La cadena de fleques-cafeteries 365 Obrador se enfronta a un conflicte laboral que podria modificar les condicions de treball de prop de 800 empleats a Barcelona. El sindicat UGT i el Gremi de Restauració de la capital catalana han unit forces per reclamar que els treballadors d’aquests establiments deixin d’estar subjectes al conveni de fleques i passin a regir-se pel de l’hostaleria, una modificació que, segons les estimacions sindicals difoses per Metrópoli, suposaria una diferència salarial d’uns 460 euros bruts mensuals per treballador, a més de millores en les vacances, els descansos i els permisos retribuïts.
La controvèrsia gira entorn d’una qüestió aparentment senzilla, però amb importants conseqüències econòmiques: estan sotmesos a una fleca o són cambrers d’una cafeteria? Per a UGT, les funcions que desenvolupen els empleats de 365 es corresponen amb les pròpies de la restauració, ja que preparen cafès i altres begudes, serveixen aliments, atenen els clients i gestionen els consumiments en establiments que disposen de taules, cadires i terrasses. L’organització sindical sosté que l’aplicació del conveni de fleques permet mantenir unes condicions laborals inferiors a les que correspondrien per l’activitat realment desenvolupada.
El conflicte ha adquirit una nova dimensió aquest dissabte 14 de novembre, després que el Gremi de Restauració de Barcelona anunciés la seva incorporació a l’ofensiva laboral iniciada per UGT. L’organització empresarial, que representa els interessos del sector de l’hostaleria, considera que les grans cadenes de fleques amb degustació han de complir les mateixes obligacions que els bars i les cafeteries quan desenvolupen activitats equivalents. La seva intervenció obre així un doble front per a 365: el reconeixement de les condicions laborals d’hostaleria i el compliment de la normativa municipal que regula el funcionament de les terrasses.
La disputa també amenaça d’estendre’s a altres grans cadenes que operen a Catalunya, com Vivari, El Taller, Fornet o Santaglòria, els establiments de les quals comparteixen un model de negoci basat en la venda de productes de fleca acompanyada del consum de begudes i aliments dins del propi local. El resultat del procediment contra 365 podria convertir-se en una referència per a futures reclamacions, tot i que qualsevol extensió dels seus efectes dependrà de l’abast de la resolució judicial i de les circumstàncies de cada empresa.
Per què UGT reclama 460 euros més al mes per als empleats de 365
La diferència econòmica constitueix l’element principal del conflicte. Els representants sindicals sostenen que l’aplicació del conveni d’hostaleria permetria elevar significativament les retribucions dels treballadors que actualment estan emmarcats en el conveni de fleques. L’estimació més recent situa la diferència en aproximadament 460 euros bruts mensuals, encara que l’increment concret dependria de la categoria professional, la jornada laboral, els complements salarials i la situació individual de cada empleat.
En termes anuals, una diferència de 460 euros mensuals suposaria 5.520 euros bruts addicionals si es percebés durant dotze mensualitats, sense comptar possibles diferències relacionades amb pagues extraordinàries o complements. No obstant això, aquesta quantitat s’ha d’interpretar com una referència econòmica i no com una pujada idèntica i garantida per a tots els afectats.
El sindicat ja havia situat anteriorment l’increment potencial entre 300 i 400 euros bruts mensuals, fet que evidencia que les quantitats poden variar en funció dels conceptes utilitzats en la comparació. Per ara, no existeix cap resolució judicial que hagi reconegut de manera generalitzada el dret dels aproximadament 790 treballadors afectats a cobrar aquesta diferència.
La reclamació es fonamenta en el contingut del conveni col·lectiu interprovincial d’hostaleria i turisme de Catalunya per al període 2025-2028, publicat al Diari Oficial de la Generalitat el passat 23 de març de 2026. El seu àmbit funcional inclou expressament els establiments de restauració que serveixen menjars i begudes per consumir al mateix local o en una terrassa, així com determinats negocis amb degustació, encara que aquesta activitat no sigui necessàriament la principal.
Aquest darrer punt resulta especialment rellevant per a la controvèrsia. La denominació comercial de fleca no exclou automàticament l’aplicació del conveni d’hostaleria si el negoci desenvolupa activitats incloses dins el seu àmbit. Tanmateix, la determinació del conveni que correspon aplicar exigeix analitzar les característiques de l’empresa, les funcions desenvolupades i la possible concurrència d’altres normes col·lectives.
