Càrregues davant del Ministeri de Transports en una jornada de pressió sobre Óscar Puente després d’Urda

S’ha produït d’una intervenció policial i de l’ús de gas pebre contra alguns concentrats. El ministre ha descartat dimitir, mentre UGT qüestiona que assenyali el personal d’Adif abans de concloure la investigació

EuropaPress 7874784 ministro transportes movilidad sostenible oscar puente rueda prensa centro

EuropaPress 7874784 ministro transportes movilidad sostenible oscar puente rueda prensa centro

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

Última actualització

2 minuts

Més llegides

Elecciones 29N · Encuestas

La media de las encuestas

Media a 27 de octubre de 2026 · 15 institutos

  • PP31,0 %
  • PSOE27,3 %
  • Vox18,9 %
  • Sumar6,3 %
  • Podemos2,9 %
  • ERC2,3 %
010203040ene 2024jul 2024ene 2025jul 2025ene 2026jul 2026

Media del último estudio de cada instituto en 30 días y su evolución semanal desde el 23J. Partidos con al menos un 2 %.

Todas las encuestas

Elecciones generales del 29 de noviembre · Demócrata

La Policia ha carregat contra alguns participants en una concentració davant el Ministeri de Transports, a Madrid, segons informa El Confidencial. El mitjà també assenyala que algunes persones han estat ruixades amb gas pebre i que els antiavalots han separat un grup de la resta dels assistents.

La concentració es produeix en una jornada marcada per l’accident ferroviari d’Urda i per les explicacions del ministre de Transports, Óscar Puente, que ha descartat presentar la seva dimissió. Les crítiques a la seva gestió també han arribat des d’UGT, que reclama investigar totes les circumstàncies del sinistre sense anticipar responsabilitats individuals.

Què se sap de la intervenció policial

Segons la informació publicada per El Confidencial, els agents han establert un cordó i han apartat diverses persones de la resta de la concentració durant els moments de tensió.

La informació disponible no permet precisar què ha desencadenat les càrregues, quantes persones han participat en la protesta ni si la intervenció ha acabat amb detencions o ferits. Tampoc no inclou una versió policial sobre les circumstàncies de l’actuació.

De moment, els fets descrits s’han de circumscriure a aquesta intervenció davant la seu ministerial. No hi ha elements suficients per atribuir un comportament violent al conjunt dels assistents ni per identificar-ne els convocants.

Puente descarta dimitir i situa la seva prioritat a esclarir l’accident

Hores abans, Puente havia comparegut davant els mitjans a Atocha. Preguntat per una possible dimissió després de l’accident d’Urda i del que va ocórrer al gener a Adamuz, va respondre que no se la plantejava en aquell moment i que el seu objectiu era esclarir el que havia succeït i intentar resoldre la situació.

El titular de Transports va expressar la seva commoció per la tragèdia i va qualificar el que va ocórrer d’«inexplicable». La seva compareixença es va produir mentre continuaven les tasques d’emergència i la recopilació d’informació sobre la seqüència del sinistre.

Les primeres explicacions del Ministeri situen un dels punts centrals de la investigació en l’autorització per reprendre la circulació després de l’error del sistema de seguretat. Segons fonts de Transports citades per Europa Press, aquesta instrucció va permetre recuperar la marxa normal quan s’hauria d’haver aplicat una circulació restringida. Es tracta de l’explicació oferta pel departament, no d’una conclusió definitiva de la investigació.

UGT reclama examinar també les decisions del Ministeri

La secció ferroviària d'UGT ha qüestionat que el ministre centri les responsabilitats en els treballadors del control d'Adif abans d'esclarir totes les circumstàncies.

El sindicat considera necessari analitzar també l'organització del treball, la dotació de personal, les externalitzacions i les decisions de gestió. La seva posició és que l'examen de l'actuació dels professionals ha d'anar acompanyat d'una investigació sobre els recursos i les condicions en què desenvolupen les seves funcions.

Aquesta crítica afegeix un front sindical a les explicacions que ha d'oferir Transports. L'existència d'una protesta davant el Ministeri i el qüestionament públic d'UGT reflecteixen diferents expressions de pressió sobre el departament.

Més punts clau, informació de fons i preguntes amb FREN

CONTINGUT GENERAT PER IA

Quin és el procediment parlamentari perquè un ministre presenti la seva dimissió a Espanya?

A Espanya no existeix un procediment parlamentari perquè un ministre dimiteixi. La dimissió es comunica al president del Govern i el cessament es formalitza mitjançant reial decret del Rei, a proposta del president. Ni el Congrés ni el Senat han d'acceptar, votar o ratificar aquesta decisió.

1. Comunicació al president del Govern

El ministre comunica al president la seva voluntat d'abandonar el càrrec. A la pràctica pot fer-ho mitjançant una carta de dimissió i explicar públicament els seus motius, però no ha de presentar una sol·licitud davant la Mesa del Congrés o del Senat.

Convé distingir entre anunciar la dimissió i cessar jurídicament: una declaració pública o una carta no substitueixen l'acte formal de cessament. Tampoc no és necessària una compareixença parlamentària prèvia perquè pugui tramitar-se la sortida del Govern.

