Una possible avaria en el sistema LZB i un error humà, possibles causes del xoc entre l’AVE i l’Iryo a Toledo

Fonts de l’Executiu assenyalen que els trens van reprendre la circulació sota control humà després que fallés el sistema automàtic de seguretat. Les primeres anàlisis apunten que l’error es va poder produir durant aquesta fase, tot i que les causes del sinistre encara no s’han esclarit oficialment

HVtIvNmXkAEBVhG

HVtIvNmXkAEBVhG

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

Última actualització

4 minuts

Més llegides

Elecciones 29N · Encuestas

La media de las encuestas

Media a 27 de octubre de 2026 · 15 institutos

  • PP31,0 %
  • PSOE27,3 %
  • Vox18,9 %
  • Sumar6,3 %
  • Podemos2,9 %
  • ERC2,3 %
010203040ene 2024jul 2024ene 2025jul 2025ene 2026jul 2026

Media del último estudio de cada instituto en 30 días y su evolución semanal desde el 23J. Partidos con al menos un 2 %.

Todas las encuestas

Elecciones generales del 29 de noviembre · Demócrata

Les primeres informacions sobre les circumstàncies de l’accident ferroviari d’Urda (Toledo) apunten que els trens implicats, l’AVE 2080 i l’Iryo 6076, podrien haver estat circulant sota el sistema de Bloqueig de Senyalització Lateral (BSL) a causa d’una avaria en el sistema LZB. Aquesta circumstància encara no ha estat confirmada per Adif, tot i que la possible incidència en el sistema de senyalització i un posterior error humà apareixen com les principals hipòtesis sobre l’origen de l’accident, després que fonts del Govern hagin assenyalat que els trens van reprendre la circulació sota control humà després d’una fallada del sistema automàtic de seguretat.

Segons les primeres informacions, l’avaria hauria obligat inicialment a aturar els combois, abans que s’autoritzés la represa del trànsit ferroviari mitjançant procediments alternatius de circulació. Sempre segons el Govern, les anàlisis preliminars apunten que un operador d’Adif podria haver comès un error durant aquesta fase de control humà, una circumstància la relació de la qual amb la col·lisió haurà d’esclarir la investigació oficial.

Una possible avaria del LZB abans de l’accident

El LZB (Linienzugbeeinflussung) és un sistema de protecció ferroviària que permet supervisar de manera contínua la circulació dels trens i transmetre informació directament als equips instal·lats a les cabines, de manera que els maquinistes reben indicacions sobre la velocitat autoritzada, les distàncies de frenada i les condicions que han de respectar durant el recorregut.

La seva utilització en determinades línies d’alta velocitat permet que els combois circulin amb una supervisió constant, especialment important quan les velocitats assolides fan que les distàncies necessàries per aturar un tren siguin considerablement superiors a les habituals a la xarxa convencional.

Les informacions conegudes fins ara apunten que una avaria en aquest sistema hauria obligat a modificar les condicions de circulació abans de l’accident, tot i que encara no s’ha precisat quan es va detectar la fallada, quant de temps va romandre fora de servei ni quines mesures van adoptar els responsables del trànsit ferroviari.

Què és el Bloqueig de Senyalització Lateral i com funciona

Quan el sistema de protecció automàtica associat al bloqueig de control automàtic deixa de funcionar correctament, la normativa ferroviària preveu procediments alternatius que permeten continuar la circulació sota determinades condicions de seguretat, entre ells el Bloqueig de Senyalització Lateral (BSL).

A diferència del règim habitual de supervisió contínua, aquest procediment utilitza els senyals instal·lats al costat de les vies per regular l’entrada dels trens en els diferents cantons de bloqueig, de manera que cada nova autorització de circulació depèn que es compleixin les condicions de seguretat previstes per al tram corresponent.

El Reglament de Circulació Ferroviària estableix que els cantons han de trobar-se lliures abans d’autoritzar determinats moviments i que els senyals han d’impedir l’entrada de trens quan es puguin produir circulacions incompatibles.

La utilització d’aquest procediment està regulada i no implica necessàriament una pèrdua de seguretat, encara que exigeix aplicar les condicions operatives previstes per a les situacions en què no funciona el sistema automàtic habitual.

El Govern apunta a un error humà d’Adif després de l’error de senyalització

Les primeres conclusions que manegen fonts governamentals apunten que un operador d’Adif podria haver comès un error després que una avaria obligués a gestionar la circulació sota control humà, una hipòtesi que, de confirmar-se, permetria explicar per què els mecanismes de seguretat no van evitar la col·lisió.