UGT considera que l’organització del treball a 365 es correspon amb la d’una cafeteria i reclama que s’hi regularitzin les categories professionals, les jornades i els salaris. El sindicat també pretén que els empleats puguin reclamar, quan escaigui, les quantitats que hagin deixat de percebre per l’aplicació d’un conveni que considera incorrecte.
Més vacances, descansos i permisos: les altres millores que reclamen els treballadors
El conflicte no es limita als salaris. El canvi de conveni també podria implicar millores en els descansos, els permisos retribuïts i les vacances anuals, aspectes que UGT considera especialment importants en un sector amb una elevada presència de dones i amb jornades que poden resultar difícils de conciliar amb les responsabilitats familiars.
Tal com va explicar el secretari general de FeSMC-UGT, Óscar López, l’aplicació de les condicions d’hostaleria permetria reconèixer dos dies addicionals d’assumptes propis, un dia més de vacances a l’any i vuit hores de permisos mèdics. A més, el sindicat reclama que es garanteixin les dotze hores de descans entre jornades i que els vint minuts de pausa establerts en les corresponents condicions laborals es comptin dins la jornada de treball.
Pel que fa a les dotze hores entre jornades, es tracta d’un descans mínim recollit amb caràcter general a l Estatut dels Treballadors, per la qual cosa la reivindicació sindical es refereix a garantir-ne el compliment i no pas a crear un dret inexistent fins ara. Quant als restants permisos i descansos, la seva aplicació concreta dependria del conveni corresponent i de les condicions de cada empleat.
López ha destacat la importància d’aquestes millores "tenint en compte que és un sector molt feminitzat i encara avui en dia recauen habitualment sobre les dones les tasques de cura de familiars". El representant sindical considera que disposar de permisos addicionals i descansos adequats resulta fonamental per millorar la conciliació de les plantilles.
La dimensió del conflicte és considerable. UGT xifra en 790 els empleats afectats a les botigues de 365 de la província de Barcelona, encara que el Gremi de Restauració arrodoneix la xifra a uns 800 treballadors. La reclamació no inclou els empleats de lobrador central, l’activitat de producció del qual presenta característiques diferents de les dels establiments oberts al públic.
El conflicte de les fleques 365 arriba als tribunals
La reclamació sindical va començar formalment el 7 d’octubre de 2026, quan UGT va iniciar un procediment de conciliació davant el Tribunal Laboral de Catalunya per exigir la modificació del conveni aplicat als treballadors de les botigues. L’organització sosté que l’activitat desenvolupada als locals no es correspon amb el marc laboral utilitzat actualment i que cal adaptar les condicions de treball a les funcions reals de la plantilla.
Després de no assolir-se un acord, la controvèrsia ha avançat cap a la via judicial, a la qual ara també s’hi suma el Gremi de Restauració de Barcelona. La patronal de l’hostaleria ha anunciat la seva intenció de personar-se en el procediment i col·laborar en les accions destinades a aclarir quin conveni s’ha d’aplicar a aquests establiments.
El conflicte es produeix després que UGT aconseguís avanços en altres províncies catalanes. En concret, el sindicat ha assenyalat que ja va obtenir una primera resolució favorable relacionada amb 365 a Lleida, un antecedent que considera rellevant per donar suport a les seves reclamacions a Barcelona. No obstant això, l’existència d’una resolució favorable en un altre àmbit territorial no determina automàticament el resultat del procediment actual, ja que poden existir diferències en els convenis aplicables i en les condicions dels establiments.
Per als representants dels treballadors, una resolució favorable permetria reclamar no només l’actualització dels salaris, sinó també les diferències econòmiques corresponents a períodes anteriors, sempre dins dels límits legals aplicables. El possible reconeixement de endarreriments salarials constitueix un altre dels aspectes rellevants del procediment, tot i que encara no està determinat quines quantitats podrien exigir-se ni des de quina data.
La patronal de l’hostaleria també vol utilitzar el resultat com a referència per actuar contra altres cadenes de fleques-cafeteries. La seva intenció és que, si es reconeix judicialment l’aplicació del conveni d’hostaleria, es puguin impulsar reclamacions similars a la resta del sector. No obstant això, una sentència contra 365 no obligaria necessàriament i de manera automàtica totes les empreses competidores a modificar els seus convenis.
La disputa per les terrasses obre un segon front contra les fleques
Al conflicte estrictament laboral s’hi suma una controvèrsia relacionada amb l’ordenança municipal de terrasses de Barcelona. El Gremi de Restauració sosté que moltes de les grans fleques-cafeteries funcionen amb un model d’autoservei en què els clients s’han d’acostar al taulell per fer els seus encàrrecs i recollir els consumicions, fins i tot quan utilitzen les taules situades a l’exterior.
