El magistrat del Tribunal Suprem (TS) instructor del 'procés', Pablo Llarena, i el fiscal de sala del TS Javier Zaragoza han llançat una seriosa advertència sobre l'augment de la polarització en la vida política i en el debat públic a Espanya. Ambdós han incidit en la debilitat de les institucions i en les tensions entre poders de l'Estat, mencionant Zaragoza de forma expressa els "xocs" entre el Tribunal Suprem i el Tribunal Constitucional a propòsit de la llei d'amnistia.
Els dos juristes han intervingut en la presentació del llibre del magistrat Enrique López, titulat 'L'estat de l'Estat', acte que han aprofitat per reflexionar sobre el clima polític actual, la seguretat jurídica i l'equilibri entre els diferents poders en l'àmbit nacional.
En la seva intervenció, Llarena ha sostingut que la polarització present "ho trenca tot" i deteriora de forma greu la "credibilitat de les institucions", la cohesió social, les relacions exteriors i la pròpia legitimitat de l'Executiu.
El instructor del 'procés' ha reclamat separar l'anàlisi sobre el funcionament de l'Estat de la "política de partits" i ha defensat una ètica pública basada en la moderació, el sentit del deure, l'objectivitat i el respecte escrupolós al pluralisme polític.
Al mateix temps, el magistrat del Suprem ha sostingut que la defensa de la unitat d'Espanya ha de recolzar-se en el reconeixement de la diversitat interna de l'Estat. Per això, ha demanat apuntalar elements comuns com una fiscalitat justa, una assistència sanitària equiparable a tot el territori i evitar la fragmentació d'espais compartits per motius culturals.
També ha ressaltat la importància d'afrontar amb una visió de llarg termini desafiaments globals com la gestió i integració dels fluxos migratoris i l'avanç de la innovació tecnològica.
"Deteriorament institucional" i regeneració democràtica
Per la seva banda, el fiscal del Tribunal Suprem Javier Zaragoza ha coincidit a assenyalar un profund "deteriorament institucional" derivat d'enfrontaments entre òrgans que, al seu judici, desborden els límits de les seves competències. En aquest context, ha posat l'accent en les discrepàncies entre el Suprem i el Tribunal Constitucional en torn a les resolucions sobre l'amnistia.
En aquesta mateixa línia, el fiscal ha subratllat que una autèntica regeneració democràtica exigeix garantir de manera estricta la independència del poder judicial i la llibertat dels mitjans de comunicació.
Zaragoza ha rebutjat que la regeneració passi per "colonitzar el poder judicial" o per "coartar la llibertat de premsa", conductes que ha atribuït a "determinats sectors polítics", i ha cridat a substituir l'enfrontament i el sectarisme pel diàleg, la convivència i la recerca d'acords.
El autor de l'assaig i magistrat Enrique López també ha avisat del perill que la ciutadania acabi "acostumant-se al deteriorament" de la vida pública. Ha defensat la vigència de la Constitució de 1978, l'autonomia de la Justícia i la necessitat de fixar límits clars al poder quan qui governa pretén "ampliar el seu marge d'actuació".
López ha expressat la seva inquietud per la facilitat amb què es normalitzen les anomalies en l'esfera pública fins que "acaben formant part del paisatge" i es rebaixen els estàndards democràtics. En aquest sentit, ha qüestionat la pràctica de valorar les decisions segons qui les impulsa en lloc d'examinar si són acceptables.
En conclusió, ha cridat a deixar enrere el pessimisme i a assentar les bases ètiques i institucionals necessàries per construir "una Espanya més forta, més justa i més unida", en la qual la discrepància sigui possible dins d'un projecte comú compartit.