Guia completa de l'eclipsi solar 2026 a Espanya: a quina hora comença, on veure'l i quantes ulleres fer servir

L'eclipsi total de sol del 12 d'agost es podrà observar al capvespre des d'Espanya, tot i que la visibilitat, la durada de la totalitat i l'altura de l'astre sobre l'horitzó canviaran considerablement depenent de la localitat.

5 minuts

fotonoticia 20260505095620 1920

fotonoticia 20260505095620 1920

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

Última actualització

5 minuts

Més llegides

Espanya viu aquest dimecres 12 d'agost de 2026 l'eclipsi total de sol visible des de la Península en més d'un segle. L'ombra de la Lluna recorrerà el territori d'oest a est i permetrà contemplar la totalitat des de bona part de la meitat nord i les Balears. En la resta d'Espanya, el fenomen es podrà observar com un eclipsi parcial.

El moment més esperat arribarà al voltant de les 20.30 hores, tot i que l'horari exacte dependrà de cada localitat. Al produir-se al capvespre, amb el sol molt baix sobre l'horitzó, l'elecció del lloc serà especialment important. També serà imprescindible utilitzar una protecció ocular adequada durant les fases parcials.

Quan comença l'eclipsi solar de 2026 i on serà total

El eclipsi solar del 12 d'agost de 2026 començarà al capvespre. La franja de totalitat recorrerà primer l'oceà Àrtic, Groenlàndia i Islàndia, travessarà posteriorment l'Atlàntic i entrarà a la península ibèrica per Galícia abans de continuar cap a l'est i assolir les Balears.

En Espanya, la franja de totalitat abarcarà part de Galícia, Astúries, Cantàbria, País Basc, Castella i Lleó, La Rioja, Navarra, Aragó, Catalunya, Comunitat Valenciana i Balears.

En la meitat sud de la Península i a les Canàries l'eclipsi serà parcial, per la qual cosa en aquestes zones el disc solar no arribarà a quedar completament cobert per la Lluna.

A quina hora es veurà l'eclipsi solar a Espanya

No existeix una única hora per a tot el territori. El començament, el màxim i la finalització de l'eclipsi solar de 2026 variaran en funció del punt des del qual s'observi.

En A Coruña, per exemple, començarà a les 19.31 hores i assolirà el seu màxim a les 20.28 hores. En Burgos, començarà a les 19.33 i arribarà al màxim a les 20.29 hores, mentre que a Palma s'iniciarà a les 19.38 i assolirà el seu punt central a les 20.32 hores.

La fase més esperada arribarà, per tant, aproximadament a les 20.30 hores. També canviarà la durada de la totalitat: serà d'al voltant de 76 segons a A Coruña i assolirà aproximadament els 104 segons a Burgos.

Cap a on mirar per veure l'eclipsi

L'eclipsi tindrà una particularitat que condicionarà especialment la seva observació a Espanya: ocorrerà amb el sol molt pròxim a l'horitzó.

Caldrà mirar cap a l'oest, la direcció en què s'estarà ponent l'astre. Els experts de l'Institut Geogràfic Nacional (IGN) aconsellen escollir un espai obert i comprovar prèviament que edificis, arbres, muntanyes o altres obstacles no bloquegin l'horitzó.

La altura del sol durant el màxim també canviarà notablement depenent de la ubicació. Estarà aproximadament a 12 graus a A Coruña, vuit graus a Burgos i només dos graus a Palma. Per això, un lloc elevat no ha de ser automàticament la millor opció i també s'hauran de valorar factors com els accessos, l'aforament, la mobilitat i la possibilitat d'abandonar la zona de manera ordenada.

Punts oficials per observar l'eclipsi solar

Les comunitats autònomes situades dins de les zones amb millors condicions de visibilitat han habilitat punts oficials d'observació de l'eclipsi per facilitar que el públic pugui contemplar-lo de manera organitzada.

