La confraria medieval que rep avui a Leonor: pescadors i famílies darrere del Poble Exemplari

El Premi al Poble Exemplar d'Astúries, concedit per la Fundació Princesa d'Astúries, reconeix els mèrits col·lectius de comunitats del Principat en la conservació de l'entorn i del patrimoni, el desenvolupament econòmic i social i la solidaritat. Per optar-hi cal presentar una candidatura raonada i documentada dins del termini de la convocatòria; la concessió correspon a un jurat que examina les propostes.

Qui pot optar i qui presenta la proposta

El reconeixement pot recaure en un poble, aldea, nucli de població, espai paisatgístic o grup humà d'Astúries. Per tant, no està reservat exclusivament a localitats: també poden obtenir-lo col·lectius la trajectòria dels quals respongui als fins del premi.

Poden presentar candidatures institucions, centres culturals, associacions de veïns, entitats, empreses i ciutadans particulars. La proposta ha d'identificar clarament la comunitat o col·lectiu candidat i justificar els seus mèrits. Quan es proposa un poble, aldea, nucli o espai paisatgístic, la candidatura ha de referir-se a un únic, segons les indicacions de la Fundació.

Criteris per a la concessió

D'acord amb el reglament del premi i la seva presentació oficial, es valoren actuacions destacades en un o diversos d'aquests àmbits:

• Entorn natural i ambiental: defensa, conservació i cura del medi.
• Patrimoni: conservació o promoció dels valors històrics, culturals o artístics.
• Desenvolupament econòmic i social: iniciatives que impulsen l'activitat i milloren la vida de la comunitat.
• Obres comunals: realitzacions fruit de l'esforç compartit.
• Solidaritat i cooperació: altres manifestacions extraordinàries de col·laboració col·lectiva.

La candidatura ha d'explicar què s'ha fet i per què resulta exemplar. Com a orientació pràctica, convé aportar proves de participació veïnal, continuïtat de les actuacions i resultats verificables. Aquesta recomanació serveix per fundamentar els mèrits, no constitueix un barem addicional de puntuació.

Tràmits i documentació

1. Complimentar el formulari oficial disponible a la web de la Fundació.
2. Adjuntar una proposta formal raonada que exposi els motius pels quals es sol·licita el reconeixement.
3. Incorporar documentació acreditativa sobre la localitat, espai o grup proposat, amb informació suficient per valorar la seva trajectòria i les seves actuacions.
4. Enviar la candidatura per correu electrònic a fpa@fpa.es, amb l'assumpte «Candidatura Premi Poble Exemplar»; per correu postal a la Fundació Princesa d'Astúries, carrer Plácido Arango Arias, 2, 33004 Oviedo; o presencialment a la seva seu social.
5. Comprovar l'acús de rebut: la Fundació ha de remetre'l al correu facilitat pel proponent en un termini de deu dies hàbils des de la recepció.

El formulari i les instruccions d'enviament es troben a la pàgina de presentació de candidatures. L'acús acredita la recepció, però no suposa la concessió del premi.

Termini, decisió i dotació

En la convocatòria de 2026, el termini per presentar candidatures, suports i adhesions va acabar el 9 de juliol a les 14:00 hores. Aquest termini ja està tancat i no s'ha de traslladar automàticament a futures edicions.

El jurat examina les candidatures i tria la guardonada. El 2026 van concórrer trenta propostes i el premi, dotat amb 40.000 euros, va recaure en la Confraria de Pescadors Santa Ana de Llanes. Segons Demócrata, el veredicte va destacar la seva sostenibilitat, innovació, solidaritat, difusió de la cultura pesquera i eficiència de gestió: un exemple de com poden combinar-se diversos criteris en una mateixa trajectòria col·lectiva.

En l'ordenament espanyol, la princesa Leonor encara no té poders propis ni competències decisòries definides en la Constitució com a tal. Les seves funcions deriven de dos elements: ser hereva de la Corona i el paper que el Rei, el Govern i la Casa de S.M. li van assignant dins de la representació institucional de l'Estat.