2. Proposta presidencial i formalització pel Rei

La regla decisiva està a l'article 100 de la Constitució: «Els altres membres del Govern seran nomenats i separats pel Rei, a proposta del seu President».

Per tant, la seqüència ordinària és la següent:

  • El ministre comunica la seva decisió al president del Govern.
  • El president tramita la seva sortida i proposa al Rei el cessament.
  • El Rei formalitza la separació mitjançant un reial decret, refrendat pel president del Govern. El refrendament és la signatura que acompanya l'acte del Rei i atribueix la responsabilitat corresponent.
  • El reial decret es publica al Butlletí Oficial de l'Estat, fent oficial el cessament en els termes que estableixi.

El Rei no decideix políticament pel seu compte si accepta la dimissió: actua a proposta del president. L'atribució presidencial de proposar el nomenament i el cessament dels ministres també apareix recollida a la Sentència 222/2006 del Tribunal Constitucional.

3. Quin paper tenen les Càmeres

Cap de les dues Càmeres intervé decisivament en el cessament individual. No hi ha debat obligatori, votació d'acceptació ni convalidació del reial decret. La sortida d'un ministre tampoc no exigeix una nova investidura del president del Govern.

Una altra qüestió és el control polític. Un ministre pot donar explicacions davant el Parlament sobre la seva gestió o les circumstàncies que motiven la seva sortida. Al Congrés, els articles 202 i 203 del Reglament de la Cambra regulen les compareixences informatives dels membres del Govern, a petició pròpia o mitjançant els mecanismes parlamentaris previstos.

Aquestes compareixences serveixen per informar i respondre als grups, però no constitueixen el tràmit de dimissió. Tampoc una intervenció de comiat o una explicació pública substitueixen la proposta presidencial i el reial decret de cessament.

4. Conseqüències per al Govern i l'escó

La dimissió d'un ministre no provoca el cessament del Govern sencer. És diferent de la dimissió del president, que sí constitueix una causa de cessament del conjunt del Govern conforme a l'article 101 de la Constitució.

Si el ministre també és diputat o senador, conserva el seu escó: el càrrec governamental i el mandat parlamentari són independents. Per abandonar ambdós ha de tramitar també la renúncia parlamentària. Al Congrés, l'article 22 del Reglament exigeix presentar aquesta renúncia davant la Mesa.

En definitiva, encara que la dimissió pugui tenir explicacions i conseqüències parlamentàries, la seva formalització correspon a l'àmbit constitucional del Govern i la Corona, no a una autorització de les Corts Generals.

Quines són les principals competències del ministre de Transports segons la legislació espanyola?

El ministre de Transports dirigeix la política estatal sobre infraestructures, serveis de transport i mobilitat sostenible. Les seves competències comprenen el transport terrestre, aeri i marítim de competència estatal, però també matèries menys conegudes, com els serveis postals i la informació geogràfica. Convé distingir la seva funció de direcció política de les tasques tècniques i administratives que la normativa atribueix a altres òrgans del Ministeri.

Marc normatiu i abast

La norma central per identificar aquestes matèries és el Reial Decret 253/2024, de 12 de març, que desenvolupa l'estructura del Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible. El seu article 1 atribueix al departament «la proposta i execució de la política del Govern» en els àmbits que enumera. Aquesta estructura va ser modificada pel Reial Decret 690/2025, de 29 de juliol.

Principals àmbits de competència
  • Infraestructures i inversions. Dirigir la política de planificació, programació i execució d'inversions en infraestructures estatals de transport. Això comprèn el seu manteniment i millora, la seguretat, la integració territorial i la connexió entre diferents mitjans de transport. L'execució pot realitzar-se directament o mitjançant organismes i entitats adscrits.
  • Carreteres i transport per carretera. Impulsar la planificació i conservació de la Xarxa de Carreteres de l'Estat i l'ordenació del transport per carretera dins de les competències estatals. El departament també exerceix funcions de vigilància i control sobre concessions d'autopistes, mitjançant els òrgans específicament encarregats d'elles.
  • Ferrocarril. Dirigir la política de planificació i avaluació de la Xarxa Ferroviària d'Interès General i l'ordenació estatal dels serveis ferroviaris. Entre les prioritats normatives figuren la seguretat, el manteniment, la mobilitat quotidiana i la coordinació entre els serveis i les infraestructures que els suporten.
  • Aviació civil. Orientar la política aeronàutica i l'ordenació del transport aeri, els aeroports de competència estatal i la navegació aèria. El Ministeri també desenvolupa funcions sobre acords internacionals de transport aeri, drets de trànsit, bonificacions i obligacions de servei públic, mitjançant els seus òrgans competents.
  • Transport marítim i ports. Dirigir la política estatal de transport marítim i els objectius de planificació i inversió en ports d'interès general. L'àmbit ministerial inclou així mateix el salvament i la seguretat marítima, amb la Societat de Salvament i Seguretat Marítima adscrita a través de la Direcció General de la Marina Mercant.
  • Mobilitat sostenible. Impulsar estratègies de descarbonització, estalvi energètic, mobilitat activa i coordinació entre modes de transport. També comprèn la cooperació amb altres administracions en plans de mobilitat urbana sostenible i l'impuls d'ajudes i fons europeus destinats al transport i la mobilitat.
  • Serveis postals i informació geogràfica. L'article 1 inclou expressament l'ordenació normativa dels serveis postals i la direcció dels serveis estatals d'astronomia, geodèsia, geofísica i cartografia. Aquestes últimes funcions es desenvolupen mitjançant l'Institut Geogràfic Nacional i els òrgans corresponents.
Com s'exerceixen i quins són els seus límits