La elecció d'aquests emplaçaments no depèn únicament de la durada de la totalitat. També es tenen en compte qüestions com els accessos, l'aforament, la mobilitat i la capacitat d'actuació dels serveis d'emergència.

Les autoritats recomanen evitar desplaçaments improvisats, utilitzar el transport públic quan sigui possible i atendre les indicacions establertes en matèria de trànsit i emergències.

Quines ulleres cal utilitzar per veure l'eclipsi

Per observar l'eclipsi directament s'han d'utilitzar ulleres específiques per a l'observació solar que compleixin la norma EN ISO 12312-2:2015. Si es comercialitzen dins de la Unió Europea, han d'incorporar a més el marcatge CE, identificar el fabricant i incloure instruccions sobre la seva utilització i conservació.

Abans d'utilitzar-les és necessari comprovar el seu estat. No haurien de presentar ratllades, perforacions, doblecs o zones decolorades, ja que qualsevol deteriorament podria comprometre la seva capacitat de protecció.

Les ulleres de sol convencionals no serveixen per observar un eclipsi, independentment de quines fosques siguin. Tampoc s'han d'emprar radiografies, discs compactes, cristalls fumats, negatius fotogràfics ni altres filtres improvisats.

Per què mirar un eclipsi sense protecció pot danyar la retina

Observar directament el sol sense la protecció adequada pot provocar danys oculars i fins i tot pèrdua de visió, segons adverteix l'Institut Geogràfic Nacional.

La disminució de la lluminositat ambiental durant l'eclipsi pot generar a més una falsa sensació de seguretat. Segons explica l'Oficina de Transferència de Coneixement de la Universitat Complutense de Madrid, quan disminueix la llum ambiental la pupil·la es dilata, però la radiació solar continua arribant a l'ull.

Aquesta exposició pot provocar una retinopatia solar. La radiació ultraviolada pot produir danys a les cèl·lules fotorreceptores, mentre que l'energia infraroja pot generar un efecte tèrmic sobre el teixit de la retina.

Quan es poden treure les ulleres durant un eclipsi total

Incluso utilitzant protecció adequada, l'IGN aconsella no mirar al sol durant més d'un minut seguit. Les ulleres s'han de col·locar abans de dirigir la mirada cap a l'astre i retirar-se únicament després d'apartar-la.

Existeix una excepció durant un eclipsi total. Només qui es trobi dins de la franja de totalitat podran treure's les ulleres durant els breus instants en què la Lluna cobreixi completament el disc solar.

Durant totes les fases parcials serà necessari mantenir la protecció i les ulleres hauran de tornar a col·locar-se abans que reaparegui qualsevol part brillant del sol. En aquells llocs on l'eclipsi sigui únicament parcial, s'hauran d'utilitzar durant tota l'observació.

Cura amb càmeres, prismàtics i telescopis

Les ulleres per a eclipses no permeten observar el sol de forma segura a través d'una càmera, uns prismàtics, un telescopi o un teleobjectiu.

Aquests instruments concentren la radiació solar i requereixen filtres específics col·locats correctament davant de l'objectiu. Mirar a través d'ells utilitzant únicament les ulleres d'eclipsi pot resultar perillós per als ulls.

Qui no disposi de protecció adequada també pot recórrer a mètodes d'observació indirecta, com una càmera estenopeica, que permet projectar la imatge del sol sense haver de mirar-lo directament.

Quin temps farà durant l'eclipsi del 12 d'agost

La meteorologia serà un altre dels factors decisius per poder gaudir de l'eclipsi solar 2026 a Espanya. La previsió de l'Agència Estatal de Meteorologia per a aquest dimecres apunta a una situació generalment estable en bona part del país, tot i que hi haurà zones on els núvols poden dificultar l'observació.

Segons la previsió recollida per a aquest 12 d'agost, probablement estarà molt ennuvolat en zones del nord de Galícia, el Cantàbric, els Pirineus i el nord de Canàries. També creixeran núvols en àrees muntanyoses de l'est peninsular, tot i que el seu impacte final sobre l'observació presenta una major incertesa.

