Nova onada de calor a Espanya: quan comença, quant durarà i on se superaran els 40 graus

AEMET preveu un nou ascens generalitzat de les temperatures durant el cap de setmana, encara que encara no ha declarat oficialment una onada de calor. L'episodi podria intensificar-se des de diumenge i prolongar-se durant bona part de la setmana vinent.

4 minuts

Captura de pantalla 2026 07 16 112725

Captura de pantalla 2026 07 16 112725

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

Última actualització

4 minuts

Més llegides

Espanya afronta un nou episodi de calor intensa que començarà a guanyar força durant el cap de setmana i que podria convertir-se en una nova onada de calor si es compleixen els criteris de durada, extensió i intensitat establerts per l'Agència Estatal de Meteorologia (AEMET).

Les previsions apunten a un ascens progressiu de les temperatures des de dissabte 18 de juliol, amb una intensificació més clara a partir de diumenge 19 i valors que podrien superar els 40 graus en àmplies zones de l'interior peninsular durant els primers dies de la setmana vinent.

AEMET manté, no obstant això, la cautela i encara no ha emès un avís especial per onada de calor. Els models meteorològics anticipen un episodi de temperatures molt elevades, però caldrà comprovar si la calor extrema afecta durant almenys tres dies consecutius una extensió suficient del territori.

Quan comença el nou episodi de calor a Espanya

El nou ascens tèrmic començarà a apreciar-se durant dissabte 18 de juliol, quan les temperatures màximes augmentaran en bona part de l'interior peninsular.

La calor s'intensificarà previsiblement diumenge 19, coincidint amb l'entrada d'una massa d'aire molt càlid i amb una situació atmosfèrica estable que afavorirà els cels serens i una forta insolació.

Les temperatures més altes podrien assolir-se entre el dilluns 20 i el dimecres 22 de juliol. Durant aquestes jornades, algunes zones del centre, sud i nord-est peninsular podrien registrar màximes properes o superiors als 40 graus.

La previsió disponible per als propers dies apunta a valors generalitzats d'entre 36 i 39 graus en gran part de la Península, amb registres més elevats en les principals valls fluvials i depressions de l'interior.

Quant durarà la calor extrema a Espanya

La durada exacta de l'episodi encara presenta incertesa, especialment a partir de mitjans de la setmana vinent.

Els models meteorològics apunten que la calor intensa podria mantenir-se, almenys, des de diumenge 19 fins a dimecres 22 o dijous 23 de juliol. Això situaria la durada inicial de l'episodi entre quatre i sis dies.

No obstant això, alguns escenaris prolonguen les temperatures anormalment altes durant la resta de la setmana, especialment al centre, el sud i l'est peninsular.

La predicció mensual d'AEMET per al període comprès entre el 13 de juliol i el 2 d'agost assenyala una tendència cap a temperatures superiors a les habituals durant aquestes setmanes, encara que aquest tipus de previsions no permet concretar amb precisió els valors de cada jornada.

Andalusia, Castella-la Manxa i la vall de l'Ebre, entre les zones més afectades

Les temperatures més elevades s'esperen a l'interior d'Andalusia, especialment a la vall del Guadalquivir, així com a Extremadura, Castella-la Manxa, la Comunitat de Madrid i la vall de l'Ebre.

En províncies com Còrdova, Sevilla, Jaén, Ciudad Real, Toledo, Badajoz, Càceres, Saragossa i Lleida podrien assolir-se o superar-se els 40 graus durant les jornades més adverses.

També s'esperen temperatures molt elevades a l'interior de la Comunitat Valenciana, la Regió de Múrcia, Aragó, Catalunya i les Balears.

Les zones més afectades pel nou episodi de calor seran previsiblement:

  • La vall del Guadalquivir.

  • Les vegas del Guadiana.

  • Castella-la Manxa.

  • La Comunitat de Madrid.

  • La vall de l'Ebre.

  • L'interior de la Comunitat Valenciana.

  • La Regió de Múrcia.

  • L'interior de Catalunya.

  • Mallorca i altres zones de les Balears.

En canvi, les temperatures seran més moderades al litoral cantàbric, l'oest de Galícia i alguns punts de la costa mediterrània, on la influència marítima limitarà les màximes, encara que augmentarà la humitat i la sensació de xafogor.

