congrés i la reforma de 31 de juliol de 2025), defineix primer l'estructura de la Mesa:

• Mesa com a òrgan rector: és “l'òrgan rector de la Cambra” i ostenta la representació col·legiada d'aquesta en els actes a què assisteixi.
• Composició: la Mesa “estarà composta per la Presidència del Congrés, quatre Vicepresidències i quatre Secretaries”.
• Direcció política interna: la Presidència “dirigeix i coordina l'acció de la Mesa”.

A més, el Reglament detalla un ampli catàleg de funcions de la Mesa (organització del treball, règim interior, pressupost, ordenació de la despesa, qualificació i tramitació d'escrits parlamentaris, etc.). Totes elles s'exerceixen col·legiadament, de manera que la vicepresidència tercera participa en aquestes decisions amb la mateixa condició i vot que les altres vicepresidències.

En paral·lel, el precepte sobre la Presidència del Congrés fixa les seves competències: representar la Cambra, assegurar el bon funcionament dels treballs, dirigir els debats, mantenir l'ordre, ordenar pagaments i “complir i fer complir el Reglament, interpretant-lo en els casos de dubte i suplint-lo en els d'omissió”. Aquestes funcions són clau perquè, quan una vicepresidència substitueix la Presidència, les assumeix íntegrament.

Precepte específic sobre les Vicepresidències

El Reglament conté un article específic dedicat a les Vicepresidències, el seu tenor literal rellevant (ja en la seva versió consolidada després de la reforma de 2025) és el següent:

• Substitució per ordre: “Les Vicepresidències, per ordre, substitueixen la Presidència, exercint les seves funcions en cas de vacant, absència o impossibilitat d'aquesta”.
• Funcions delegades: “Desempeyen, a més, qualsevol altra funció que els encomanin la Presidència o la Mesa”.

D'aquest precepte se'n deriven les dues grans funcions de la vicepresidència tercera:

• Funció de substitució: la vicepresidència tercera substitueix la Presidència del Congrés només quan també faltin, per vacant, absència o impossibilitat, la vicepresidència primera i la segona. En aquest escenari, presideix la sessió plenària, la Mesa o la Diputació Permanent i exerceix totes les potestats de la Presidència descrites en el Reglament.
• Funcions addicionals encomanades: pot rebre encàrrecs concrets (presidir determinades sessions, actes institucionals, reunions de la Mesa o d'altres òrgans interns) quan així ho disposi la Presidència o ho acordi la pròpia Mesa.

No hi ha, per tant, un catàleg propi de “competències de la vicepresidència tercera”; el seu estatus és comú al de les quatre vicepresidències i es diferencia només en el lloc que ocupa en aquest ordre de substitució.

Ordre intern i presència en altres òrgans

L'ordre intern entre les quatre vicepresidències es determina a l'article relatiu a l'elecció de la Mesa: les Vicepresidències “s'escolliran simultàniament”, escrivint un sol nom a la papereta, i resulten escollides “per ordre successiu, les quatre persones que obtinguin major nombre de vots”. La classificació com a primera, segona, tercera o quarta depèn, per tant, del resultat d'aquesta votació.

Aquest ordre és rellevant en diversos plans:

• Al Ple i a la Mesa: a l'absència de la Presidència la substitueix la vicepresidència primera; si també falta, la segona; a continuació, la tercera, i finalment la quarta.
• A la Junta de Portaveus: el Reglament preveu que a les seves reunions assisteixi “almenys, una de les Vicepresidències” de la Cambra. Qualsevol de les quatre pot complir aquest requisit, i la vicepresidència tercera sol fer-ho quan així s'organitza internament la Mesa.
• A la Diputació Permanent: en aquest òrgan s'escullen igualment Vicepresidències, amb un esquema anàleg al de la Mesa del Congrés; l'experiència parlamentària mostra que qui ostenta les Vicepresidències de la Cambra pot ser designat o no per a aquests càrrecs, però en tot cas la lògica de substitució i jerarquia interna es reprodueix.