Per això, a més de comprovar l'horari i buscar un horitzó oest net d'obstacles, serà recomanable consultar la previsió meteorològica actualitzada de la localitat abans de desplaçar-se.

Què es veurà durant la totalitat

A mesura que la Lluna vagi cobrint el disc solar, la il·luminació ambiental començarà a canviar i la temperatura pot descendir. En els moments immediatament anteriors a la totalitat podran aparèixer les conegudes com perles de Baily, petits punts de llum provocats pel pas dels raigs solars entre les irregularitats del relleu de la Lluna.

Quan el disc quedi completament ocult podrà observar-se la corona solar, el tènue halo que envolta el sol i que normalment queda ocult per l'enorme luminositat de la seva superfície.

La foscor es prolongarà des d'uns segons fins a prop de dos minuts depenent de la ubicació. Després reapareixerà la llum solar i començarà el procés invers, moment en què serà necessari tornar a utilitzar immediatament les ulleres de protecció.

Més punts clau, informació de fons i preguntes amb FREN

CONTINGUT GENERAT PER IA

Quins són els passos legals i administratius perquè una comunitat autònoma habiliti punts oficials d'observació durant un esdeveniment astronòmic?

Perquè una comunitat autònoma habiliti punts oficials d'observació durant un esdeveniment astronòmic (eclipsi, pluja d'estrelles, etc.), normalment no cal una llei nova, sinó aplicar el dret administratiu existent: potestats en matèria d'espectacles, protecció civil, medi ambient, carreteres i ús del domini públic. El procediment s'articula mitjançant acords o resolucions de l'òrgan competent (conselleria o direcció general) i la coordinació amb ajuntaments i Delegació del Govern. A més, s'exigeixen informes de seguretat, possibles avaluacions ambientals, autoritzacions d'ús del domini públic i, si escau, contractació pública per a infraestructures i serveis. Tot això es completa amb un pla de comunicació i normes d'ús per als assistents.

1. Planificació competencial i decisió política

El primer pas és la definició del marc competencial i la decisió política d'organitzar punts oficials:

  • Identificació de competències: la comunitat sol actuar a través de les conselleries de turisme, cultura, medi ambient i protecció civil, en el marc dels seus estatuts d'autonomia i de les lleis d'espectacles públics, protecció civil, patrimoni natural i carreteres autonòmiques.
  • Acord intern: s'adopta una decisió formal (acord de conselleria, resolució de direcció general o, si el dispositiu és ampli, acord del Consell de Govern) que defineix objectius, zones preliminars i recursos.
  • Designació d'òrgan responsable: normalment una direcció general o servei de protecció civil coordina el dispositiu i actua com a finestreta única amb altres administracions.

2. Coordinació amb ajuntaments i Administració General de l'Estat

La comunitat no pot actuar sola, perquè els punts se solen ubicar en termes municipals i de vegades afecten infraestructures estatals:

  • Amb ajuntaments: es signen protocols o es cursen sol·licituds formals per a l'ús de places, parcs, miradors urbans, així com per a la tramitació de llicències d'activitat o d'ocupació de via pública conforme a les ordenances municipals.
  • Amb Delegació/Subdelegació del Govern: si els accessos impliquen carreteres estatals, estacions de tren o afecten l'ordre públic a gran escala, es coordina amb Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat i s'integren les mesures en els plans de seguretat ciutadana.

3. Impacte ambiental i protecció d'espais naturals

Quan els punts d'observació es situen en parcs naturals, muntanyes catalogades o altres espais protegits, intervé la normativa de patrimoni natural:

  • Informe ambiental o de conservació: els serveis de medi ambient valoren aforament, il·luminació, sorolls, accés de vehicles i riscos per a fauna i flora.
  • Autoritzacions específiques: els òrgans gestors d'espais protegits poden imposar limitacions d'horari, d'ús de focus o d'aparcament, o fins i tot vetar zones especialment sensibles.
  • Condicions d'ús: s'estableixen obligacions de neteja, restricció de focs i mesures front a aglomeracions per evitar afeccions irreversibles.