D’acord amb aquesta versió, els trens van quedar inicialment aturats quan va fallar el sistema automàtic de senyalització i posteriorment van rebre autorització per continuar, encara que encara no s’ha aclarit quines instruccions concretes es van transmetre ni com es va coordinar el moviment d’ambdós combois.

El possible error s’hauria produït precisament durant aquesta fase de represa del trànsit, quan les decisions dels responsables de circulació van adquirir una importància especial en no trobar-se disponible el sistema automàtic de supervisió en les seves condicions habituals.

Interrompuda l’alta velocitat entre Madrid i Andalusia

L’accident entre l’AVE 2080 i l’Iryo 6076 es va produir aquest dimecres 28 d’octubre a Urda (Toledo), a la línia d’alta velocitat Madrid-Andalusia, on la col·lisió va provocar la sortida de la via de diversos vagons i la caiguda de part del comboi per un terraplè.

L'accident ha deixat víctimes mortals i nombrosos ferits, mentre els serveis d'emergència continuen atenent els afectats i les autoritats treballen per esclarir les circumstàncies del xoc.

Adif va comunicar la suspensió de la circulació ferroviària entre Madrid i Andalusia després d'informar d'"un abast entre dos trens", sense que de moment hi hagi una previsió oficial per recuperar el servei.

La investigació haurà de determinar si la possible avaria del LZB va obligar a modificar el règim de circulació i si durant la gestió posterior es va produir l'error humà al qual apunten les primeres informacions governamentals.

Més punts clau, informació de fons i preguntes amb FREN

CONTINGUT GENERAT PER IA

En quin estat es troba la investigació oficial sobre l'accident ferroviari d'Urda i quins són els següents passos previstos?

La investigació sobre l'accident ferroviari d'Urda es troba, a 28 d'octubre de 2026, en una fase inicial: Adif està analitzant la seqüència de la col·lisió i el funcionament dels seus sistemes, però encara no hi ha conclusions oficials sobre la causa. Tampoc consta la publicació d'un informe tècnic independent, un calendari per a les seves conclusions ni responsabilitats determinades. És important distingir els treballs ja comunicats de les comprovacions previsibles que encara no constitueixen un programa anunciat.

Què se sap i què queda pendent

L'accident es va produir aquest matí, a les 8.54 hores, a l'entorn del punt quilomètric 118 de la línia Madrid-Andalusia, entre Mora i Orgaz i Urda. Segons la informació oficial recollida per Demócrata, l'AVE 2080 de Renfe va assolir per darrere l'Iryo 6076, provocant el descarrilament dels dos últims cotxes d'aquest últim.

Adif ha obert una anàlisi tècnica interna i està revisant els sistemes i la seqüència operativa, sense haver identificat encara la causa, segons la informació recollida per EFE. La circulació d'alta velocitat entre Madrid i Andalusia va quedar suspesa; tampoc s'havia comunicat una previsió de restabliment en la informació consultada.

No està confirmat un fallida del LZB ni un error humà. El LZB és el sistema que transmet informació de circulació al tren i supervisa la seva velocitat i frenada. Com explica Demócrata, cal comprovar el seu funcionament, la detecció d'ocupació de la via i les autoritzacions rebudes. Fins i tot resta per aclarir si l'Iryo estava completament aturat o circulava a menor velocitat.

Qui intervé
  • Adif: analitza la infraestructura, la senyalització i la gestió de la circulació. La seva investigació interna no s'ha de confondre amb la investigació tècnica independent.
  • Renfe i Iryo: són les operadores implicades i hauran d'aportar la informació tècnica i operativa dels seus combois. S'han desplaçat equips d'Adif i Renfe al lloc, segons Demócrata.
  • Ministeri de Transports: està recollint informació; el ministre va acudir a les 9.40 hores al centre de control H24 d'Adif a Atocha.
  • Junta de Castella-La Manxa: ha activat el PLATECAM per coordinar emergències i assistència, segons Europa Press. Aquesta funció no equival a determinar les causes ferroviàries.

En les fonts consultades no consta una comunicació d'obertura formal, informe preliminar o calendari de la CIAF per a Urda. Per tant, no es pot presentar com anunciat un desplegament concret d'investigadors independents ni una data de lliurament.