Fins a 41 graus i avisos per calor a Múrcia i les Balears

La calor extrema ja està deixant valors molt elevats en algunes regions. AEMET ha activat avisos per temperatures màximes de fins a 41 graus en zones de la Regió de Múrcia.

A les Balears també s'han establert avisos per màximes que poden assolir els 40 graus al nord i nord-est de Mallorca.

Els avisos meteorològics s'aniran actualitzant diàriament, per la qual cosa l'extensió i el nivell de les alertes podrien augmentar a mesura que s'acosti el moment de major intensitat de l'episodi.

Nits tropicals i mínimes que no baixaran dels 25 graus

El nou episodi de calor no es limitarà a les hores centrals del dia. Les temperatures mínimes també pujaran de manera notable, especialment a les grans ciutats, el litoral mediterrani, la vall de l'Ebre i les Balears.

S'esperen nits tropicals, amb temperatures que no baixaran dels 20 graus, en àmplies zones d'Espanya. En alguns punts del Mediterrani, Andalusia i els arxipèlags podrien registrar-se nits tòrrides, amb mínimes superiors als 25 graus.

La persistència de la calor durant la nit augmenta el risc per a la salut perquè impedeix que l'organisme es recuperi de les temperatures extremes registrades durant el dia.

Els grups més vulnerables són les persones grans, els menors, les embarassades, els treballadors a l'aire lliure i els qui pateixen malalties cardiovasculars, respiratòries o cròniques.

El risc d'incendis forestals tornarà a augmentar

L'ascens de les temperatures, la baixa humitat i l'estat sec de la vegetació elevaran novament el risc d'incendis forestals en bona part d'Espanya.

Les condicions seran especialment adverses al centre, l'est i el sud peninsular, així com a les regions afectades per períodes prolongats sense precipitacions.

El risc pot augmentar encara més a les zones on es registrin ratxes de vent o tempestes seques, capaces de generar llampecs sense deixar precipitacions suficients per humitejar el terreny.

Les autoritats recomanen extreure les precaucions, evitar qualsevol activitat que pugui provocar guspires o foc i consultar diàriament els avisos d'AEMET i dels serveis autonòmics d'emergències.

Recomanacions davant la possible nova onada de calor

Sanitat aconsella beure aigua amb freqüència, evitar el consum excessiu d'alcohol i limitar l'exposició al sol durant les hores centrals del dia.

També recomana reduir l'activitat física entre les 12.00 i les 18.00 hores, utilitzar roba lleugera, romandre en espais frescos i prestar especial atenció a les persones grans que viuen soles.

Davant símptomes com marejos, mal de cap intens, confusió, pell molt calenta o pèrdua de consciència, s'ha de sol·licitar assistència sanitària immediata, ja que podrien ser senyals d'un cop de calor.

Més punts clau, informació de fons i preguntes amb FREN

CONTINGUT GENERAT PER IA

Quins són els criteris exactes que utilitza AEMET per declarar oficialment una onada de calor?

AEMET declara oficialment una onada de calor quan es compleixen alhora tres condicions: un episodi d'almenys tres dies consecutius, que afecti com a mínim un 10% de les estacions meteorològiques, i en què aquestes estacions superin un llindar de temperatura definit com el percentil 95 de les màximes diàries de juliol‑agost del període 1971‑2000. Es tracta d'una definició estrictament climatològica, basada només en temperatures màximes. A més, s'aplica a l'Espanya peninsular i Balears, mentre que Canàries té una formulació específica basada en temperatures mitjanes. Aquesta metodologia va ser actualitzada per AEMET el 2019 i és la que s'utilitza avui per catalogar de forma oficial els episodis com a onada de calor.

Definició tècnica exacta d'onada de calor segons AEMET

El detall dels criteris apareix sistematitzat a l'estudi d'AEMET sobre onades de calor, actualitzat al juny de 2019, disponible a la actualització 2019 i a la pàgina d'estudis sobre onades de calor. Els criteris són:

  • Durada mínima: almenys tres dies consecutius en què es superen els llindars definits.
  • Extensió territorial: almenys el 10% de les estacions de la xarxa considerada ha de registrar valors per sobre del llindar; a més, ha d'haver-hi un mínim de dos observatoris afectats, per evitar “falses” onades en zones amb molt poques estacions.
  • Llindar tèrmic: es pren la sèrie històrica de temperatures màximes diàries dels mesos de juliol i agost del període 1971‑2000 a cada estació i es calcula el percentil 95. Hi ha onada de calor quan les màximes diàries superen aquest percentil en els dies implicats.
  • Àmbit geogràfic: la definició s'aplica a la Península i Illes Balears; a Canàries s'utilitza una definició específica basada en la temperatura mitjana, segons l'estudi tècnic d'AEMET accessible a l'estudi CalMet‑25.

