"Això se sabrà aviat": un enginyer d'Adif explica per què Urda no serà com Adamuz i qüestiona el manteniment de la línia

La investigació judicial sobre l'accident ferroviari d'Urda es troba en fase inicial, a 28 d'octubre de 2026. El Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 1 d'Orgaz ha assumit les diligències per aclarir la col·lisió entre un AVE de Renfe i un tren d'Iryo i determinar possibles responsabilitats. Encara no hi ha una causa oficialment establerta ni consta públicament una atribució penal concreta.

Què s'ha fet fins ara

Les primeres actuacions inclouen el llevament i identificació de les víctimes, les inspeccions del lloc i la recollida d'indicis sobre la posició dels combois, els descarrilaments, les empremtes de frenada i els danys. La Guàrdia Civil ha mobilitzat especialistes en Policia Judicial, inspecció ocular, identificació i reconstrucció de l'escenari mitjançant drons. Aquestes actuacions inicials s'han de completar amb l'atestat i les pericials, segons les informacions de El Confidencial i Información.

El Consell General del Poder Judicial ha ofert reforços al jutjat si fossin necessaris. Aquesta oferta, recollida per Europa Press, no equival a que ja s'hagin incorporat ni permet anticipar quant durarà la instrucció.

Quina hipòtesi s'està examinant

Les primeres informacions apunten a una possible incidència en el LZB, el sistema que supervisa contínuament la velocitat i les autoritzacions de moviment, seguida d'una reanudació de la circulació mitjançant procediments alternatius. Fonts governamentals han assenyalat un possible error d'un operador d'Adif durant aquesta fase.

Tanmateix, és una hipòtesi, no una conclusió judicial. Com explica Demócrata, Adif encara no havia confirmat l'avaria ni s'havien aclarit les instruccions concretes transmeses als trens. Tampoc es pot deduir que una incidència del LZB eliminés totes les proteccions disponibles.

Què queda pendent per aclarir les causes

Les qüestions pendents de comprovació —sense que consti que totes hagin estat ja ordenades judicialment— són les següents:

• Completar la inspecció i assegurar les proves. Documentar l'escenari, preservar els elements rellevants i tancar l'atestat de la Guàrdia Civil.
• Reconstruir la circulació. Precisar on era l'Iryo, si es trobava aturat o circulava més lentament, i determinar la velocitat, distància i autorització de moviment de l'AVE abans de l'impacte.
• Analitzar les dades tècniques. Contrastat els equips embarcats amb la senyalització, la detecció d'ocupació de via i el control de trànsit: quin sistema estava actiu, quines restriccions va rebre la cabina i si hi va haver alarmes, pèrdues de comunicació o frenada automàtica.
• Examinar comunicacions i decisions. Revisar les converses tren-terra i del centre de control, identificar qui va autoritzar els moviments i comprovar amb quina informació i procediments va actuar.
• Practicar pericials i declaracions. Examinar frens, material rodant, via, telecomunicacions, manteniment i incidències prèvies; recollir testimonis de maquinistes, personal de circulació, responsables i supervivents.
• Completar la investigació tècnica independent. La Comissió d'Investigació d'Accidents Ferroviaris ha d'aclarir els factors del sinistre amb finalitat preventiva, diferent de l'atribució de responsabilitats penals.

L'anàlisi tècnic de Demócrata destaca que una pèrdua de comunicació, per si sola, no explica l'abast: caldrà establir quines proteccions van actuar i sota quines condicions va continuar la circulació.

En definitiva, falta creuar proves físiques, dades tècniques, comunicacions i testimonis. No consta públicament un calendari tancat, mesures cautelars o persones formalment investigades. Serà l'avanç d'aquestes diligències, i no les hipòtesis inicials, el que permetrà determinar les causes i les eventuals responsabilitats.

Adif (Administrador d'Infraestructures Ferroviàries) és l'entitat pública empresarial estatal responsable de la major part de la xarxa ferroviària espanyola de titularitat estatal. En matèria de manteniment i seguretat de les infraestructures, les seves competències i funcions es poden agrupar en diversos grans blocs.

