El incendi de les Cinc Viles ja arrasa 7.600 hectàrees i obliga a evacuar un miler de persones

Les competències dels consellers del Govern d'Aragó en Medi Ambient i en Emergències es defineixen en tres nivells: l'Estatut d'Autonomia (que fixa el marc general del Govern), el text refós de la Llei del President i del Govern (que estableix les funcions de tots els consellers) i els decrets d'estructura orgànica de cada departament. La normativa permet identificar amb força detall les funcions del conseller de Medi Ambient, però no ofereix, en les fonts consultades, una descripció específica i diferenciada d'un conseller d’“Emergències”, les competències del qual semblen integrar-se en altres departaments (especialment Presidència). A continuació es sintetitza el que la legislació autonòmica sí concreta.

Marc general: Estatut d'Autonomia i llei del Govern

L'Estatut d'Autonomia, reformat per la Llei Orgànica 5/2007, disposa que el Govern d'Aragó exerceix la funció executiva i la potestat reglamentària i està format per President, Vicepresidents (si n'hi ha) i Consellers. S'estableix que el Govern respon políticament davant les Corts i que una llei autonòmica ha de determinar l'estatut, atribucions i incompatibilitats dels seus membres; aquesta part va ser actualitzada per la Llei Orgànica 15/2022.

Aquest desenvolupament es recull en el Decret Legislatiu 1/2022, text refós de la Llei del President o Presidenta i del Govern d'Aragó (publicat també al BOA mitjançant [enllaç]). Segons aquest text:

• El President nomena i separa lliurement els consellers i fixa el seu ordre de prelació.
• Els consellers són responsables de definir i executar l'acció del Govern a través del seu departament, o sense cartera per a funcions polítiques concretes.
• Com a titulars d'un departament, han de:
  • Desenvolupar la política del Govern en el seu àmbit material.
  • Representar el departament i mantenir relacions amb altres administracions.
  • Proposar al Govern avantprojectes de llei i projectes de reglament de la seva matèria.
  • Exercir la potestat reglamentària pròpia del departament.
  • Proposar al Govern l'estructura orgànica del departament i el nomenament/ cessament d'alts càrrecs.
  • Elaborar l'avantprojecte de pressupost del seu departament i dirigir i inspeccionar els seus serveis, vetllant per l'execució del pressupost.
  • Resoldre conflictes d'atribucions interns i plantejar els que es donin amb altres departaments.
  • Sol·licitar informes i dictàmens als òrgans consultius autonòmics.
  • Exercir quantes altres facultats els atribueixin les normes vigents.

Aquestes funcions són comunes al conseller de Medi Ambient i al membre del Govern que tingui atribuïdes competències en Protecció Civil i Emergències.

Conseller de Medi Ambient: competències específiques

El detall sectorial es fixa en els decrets d'estructura orgànica del departament competent. Actualment, el referent clau és el Decret 56/2024, d'estructura orgànica del Departament de Medi Ambient i Turisme (modificat pel Decret 223/2024).

El seu article 1 atribueix al departament, sota la direcció del conseller, les competències de planificació, gestió i execució de la política ambiental i de canvi climàtic per a la transició ecològica i la sostenibilitat, incloent:

• Protecció de les reserves del capital natural i ús eficient de recursos naturals.
• Conservació d'espais naturals protegits, biodiversitat, Xarxa Natura 2000 i fauna i flora silvestres.
• Estudi i inventari de recursos naturals renovables, conservació del sòl i lluita contra l'erosió.
• Política forestal: protecció, defensa i gestió de boscos, prevenció i extinció d'incendis forestals, plagues i malalties.
• Gestió de vies pecuàries i defensa de la propietat forestal pública.
• Foment de la qualitat ambiental, prevenció i restauració de la qualitat del sòl.
• Planificació, prevenció, gestió, inspecció i sanció en matèria de residus.
• Actuacions en contaminació atmosfèrica, qualitat de l'aire i contaminació acústica.

El decret de 2020, encara rellevant per entendre l'evolució competencial, és el Decret 25/2020, sobre l'estructura del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Medi Ambient (modificat per Ordre AGM/34/2022 i complementat per Ordre AGM/1093/2020). El seu article 2 assenyalava que al titular del departament li corresponia la superior iniciativa, direcció i inspecció de tots els serveis, a més de funcions específiques com a autoritat competent de l'Organisme Pagador dels fons FEAGA i FEADER.