Aquests elements s'expliquen també a la nota divulgativa d'AEMET sobre aquest fenomen (notícia 2015) i en materials de preguntes freqüents com el blog d'AEMET o reportatges divulgatius com el de Xataka, que sintetitzen aquesta metodologia.

Matisos metodològics importants

A més dels tres criteris bàsics, AEMET introdueix diversos matisos:

  • Regla de continuïtat: dos episodis càlids separats només per un dia que no compleix el llindar poden considerar-se una sola onada de calor contínua, segons l'actualització metodològica de 2019.
  • Intensitat de l'onada: es valora en funció de tres factors combinats: temperatures assolides, durada i extensió territorial, com es detalla al document tècnic de 2019.
  • Llindars diferents per estació: el percentil 95 de juliol‑agost 1971‑2000 varia molt entre, per exemple, Còrdova i A Corunya, de manera que una màxima de 35 °C pot ser onada de calor en una zona però no en una altra.

Aquesta aproximació s'utilitza també en estudis conjunts sobre meteorologia i salut, com els de l'Institut de Salut Carlos III (anàlisi temperatura‑salut‑mortalitat) i la seva cobertura divulgativa en mitjans sanitaris, per exemple a Gaceta Médica.

Diferència amb les alertes de salut pública

La definició anterior és climatològica. El Pla Nacional d'actuacions preventives davant les temperatures excessives del Ministeri de Sanitat, que s'actualitza periòdicament (per exemple al Pla 2026), fa servir altres criteris: combina temperatures màximes i mínimes previstes amb la mortalitat observada a cada província per fixar llindars de risc sanitari i nivells d'alerta (verd, groc, taronja, vermell). Això explica que pugui haver-hi nivells de risc en protocols autonòmics, notes oficials del Ministeri (Pla Calor) o plataformes com Meteosalud sense que AEMET hagi declarat formalment una onada de calor.

Ús d'aquests criteris a la pràctica i cobertura mediàtica

A la pràctica, AEMET distingeix entre “episodis de calor molt intens” i onades de calor fins a comprovar si es compleix la combinació de durada, extensió i llindar. Això es reflecteix en moltes informacions del diari Demócrata: per exemple, abans que es compleixin tots els requisits es parla d’“episodi molt càlid” a La primera onada de calor de l’estiu s’acosta, o es destaca que ha d’afectar una part significativa del territori almenys tres dies consecutius a Comença la canícula. Quan finalment es valida l’episodi, Demócrata recull que AEMET ja “identifica l’episodi com a onada de calor” en peces com Onada de calor: AEMET allarga l’avís o Espanya arriba a temperatures màximes de fins a 44 graus.

Aquesta metodologia oficial també es cita i es contrasta en altres mitjans i blogs, com l'explicació divulgativa d'AEMET a la seva pàgina de prevenció d'efectes de la calor (prevenció per altes temperatures), les seves notes de preguntes i respostes (preguntes i respostes) i la cobertura generalista de El País. Altres exemples d’impactes i gestió política i social de la calor extrema es poden veure en notes de premsa de ministeris i CCAA (MITECO, Emergències 112 Andalusia, Protecció Civil, Ajuntament de Saragossa, alerta taronja Saragossa), així com en els anàlisis sanitaris recollits per mitjans especialitzats (efectes en salut, mortalitat diferida, recomanacions de Sanitat i CCAA, impacte en el sistema sanitari, paper de les farmàcies).

Finalment, institucions europees i nacionals utilitzen aquests criteris d'AEMET per avaluar tendències de canvi climàtic i risc a Espanya, com es veu en els anàlisis de l'Agència Europea de Medi Ambient sobre calor extrem (calor extrem a Europa) o en la coordinació AEMET‑INSST per a riscos laborals (seguretat laboral davant la calor).

Com calcula exactament AEMET aquests percentils 95 de temperatura màxima per a cada estació i quins valors típics maneja en diferents ciutats? En què es diferencia la definició d'onada de calor d'AEMET de la que fan servir Sanitat i les comunitats autònomes per activar els seus plans d'alerta per calor? Quants dies d'onada de calor es van registrar a Espanya els últims estius i quin impacte polític i sanitari han tingut segons les dades oficials?