1. Titularitat i gestió de la infraestructura

Adif és, essencialment, el “propietari i gestor” de la infraestructura ferroviària de la Xarxa Ferroviària d'Interès General (RFIG), que inclou:

• Vies i plataformes: traçat, plataforma, balast, carrils, aparells de via (canvis d'agulla), passos a nivell, etc.
• Instal·lacions d'electrificació: catenària, subestacions elèctriques i línies d'alimentació.
• Senyalització i sistemes de control: semàfors, enclavaments, ERTMS o altres sistemes de gestió i protecció del tren.
• Estacions i terminals: edificis de viatgers, andanes, aparcaments, accessos i altres instal·lacions associades a l'explotació ferroviària.

Sobre tots aquests elements, Adif assumeix la responsabilitat que estiguin disponibles en condicions adequades perquè les empreses ferroviàries (Renfe i altres operadores) puguin prestar serveis amb seguretat i fiabilitat.

2. Planificació i execució del manteniment

En relació amb el manteniment, Adif exerceix funcions clau:

• Definició de polítiques i plans de manteniment: estableix criteris tècnics (normes internes, estàndards de qualitat) i programes de manteniment preventiu, correctiu i predictiu per a vies, estacions i sistemes.
• Inspecció periòdica de la infraestructura: organitza inspeccions visuals i tècniques (mesura de geometria de via, estat del carril, catenària, etc.) per detectar desgasts, deformacions o anomalies.
• Execució directa o contractació de treballs: realitza amb mitjans propis o mitjançant contractes amb empreses especialitzades les tasques de conservació, renovació i reparació (substitució de carrils, balast, travesses, renovació de catenària, modernització de senyalització, etc.).
• Gestió d'incidències i avaries: davant fallades en la infraestructura (trencaments, enfonsaments, fallades de senyalització), coordina l'actuació d'emergència, el tall o limitació del trànsit i les reparacions necessàries.

3. Garantia de la seguretat de la infraestructura

En matèria de seguretat, les funcions d'Adif es centren a assegurar que la infraestructura sigui apta per a l'ús previst i compleixi la normativa tècnica i de seguretat ferroviària:

• Avaluació i certificació de l'aptitud de la infraestructura: abans de posar en servei noves línies o després de grans renovacions, es realitzen proves i verificacions de seguretat (carril, balast, catenària, senyalització, comunicacions) per garantir que poden explotar-se a les velocitats i capacitats autoritzades.
• Gestió de riscos: identifica perills relacionats amb la infraestructura (despreniments, inundacions, creus amb carreteres, etc.), avalua riscos i adopta mesures preventives (proteccions, drenatges, tancaments perimetrals, millores en passos a nivell).
• Normativa tècnica i procediments de seguretat: elabora i aplica instruccions tècniques i procediments operatius interns per a treballs en via, talls de tensió, ocupació de vies, compatibilitat entre obres i circulació de trens, etc.
• Coordinació amb les autoritats de seguretat ferroviària: col·labora amb l'autoritat nacional de seguretat i altres organismes reguladors, aportant informació sobre la infraestructura, incidents i mesures correctores.

4. Gestió de la circulació i coordinació amb les operadores

Encara que la circulació de trens té també una dimensió operacional, des de la perspectiva de la seguretat de la infraestructura Adif assumeix:

• Gestió del trànsit ferroviari (en l'àmbit que li correspon): regulació de la circulació, assignació de corredors (trajectes i horaris) a les empreses ferroviàries i supervisió que es respectin les condicions de seguretat associades a la infraestructura.
• Informació operativa i restriccions: comunica a les operadores limitacions temporals de velocitat, talls de via per obres o incidències, i condicions especials d'explotació derivades de l'estat de la infraestructura.
• Plans d'emergència: elaboració i activació de plans específics davant accidents o incidències greus relacionades amb la infraestructura (descarrilaments, incendis en túnels, danys per fenòmens meteorològics extrems), en coordinació amb operadores i serveis d'emergència.

5. Millora contínua i modernització

Finalment, Adif té un paper rellevant en la millora estructural de la seguretat i el manteniment:

• Renovació i modernització de línies: planificació i execució de projectes per substituir infraestructures envellides, millorar traçats, eliminar passos a nivell i reforçar estructures (ponts, túnels).
• Innovació tecnològica: implantació de nous sistemes de senyalització i control, tecnologies de monitorització remota de l'estat de la via i la catenària, i eines de manteniment predictiu basades en dades.
• Formació i cultura de seguretat: capacitació contínua del personal propi i de contractistes en procediments segurs de treball en via i en instal·lacions ferroviàries.