Competències en Protecció Civil i Emergències

Quant a un “conseller d’Emergències” com a tal, les normes consultades no identifiquen una conselleria específica amb aquesta denominació ni un article que enumeri de forma autònoma les seves competències. L'estructura de la Presidència del Govern es regula pel Decret de 5 de setembre de 2023 i, amb caràcter previ, pel Decret 307/2015, així com pel Decret 199/2024 per al Departament de Presidència, Economia i Justícia, però en els fragments examinats no apareixen preceptes que detallin les funcions del membre del Govern responsable de Protecció Civil o gestió d'emergències.

Amb la informació disponible, només es pot afirmar que, sigui quin sigui el departament competent (habitualment vinculat a Presidència o Interior), el seu conseller comparteix el mateix estatus general descrit en el Decret Legislatiu 1/2022; les competències sectorials concretes en emergències no es recullen en els textos accessibles en aquesta traça. No es disposa de més informació en les fonts consultades.

Altres referències normatives citades

En l'entorn institucional i competencial del Govern d'Aragó resulten rellevants, entre altres, la Llei 5/2021 d'organització del sector públic autonòmic, la Llei 1/2021 de simplificació administrativa, la Llei 20/2003, la Llei 11/2000, així com la correcció d'errors de l'Estatut ([enllaç]) i el Reial Decret d'execució de la seva disposició transitòria ([enllaç]). També, al BOA, diverses ordres i decrets sobre col·legis professionals, acadèmies i altres òrgans ([enllaç], [enllaç], [enllaç], [enllaç], [enllaç], [enllaç], [enllaç], [enllaç], [enllaç], [enllaç]). Tot i que no defineixen directament les competències dels consellers de Medi Ambient i Emergències, formen part del marc jurídic en què aquests exerceixen les seves funcions.

Les últimes eleccions autonòmiques a Aragó no van ser les de maig de 2023, sinó les anticipades de l'8 de febrer de 2026. En aquests comicis el Partit Popular va tornar a guanyar però sense majoria absoluta, amb 26 dels 67 escons de les Corts. A partir d'aquest resultat, PP i Vox van tancar un pacte de coalició que ha permès la investidura de Jorge Azcón (PP) com a president; el Govern autonòmic actual és, per tant, un Executiu compartit per PP i Vox, amb presidència popular.

Resultats de les últimes eleccions autonòmiques (Aragó 2026)

Segons l'anàlisi de Demócrata sobre els resultats de les eleccions d'Aragó 2026, amb el 98,77 % escrutat, la composició final de les Corts d'Aragó va quedar així:

• PP: 26 diputats (34,26 % dels vots)
• PSOE: 18 diputats (24,29 %)
• Vox: 14 diputats (17,88 %)
• CHA (Chunta Aragonesista): 6 diputats (9,73 %)
• Aragó Existeix: 2 diputats (3,55 %)
• IU–Moviment Sumar: 1 diputat (2,94 %)

La majoria absoluta es situa en 34 escons, de manera que el PP, tot i ser força clarament guanyadora, va quedar lluny de poder governar en solitari. Com subratlla l'anàlisi de Demócrata, “no hi ha alternativa de govern sense Vox”: la suma PP–Vox arriba a 40 diputats, mentre que qualsevol combinació alternativa és insuficient.

La crònica política del diari destaca a més diverses claus:

• El PP perd dos escons respecte a 2023 (de 28 a 26), però continua sent l'eix del bloc de dretes.
• El PSOE cau a 18 diputats i “torna al seu sòl històric”, en un dels seus pitjors resultats autonòmics.
• Vox duplica la seva presència, de 7 a 14 escons, i es converteix en soci imprescindible per a la investidura, com desenvolupa l'article sobre com Vox duplica la seva representació.
• CHA es consolida com a referent de l'esquerra aragonesa en passar de 3 a 6 diputats.
• El PAR i Podemos es queden fora de les Corts, fet que aprofundeix la fragmentació i reconfiguració de l'espai polític aragonès.