El ministre no resol personalment tots els assumptes anteriors. Sota la seva direcció actuen la Secretaria d'Estat de Transports i Mobilitat Sostenible i la Subsecretaria, juntament amb les secretaries generals i direccions generals. A més, les agències de seguretat aèria i ferroviària compten amb autonomia funcional per exercir les seves funcions.

Finalment, aquestes atribucions s'exerceixen respectant les competències d'altres administracions i departaments. No s'ha de confondre la gestió de carreteres estatals amb la regulació general del trànsit: la Direcció General de Trànsit s'emmarca a Interior, segons el Reial Decret 1009/2023.

Quins resultats va obtenir el PSOE a les últimes eleccions generals a la Comunitat de Madrid?

El PSOE va obtenir el 27,88 % dels vots i 10 diputats per Madrid a les eleccions generals del 23 de juliol de 2023, les últimes celebrades fins al 28 d'octubre de 2026. Va ser la segona candidatura amb més representació a la Comunitat de Madrid, per darrere del PP. Aquestes xifres corresponen al Congrés dels Diputats, no a l'Assemblea de Madrid. (Resultats a Madrid).

El resultat socialista a Madrid

Les dades principals d'aquella convocatòria permeten distingir entre el suport electoral del partit i la seva representació parlamentària:

  • Data de les eleccions: 23 de juliol de 2023.
  • Àmbit territorial: la circumscripció de Madrid, corresponent al conjunt de la Comunitat de Madrid.
  • Percentatge de vot del PSOE: 27,88 %.
  • Representació obtinguda: 10 escons al Congrés dels Diputats.

Per tant, la resposta resumida és que el PSOE va reunir una mica més d'una quarta part del vot madrileny i va aconseguir deu dels diputats elegits per aquesta circumscripció. El percentatge i els escons són dues formes diferents d'expressar el resultat: el primer recull el seu suport a les urnes; els segons, la representació que va obtenir per al Congrés. (Resultat del PSOE).

Com va quedar el repartiment de diputats

Madrid va elegir 37 diputats en aquestes eleccions. El repartiment entre les candidatures que van obtenir representació va ser el següent:

  • PP: 16 diputats.
  • PSOE: 10 diputats.
  • Sumar: 6 diputats.
  • Vox: 5 diputats.

Amb aquest repartiment, el PSOE va quedar sis escons per sota del PP, quatre per sobre de Sumar i cinc per sobre de Vox. Els seus deu diputats van representar aproximadament el 27 % dels 37 llocs assignats a Madrid. Aquesta proporció d'escons no s'ha de confondre amb el 27,88 % de vot que va obtenir la candidatura socialista. (Repartiment d'escons).

La importància del recompte exterior

Hi ha un matís rellevant en consultar notícies publicades durant la nit electoral: el repartiment va canviar després d'incorporar el vot dels residents a l'estranger. Després d'aquest recompte, el PP va guanyar un diputat per Madrid a costa del PSOE. Per això, per descriure la representació socialista resultant d'aquella convocatòria, la xifra que s'ha d'utilitzar és deu diputats. (El canvi pel vot exterior).

Aquest canvi va tenir conseqüències més enllà de Madrid: va reduir en un diputat la representació socialista al Congrés i va modificar els comptes de la posterior investidura de Pedro Sánchez. Demócrata destaca precisament aquest episodi com a exemple de com el vot exterior pot alterar la distribució d'escons i les negociacions parlamentàries. (Conseqüències del recompte).

Què significa aquí «últimes eleccions»

La referència és a les últimes generals ja celebrades, les del 23 de juliol de 2023, i no a enquestes ni a previsions per a una convocatòria posterior. Tampoc no es tracta de les eleccions autonòmiques madrilenyes: encara que ambdues permeten consultar resultats per al mateix territori, la dada sol·licitada aquí és la dels representants elegits per al Congrés. En definitiva, la xifra essencial per recordar és: PSOE a Madrid, 27,88 % i 10 diputats. (Últimes generals celebrades).

Juga

Posa a prova els teus coneixements amb FREN!

Quant en saps sobre aquest tema? Respon les següents 3 preguntes.

On va tenir lloc la concentració en què van intervenir els antidisturbis?

Pregunta" 1 de 3

Quin element va utilitzar la Policia durant la intervenció a la protesta?

Pregunta" 2 de 3

Què ha reclamat la secció ferroviària de la UGT després de l'accident d'Urda?

Pregunta" 3 de 3