En conjunt, Adif actua com el responsable integral que la infraestructura ferroviària estatal estigui disponible, es mantingui en condicions adequades i ofereixi un nivell de seguretat compatible amb els estàndards nacionals i europeus, de forma coordinada amb les empreses ferroviàries i les autoritats competents.

La utilització de fons europeus en infraestructures ferroviàries exigeix acreditar que l'actuació és finançable, que s'executa legalment i que els seus resultats i pagaments poden verificar-se. Les obligacions concretes depenen del fons i de l'acord de finançament: no existeix una autorització general per sufragar qualsevol manteniment pel fet de ser ferroviari.

1. Encaix en el programa i despesa admissible

Primer cal identificar l'instrument i comprovar que la conservació, renovació o millora està expressament inclosa entre les actuacions aprovades:

• FEDER: s'apliquen els Reglaments (UE) 2021/1060 i 2021/1058, el programa corresponent i l'Ordre HFP/1414/2023 sobre despeses subvencionables per a 2021-2027. Cal respectar selecció d'operacions, cofinançament, indicadors i terminis (regles comunes; despeses subvencionables).
• MRR/NextGenerationEU: el Reglament (UE) 2021/241 exigeix vinculació amb les inversions del Pla de Recuperació i compliment dels seus fites i objectius. Els desemborsaments europeus depenen de resultats, no simplement de presentar factures (marc del MRR).
• Mecanisme Connectar Europa: el Reglament (UE) 2021/1153, la convocatòria i el conveni de subvenció determinen projectes, costos, percentatges i calendari finançables.

Les despeses han de ser necessàries, identificables i justificables conforme al règim aplicable. No pot imputar-se el mateix cost dues vegades, encara que diferents fonts puguin finançar parts diferenciades del projecte.

2. Planificació, seguretat i medi ambient

La Llei 38/2015 del Sector Ferroviari, modificada per la Llei 9/2025 de Mobilitat Sostenible, exigeix coherència amb la planificació ferroviària. Les modificacions significatives requereixen estudi informatiu; determinades obres de conservació o reposició sense modificació substancial del traçat estan exceptuades, sense quedar exemptes de les obligacions ambientals aplicables.

Cal obtenir els permisos exigibles i complir la Llei 21/2013 d'avaluació ambiental i el Reial Decret 929/2020 sobre seguretat i interoperabilitat. En el MRR cal acreditar a més el principi DNSH: no causar un perjudici significatiu al medi ambient.

3. Contractació i cobertura pressupostària

La contractació ha de respectar el règim aplicable a l'entitat i al contracte, inclosa la Llei 9/2017 quan correspongui: publicitat, competència, igualtat, criteris objectius i modificacions justificades. Cal documentar necessitat, pressupost, adjudicació, execució, certificacions i pagaments, evitant fraccionaments indeguts i conflictes d'interès.

També ha d'existir cobertura pressupostària i complir la Llei General Pressupostària. Quan s'articuli mitjançant subvencions, resulten aplicables la normativa europea específica i, en el seu àmbit corresponent, la Llei General de Subvencions i les seves obligacions de justificació.

4. Traçabilitat, antifrau i auditoria

En el PRTR, les ordres HFP/1030/2021 i HFP/1031/2021 exigeixen seguiment de resultats i execució comptable, identificació de perceptors, contractistes i subcontractistes, publicitat del finançament i documentació acreditativa. S'afegeixen plans antifrau i anàlisi de conflictes d'interès conforme a l'Ordre HFP/55/2023.

Cal conservar una pista d'auditoria completa: contractes, factures, certificacions d'obra, pagaments, modificacions i indicadors. Els gestors han de facilitar verificacions i controls de la IGAE, Tribunal de Comptes, Comissió Europea, Tribunal de Comptes Europeu, OLAF i, quan correspongui, Fiscalia Europea.

El incompliment pot provocar exclusió de despeses, correccions financeres, suspensió de desemborsaments o reintegrament, a més de responsabilitats administratives, comptables o penals.