Aquest repartiment es complementa amb altres cobertures de Demócrata sobre la nit electoral, com l'avanç d'escrutini amb el 58,13 % computat en aquest anàlisi intermedi, i la lectura política estatal que fa el mateix diari en la seva peça sobre el revés de Feijóo a Aragó.

Composició i signe del Govern d'Aragó després de l'8F

Pacte de govern PP–Vox

Després de les eleccions, les negociacions es van desenvolupar durant una mica més de dos mesos. El 22 d'abril de 2026, PP i Vox van anunciar un acord de coalició per garantir la investidura de Jorge Azcón i compartir l'Executiu autonòmic. El diari Demócrata detalla aquest enteniment en diverses peces:

• L'acord polític de fons, explicat a PP i Vox arriben a un acord per governar a Aragó, on es recorda que el PP havia obtingut 26 escons i Vox 14.
• La dimensió institucional i el repartiment de poder, desenvolupats a PP i Vox tanquen un pacte per governar Aragó i a l'ampliació sobre com Azcón cedeix una vicepresidència i tres conselleries a Vox a aquest article.
• El text íntegre del pacte, accessible a Consulteu aquí l'acord complet de PP i Vox a Aragó, on es recull, entre altres punts, que Vox assumeix una Vicepresidència i tres conselleries sectorials.

Investidura i situació actual

Amb aquest acord com a base, el Ple de les Corts va celebrar el debat d'investidura a finals d'abril. Segons relata Demócrata a Jorge Azcón és investit president del Govern d'Aragó, el 29 d'abril de 2026 Azcón va ser ratificat com a president gràcies a:

• 40 vots a favor: 26 del PP i 14 de Vox.
• 27 vots en contra: PSOE, CHA, Aragó–Terol Existeix i IU–Moviment Sumar.

Amb aquesta votació es va obrir la XII legislatura autonòmica, la sessió constitutiva i distribució inicial d'escons de la qual també han estat explicades per Demócrata a Les Corts d'Aragó constitueixen aquest dimarts la XII legislatura.

En conseqüència, avui dia el Govern d'Aragó està encapçalat per Jorge Azcón (PP) i és un Executiu de coalició PP–Vox, en què el PP ostenta la Presidència i Vox participa amb una Vicepresidència i diverses conselleries. L'aritmètica parlamentària (40 escons davant 27) els atorga una majoria suficient per sostenir la governabilitat, tot i estar molt pendent de l'estabilitat interna del pacte.

La declaració d'una situació d'emergència per incendi forestal a Espanya no depèn d'un sol acte aïllat, sinó de l'activació escalonada dels plans de protecció civil (territorials i especials d'incendis forestals) i de la qualificació de l'emergència en diferents nivells. Jurídicament, la clau està en la Llei 17/2015 del Sistema Nacional de Protecció Civil i en la Norma Bàsica de Protecció Civil, que fixen quan una emergència passa a ser d'interès nacional i qui pot declarar-ho. A partir d'aquí, cada comunitat autònoma concreta, en el seu pla INFO o altres plans especials, els llindars objectius (afectació a persones, béns, patrimoni natural, necessitat de mitjans extraordinaris, etc.). El que segueix és l'esquema general, aplicable a tot l'Estat.

Marc legal bàsic

El règim general ve definit per:

• Llei 17/2015, del Sistema Nacional de Protecció Civil (Llei 17/2015), que distingeix les emergències d'interès nacional i atribueix al Ministre de l'Interior la seva declaració (art. 28 i 29).
• Norma Bàsica de Protecció Civil, aprovada pel Reial Decret 524/2023 (Norma Bàsica 2023), que fixa les fases i situacions operatives 0, 1, 2 i 3 per a tots els plans.
• La Directriu bàsica de planificació d'emergència per incendis forestals, aprovada pel Reial Decret 893/2013 (Directriu incendis forestals), que concreta aquestes situacions per a aquest risc, avui parcialment substituïda però encara aplicable pel que fa a la planificació específica.
• El Pla Estatal de Protecció Civil per Emergències per Incendis Forestals, aprovat per Acord del Consell de Ministres de 24 d'octubre de 2014 (Pla Estatal d'Incendis Forestals), que desplega l'organització estatal i el pas a “interès nacional”.