Limitacions i règim en el debat

El Reglament inclou una regla comuna per a Presidència, Vicepresidències i Secretaries de la Cambra o de les Comissions: quan qui ocupi aquests llocs desitgi intervenir en un debat, “abandonarà el seu lloc a la Mesa i no tornarà a ocupar-lo fins que hagi conclòs la discussió del tema que es tracti”. Això també s'aplica a la vicepresidència tercera quan presideix una sessió o forma part de la Mesa.

En resum, la vicepresidència tercera comparteix íntegrament l'estatut jurídic de les altres Vicepresidències: integra la Mesa (òrgan rector), participa amb veu i vot en les seves decisions, pot presidir sessions quan li correspongui per substitució i assumeix qualsevol funció que li assignin la Presidència o la pròpia Mesa, sempre en el marc del Reglament del Congrés.

El finançament de campanyes publicitàries vinculades a processos electorals a Espanya es regeix principalment per la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG), per la Llei Orgànica sobre finançament dels partits polítics (modificada per la Llei Orgànica 3/2015) i per diverses instruccions de la Junta Electoral Central. Aquestes normes fixen qui pot finançar la publicitat electoral, quins límits i controls existeixen, com s'han de rendir comptes i quines restriccions especials regeixen per a la publicitat institucional i les enquestes en període electoral. A continuació es sintetitzen els requisits essencials que han de tenir en compte partits, administracions públiques i entitats que contractin o sufraguin publicitat lligada a eleccions.

1. Marc normatiu bàsic

• LOREG: Llei Orgànica 5/1985, de 19 de juny, del Règim Electoral General, disponible al BOE en aquest text legal.
• Finançament de partits: Llei Orgànica 8/2007, de 4 de juliol, sobre finançament dels partits polítics, parcialment modificada per la Llei Orgànica 3/2015, de 30 de març, que pot consultar-se en aquesta llei de finançament i en la seva reforma de control i transparència a aquesta llei de control.
• Instruccions de la Junta Electoral Central (JEC) rellevants per a publicitat i enquestes:
  • Instrucció 2/2011 sobre campanyes institucionals i actes d'inauguració (art. 50 LOREG), accessible a aquesta instrucció.
  • Instrucció 1/2024 sobre enquestes d'intenció de vot realitzades per organismes públics en període electoral, a aquesta instrucció recent.

2. Fonts de finançament permeses i prohibides

Segons la Llei Orgànica 8/2007, els recursos dels partits es divideixen en públics i privats. Entre els recursos públics s'inclouen les subvencions per a despeses electorals previstes a la LOREG, les subvencions anuals per a funcionament, i les subvencions per a campanyes de referèndum, entre altres, tal com es recull a l'article inicial de la llei de finançament de partits (llei de finançament).

Entre els recursos privats permesos hi ha les quotes d'afiliats, els productes d'activitats pròpies, rendiments del patrimoni, beneficis d'activitats promocionals i serveis, donacions en diners o en espècie, préstecs i herències o llegats. Les donacions han de respectar els límits i condicions fixats en aquesta llei i les seves reformes, i la Llei Orgànica 3/2015 tipifica com a infracció molt greu l'acceptació de donacions que vulnerin aquestes limitacions, amb un règim sancionador específic (art. 17 bis i ss., segons es desprèn de la reforma de 2015 a aquesta llei de control).

3. Límits de despesa en campanya i concepte de despesa electoral

La LOREG estableix que la publicitat i propaganda electoral (inclosa la inserció d'anuncis, cartelleria, enviaments postals, suports digitals, etc.) té la consideració de dèpesa electoral, sotmesa als límits màxims de despesa que la pròpia LOREG fixa per a cada tipus d'elecció i circumscripció. A efectes pràctics, tota campanya publicitària específicament dirigida a demanar el vot o difondre lemes o candidatures durant el període legal de campanya s'ha de finançar a través dels administradors electorals i computar dins d'aquests límits, amb càrrec a recursos obtinguts conforme a la Llei Orgànica 8/2007.