Quines competències tenen les comunitats autònomes en la gestió d’avisos i emergències per onades de calor?

Resposta sintètica

Les comunitats autònomes són les responsables directes de la gestió ordinària d’avisos i emergències per onades de calor: elaboren plans autonòmics, activen els nivells d’alerta, coordinen el 112, els serveis sanitaris i socials i la comunicació a la ciutadania. L’Estat fixa la normativa bàsica de protecció civil i salut pública, coordina la resposta quan l’impacte és nacional i, a través d’òrgans com Protecció Civil i Sanitat, articula el Pla Nacional davant l’excés de temperatures, recolzant-se en la informació meteorològica estatal. Els ajuntaments executen les mesures sobre el terreny (apertures d’espais climatitzats, atenció a persones vulnerables, policia local, etc.) sota la direcció dels plans autonòmics. A la pràctica, la gestió de les onades de calor és un sistema multinivell, en què la CCAA és el “centre de comandament” operatiu excepte en emergències d’interès nacional.

Protecció civil i plans d’emergència autonòmics

La normativa bàsica de protecció civil estatal, encapçalada per la llei del Sistema Nacional de Protecció Civil (llei bàsica de protecció civil), estableix que cada comunitat ha d’aprovar:

  • Plans territorials de protecció civil, que organitzen la resposta davant emergències a tot el seu territori.
  • Plans especials davant riscos específics, entre ells els fenòmens meteorològics adversos (on s’inclouen les onades de calor).

Aquests plans determinen qui declara la situació d’emergència, com es formen els centres de coordinació (habitualment un centre 112 autonòmic), quins serveis es mobilitzen i quin paper juguen els ajuntaments. La llei estatal preveu que els òrgans de coordinació autonòmics puguin actuar com a Centre de Coordinació Operativa i fixa que, en emergències que no siguin d’interès nacional, l’Estat presta suport però la direcció recau en l’autoritat designada al pla autonòmic.

Competències sanitàries i pla nacional de calor

En salut pública, l’Estat manté funcions de coordinació general i de gestió de riscos d’abast nacional, estructurades, per exemple, a través del Sistema de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries (SICAS). Les comunitats, però, són les responsables de:

  • Vigilar la morbiditat i mortalitat relacionades amb les altes temperatures.
  • Activar recursos assistencials (urgències, reforços a l’AP, dispositius especials).
  • Adoptar mesures de salut pública (recomanacions, protocols en centres sanitaris i residències, etc.).

El Pla Nacional d’Actuacions Preventives dels Efectes de l’Excés de Temperatures sobre la Salut s’articula mitjançant una Comissió Interministerial creada per l’Ordre PRE/1518/2004 (creació de la Comissió Interministerial), modificada per l’Ordre PRE/3310/2004 i l’Ordre PRE/2262/2005. Aquesta Comissió:

  • Defineix les directrius estatals del Pla Nacional.
  • Estableix nivells de risc i criteris comuns d’activació.
  • Elabora estratègies de comunicació i avaluació.

Les comunitats autònomes participen assessorant i adaptant el pla nacional a la seva realitat, i assumeixen la seva execució al seu territori: campanyes de prevenció, circuits de derivació hospitalària, coordinació amb serveis socials i residències de gent gran, etc.

Coordinació amb AEMET i sistema d’avisos

La informació meteorològica la proporciona el servei estatal, actualment AEMET (abans Institut Nacional de Meteorologia, esmentat expressament a l’Ordre PRE/1518/2004). A partir d’aquests avisos:

  • L’Estat fixa llindars i metodologies comunes al Pla Nacional de calor.
  • Cada comunitat aplica aquestes dades al seu mapa de zones climàtiques i defineix els seus propis nivells d’alerta i protocols interns.

En protecció civil, l’Estratègia Nacional de Protecció Civil (estratègia 2019 i la seva actualització de 2024 publicada per l’Ordre PJC/1430/2024) i la normativa de plans estatals preveuen l’intercanvi d’informació en temps real entre el Centre Nacional de Coordinació i els centres autonòmics d’emergències.