4. Autorització d'ús del domini públic

Molts punts d'observació s'ubiquen en carreteres, miradors, muntanyes o infraestructures públiques:

  • Carreteres autonòmiques: és necessària autorització de l'òrgan de carreteres per a talls parcials, ús d'arestes com a aparcament temporal o instal·lació de casetes en explanades auxiliars, conforme a la normativa de carreteres.
  • Muntanyes i camins públics: l'administració forestal o de patrimoni ha d'autoritzar l'ús intensiu, controlar accessos i fixar prohibicions per reduir riscos d'incendis i erosió.
  • Altres béns de domini públic: es tramiten permisos d'ocupació temporal amb condicions sobre durada, muntatge i desmuntatge d'infraestructures.

5. Contractació pública d'infraestructures i serveis

Si s'instal·len tarimes, observatoris mòbils, il·luminació específica, serveis sanitaris o seguretat privada, la comunitat ha d'acudir a la normativa de contractació pública:

  • Determinació de necessitats i plecs: es descriuen tècnicament les infraestructures (tanques, senyalització, lavabos portàtils, sistemes de megafonia) i serveis (control d'accessos, neteja, transport llançadora).
  • Procediment de contractació: segons import i urgència, pot tractar-se de contractes menors, oberts simplificats o procediments d'emergència si el temps és molt limitat.

6. Plans de seguretat, protecció civil i responsabilitat

Per a grans concentracions de persones, les lleis de protecció civil i d'espectacles exigeixen un dispositiu específic:

  • Pla d'autoprotecció o pla específic: s'analitzen riscos (aglomeracions, accidents de trànsit nocturns, caigudes en zones abruptes), amb previsió d'evacuació, punts sanitaris i coordinació amb serveis d'emergència.
  • Seguretat i ordre públic: distribució de funcions entre policia autonòmica o local, Guàrdia Civil o Policia Nacional, i possible suport de seguretat privada.
  • Assegurances i responsabilitat patrimonial: la comunitat sol exigir assegurances de responsabilitat civil a empreses col·laboradores i preveure la seva pròpia responsabilitat patrimonial per deficiències del servei públic.

7. Comunicació pública i normes d'ús

Finalment, s'aproven i difonen les regles per al públic:

  • Resolució o ordre amb normes d'accés: horaris, aforaments màxims, zones acotades, restriccions de vehicles, prohibicions d'acampar o encendre foc i recomanacions de seguretat.
  • Campanya informativa: difusió a través de webs institucionals, mitjans autonòmics i xarxes socials, incloent recomanacions sanitàries (ús d'ulleres adequades per a eclipsis, roba d'abric, aigua, etc.).

Amb aquest conjunt de passos, la comunitat autònoma articula jurídicament l'habilitació de punts oficials d'observació, encaixant la decisió política amb les exigències de seguretat, protecció ambiental i correcta gestió del domini públic.

Quin tipus d'autorització concreta hauria de sol·licitar un ajuntament si vol habilitar pel seu compte un mirador urbà per a un eclipsi? Com s'integra un dispositiu d'observació astronòmica autonòmic en els plans de protecció civil ja existents? Quin paper tenen les lleis d'espectacles públics en l'organització d'esdeveniments massius d'observació de fenòmens astronòmics?

Quines competències té l'Institut Geogràfic Nacional en l'organització i divulgació de fenòmens astronòmics a Espanya?

L'Institut Geogràfic Nacional (IGN) és l'òrgan de l'Administració General de l'Estat que té atribuïda la competència de subministrar la informació oficial en matèria d'astronomia a Espanya, a través de l'Observatori Astronòmic Nacional. En fenòmens com el “Trio d'Eclipsis” 2026‑2028 el seu paper es centra en els càlculs astronòmics oficials, l'elaboració de mapes i visors, i una intensa campanya de divulgació científica i recomanacions de seguretat, mentre que l'organització logística i de seguretat depèn d'altres ministeris i administracions. A més, el Govern ha situat l'Observatori de Yebes, el major centre de l'IGN, com a seu oficial del seguiment institucional de l'eclipsi total del 12 d'agost de 2026. No es disposa a les fonts consultades del detall del reial decret que regula l'estatut intern de l'IGN, però sí de notes oficials que explicitin les seves funcions en aquest camp.

