La crida Llei de Nets, que va permetre a milers de descendents d'espanyols obtenir la nacionalitat espanyola, torna a situar-se al centre d'una controvèrsia que ara arriba al Congrés i al Tribunal Suprem. El alt tribunal manté suspesos cautelarment determinats efectes electorals vinculats a qui va accedir a la nacionalitat per aquesta via, després de qüestionar el criteri administratiu que presumeix la condició d'exiliat dels espanyols que van abandonar el país entre 1936 i 1955.
En aquest context, Sumar, a través del seu diputat Enrique Santiago, registra el passat 16 de setembre una esmena al projecte de la Llei Orgànica d'Educació de 2006 i la normativa sobre millora de les condicions del professorat no universitari, amb la qual proposa modificar la pròpia Llei de Memòria Democràtica i elevar a rang legal el criteri de la instrucció sobre la condició d'exiliat.
L'esmena es presenta formalment a aquest projecte de llei educativa, però el seu contingut introdueix una modificació de la Llei de Memòria Democràtica. Vox, per la seva banda, ha anunciat que estudia fórmules per impedir la seva aprovació.
Més enllà de la posició de VOX, en aquest punt, fonts jurídiques consultades per DEMÓCRATA consideren, tanmateix, que una eventual aprovació d'aquesta reforma no deixaria sense efecte per si sola les decisions cautelars que ja ha adoptat el Suprem. El motiu tècnic, expliquen, és que existeix un procediment judicial obert i una mesura cautelar actualment vigent, per la qual cosa correspondria al propi tribunal determinar quins efectes tindria sobre ella un eventual canvi de la legislació i en quina mesura podria afectar a la coneguda Llei de Nets.
Des del punt de vista polític, fonts del Grup d'Esquerra Unida consultades per DEMÓCRATA reiteren que ha estat el seu servei jurídic el que finalment ha articulat aquesta esmena i consideren que té possibilitats legals i constitucionals de prosperar si la majoria de les forces polítiques vota a favor.
El rang de llei
Així doncs, la controvèrsia sobre l'aplicació de la anomenada Llei de Nets entra ara en una nova fase parlamentària. Sumar ha registrat una esmena per modificar la Llei de Memòria Democràtica i convertir en norma amb rang de llei el criteri que Justícia va utilitzar per presumir la condició d'exiliat de determinats espanyols que van abandonar el país entre 1936 i 1955.
La iniciativa es produeix després que el Tribunal Suprem hagi suspès cautelarment determinats efectes electorals de les nacionalitzacions realitzades sota l'empara d'aquesta via.
La proposta no consisteix en una nova llei específica sobre nacionalitat. Sumar pretén introduir la modificació mitjançant una esmena al projecte de Llei Orgànica de millora de l'Educació que es troba en tramitació al Congrés. El seu objectiu declarat és garantir el dret de vot dels descendents d'exiliats i traslladar a la pròpia Llei de Memòria Democràtica el criteri que fins ara figurava en una instrucció administrativa de Justícia.
El moviment parlamentari arriba mentre continuen desplegant-se les mesures cautelars acordades pel Suprem. La Junta Electoral Central ha sol·licitat informació a l'Oficina del Cens Electoral i als registres consulars per determinar quins nacionalitzats sota l'empara de la Llei de Nets estan afectats per la resolució de l'alt tribunal. La JEC va decidir no recórrer l'auto per set vots contra sis.
CERA: l'augment del cens exterior
- El Cens Electoral de Residents Absents (CERA) comptabilitzava 2.736.522 electors a 1 de juliol de 2026, davant dels 2.328.260 de les eleccions generals de 2023: 408.262 electors més.
- El Tribunal Suprem ha considerat que l'increment extraordinari del cens constitueix un element rellevant per adoptar mesures cautelars sobre determinats efectes electorals de les nacionalitzacions vinculades a la Llei de Nets.
- Les mesures del Suprem no anul·len les nacionalitzacions ni la nacionalitat espanyola. Es refereixen a determinats efectes censals i electorals mentre es resol el procediment judicial.
