Feijóo assenyala Sánchez i Puente pels accidents ferroviaris: "Si no dimiteixen ells, els dimitirem a les urnes"

La modernització dels sistemes de seguretat ferroviaris a Espanya no correspon a un únic projecte de llei amb una fase parlamentària comuna. Les actuacions localitzades es reparteixen entre iniciatives d'impuls i control ja debatudes, actualització normativa del Govern i contractes de modernització tecnològica. Per tant, no seria precís afirmar que tota la modernització està pendent d'esmenes o d'aprovació definitiva per les Corts.

Què s'ha tramitat al Parlament

Els antecedents parlamentaris més directament relacionats mostren actuacions de supervisió i impuls, no l'aprovació d'una llei específica que concentri la renovació dels sistemes:

• Congrés, 20 de maig de 2025. Es va aprovar una proposició no de llei sobre atenció a passatgers davant incidències extraordinàries. Incloïa elaborar un pla nacional de resiliència ferroviària i auditar els sistemes de senyalització i seguretat, inclosa la geolocalització en temps real. És una resolució d'impuls polític, no una norma que autoritzi per si mateixa instal·lacions o inversions. Així consta a la informació del Congrés.
• Congrés, 12 de febrer de 2026. Es va aprovar una altra proposició no de llei sobre actuacions urgents davant els problemes ferroviaris. El seu contingut abordava la seguretat, els protocols d'inspecció i manteniment i la seva adaptació a la densitat del trànsit. La seva fase parlamentària d'aprovació ja va concloure; no s'ha de confondre amb una llei pendent de desenvolupament. Vegeu la resolució anunciada pel Congrés.
• Senat, investigació parlamentària. La Comissió d'Investigació sobre l'estat de la xarxa ferroviària va celebrar compareixences durant 2026. El 21 de setembre va comparèixer l'expresidenta de l'Agència Estatal de Seguretat Ferroviària, Rocío Báguena. Aquest antecedent acredita activitat investigadora, però no equival a una fase d'aprovació legislativa ni permet presentar els seus treballs com una llei de modernització.

Quina actualització normativa està oberta

El procediment normatiu estatal més rellevant localitzat és el Projecte de Reial Decret pel qual s'aprova el reglament del sector ferroviari. Després d'una consulta prèvia celebrada entre el 28 d'octubre i el 18 de novembre de 2025, va passar a audiència pública el 25 de setembre de 2026, amb tancament previst el 12 de novembre de 2026.

A data de 30 d'octubre, per tant, està en audiència pública governamental, no en comissió parlamentària ni pendent de votació al Congrés. El projecte busca actualitzar el reglament davant canvis legals i normatius, inclosos els relatius a seguretat operacional i interoperabilitat. El termini es pot consultar a la audiència pública de Transports.

A més, ja es va publicar la Resolució de 27 d'agost de 2026 de l'Agència Estatal de Seguretat Ferroviària, que actualitza referències tècniques per autoritzar material rodant. El seu text recull que la Resolució 5/2026 va establir el calendari d'actualització del sistema ASFA, va aprovar noves especificacions i va crear el seu comitè tècnic. Aquesta actuació està publicada al BOE, no esperant aprovació parlamentària: resolució sobre material rodant.

La implantació tecnològica és un altre procediment

La substitució d'equips segueix el seu propi calendari de contractació, obres, proves i posada en servei. A la línia Madrid-Sevilla, la informació publicada per Demócrata el 28 d'octubre situa la implantació de l'ERTMS nivell 2 encara sense completar. El programa global de 780 milions comprèn nombroses actuacions, no únicament senyalització.

En síntesi: hi ha resolucions parlamentàries ja aprovades, un reglament en audiència pública i actuacions tècniques en execució. No consta una llei única de modernització la fase parlamentària de la qual pugui resumir el conjunt.

El ministre de Transports i Mobilitat Sostenible dirigeix la política estatal de transports i encapçala la gestió del departament. Les seves competències combinen les atribucions generals de qualsevol ministre amb les específiques del sector. Convé distingir entre el que decideix personalment i les funcions que la normativa assigna a la Secretaria d'Estat, les direccions generals i els organismes dependents.

1. Funcions com a membre del Govern

L'article 4 de la Llei 50/1997, del Govern li atribueix quatre funcions fonamentals:

• Desenvolupar l'acció del Govern en el seu departament, conforme als acords del Consell de Ministres i les directrius del president.
• Exercir la potestat reglamentària en les matèries pròpies del ministeri, dins dels límits legals.
• Exercir les altres competències que li atribueixin les lleis i les disposicions d'organització i funcionament.
• Refrendar, quan correspongui, els actes del Rei relatius a les seves competències.

Això no significa que pugui adoptar individualment qualsevol decisió: l'article 5 reserva al Consell de Ministres, entre altres funcions, aprovar projectes de llei, decrets llei i determinats reglaments.

2. Matèries sobre les quals exerceix la seva direcció

L'article 1 del Reial Decret 253/2024 delimita l'àmbit material del departament. Sota la direcció del ministre, comprèn:

• Infraestructures de transport terrestre, aeri i marítim de competència estatal, així com el control, l'ordenació i la regulació administrativa dels serveis corresponents.
• La mobilitat sostenible en les seves dimensions social, econòmica i mediambiental, inclosa la mobilitat activa.
• La planificació i programació d'inversions en aquestes infraestructures, matèries i serveis.
• L'ordenació normativa dels serveis postals.
• L'impuls i direcció dels serveis estatals d'astronomia, geodèsia, geofísica i cartografia.