Els següents passos previsibles

La reconstrucció tècnica haurà de centrar-se en les següents comprovacions. Són línies de treball esperables, no actuacions la finalització de les quals s'hagi comunicat:

  • Preservar i examinar les proves: trens, via, instal·lacions de seguretat i comunicacions.
  • Analitzar les dades de circulació: velocitats, ordres i autoritzacions, indicacions a cabina, alarmes i aplicació dels frens.
  • Reconstruir la cronologia: posició d'ambdós combois, informació disponible en el control de trànsit i actuacions del personal.
  • Determinar els factors contribuint: possibles anomalies tècniques, procediments excepcionals, comunicacions, manteniment o supervisió.
  • Formular recomanacions de seguretat: si apareixen riscos que justifiquin mesures urgents, diferenciant-les de l'eventual atribució judicial de responsabilitats.

En definitiva, encara no hi ha un termini públic per a l'informe final ni un paquet definitiu de millores. El proper esdeveniment verificable serà una comunicació formal sobre la investigació independent o un avanç tècnic que permeti passar d'hipòtesis a conclusions recolzades per proves.

Quines són les competències i funcions dels operadors d'Adif en la gestió del trànsit ferroviari segons la normativa vigent?

Els operadors d'Adif que intervenen en la circulació tenen com a funció essencial ordenar, controlar i coordinar el trànsit ferroviari amb seguretat, tant en condicions normals com davant avaries o incidències. Convé distingir les competències legals d'Adif, com a administrador d'infraestructures, de les atribucions de cada treballador: aquestes depenen del seu lloc, habilitació i procediments aplicables, i no constitueixen una facultat general per decidir sobre qualsevol aspecte del servei.

Marc normatiu i repartiment de responsabilitats

La Llei 38/2015 del sector ferroviari atribueix a l'administrador el control, vigilància i inspecció de la infraestructura i de la circulació. També li correspon adjudicar capacitat: les franges horàries que permeten circular un tren entre dos punts. Aquestes competències institucionals no s'han de confondre amb la regulació immediata que realitza el personal operatiu.

El Reglament de Circulació Ferroviària, aprovat pel Reial Decret 664/2015, estableix les regles per als trens i les maniobres, les comunicacions, els bloquejos, la senyalització i l'actuació davant anormalitats. El Reial Decret 929/2020 completa aquest marc: administradors i empreses ferroviàries responen de l'explotació segura i del control dels riscos corresponents a la seva activitat.

Funcions operatives principals

  • Regular la circulació. Ordenar i supervisar els moviments per compatibilitzar els trens i ajustar la circulació real als horaris i a la capacitat assignada, aplicant les regles d'explotació.
  • Establir itineraris segurs. Gestionar senyals, agulles i enclavaments —dispositius que impedeixen moviments incompatibles— des d'estacions o llocs de control. Cal comprovar les condicions reglamentàries abans de permetre cada moviment.
  • Aplicar bloquejos i autoritzacions. Utilitzar els procediments que mantenen la separació entre trens i transmetre les ordres previstes reglamentàriament. Les autoritzacions no permeten prescindir de les comprovacions de seguretat exigibles.
  • Coordinar els treballs. Intercanviar informació amb manteniment i altres responsables, aplicant els protocols per a obres, ocupacions de via i proves, de manera que siguin compatibles amb la circulació autoritzada.
  • Gestionar incidències. Adoptar, dins de les seves atribucions, mesures de protecció davant avaries, obstacles, accidents o condicions meteorològiques adverses. Poden comprendre aturades, restriccions de velocitat o canvis d'explotació conforme als procediments establerts.
  • Comunicar i documentar. Coordinar-se amb maquinistes, empreses ferroviàries i altres llocs de circulació; transmetre informació rellevant i deixar constància d'ordres i incidències per assegurar la seva traçabilitat.

Emergències, límits i habilitació

La Llei del sector ferroviari obliga l'administrador a adoptar les mesures necessàries per restablir la normalitat davant de pertorbacions significatives i a disposar d'un pla de contingències. Quan la infraestructura queda temporalment inutilitzable per causes excepcionals, permet suspendre serveis sense previ avís per a reparacions urgents. És una facultat de l'administrador, executada mitjançant la seva organització competent, no una potestat discrecional il·limitada de qualsevol operador.

L'actuació ha de respectar la transparència, imparcialitat i no discriminació entre empreses. A més, la llei disposa que les funcions inherents a la gestió del sistema de control, circulació i seguretat no poden encomanar-se a tercers.

L'exercici individual exigeix formació, aptitud i habilitació conforme a la normativa sobre personal ferroviari, entre ella l'Ordre FOM/2872/2010. El personal de circulació no substitueix el maquinista ni assumeix totes les responsabilitats de l'empresa ferroviària: la seva responsabilitat es concentra en les funcions assignades, les comprovacions exigides i les ordres que emet.

Quins requisits estableix la normativa ferroviària per autoritzar la circulació de trens sota el procediment de Bloqueig de Senyalització Lateral?