A més, el Tribunal Constitucional ha interpretat l'article 29 de la Llei 17/2015 en la Sentència 58/2017 (STC 58/2017), confirmant que l'Estat pot declarar emergències d'interès nacional, però respectant les competències autonòmiques i la necessària coordinació.

Nivells i requisits materials de l'emergència

1. Situacions 0, 1 i 2: direcció autonòmica/municipal

La Directriu d'incendis forestals (Reial Decret 893/2013) descriu les situacions operatives dels plans especials autonòmics:

• Situació 0: incendis que, en la seva evolució previsible, afecten només béns forestals i poden controlar-se amb els mitjans propis del pla local o autonòmic (encara que s'utilitzin mitjans estatals dins de la seva zona d'actuació preferent).
• Situació 1: incendis que poden afectar greument béns forestals i afectar lleument la població o béns no forestals; poden requerir, a sol·licitud autonòmica, la incorporació de mitjans extraordinaris (per exemple, Unitat Militar d'Emergències, mitjans estatals fora de la seva zona preferent o d'altres administracions).
• Situació 2: incendis que, en la seva evolució previsible, poden afectar greument la població i béns no forestals, exigint mesures immediates de protecció i socors, i que poden derivar cap a l'interès nacional.

En aquestes situacions la direcció de l'emergència correspon a la comunitat autònoma (i, si escau, a l'àmbit local), que activa el seu pla INFO o equivalent d'acord amb els criteris tècnics d'índex de gravetat potencial, simultaneïtat d'incendis, disponibilitat de mitjans i risc per a persones i béns.

2. Situació 3: emergències d'interès nacional

La Situació 3 a la Directriu equival a la declaració d'emergència d'interès nacional, que només pot fer el Ministre de l'Interior.

Segons la Llei 17/2015 (art. 28 i 29), són emergències d'interès nacional, entre altres:

• Les que requereixen aplicar la Llei Orgànica d'estats d'alarma, excepció i setge.
• Les que afectin diverses comunitats autònomes i exigeixin una aportació de recursos supraautonòmica.
• Les que, per les seves dimensions efectives o previsibles, requereixen una direcció de caràcter nacional.

En aquests casos, el Ministre de l'Interior declara l'interès nacional, assumeix la direcció de l'emergència i ordena i coordina tots els recursos estatals, autonòmics i locals de l'àmbit afectat. La Unitat Militar d'Emergències sol assumir la direcció operativa, segons preveu la Directriu d'incendis forestals i la mateixa Llei 17/2015.

Encaix en els plans de protecció civil

La Norma Bàsica de Protecció Civil (Norma Bàsica 2023) obliga que tots els plans (territorials i especials) incloguin:

• Definició de fases (preemergència, emergència, recuperació) i de les situacions 0, 1, 2 i 3, indicant quina autoritat declara cadascuna.
• Esquema d'integració dels plans locals i autonòmics en el Pla Estatal General (PLEGEM) i en el Pla Estatal d'incendis forestals.

D'aquesta manera, la “declaració d'emergència per incendi forestal” es produeix en la pràctica quan l'autoritat competent (normalment autonòmica, i si escau estatal) declara la situació operativa que correspongui i activa el pla aplicable. El pas a “interès nacional” exigeix que concurrin les circumstàncies de l'article 28 de la Llei 17/2015 i la decisió formal del Ministre de l'Interior, després de comunicació amb les comunitats afectades.

Altra normativa relacionada

Completen aquest marc, entre altres, les següents disposicions, que no defineixen directament el llindar d'emergència però sí els seus efectes i l'organització de mitjans:

• Ordres i reials decrets sobre títols de formació i plans d'accions contra incendis forestals: Ordre ECD/1527/2015, Reial Decret 906/2013, Reial Decret 907/2013, Ordre PAPIF 3, Ordre PAPIF 2, Reglament CEE 2158/92, Reial Decret 720/2011.
• Normes sobre planificació i mitjans de protecció civil: Resolució plans homologats 1994, Resolució assignació de mitjans 1994, Reial Decret 389/2016.
• Convenis i ajudes després d'emergències: Protocol Espanya‑Portugal 2018, Ordre TES/443/2022, Ordre TES/1223/2021, Ordre ISM/707/2021, Reial Decret 1085/2020, Resolució 2024 art. 24.2 Llei 25/2014, Resolució TRAGSA 2025.