Base constitucional i posició jurídica

La Constitució de 1978 regula la Corona als articles 56 a 65. D'aquí se'n desprèn:

• El Cap de l'Estat és el Rei (actualment Felip VI). La Constitució no atribueix la Capitania de l'Estat a l'hereva, per la qual cosa Leonor no té potestats constitucionals pròpies.
• El títol de Princesa d'Astúries correspon a l'hereva de la Corona (art. 57.2 en connexió amb la tradició històrica). Aquest títol és la base del seu estatus institucional i d'altres dignitats associades (princesa de Girona i de Viana, duquessa de Montblanc, comtessa de Cervera i senyora de Balaguer, segons els usos tradicionals).
• Com a hereva, el seu paper principal és de successió assegurada: està cridada a ser la pròxima Cap de l'Estat, llevat de reforma constitucional o alteració en l'ordre successori.

Funcions oficials actuals

Encara que la Constitució no detalla competències per a la figura de la Princesa d'Astúries, en la pràctica Leonor exerceix diverses funcions oficials que es poden agrupar així:

• Representació institucional delegada: participa en actes oficials per delegació del Rei. Això inclou:
  • Presidir lliuraments de premis (per exemple, els Premis Princesa d'Astúries i els Premis FPdGi).
  • Assistir a celebracions d'Estat (Festa Nacional, actes commemoratius, homenatges a víctimes, etc.).
  • Visites oficials, principalment dins d'Espanya, i progressivament a l'exterior.
  En tots aquests casos actua com a representant simbòlica de la Corona i de la unitat de l'Estat, però no adopta decisions polítiques ni signa actes amb eficàcia jurídica pròpia.
• Continuïtat de la institució: la seva presència en actes polítics, culturals, científics i socials té una funció de projecció de futur de la monarquia parlamentària, reforçant la idea d'estabilitat en la capitania de l'Estat.
• Compromís públic amb valors constitucionals: en els seus discursos sol subratllar principis com la convivència democràtica, la igualtat de drets d'homes i dones, la pluralitat lingüística i cultural o el servei públic. No són competències normatives, però sí formen part del seu paper institucional de referència simbòlica, especialment envers la joventut.
• Vincles amb les Forces Armades: com a futura Cap de l'Estat i Capitana General dels Exèrcits quan regni, es forma en els tres exèrcits. Aquesta formació no li atorga encara comandament efectiu, però sí un rol institucional dins de la cultura de defensa i de la projecció de les Forces Armades.
• Relació amb la societat civil: a través de fundacions i actes públics (emprenedoria juvenil, innovació, cultura, ciència), assumeix un paper de patrocini moral i visibilització de projectes d'interès general.

Actes constitucionals futurs previstos

Encara que ja actua institucionalment, la Constitució preveu algunes funcions específiques que s'activaran en moments determinats:

• Jurament en complir la majoria d'edat: quan arribi als 18 anys, ha de jurar davant les Corts Generals guardar la Constitució i les lleis i respectar els drets dels ciutadans i de les Comunitats Autònomes. És un acte formal clau que consolida la seva condició d'hereva constitucional plenament responsable.
• Possible paper en la Regència: en escenaris excepcionals de minoria d'edat o inhabilitació del Rei, la Constitució preveu regències. En determinats supòsits, i en funció de les circumstàncies, l'hereva pot exercir o integrar-se en aquesta regència. No és una competència automàtica ara mateix, però sí una potencial funció constitucional lligada a la seva posició successòria.
• Futures funcions com a Reina: tots els poders constitucionals de la Corona (sancionar i promulgar lleis, proposar candidat a la Presidència del Govern, convocar eleccions i referèndums a proposta del Govern, etc.) es projecten sobre ella en el futur, un cop entronitzada. La seva preparació actual té per objectiu garantir que pugui exercir aquestes funcions amb coneixement i neutralitat institucional.