Per expedir o donar pas a un tren sota Bloqueig de Senyalització Lateral (BSL), el Reglament de Circulació Ferroviària exigeix cinc condicions acumulatives: cantó lliure, absència de maniobres incompatibles a les estacions col·laterals, bloqueig del cantó, itinerari de sortida establert i ordre de marxa reglamentària. La regulació específica es troba als articles 4.2.2.1 a 4.2.2.3 del Reglament aprovat pel Reial Decret 664/2015.

Quan pot aplicar-se

El BSL s'aplica en línies d'alta velocitat dotades de Bloqueig de Control Automàtic (BCA) quan el sistema de protecció automàtica del tren vinculat a aquest no funciona amb normalitat, o quan ha de circular un tren no equipat amb ell o el seu equip embarcat està avariat.

La separació de seguretat es garanteix mitjançant les indicacions de les senyals que protegeixen els cantons. En BSL, el cantó és el tram entre senyals que poden presentar parada i en el qual, normalment, només pot haver-hi un tren. Els articles 1.5.1.13 i 1.5.1.14 afegeixen que aquest bloqueig requereix instal·lacions adequades i ha d'indicar-se al Llibre d'Itineraris del Maquinista.

Els cinc requisits per autoritzar la circulació

L'article 4.2.2.2 exigeix comprovar el següent abans d'expedir el tren o donar-li pas:

  • Cantó lliure de trens. Conforme a l'article 1.5.1.13, per considerar-lo lliure, l'últim tren l'ha d'haver alliberat totalment i no ha d'estar establerta una Entrega de Via Bloquejada, règim utilitzat per a determinats treballs o proves.
  • Absència de maniobres autoritzades per la mateixa via que afectin el mateix trajecte a les estacions col·laterals. No n'hi ha prou, per tant, que no hi hagi un altre tren dins del cantó.
  • Cantó bloquejat mitjançant els dispositius disponibles a l'efecte. La comprovació que està lliure no substitueix aquesta actuació.
  • Itinerari de sortida establert. Ha d'estar disposat el recorregut pel qual s'expedirà el tren.
  • Ordre de marxa reglamentària. Ha de donar-se conforme a l'article 1.5.1.8; les comprovacions anteriors no substitueixen aquesta ordre.
Si una senyal no funciona correctament

L'article 4.2.2.3 permet al Responsable de Circulació autoritzar el rebasament de senyals de sortida o de les situades en llocs de banalització, bifurcacions o llocs de cantonament que presentin una anormalitat. Pot autoritzar-ho amb marxa normal un cop comprovat que el cantó està lliure, indicant la via de circulació quan correspongui. Per verificar aquesta alliberació, pot sol·licitar al maquinista de l'últim tren confirmació d'arribada, pas o apartat mitjançant telefonada.

Aquesta autorització ha de respectar les garanties de l'article 5.2.1.2: absència de moviments incompatibles, agulles correctament disposades, comprovació del trajecte i comunicació de les ordres o limitacions de velocitat que la senyal no pugui transmetre. També ha d'activar-se la protecció dels passos a nivell de l'itinerari quan existeixin. Si determinades comprovacions no poden fer-se directament ni mitjançant personal a càrrec, poden encomanar-se visualment al maquinista, identificant els elements afectats i la seva posició exigida.

Transició des del BCA i fallida del BSL

Segons l'article 4.2.3.3, si el sistema automàtic provoca la detenció, el maquinista informa al Responsable de Circulació del Control de Trànsit Centralitzat, qui, si escau, autoritza la reanudació sota BSL amb les condicions que corresponguin. Si es disposa que tots els trens circulin així entre dues estacions per avaria, s'ha de notificar a cada maquinista la desconnexió del sistema de protecció vinculat al BCA.

Si tampoc funciona el BSL, s'apliquen les regles d'anormalitats del bloqueig automàtic, que contemplen establir bloqueig telefònic amb autorització expressa. El règim d'anormalitats del BSL va ser modificat pel Reial Decret 1011/2017, amb efectes des del 9 de gener de 2019.

Juga

Posa a prova els teus coneixements amb FREN!

Quant en saps sobre aquest tema? Respon les següents 3 preguntes.

Quin sistema de protecció ferroviària va patir una avaria abans de l'accident a Urda (Toledo)?

Pregunta" 1 de 3

Quin procediment alternatiu es va utilitzar per continuar la circulació després de l'avaria del sistema automàtic?

Pregunta" 2 de 3

Quines conseqüències immediates va tenir l'accident a la línia Madrid-Andalusia?

Pregunta" 3 de 3