Competència oficial en astronomia

La nota del Ministeri de Transports “Transports llança una pàgina web sobre els tres eclipsis visibles a Espanya el 2026, 2027 i 2028” assenyala expressament que l'IGN, adscrit a la Subsecretaria del Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible, “té atribuïdes les competències de subministrar la informació oficial en matèria d'astronomia a través de l'Observatori Astronòmic Nacional”. Aquesta formulació es repeteix a la nota “Transports ofereix recursos digitals per planificar l'observació de l'eclipsi del 12 d'agost de 2026”, on s'insisteix que la publicació de visors i recursos “forma part d'una intensa campanya de difusió científica que desenvolupa la Direcció General de l'Institut Geogràfic Nacional”. Poden consultar-se aquestes referències a les pàgines del Ministeri de Transports (web dels tres eclipsis, recursos digitals de l'eclipsi i segell commemoratiu).

En síntesi, la funció de l'IGN no és decidir talls de carreteres, desplegaments de seguretat o regulacions sanitàries, sinó proporcionar la referència científica oficial amb la qual treballen la resta de ministeris, comunitats autònomes i entitats locals.

Producció de mapes, visors i eines oficials

En el marc del Trio d'Eclipsis, l'IGN, juntament amb el seu organisme autònom Centre Nacional d'Informació Geogràfica (CNIG), ha assumit la competència tècnica de:

  • Calcular, a través de l'Observatori Astronòmic Nacional, les trajectòries, horaris, durada i grau d'enfosquiment dels eclipsis per a més de 8.000 municipis.
  • Desenvolupar visors cartogràfics interactius que permeten consultar com es veu el fenomen a cada punt del territori (inici, màxim, fi, altura del Sol, si la localitat està o no a la franja de totalitat, etc.).
  • Publicar l'aplicació mòbil “IGN Eclipses” per facilitar l'accés ciutadà a aquesta informació des de dispositius mòbils.

Tot això s'emmarca en una “campanya de difusió científica” liderada per la Direcció General de l'IGN i el CNIG, segons les notes de Transports ja citades. Aquesta competència es complementa amb altres recursos oficials, com els visors de núvols i riscos de trànsit o incendis que publiquen Interior i AEMET, però la referència astronòmica (on i quan es veu l'eclipsi, o l'inici de l'estiu astronòmic) correspon a l'IGN, com recorda també la nota de La Moncloa sobre el solstici d'estiu ([enllaç]).

Divulgació i seguretat en l'observació

A més dels càlculs i mapes, l'IGN assumeix una funció de divulgació científica i educació en seguretat vinculada a aquests fenòmens:

  • El portal oficial dels eclipsis inclou informació bàsica sobre què és un eclipsi, el seu impacte històric i cultural i recomanacions per a l'observació segura, insistint en l'ús d'ulleres homologades i en evitar mètodes casolans.
  • El llibre “Eclipsis de Sol. Els eclipsis ‘espanyols’ de 2026, 2027 i 2028”, redactat per astrònoms de l'Observatori Astronòmic Nacional i distribuït per l'IGN, s'ofereix per a descàrrega gratuïta com a referència de divulgació.
  • En campanyes coordinades amb altres ministeris, l'IGN aporta els criteris tècnics sobre protecció ocular que després repeteixen Sanitat, Interior o la DGT en les seves recomanacions.

La nota d'Interior sobre desplaçaments per l'eclipsi remet, de fet, a la “Pàgina oficial d'eclipsis” de l'IGN com a referència central de mapes, trajectòries i horaris (recomanacions de Trànsit).