Resum

En síntesi, les competències de la princesa Leonor avui són sobretot representatives, simbòliques i preparatòries. No pren decisions polítiques ni exerceix potestats pròpies, però sí exerceix un paper institucional rellevant com a hereva de la Corona: representa l'Estat per delegació, impulsa valors associats a la Constitució, es vincula a les Forces Armades i a la societat civil i es forma per assumir, en el seu dia, les funcions plenes de Cap de l'Estat previstes en la Constitució.

L'activitat de les confraries de pescadors es regula mitjançant un marc estatal i autonòmic, completat pels estatuts de cada entitat. El seu nucli estatal està als articles 45 a 51 de la Llei 3/2001, de Pesca Marítima de l'Estat: són corporacions de dret públic, sense ànim de lucre, que representen el sector i col·laboren amb les administracions. La seva funció social combina serveis als seus membres, defensa d'interessos professionals i contribució al sosteniment de les comunitats pesqueres.

1. Llei 3/2001: naturalesa, funcions i organització

La Llei 3/2001, de 26 de març, publicada el 28 de març, continua sent la referència específica per a les confraries. Encara que ha estat parcialment derogada, la derogació efectuada per la Llei 5/2023 no comprèn els seus articles 45 a 51.

• Naturalesa jurídica: l'article 45 les defineix com a corporacions de dret públic, representatives d'interessos econòmics, amb personalitat jurídica i capacitat per complir els seus fins. Poden integrar armadors i treballadors del sector extractiu.
• Funcions: l'article 46 els atribueix consultar i col·laborar amb les administracions, exercir les funcions que aquestes els encomanin, prestar serveis als seus membres, representar i defensar els seus interessos i administrar el seu patrimoni.
• Govern democràtic: els articles 48 a 51 regulen la Junta General, el Cabildo i el Patró Major. Estableixen eleccions lliures, iguals i secretes, mandats de quatre anys i representació paritària de treballadors i armadors en els òrgans col·legiats.
• Representació conjunta: l'article 47 contempla la Federació Nacional, en la qual poden integrar-se les confraries i les seves federacions.

2. Regulació reglamentària i dimensió assistencial

El Reial Decret 670/1978, de 11 de març, constitueix un antecedent reglamentari fonamental, que s'ha de llegir conforme a la legislació posterior i a la distribució autonòmica de competències. Regula la seva col·laboració amb l'Administració en l'activitat extractiva i comercialitzadora, especialment artesanal i de baixura, i permet desenvolupar obres i serveis d'interès general.

El seu article 2 menciona expressament la col·laboració amb l'Institut Social de la Marina, sota les seves directrius. Aquesta previsió connecta directament amb la dimensió social i assistencial de les confraries, sense convertir-les en substitutes dels organismes públics de protecció social. El decret també preserva la llibertat sindical: les seves competències no desplacen els drets de les organitzacions de treballadors i empresaris.

La Ordre de 31 d'agost de 1978 desenvolupa l'organització, els òrgans rectors, el règim econòmic i aspectes electorals, sempre atenent la normativa autonòmica aplicable.

3. Pesca sostenible i funció social actual

La Llei 5/2023, de 17 de març, de pesca sostenible i investigació pesquera, complementa aquest règim. El seu article 54 preveu la participació d'entitats de dret públic i altres representants del sector en la política pesquera, mitjançant mecanismes consultius, el Fòrum Assessor de Pesca i comitès vinculats a plans de gestió o reserves marines.

La llei vincula la sostenibilitat amb l'ocupació, la fixació de població costanera i la conservació del patrimoni cultural. A més, la Llei 33/2014, de 26 de desembre, va incorporar a la Llei 3/2001 la igualtat de tracte i oportunitats i mesures de diversificació, inclòs el turisme mariner.

4. Aplicació autonòmica i estatuts

Per a una confraria concreta, resulta imprescindible aplicar també la normativa de la seva comunitat autònoma, que desenvolupa la seva organització, eleccions, tutela administrativa i funcionament, juntament amb els seus estatuts. Per tant, no existeix una única regulació estatal suficient: la funció social es concreta mitjançant els serveis prestats, les funcions encomanades i les regles territorials aplicables.