El Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) ha compartit aquest dimecres la retransmissió en viu de l'eclipsi total de Sol del 12 d'agost. El directe començarà a les 19.00 hores i es podrà seguir gratuïtament a través de YouTube, per la qual cosa constitueix una alternativa per a qui no disposi de ulleres homologades, es trobi fora de la franja de totalitat o tingui l'horitzó cobert per les núvols.
🌘 Avui viurem el primer eclipsi total de Sol a la península en més d'un segle!
— CSIC (@CSIC) 12 d'agost de 2026
📹Pots seguir-ho a través de la retransmissió de @cienciagob des de l'Observatori de Yebes: https://t.co/7jfhY6St0z
📹I amb el senyal que emet a la seva web el @iaa_csic: https://t.co/7W4SSNwIZI pic.twitter.com/Erc2K3rDm9
El senyal compartit pel CSIC estarà allotjat al canal de YouTube del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats i mostrarà les imatges captades des de l'Observatori de Yebes, a Guadalajara.
A quina hora comença el directe de l'eclipsi
La retransmissió des de Yebes està programada per a les 19.00 hores del dimecres 12 d'agost, aproximadament mitja hora abans que comenci la fase parcial en bona part d'Espanya.
El horari exacte del fenomen canvia en funció de la localitat. A la Península, l'eclipsi començarà al voltant de les 19.30 hores i la totalitat es produirà, segons la ubicació, aproximadament entre les 20.27 i les 20.33 hores.
El directe permetrà seguir des del principi l'avanç de la Lluna sobre el disc solar i arribarà fins als moments centrals de l'eclipsi. Per accedir no serà necessari registrar-se ni instal·lar cap aplicació: n'hi haurà prou amb obrir el vídeo habilitat pel Ministeri de Ciència des d'un telèfon mòbil, un ordinador, una tauleta o una televisió connectada.
Dos senyals per observar l'eclipsi des de Yebes
El Ministeri de Ciència ha preparat dues senyals institucionals, captades mitjançant telescopis equipats amb filtres diferents. Ambdues oferiran perspectives complementàries de l'eclipsi:
- Senyal en llum blanca: permetrà observar el disc solar, l'avanç de la Lluna i les taques solars. Durant la totalitat podrà mostrar la corona, les perles de Baily i el denominat anell de diamants.
- Senyal amb filtre H-alfa: mostrarà l'activitat de l'atmosfera solar en tonalitats rogencs, incloent les protuberàncies, els filaments i altres estructures que no es poden apreciar en llum blanca.
La primera senyal s'obtindrà des de la Torre Solar de l'Observatori de Yebes. La segona procedirà d'un telescopi Lunt instal·lat a la terrassa de l'edifici principal i equipat per deixar passar únicament la longitud d'ona H-alfa de l'hidrogen.
Quina diferència existeix entre la llum blanca i el filtre H-alfa
La senyal en llum blanca ofereix una imatge més propera a l'aparença general del Sol quan s'observa amb un filtre solar homologat. Permetrà apreciar com la Lluna va cobrant progressivament el disc i com canvia la seva silueta durant les diferents fases.
El filtre H-alfa selecciona una longitud d'ona molt concreta. Gràcies a aquesta tècnica, les protuberàncies solars poden aparèixer com petits arcs rogencs al voltant de la vora del Sol o del disc lunar. També permet distingir filaments i regions vinculades a una activitat magnètica intensa.
Les dues emissions es complementen: la llum blanca serà la més adequada per seguir la geometria de l'eclipsi i la corona, mentre que el H-alfa permetrà observar amb més detall l'activitat solar.