Serveis socials i àmbit laboral

Les comunitats tenen també competències en serveis socials, que s’activen en onades de calor per:

  • Detectar i protegir persones vulnerables (majors sols, sense llar, malalts crònics).
  • Organitzar recursos com centres climatitzats o reforç d’atenció domiciliària.

Al seu torn, la normativa estatal ha introduït mesures específiques de prevenció de riscos laborals en episodis d’altes temperatures, com el Reial Decret-llei 4/2023 (mesures davant elevades temperatures), la aplicació concreta i control als centres de treball descansa en gran mesura en les autoritats autonòmiques de treball i prevenció de riscos.

Quan entra l’Estat en direcció directa

Si una onada de calor provoca una situació d’interès nacional per la seva gravetat o extensió, el Govern pot assumir la direcció i coordinació del conjunt d’administracions, d’acord amb el marc de protecció civil i amb l’Estratègia Nacional (vegeu també el desenvolupament en plans com el de risc radiològic a RD 1054/2015 i la posterior Norma Bàsica de Protecció Civil de 2023, publicada a RD 524/2023). En aquest escenari, els centres autonòmics d’emergència s’integren operativament al centre estatal, però mantenint els seus serveis propis i la seva capacitat d’execució sobre el terreny.

Altres instruments citats incidentalment

En el marc general de protecció civil, salut i adaptació climàtica s’insereixen altres normes sectorials i estratègiques (plans de maremots, risc radiològic, adaptació costanera, etc.), com la Resolució de 19 de maig de 2021, el RD 1564/2010, l’Estratègia d’adaptació al canvi climàtic de la costa i la seva declaració ambiental estratègica (resolució 2016), o el Pla Estatal contra la contaminació marina. No es disposa de més informació a les fonts consultades sobre normes autonòmiques concretes per a onades de calor, però en general adopten la forma de lleis i decrets autonòmics de protecció civil, salut pública i canvi climàtic que desenvolupen aquest repartiment competencial bàsic.

Quins resultats van obtenir els principals partits polítics a les últimes eleccions autonòmiques a Andalusia i Castella-la Manxa?

A les últimes autonòmiques, el panorama ha estat molt diferent a Andalusia i a Castella-la Manxa. A Andalusia (17 de maig de 2026) el Partit Popular va guanyar amb claredat però es va quedar sense majoria absoluta, mentre que el PSOE es va enfonsar a mínims i Vox, Adelante Andalucía i Por Andalucía van completar el mapa. A Castella-la Manxa (28 de maig de 2023), en canvi, el PSOE d'Emiliano García-Page va revalidar una majoria absoluta ajustada davant un PP fort i un Vox ja consolidat com a tercera força. A continuació detallo percentatges i escons dels principals partits a cada comunitat, distingint clarament entre dades oficials i xifres reconstruïdes a partir d'anàlisis posteriors.

Andalusia: eleccions autonòmiques del 17 de maig de 2026

Les fonts oficials de la Junta d'Andalusia i l'anàlisi posterior de Demócrata coincideixen en el repartiment d'escons i en el percentatge de vot de les cinc principals forces. Segons la nota oficial de la Junta, amb el 99,94% escrutat, el resultat global va ser el següent (nota oficial Junta):

  • PP-A: 41,58% dels vots i 53 escons (de 109)
  • PSOE-A: 22,72% i 28 escons
  • Vox: 13,82% i 15 escons
  • Adelante Andalucía: 9,62% i 8 escons
  • Por Andalucía: 6,31% i 5 escons

La majoria absoluta al Parlament andalús està fixada en 55 diputats, per la qual cosa el PP de Juanma Moreno, malgrat ser primera força a les vuit províncies, es queda a dos escons de governar en solitari. Demócrata ha explicat que aquesta pèrdua de l’absoluta es produeix després de la gran majoria de 2022 (58 diputats) i s’aprecia també en el repartiment provincial de 2026, on els populars cedeixen escons en circumscripcions com Màlaga o Sevilla davant l’avanç d’Adelante Andalucía i la resistència de Vox (anàlisi general de Demócrata i resultats per províncies).

