La Asociació Unificada de Guàrdies Civils (AUGC) ha denunciat aquest dissabte 14 de novembre que la D i re c c i ó G e n e r a l d e l a G u à r d i a C i v i l c o n t i n u a e x i g i n t i n f o r m e s i p r o v e s m è d i q u e s a a g e n t s q u e e s t a n d e b a i x a, tot i que aquesta obligació va ser eliminada de la normativa que regula la incapacitat temporal del personal del Cos. L’organització considera que s’està utilitzant un model de citació anterior a la legislació vigent que pot vulnerar el dret a la protecció de dades personals i ha decidit traslladar el cas al delegat de Protecció de Dades de la Guàrdia Civil.
La controvèrsia sorgeix arran d’una citació per a reconeixement mèdic tramesa a un agent en situació d’incapacitat temporal, en la qual se li ordenava anar-hi amb “les proves i informes mèdics actualitzats de la seva patologia”. Segons denuncia AUGC, aquesta exigència reprodueix una obligació que ja va ser qüestionada per la Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) i que el Consell d’Estat va obligar a retirar durant la tramitació del Reial decret 67/2026, de 4 de febrer, que regula la gestió de les baixes mèdiques dels guàrdies civils i és vigent des del passat 26 de febrer.
Els serveis jurídics de l’associació han facilitat a l’agent afectat un escrit adreçat al responsable de Protecció de Dades de la institució per sol·licitar que es corregeixi aquesta pràctica. AUGC reclama que s’elimini qualsevol referència a l’obligatorietat d’aportar documentació clínica, que s’informi expressament els treballadors del seu caràcter voluntari i que totes les unitats deixin d’utilitzar els formularis anteriors a la nova regulació. L’associació concedeix un termini de dos mesos per obtenir resposta i adverteix que, si no s’atén la seva reclamació, estudiarà acudir directament a l’AEPD.
El conflicte es produeix després de mesos d’enfrontaments entre els representants professionals i la Direcció General per l’aplicació del nou sistema d’incapacitat temporal. Tot i que la normativa de febrer pretenia unificar els procediments de seguiment i control de les baixes, AUGC sosté que determinades instruccions internes han mantingut obligacions que van quedar fora del text finalment aprovat.
Un formulari anterior a la llei que continua exigint documentació mèdica
L’origen immediat de la denúncia rau en un model de citació inclòs en unes instruccions del Mando de Personal de desembre de 2024, quan encara no s’havia aprovat el reial decret actual sobre incapacitat temporal. Aquestes instruccions van ser substituïdes per unes altres l’abril de 2026, però, segons la documentació descrita per AUGC, el formulari anterior continua utilitzant-se per convocar agents en baixa a reconeixements mèdics.
El document no només sol·licita que el treballador assisteixi amb els seus informes i proves diagnòstiques, sinó que també conté una advertència sobre les possibles conseqüències disciplinàries de negar-se injustificadament a un reconeixement o a les proves mèdiques corresponents. L’associació considera especialment problemàtic que ambdues indicacions apareguin juntes, perquè poden induir l’agent a interpretar que l’entrega de tota la seva documentació clínica és una obligació l’incompliment de la qual podria ser sancionat.
L’organització recorda que la Guardia Civil manté una estructura jerarquitzada i un règim disciplinari específic, per la qual cosa les comunicacions oficials tenen una importància particular per a qui les rep. Al seu parer, resulta difícil considerar voluntària l’aportació d’informes quan el document que acompanya la citació el presenta com una exigència i adverteix de conseqüències per l’incompliment d’altres obligacions mèdiques.
El cas no es limita a una discrepància sobre la redacció del imprès. Segons el relat de l’agent afectat recollit per AUGC, durant el reconeixement un especialista li va retreure que no hagués aportat una determinada prova diagnòstica, tot i que sí que havia lliurat l’informe mèdic en què es valoraven els seus resultats. El facultatiu li hauria advertit de la possibilitat de tornar-lo a convocar per fer una altra revisió i, en acabar la consulta, li hauria denegat una còpia de l’informe elaborat durant el reconeixement.
Es tracta de fets relatats per l’associació a partir de l’experiència de la persona afectada, sense que, de moment, consti una resolució administrativa que hagi determinat les possibles responsabilitats derivades d’aquest episodi. AUGC considera, no obstant això, que el que ha passat demostra que l’exigència de documentació no es limita al contingut formal de les citacions, sinó que també es pot traslladar a la pràctica durant les revisions mèdiques.
L’associació adverteix a més que el model utilitzat no recull les referències al Reial decret 67/2026 ni la informació sobre el tractament de dades personals que exigeix la normativa europea, una circumstància que considera especialment rellevant perquè se sol·licita informació relativa a diagnòstics, malalties i proves clíniques.
El Consell d’Estat ja va obligar a eliminar aquesta exigència del reial decret
La disputa té l’origen en l’elaboració de la nova normativa sobre incapacitat temporal de la Guàrdia Civil. Durant la seva tramitació, el projecte preveia que els agents de baixa haguessin d’aportar la documentació mèdica que estigués al seu poder quan se’ls requerís per justificar la seva situació.
AUGC es va oposar a aquesta previsió en considerar que suposava una intromissió desproporcionada en la informació sanitària dels treballadors. La controvèrsia va arribar primer a l’Agència Espanyola de Protecció de Dades, que va analitzar el projecte en el seu informe 002/2025, d’3 de febrer de 2025, i va qüestionar la proporcionalitat de l’obligació.
En la seva valoració, l’AEPD va concloure que el tractament de dades plantejat "no sembla proporcionat", tenint en compte que els serveis mèdics de la Guàrdia Civil ja disposen de mecanismes per fer reconeixements i comprovar la situació dels agents sense necessitat d’exigir-los indiscriminadament tota la documentació clínica que tenen.
L’Administració va intentar modificar posteriorment la redacció de la norma. En la memòria del projecte va sostenir que s’havia eliminat "el caràcter d’estricta obligació" de l’entrega d’informes, però el Consell d’Estat va considerar que la nova formulació seguia imposant de fet el deure de facilitar aquests documents.
En el seu Dictamen 904/2025, d’13 de novembre de 2025, l’òrgan consultiu va exigir suprimir l’obligació i va formular una observació essencial, cosa que obligava a modificar aquest aspecte perquè la disposició pogués aprovar-se d’acord amb el Consell d’Estat.
Finalment, el reial decret aprovat pel Govern va recollir una fórmula diferent. El seu article 19.2 estableix que el personal de la Guàrdia Civil "podrà aportar" la documentació mèdica que tingui al seu poder i sigui rellevant per determinar la seva situació d’incapacitat, mentre que l’article 22.3 permet presentar durant els reconeixements els informes que l’interessat consideri oportuns.
La diferència resulta fonamental: la normativa permet aportar informes per justificar una baixa, però no estableix una obligació general d’entregar les proves i l’historial mèdic personal a requeriment de l’Administració. Aquesta distinció constitueix el principal argument jurídic de la reclamació presentada per AUGC.