No es disposa de xifres concretes d'aquests límits en els fragments consultats de la LOREG, però sí consta que el Tribunal de Comptes pot apreciar “violacions de les restriccions establertes en matèria d'ingressos i despeses electorals” i proposar la reducció o no adjudicació de subvencions públiques (article relatiu a la fiscalització electoral de la LOREG visible en el text legal).

4. Control, fiscalització i transparència

La Llei Orgànica 8/2007, modificada per la Llei Orgànica 3/2015, reforça el control intern i extern del finançament de partits. Entre altres obligacions (articles 14 i 14 bis, segons la redacció consolidada visible a aquesta llei de control):

• Els partits han de comptar amb un responsable de la gestió econòmic‑financera, amb coneixements acreditats i honorabilitat, responsable de la regularitat comptable.
• Han de portar un sistema de control intern i sotmetre els seus comptes a auditoria, incloent-hi l'activitat electoral.
• Han de remetre comptes anuals consolidats al Tribunal de Comptes abans del 30 de juny de l'any següent, detallant ingressos i despeses, i publicar al seu web el balanç, el compte de resultats, la quantia de crèdits i les principals donacions (per sobre de 25.000 euros) en el termini d'un mes des de l'enviament, així com publicar els informes de fiscalització en un màxim de 15 dies des de la seva emissió, segons es recull a la reforma de 2015 a aquesta llei de control.

Per a la comptabilitat electoral, la LOREG atribueix al Tribunal de Comptes la fiscalització de les despeses i la possibilitat d'iniciar procediment sancionador específic, i de proposar reduir o retirar subvencions quan detecti irregularitats (article sobre fiscalització de comptabilitats electorals en el text de la LOREG).

5. Publicitat institucional en període electoral

Un element clau és la separació entre publicitat electoral de partits i publicitat institucional dels poders públics. L'article 50 LOREG, interpretat per la Instrucció 2/2011 de la JEC (instrucció sobre campanyes institucionals), estableix que des de la convocatòria d'eleccions i fins a la seva celebració:

• Els poders públics no poden finançar campanyes institucionals que continguin al·lusions a assoliments o realitzacions, ni utilitzar imatges, sintonies o expressions similars a les de les campanyes dels partits.
• S'hi prohibeixen els actes d'inauguració d'obres o serveis públics amb contingut propagandístic.
• Només es permeten campanyes estrictament informatives sobre el propi procés electoral (padró, data, procediment de vot i vot per correu) i aquelles imprescindibles per a l'interès públic, sempre sense connotació electoralista.

Això implica que la publicitat institucional finançada amb fons públics no pot utilitzar-se, directa ni indirectament, per afavorir una candidatura durant el període electoral.

6. Enquestes i sondejos en període electoral

L'article 69 LOREG, desenvolupat per la Instrucció 1/2024 de la JEC (instrucció sobre enquestes públiques), fixa condicions específiques per a les enquestes finançades per organismes públics durant la campanya, que constitueixen també una forma de comunicació política:

• S'hi prohibeix la publicació i difusió d'enquestes electorals en els cinc dies anteriors a la votació.
• Si un organisme depenent d'una Administració decideix realitzar enquestes d'intenció de vot en període electoral, ha de comunicar-ho prèviament a la JEC, aportant-ne les característiques tècniques i calendari.
• Els resultats s'han de posar a disposició de les forces polítiques en condicions d'igualtat i transparència, per evitar usos privilegiats d'informació finançada amb fons públics.

En conjunt, la normativa espanyola busca que el finançament de la publicitat electoral sigui traçable, limitat, controlat pel Tribunal de Comptes i clarament separat de la publicitat institucional, garantint la igualtat entre actors i la transparència davant l'electorat.