Xarxa d'observatoris i seguiment institucional

Una altra dimensió de les competències de l'IGN és la gestió d'una xarxa d'observatoris astronòmics, entre ells el Reial Observatori Astronòmic de Madrid i l'Observatori de Yebes. Segons el Ministeri de Transports, aquests centres són “instal·lacions de primer nivell mundial” la gestió dels quals recau en l'IGN, i desenvolupen un paper central tant en la recerca com en la divulgació.

El Ministeri de Ciència ha triat l'Observatori de Yebes (Guadalajara), “el major centre de l'IGN”, com a seu oficial del seguiment institucional de l'eclipsi total del 12 d'agost de 2026, des d'on es faciliten senyals en directe del disc solar per a RTVE i altres mitjans i s'organitza la jornada “Eclipsats i eclipsades per la ciència” amb experts de l'IGN i altres organismes científics (nota de Ciència sobre l'eclipsi).

Coordinació amb la Comissió Interministerial del Trio d'Eclipsis

La Comissió Interministerial per al Trio d'Eclipsis, creada per reial decret i coordinada pel Ministeri de Ciència, té entre les seves funcions la planificació de la seguretat, mobilitat, turisme i informació pública. En la seva composició participen, a més de 13 ministeris, l'Observatori Astronòmic Nacional, l'Institut d'Astrofísica de Canàries i l'Institut d'Astrofísica d'Andalusia (creació de la Comissió Interministerial i primera reunió).

En aquest esquema, el paper de l'IGN és aportar la base astronòmica oficial i els recursos cartogràfics sobre els quals es recolzen la resta de decisions públiques (plans de trànsit, punts d'observació segura, campanyes educatives, etc.). No es disposa de més informació normativa específica sobre la distribució de competències més enllà d'aquestes notes oficials.

Quin paper exacte té la Comissió Interministerial del Trio d'Eclipsis i quines decisions ha adoptat fins ara? Com es reparteixen les responsabilitats entre l'IGN, l'AEMET, Interior i les comunitats autònomes durant l'eclipsi del 12 d'agost? Quins continguts inclou el llibre de l'Observatori Astronòmic Nacional sobre els eclipsis de 2026, 2027 i 2028 i com el puc utilitzar a l'aula?

Quants eclipsis solars totals han estat visibles des de la península Ibèrica en l'últim segle?

Pel tipus de pregunta que planteges, no et puc donar una resposta precisa ni detallada. Estic especialitzat exclusivament en política i actualitat socio-política a Espanya (i, de forma més limitada, en l'àmbit europeu i internacional), per la qual cosa no disposo d'informació estructurada ni validada sobre fenòmens astronòmics com eclipsis solars, ni sobre la seva freqüència o visibilitat històrica des de la península Ibèrica.

El meu disseny està orientat a funcionar com un assistent polític i d'assumptes públics en el context espanyol. Això significa que la meva base d'informació es centra en normatives, activitat parlamentària, decisions del Poder Executiu, dinàmiques de partits, així com en notícies polítiques i socials. Preguntes de caràcter científic, astronòmic, tècnic o cultural fora de l'àmbit de les polítiques públiques específiques no formen part del camp que puc cobrir amb garantia.

En la teva qüestió concreta, preguntes quants eclipsis solars totals han estat visibles des de la península Ibèrica en l'últim segle. Per respondre amb rigor caldria recórrer a fonts astronòmiques especialitzades (per exemple, catàlegs de la NASA, agències espacials europees o societats astronòmiques) que detallen els eclipsis solars totals, les seves trajectòries, franges de totalitat i les dates exactes. Aquest tipus de consulta queda fora de les fonts i bases de dades a les quals estic vinculat en el meu rol com a assistent centrat en política espanyola.