- L'augment del CERA no es pot atribuir íntegrament a la Llei de Nets: el cens exterior també incorpora altes, baixes i modificacions derivades d'altres moviments registrals.
- El debat se centra, per tant, en qualsevol part del creixement del cens procedeix de l'aplicació de la Llei de Nets i, especialment, de la interpretació administrativa utilitzada per acreditar la condició d'exiliat.
El criteri que Sumar vol convertir en llei
La Llei 20/2022, de Memòria Democràtica, va obrir una via perquè determinats descendents d'espanyols poguessin optar a la nacionalitat espanyola. Un dels supòsits contempla els nascuts fora d'Espanya el pare, mare, avi o àvia hagués estat originàriament espanyol i hagués perdut o renunciat a la nacionalitat com a conseqüència de l'exili.
L'instrucció de la Direcció General de Seguretat Jurídica i Fe Pública d'octubre de 2022 va desenvolupar l'aplicació d'aquesta disposició i va establir una presumpció per a qui hagués sortit d'Espanya entre el 18 de juliol de 1936 i el 31 de desembre de 1955. És precisament aquesta presumpció la que es troba al centre de la controvèrsia judicial.
Sumar pretén ara incorporar-la expressament a la Llei de Memòria Democràtica. La proposta contempla que els descendents d'espanyols que van sortir a l'exili per raons polítiques, econòmiques, socials, ideològiques, de creença o d'orientació i identitat sexual puguin acollir-se a la via de nacionalitat i estableix legalment la presumpció vinculada al període 1936-1955.
La diferència de rang normatiu és rellevant. Actualment el criteri de la presumpció procedeix d'una instrucció administrativa; amb la reforma, passaria a figurar directament en una llei aprovada per les Corts.
El Suprem ja ha adoptat mesures cautelars sobre la seva aplicació electoral
El origen immediat de la iniciativa es troba en les resolucions dictades pel Tribunal Suprem a començaments de setembre.
El alt tribunal va acordar mesures cautelars sobre determinats efectes electorals de les nacionalitzacions obtingudes mitjançant la Llei de Néts. En particular, va suspendre els efectes de determinades inscripcions al Cens Electoral de Residents Absents (CERA) i les noves altes quan no s'acrediti el vincle amb un espanyol exiliat, mentre es resol el fons del procediment.
Els recursos van ser promovuts, entre altres, per Iustitia Europa, que va qüestionar davant el Suprem l'aplicació de la instrucció de Justícia, i per Vox. El tribunal no ha anul·lat la nacionalitat de les persones afectades: les mesures adoptades es refereixen als seus efectes electorals mentre es resol el litigi.
El Suprem va prendre a més en consideració el creixement del CERA. A 1 de juliol de 2026 hi havia 2.736.522 electors residents a l'estranger, davant dels 2.328.260 registrats per a les eleccions generals de 2023. Són 408.262 electors més. L'increment és un dels elements analitzats pel tribunal al justificar l'adopció de mesures provisionals.
Aquest augment, no obstant això, no es pot atribuir íntegrament a la Llei de Néts, ja que el CERA també registra altres moviments d'inscripció i actualització.
La LLEI DE MEMÒRIA DEMOCRÀTICA: La llei i la instrucció
- La Llei 20/2022, de Memòria Democràtica, aprovada per les Corts, va establir una via perquè determinats descendents d'espanyols poguessin optar a la nacionalitat, entre ells els fills i néts d'espanyols que haguessin patit exili i perdut o renunciat a la nacionalitat.
- La controvèrsia es concentra en la instrucció de 25 d'octubre de 2022, signada per Sofía Puente quan era directora general de Seguretat Jurídica i Fe Pública.
- Aquesta instrucció va establir una presumpció de la condició d'exiliat per a qui hagués sortit d'Espanya entre el 18 de juliol de 1936 i el 31 de desembre de 1955. El Suprem ha qüestionat precisament els efectes d'aquesta interpretació en el procediment sobre el vot exterior.
