L’Audiència Provincial de Lugo va celebrar aquest dijous el judici contra un home acusat d’agredir sexualment una amiga l’octubre de 2024 a Burela, per al qual ara es reclamen 12 anys de presó. La Fiscalia va modificar el seu escrit d’acusació just abans de començar la vista i va rebaixar la petició inicial de 14 anys, tenint en compte que l’acusat es trobava a Espanya en situació administrativa irregular. L’acusació particular, al seu torn, sol·licita una indemnització de 15.000 euros per a la dona, 5.000 euros més del que planteja la fiscal.
Els fets se situen el 28 d’octubre de 2024 quan, segons el ministeri públic, la denunciant havia comunicat al processat, amb qui mantenia des de feia aproximadament un mes i mig una relació exclusivament sexual, que volia posar fi a aquests trobades perquè havia començat una altra relació. Tots dos van acordar veure’s per acomiadar-se, però ella li va deixar expressament clar que no desitjava mantenir relacions sexuals en aquella cita.
D’acord amb el testimoni de la dona, després de recollir-lo a Burela es van dirigir al mont Castelo, un lloc que solien visitar amb freqüència. Allà, l’home va començar a besar-la i a intentar despullar-la, tot i les negatives reiterades d’ella. Explica que la va treure per la força del cotxe, la va immobilitzar i va aconseguir baixar-li els pantalons per penetrar-la analment sense el seu consentiment i sense preservatiu. Segons la seva declaració, l’acusat li va comentar després que havia ejaculat fora.
En la seva compareixença davant del tribunal, la víctima va manifestar que havien mantingut uns dotze trobades sexuals prèvies i que mai no havien tingut conflictes, motiu pel qual "confiava en ell i no tenia por". Va insistir que aquell dia no volia mantenir relacions sexuals i que se l’havia reiterat per telèfon en diverses ocasions abans d’acudir a la cita. Tanmateix, va explicar que, un cop al mont, ell va començar a tocar-la i, tot i que li va demanar que s’aturés, va acabar obligant-la a mantenir relacions per via anal.
La dona va relatar que va entrar en estat de xoc i que no va ser capaç de reaccionar de forma normal per impedir que es consumés l’agressió. Després del que va passar, va tornar a l’habitatge en què resideix amb els seus pares i la seva filla, sense explicar-los inicialment el que havia succeït. Més tard va mantenir converses per WhatsApp amb l’acusat en les quals, segons ha indicat, aquest va arribar a demanar-li perdó, tot i que en els missatges també sostenia que no l’havia forçada. La denunciant va esborrar posteriorment aquests xats, «per ràbia i vergonya».
Va ser després de comentar el que havia passat amb una amiga quan va prendre la decisió d’acudir a les autoritats. Seguint els seus consells, va trucar al telèfon 116, des d’on va ser derivada a l’hospital i a la Guàrdia Civil. Durant el judici, la dona va negar que la ruptura es degudés al fet que estigués coneixent una altra persona i va explicar que aquest argument es va utilitzar només per justificar davant d’ell el final de la relació.
A la vista també va declarar el metge forense que la va examinar a l’hospital i que es va encarregar de la recollida de mostres. L’especialista va assenyalar que la dona no presentava signes externs de violència i que es va mostrar tranquil·la durant l’exploració. No obstant això, va subratllar que el seu relat era coherent i sense elements inversemblants.
El perit va recordar que una agressió sexual pot produir-se sense deixar lesions físiques visibles i que un estat de xoc o bloqueig, com el descrit per la denunciant, pot explicar l’absència d’una reacció defensiva. També va confirmar que les anàlisis practicades van donar un resultat negatiu i que no es van trobar restes de semen. En aquest sentit, va precisar que havien passat unes 15 hores des dels fets i que la dona va acudir a l’hospital després d’haver-se aseat, una circumstància que «limita» de forma important els possibles troballes en les mostres biològiques.
La lletrada de la defensa va qüestionar diversos extrems de l’acusació, incidint en l’absència de ferides, erosions o restes biològiques del processat. També va mostrar la seva incomprensió pel fet que la dona s’hagués dutxat abans d’anar a l’hospital i formalitzar la denúncia, així com per la manca de resistència física durant la suposada agressió, en la qual no hauria intentat fugir. De la mateixa manera, va posar en dubte que esborrés els missatges telefònics intercanviats després del que va passar.
Durant el judici van declarar també els dos agents de la Guàrdia Civil que van instruir les diligències, els quals van confirmar que les manifestacions de la víctima durant la investigació coincidien amb les que va fer en un primer moment. Pel que fa a l’acusat, van assenyalar que sempre va sostenir que les relacions sexuals van ser consentides.
Sobre el processat pesava, des del 30 d’octubre de 2024, una ordre d’allunyament de la víctima dictada pel Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 2 de Viveiro com a mesura cautelar. Aquesta prohibició li impedeix acostar-se a menys de 200 metres de la dona, del seu domicili, del seu centre de treball o d’altres llocs que freqüenti, així com comunicar-se amb ella per qualsevol via.
En el seu escrit actual, la Fiscalia qualifica els fets com un delicte d’agressió sexual i reclama 12 anys de presó, a més de la prohibició d’aproximar-se i de comunicar-se amb la víctima durant altres set anys, l’imposició de cinc anys de llibertat vigilada i la inhabilitació especial per a activitats que suposin contacte habitual amb menors. Així mateix, interessa la seva expulsió del territori espanyol una vegada complerta la condemna, en trobar-se en situació irregular a Espanya.