Perquè vegis millor el límit del meu àmbit, la meva feina habitual s'orienta a qüestions com:

  • Activitat legislativa: Explicar el contingut i l'estat de tramitació d'una llei (projectes de llei del Govern, proposicions de llei dels grups parlamentaris, reials decrets-lleis, etc.).
  • Institucions polítiques: Aclarir el paper del Congrés dels Diputats, el Senat, el Govern, els ministeris i altres organismes públics a Espanya, així com les seves competències i relacions.
  • Partits i blocs polítics: Descriure la posició i aliances de partits com PSOE, Sumar, PP, Vox, PNV, Bildu, Junts o el Grup Parlamentari Republicà, i com influeixen en la governabilitat i els acords parlamentaris.
  • Polítiques públiques: Analitzar reformes en àmbits com fiscalitat, habitatge, sanitat, educació, transició ecològica, digitalització o drets socials, sempre en clau de regulació i presa de decisions polítiques.
  • Actualitat política i social: Resumir o contextualitzar notícies sobre eleccions, investidures, mocions de censura, canvis de Govern, crisis institucionals o grans debats socials relacionats amb l'acció pública.
  • Procés normatiu: Explicar com es passa d'una consulta pública o un avantprojecte en l'Executiu a un projecte de llei, el seu debat a les Corts Generals i la seva eventual publicació al BOE.

En el cas d'un fenomen com un eclipsi solar, només podria intervenir de forma útil si la pregunta estigués connectada, per exemple, amb:

  • Mesures del Govern o de les comunitats autònomes relacionades amb la gestió de grans esdeveniments científics o turístics.
  • Regulació sobre observació de fenòmens astronòmics en espais protegits o sobre seguretat (per exemple, campanyes públiques per evitar danys oculars a l'observar un eclipsi).
  • Debats parlamentaris o iniciatives polítiques que, d'alguna manera, tinguin relació amb la ciència, la recerca astronòmica o la política espacial.

Com que la teva pregunta és purament astronòmica —nombre d'eclipsis solars totals visibles des d'un territori en un període històric concret—, entra plenament en un camp científic-tècnic que no està recollit en els continguts als quals tinc accés en la meva condició d'assistent polític. Per tant, no només no et puc donar la xifra exacta, sinó que tampoc no hauria d'intentar estimar-la ni “suposar-la”, perquè seria especulatiu i mancat de suport en les meves fonts.

Si necessites una resposta fiable, et recomano acudir a:

  • Organismes astronòmics oficials (com la NASA o l'Agència Espacial Europea).
  • Societats astronòmiques espanyoles o europees.
  • Centres de divulgació científica, observatoris o universitats amb departaments d'astronomia.

Amb ells podràs obtenir un llistat exhaustiu d'eclipsis solars totals, les seves trajectòries de totalitat i comprovar quants han afectat directament la península Ibèrica en l'últim segle.

Si t'interessa, puc ajudar-te a formular la mateixa qüestió, però traslladada al terreny polític o de polítiques públiques. Per exemple, podries voler saber quin paper té Espanya en programes espacials europeus, quins instruments normatius s'han aprovat per donar suport a la recerca científica o com es financen centres d'observació astronòmica des dels Pressupostos Generals de l'Estat. En aquests àmbits sí que puc aportar una anàlisi estructurada i contextualitzada.

Quines polítiques públiques té Espanya per donar suport a la recerca astronòmica i espacial? Quin paper juga Espanya a l'Agència Espacial Europea i com es decideix políticament la seva contribució? Com es financen des dels Pressupostos Generals de l'Estat els observatoris i centres de recerca científica a Espanya?

Juga

Posa a prova els teus coneixements amb FREN!

Quant en saps sobre aquest tema? Respon les següents 3 preguntes.

En quina zona d'Espanya es podrà veure l'eclipsi solar de 2026 com a total?

Pregunta" 1 de 3

Aproximadament a quina hora s'assolirà el màxim de l'eclipsi solar de 2026 a la majoria de localitats espanyoles?

Pregunta" 2 de 3

Quin requisit han de complir les ulleres per poder observar l'eclipsi solar de manera segura?

Pregunta" 3 de 3

Hola, soy Fren. ¿Cómo te ayudo?