- El PP i Vox han qüestionat que una instrucció administrativa pugui ampliar o desenvolupar d'aquest mode els supòsits establerts per una llei orgànica, al considerar que la presumpció no va ser establerta expressament per les Corts. Aquesta és una de les claus de la seva oposició a l'aplicació actual de la norma.
- El debat sobre el rango normatiu és central: la Llei de Memòria Democràtica té rang de llei orgànica, mentre que una instrucció administrativa és un instrument de desenvolupament i aplicació. Precisament per això, Sumar planteja ara incorporar a la pròpia llei el criteri sobre la presumpció d'exili que fins ara figurava en la instrucció.
La reforma de Sumar no aixecaria automàticament les cautelars
Aquí es troba el principal element jurídic de la nova iniciativa.
Sumar sosté que portar el criteri a una llei permetria superar els dubtes plantejats sobre la instrucció administrativa. Enrique Santiago ha explicat que la intenció és garantir el dret de vot dels nacionalitzats i convertir en norma amb rang legal el criteri aplicat per Justícia.
Però una eventual aprovació de l'esmena no suposaria automàticament el llevament de les mesures cautelars del Suprem.
Fonts judicials consultades per Demòcrata consideren que la modificació seria insuficient, per si sola, per deixar sense efecte les mesures que l'alt tribunal ja ha acordat. La raó és que existeix un procediment judicial obert i una resolució cautelar vigent. Per tant, encara que el Congrés aprovés una nova regulació, correspondria al propi Suprem determinar quins efectes té aquesta modificació sobre les mesures adoptades i sobre el litigi pendent.
Iustitia Europa portarà la reforma al Suprem
L' iniciativa parlamentària introdueix a més un nou moviment en el procediment judicial.
Iustitia Europa va ser una de les organitzacions que va acudir al Suprem per qüestionar l'aplicació de la instrucció de Justícia i va sol·licitar les mesures cautelars que posteriorment van ser parcialment acordades pel tribunal. De fet, ara estudien portar aquesta qüestió davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea.
Segons fonts coneixedores de la seva estratègia consultades per DEMÒCRATA, si la modificació legislativa de Sumar tira endavant, Iustitia Europa comunicarà al Suprem l'aprovació de la nova norma perquè la Sala valori els seus efectes dins del procediment.
L'organització sosté que la modificació legislativa no elimina l'objecte de les mesures cautelars que ja estan en vigor. D'acord amb fonts judicials consultades per aquest diari, el Suprem podria pronunciar-se sobre la incidència de la nova regulació i mantenir, modificar o llevar les mesures en funció del que determini jurídicament.
Una llei que ha generat centenars de milers de nacionalitzacions
La dimensió de la controvèrsia s'explica també pel volum assolit per la Llei de Nets des de la seva entrada en vigor.
Les últimes dades oficials difoses pel Govern situen en 571.761 els expedients aprovats al ampara de la Llei de Memòria Democràtica i en 333.696 les inscripcions realitzades als consolat. Exteriors ha comptabilitzat a més més d'un milió de sol·licituds rebudes dins d'aquest procés.
La norma ha permès que descendents d'espanyols residents fonamentalment a Amèrica Llatina i altres països sol·licitin la nacionalitat espanyola a través dels supòsits establerts per la disposició addicional vuitena de la Llei de Memòria Democràtica.
El creixement del nombre de nacionalitzats també ha tingut reflex en el cens exterior. El CERA ha augmentat en més de 400.000 persones des de les últimes eleccions generals, tot i que no existeix una xifra pública que permeti atribuir tot aquest creixement a la Llei de Néts.
No és la única reforma de Memòria Democràtica que tramita el Congrés
La nova iniciativa de Sumar tampoc s'ha de confondre amb una altra modificació de la Llei de Memòria Democràtica que ja es troba en tramitació parlamentària.
El Congrés tramita com a projecte de llei, després de la seva convalidació, el Reial decret-llei 6/2026, de 3 de març, que va modificar la Llei de Memòria Democràtica per ampliar determinats reconeixements a persones fallegudes o amb lesions incapacitants per la seva activitat en defensa i reivindicació de la democràcia.