Per entendre el canvi de cicle, és rellevant comparar amb les anteriors autonòmiques andaluses, celebrades el 19 de juny de 2022. En aquella cita, el PP va aconseguir una majoria absoluta inèdita i va reconfigurar completament el tauler, com recorda el diari Demócrata en la seva peça de context sobre aquells comicis (síntesi 2022):

  • PP-A: 43,13% i 58 escons
  • PSOE-A: 24,09% i 30 escons
  • Vox: 13,46% i 14 escons
  • Por Andalucía: 7,68% i 5 escons
  • Adelante Andalucía: 4,58% i 2 escons

La comparació mostra que, entre 2022 i 2026, el PP perd una mica de vot i, sobretot, tres escons, mentre creixen Vox i Adelante Andalucía i el PSOE resisteix com a segona força però en nivells històricament baixos. El Parlament segueix clarament inclinat cap al bloc de la dreta, si bé la governabilitat passa ara per acords PP–Vox.

Castella-la Manxa: eleccions autonòmiques del 28 de maig de 2023

A Castella-la Manxa no disposem a les fonts consultades d’una nota oficial amb el detall complet de percentatges, però diversos articles de Demócrata i d’enquestes posteriors prenen com a referència fixa els resultats de 2023 i permeten reconstruir amb seguretat el repartiment d’escons i el pes de PSOE i PP.

A les autonòmiques de 2023, el PSOE d’Emiliano García-Page va obtenir exactament 17 diputats, just el llindar de la majoria absoluta en una Cambra de 33 escons. Una enquesta posterior d’Idus3, citada per Demócrata, recorda expressament que el sondeig projecta per a Page “18–19 escons”, millorant “el resultat obtingut a les eleccions autonòmiques de 2023, quan van aconseguir exactament 17 parlamentaris” i subratlla que la majoria absoluta està en 17 (Idus3 – Castella‑La Manxa).

Altres dues enquestes analitzades per Demócrata, de NC Report i Sigma Dos, utilitzen també 2023 com a punt de comparació i detallen les xifres de partida:

  • PSOE:
    • 17 escons el 2023 (majoria absoluta sobre 33)
    • En percentatge, les projeccions assenyalen que el PSOE baixaria “del 45% obtingut a les eleccions autonòmiques de 2023 al 40,8%” a l’estimació actual (Sigma Dos – CLM), la qual cosa situa la referència de 2023 al voltant del 45%.
  • PP:
    • 12 escons el 2023 (és la base des de la qual projecten tant NC Report com Sigma Dos)
    • Un 33,7% de vot el 2023, del qual les enquestes actuals parlen com a sostre previ (“per sota del 33,7% que va obtenir el 2023”) (NC Report – CLM).
  • Vox:
    • 4 escons el 2023, segons recorda Sigma Dos en projectar una pujada a 5–6 diputats.
    • Les fonts no especifiquen amb precisió el percentatge de vot de Vox el 2023; només indiquen que el 15,8% que se li atribueix a l’escenari futur seria el seu “millor resultat històric” a la comunitat.

Amb aquestes dades, el quadre de les últimes autonòmiques a Castella-la Manxa per als principals partits pot sintetitzar-se així:

  • PSOE: ~45% dels vots i 17 escons (majoria absoluta)
  • PP: 33,7% i 12 escons
  • Vox: 4 escons (sense percentatge precís a les fonts consultades)

No es disposa de més informació a les fonts consultades sobre el percentatge exacte de Vox el 2023 ni sobre altres candidatures menors, però la pròpia premsa política regional i els sondejos posteriors donen per consolidat aquest mapa a tres: un PSOE hegemònic però ja al límit de l’absoluta, un PP fort però insuficient i un Vox que completa el bloc de la dreta des d’una posició clarament ascendent.

Pots comparar aquests resultats amb els de les eleccions andaluses de 2018 i les autonòmiques de Castella-la Manxa de 2015 per veure l’evolució per blocs? Quins pactes de govern o suports parlamentaris s’estan valorant a Andalusia després de les eleccions de 2026 entre PP i Vox? Com podrien afectar els propers canvis a les enquestes de Castella-la Manxa a l’equilibri entre PSOE, PP i Vox de cara a les autonòmiques de 2027?

Juga

Posa a prova els teus coneixements amb FREN!

Quant en saps sobre aquest tema? Respon les següents 3 preguntes.

Quan començarà l'episodi de calor intens a Espanya segons les previsions?

Pregunta" 1 de 3

Quines regions d'Espanya es veuran més afectades per les temperatures extremes previstes?

Pregunta" 2 de 3

Quin és un dels principals riscos associats a aquest episodi de calor segons la notícia?

Pregunta" 3 de 3

Hola, soy Fren. ¿Cómo te ayudo?