Segons la interpretació defensada per la patronal, aquesta pràctica entra en conflicte amb la normativa municipal, que exigeix que les terrasses autoritzades disposin d’atenció directa als clients. El Gremi considera que els usuaris han de poder fer els seus encàrrecs i rebre les consumicions a les taules, sense estar obligats a desplaçar-se fins al taulell.
La qüestió resulta especialment rellevant perquè el servei a taula és un dels arguments utilitzats en el debat sobre la naturalesa de l’activitat d’aquests establiments. La posició empresarial descrita pel Gremi sosté que els empleats de les fleques no fan funcions pròpies de cambrers perquè treballen principalment darrere del taulell. No obstant això, la patronal d’hostaleria considera que aquesta explicació resulta incompatible amb les obligacions derivades de les llicències de terrassa.
El Gremi ha anunciat una nova bateria de 53 denúncies contra fleques amb degustació de Barcelona que, segons les seves comprovacions, disposen de terrassa sense oferir atenció directa als clients a les taules. Aquestes denúncies no es refereixen exclusivament als establiments de 365, sinó a diferents negocis del sector que presenten característiques similars.
La normativa preveu sancions pels incompliments de les condicions de funcionament de les terrasses. Segons la informació facilitada pel Gremi, les infraccions lleus poden castigar-se amb multes de fins a 750 euros, mentre que la reiteració d’irregularitats pot donar lloc a conseqüències més greus, inclosa la possible pèrdua de l’autorització municipal.
L’organització empresarial ha resumit la seva postura amb una advertència: "O atenen els clients directament a la terrassa o es queden sense terrassa". Es tracta, en qualsevol cas, de dues controvèrsies jurídicament distintes: el compliment de l’ordenança municipal s’ha d’analitzar de forma separada a la determinació del conveni col·lectiu aplicable als empleats.
El creixement de 365 Obrador: 220 locals i 150 milions de facturació
El conflicte laboral coincideix amb una etapa d’expansió de 365 Obrador, una de les cadenes de pastisseries-cafeteries més conegudes de Catalunya. El rètol forma part del grup familiar Horreols, fundat el 1999 per Juan Antonio Tena i Emilia Castro, i té la seu a L'Hospitalet de Llobregat. El seu model combina l’elaboració i la distribució de productes de pastisseria amb una xarxa d’establiments que ofereixen cafès, brioixeria, entrepans i altres aliments per consumir dins o fora dels locals.
L’empresa, dirigida per Patricia Cortizas, va tancar el 2025 amb 220 establiments i una facturació agregada de 150 milions d’euros, un 10% més que en l’exercici anterior. El grup també va registrar un benefici net atribuït de 3,1 milions d’euros i va acabar l’any amb una plantilla total d’aproximadament 2.100 treballadors, després de crear 320 llocs de treball nous.
La companyia va anunciar per al 2026 un pla de creixement que incloïa unes 30 noves obertures, així com l’entrada a Aragó, on va inaugurar a finals de febrer el seu primer establiment fora de Catalunya, situat a Saragossa. La seva expansió també contempla noves inversions en instal·lacions de producció i logística, entre elles un projecte de set milions d’euros per ampliar les seves dependències a L'Hospitalet.
Aquest creixement reflecteix la transformació experimentada pel sector de la pastisseria durant els últims anys. Les grans cadenes han desenvolupat un model comercial que combina la venda de pa amb el consum de productes de cafeteria, cosa que els permet diversificar els seus ingressos i ampliar els horaris d’activitat. Al mateix temps, la convivència de diferents activitats dins d’un mateix establiment ha obert noves controvèrsies sobre les condicions laborals i les obligacions regulatoris que han de complir.
El cas de 365 pot convertir-se així en una referència per a altres empreses del sector, especialment aquelles que mantenen plantilles subjectes a convenis de pastisseria mentre ofereixen serveis de restauració. La resolució del conflicte haurà de determinar si les característiques dels establiments i les funcions dels seus treballadors justifiquen l’aplicació del conveni d’hostaleria.
De moment, la diferència de 460 euros mensuals continua essent una reivindicació econòmica vinculada al canvi de conveni i no pas un increment salarial aprovat. El procediment haurà d’aclarir quin marc laboral cal aplicar, quins empleats hi estan afectats i si hi ha dret a reclamar quantitats pendents. Mentrestant, la incorporació del Gremi de Restauració a les accions impulsades per UGT amplia una disputa que ja no afecta només una cadena, sinó el model de funcionament de les grans fleques-cafeteries.