Aquestes funcions s'han d'exercir respectant les competències d'altres ministeris i l'àmbit estatal definit per la norma; no equivalen a una competència general sobre qualsevol transport autonòmic o municipal.

3. Direcció administrativa, pressupost i personal

La Llei 40/2015, de Règim Jurídic del Sector Públic configura el ministre com a cap superior del departament. Entre les seves atribucions hi ha:

• Determinar o proposar l'organització interna i avaluar els plans d'actuació dels òrgans superiors i directius.
• Celebrar contractes i convenis dins de la seva competència i autoritzar les modificacions pressupostàries que li corresponguin.
• Nombrar i separar determinats responsables quan aquesta facultat no estigui atribuïda al Consell de Ministres o un altre òrgan, i elevar les propostes de nomenament reservades a aquell.
• Resoldre els recursos administratius que li corresponguin, decidir la representació ministerial en òrgans col·legiats i rendir el compte del departament davant el Tribunal de Comptes.
• Mantenir relacions amb les comunitats autònomes i convocar conferències sectorials i òrgans de cooperació.

4. Supervisió, execució i límits

El ministre exerceix el control d'eficàcia sobre els organismes públics dependents, amb els límits pressupostaris i estatutaris aplicables. Tanmateix, l'article 2 del Reial Decret 253/2024 assigna a la Secretaria d'Estat, sota la seva direcció, tasques de planificació, execució d'infraestructures i seguiment d'entitats com Adif-Alta Velocitat, Renfe-Operadora, Enaire i CEDEX.

La reforma de 2025 va reforçar en aquesta Secretaria d'Estat la coordinació de crisi i l'atenció a víctimes. Per tant, direcció política i responsabilitat ministerial no equivalen a gestió directa de cada actuació: per identificar qui autoritza, contracta o resol un expedient concret cal atendre a la seva atribució específica.

Abans de ser nomenat ministre de Transports i Mobilitat Sostenible al novembre de 2023, Óscar Puente havia desenvolupat una trajectòria centrada a Valladolid: primer com a dirigent del PSOE i regidor de l'oposició, i després com a alcalde durant vuit anys. Paral·lelament, va assumir responsabilitats en la direcció federal socialista i, el 2023, va fer el salt al Congrés dels Diputats.

Els començaments: militància i organització del PSOE

Nascut a Valladolid el 1968, Puente va estudiar Dret a la Universitat de Valladolid i va exercir com a advocat entre 1995 i 2015. La seva activitat professional va conviure durant anys amb la militància política: s'havia afiliat al PSOE el 1990, força abans d'ocupar responsabilitats institucionals. Aquests antecedents figuren a la seva biografia oficial de Moncloa.

La seva ascens dins l'organització socialista vallisoletana va començar el 2004, quan va assumir la vicesecretaria general de l'Executiva Provincial. El 2009 va passar a ser secretari general de l'agrupació municipal del PSOE de Valladolid, una responsabilitat que va mantenir fins al 2021. Al desembre d'aquest últim any va assumir la secretaria general provincial, diferenciada de la direcció de l'agrupació de la ciutat (biografia del Ministeri).

De l'oposició municipal a l'Alcaldia

El 2007 va ser escollit regidor de l'Ajuntament de Valladolid. Un any després va passar a presidir el Grup Municipal Socialista i es va consolidar com a dirigent de l'oposició. La seva primera etapa institucional va transcórrer, per tant, en l'àmbit local, on va romandre vuit anys abans d'arribar a l'Alcaldia (perfil a Demócrata).

El canvi va arribar el juny de 2015. Tot i que el PP havia estat la força més votada, Puente va reunir una majoria alternativa que li va permetre convertir-se en alcalde i posar fi a dues dècades de governs municipals populars. En assumir el càrrec va deixar l'exercici de l'advocacia, a què s'havia dedicat durant vint anys (Demócrata, trajectòria política).

El 2019 va renovar el seu mandat, aquesta vegada després que el PSOE guanyés les eleccions municipals. Va romandre al capdavant de l'Ajuntament fins al 2023. Durant la seva etapa municipal també va tenir responsabilitats a la Federació Espanyola de Municipis i Províncies: va presidir la Xarxa Espanyola de Ciutats Saludables entre 2015 i 2019 i posteriorment va ser vocal de la seva Junta de Govern (biografia del Ministeri).

La direcció federal del PSOE

Mentre exercia com a alcalde, va ampliar la seva presència en la política nacional. Va ser un dels suports de Pedro Sánchez a les primàries socialistes del 2017 i, després de la victòria d'aquest, va ser escollit portaveu de la Comissió Executiva Federal del PSOE. Va compaginar aquesta responsabilitat amb l'Alcaldia fins a l'octubre de 2021 (Demócrata, trajectòria federal).

2023: de l'Ajuntament al Congrés

Les municipals de maig de 2023 van marcar un altre canvi. El PSOE va tornar a ser la candidatura més votada a Valladolid, però l'acord entre PP i Vox va permetre que Jesús Julio Carnero accedís a l'Alcaldia. Puente va tancar així els seus vuit anys de govern municipal (Demócrata, perfil polític).

Després va encapçalar la candidatura socialista per Valladolid a les generals del 23 de juliol de 2023 i va obtenir escó. Al setembre va intervenir en nom del PSOE durant el debat d'investidura d'Alberto Núñez Feijóo, una actuació que va reforçar la seva projecció parlamentària. Dos mesos després va ser nomenat ministre: arribava al Govern amb experiència executiva municipal, responsabilitats orgàniques i una breu etapa com a diputat nacional (Demócrata, d'alcalde a ministre).