La representant del Ministeri Fiscal, Alexandra García Tabernero, ha defensat que el llançament d'una pilota de goma per part d'un escopeter de la Policia Nacional, que va deixar sense visió d'un ull a l'activista Roger Español l'1 d'octubre de 2017, s'ajustava als principis d'"oportunitat, congruència i proporcionalitat".
Ho ha exposat aquest divendres durant la lectura del seu informe a l'Audiència de Barcelona, en la darrera sessió del judici en què quatre agents s'enfronten a peticions de fins a 13 anys de presó formulades per les acusacions particular i popular per presumptes delictes de lesions greus en concurs amb delictes de tortura o contra la integritat moral.
La fiscal, que igual que les defenses reclama l'absolució de tots els acusats, ha insistit que el dispar va tenir lloc en una situació de necessitat i respectant el principi d'ús gradual de la força, recorrent abans a mitjans menys lesius que van resultar ineficaços davant la "hostilitat" per part dels concentrats, que haurien passat dels insults i amenaces verbals al llançament de pedres contra els agents.
La normativa vigent sobre pilotes de goma
Tabernero ha recordat que, en la data dels fets, la circular del 3 de setembre de 2013 sobre l'ús de material antidisturbis autoritzava a la Policia Nacional l'ús de pilotes de goma amb finalitat dissuasòria i que aquest procediment no té per objecte jutjar la seva prohibició o no.
Segons dita circular, els agents podien emprar-les quan individus o grups generessin una situació de perill, permetent-se disparar-les a uns 15 metres en "casos excepcionals", sempre que estiguessin sofrint agressions directes i amb les finestres de reducció de potència obertes per rebaixar la velocitat i la força de l'impacte.
En aquell moment, aquesta era la norma en vigor que regulava i legitimava l'ús de pilotes antidisturbis per part de la Policia Nacional, per la qual cosa la prohibició aprovada pel Parlament de Catalunya per als Mossos d'Esquadra no resultava aplicable als processats.
La fiscal ha argumentat que el dispar es va dur a terme en un escenari d'"agressió directa" per part de manifestants, conforme a allò previst en la circular, quan entre 600 i 800 persones van bloquejar durant més de mitja hora l'avanç dels agents al carrer Sardenya, en el tram entre Gran Via i Diputació, mentre acompanyaven altres policies que havien requisat urnes i paperetes a l'escola Ramon Llull.
Ha sostingut que actuaven en execució d'un auto del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que ordenava a Policia Nacional, Guàrdia Civil i Mossos d'Esquadra incautar tot el material del referèndum del 1-O, adoptant "totes aquelles mesures" necessàries per impedir la seva celebració.
Ús previ de mitjans menys lesius
La fiscal ha remarcat que els congregats van generar una situació de bloqueig mitjançant una seua que impedia la retirada dels agents i que, a més, alguns d'ells "no paraven de trencar el cordó policial" i de llançar objectes.
En aquest context de "clara excepcionalitat", els policies es van trobar, segons Tabernero, amb dos condicionants: la instrucció d'extremar la prudència a l'hora de practicar detencions, transmesa en els 'briefings' previs, i "la resistència" dels assistents, superior a la prevista, ja que s'esperava una oposició pacífica.
El tret que va ferir a Español es va produir "quan s'havien exhaurit els mitjans menys lesius", respectant la progressivitat en l'ús de la força, després d'avisos verbals, un intent de mediació amb els presents a través de bombers i periodistes, l'ús de senyals lluminoses, l'ús del bastó policial i la realització de salves.
En aquest sentit, ha explicat que, quan els manifestants van advertir que les salves eren "pura dissuasió acústica", es van llançar sobre els agents i només llavors es va autoritzar l'ús de projectils de cautxú, després que el màxim responsable del dispositiu rebés l'ordre d'abandonar la zona "com fos".
Debat sobre la distància del tret
La fiscal ha subratllat que la policia pot recórrer a la força, "provocant fins i tot lesions greus", sempre que ho faci conforme a la normativa, i ha recalcat que en aquest cas el tret es va efectuar amb les finestres de reducció de potència obertes i dirigit a terra, cosa que, segons els peritatges, va reduir la potència al voltant d'un 60%.
Ha retret a un periodista testimoni dels fets que declarés que l'agent va disparar a "bocajarro, en línia recta i en paral·lel al terra", ja que, d'acord amb els especialistes de la Unitat Central de Fotografia i Audiovisuals dels Mossos, el tret es va orientar cap al terra i en un moment en què el escopetero tenia limitat el camp de visió.
Sobre la distància del disparo, que les acusacions situen en 14,12 metres —per sota del mínim fixat en la circular—, Tabernero ha assenyalat que els perits de Mossos van considerar impossible determinar amb exactitud la separació entre l'agent i Roger Español, al disposar únicament d'imatges parcials del que havia ocorregut.
Després de la intervenció de les defenses, els acusats van renunciar a exercir el seu dret a l'última paraula i el judici va quedar vist per a sentència.