Més de 156 milions de ciutadans brasilers estan cridats aquest diumenge a una votació decisiva en la qual hauran d'optar entre dos dirigents i projectes que encarnen capítols oposats de la història recent del país: l'actual president Luiz Inácio Lula da Silva, veterà sindicalista forjat en la lluita contra la dictadura, i Flávio Bolsonaro, fill del militar i expresident Jair Bolsonaro, que capitalitza un moviment nostàlgic d'aquell règim autoritari.
Lula afronta aquesta segona volta impulsat per les últimes enquestes, després del dur revés que suposà la seva derrota en la primera ronda. El cap de l'Estat s'enfronta al repte de revertir aquell resultat, cosa que cap aspirant ha aconseguit fins ara en la major democràcia d'Amèrica Llatina.
El sondeig de Datafolha difós dijous apunta a un empat tècnic, amb el 50% dels sufragis per a cadascun. Per la seva banda, l'enquesta de la consultora Quaest atorga a Bolsonaro un 45% davant el 44% de Lula i recull, a més, que el alt nivell de rebuig del president --traç que comparteix amb el seu rival-- ha descendit cinc punts, fins al 47%.
El fort rebuig que desperten ambdós candidats reflecteix una polarització política extrema que transcendeix a aquesta cita electoral. Es tracta d'una fractura identitària i social que condiciona de manera directa el comportament dels votants, el to de la campanya i la futura capacitat de governar Brasil.
Amb gairebé la meitat de l'electorat declarant la seva animadversió cap a un dels dos aspirants, el marge per ampliar suports resulta gairebé nul. L'opció d'una tercera via va quedar descartada abans fins i tot de l'inici del procés, de manera que els indecisos, si acudeixen a votar, ho faran per qui percebin com el mal menor.
DOS MODELS ENFRENTATS
Lula i Bolsonaro simbolitzen dues visions radicalment oposades de país i, al mateix temps, s'enfrontaran a desafiaments diferents en funció de qui s'imposi a les urnes.
Amb un Congrés inclinat encara més cap a la dreta, es preveu un clima parlamentari molt més favorable per a Flávio Bolsonaro que el que ha hagut de gestionar Lula, el qual Executiu s'ha vist obligat a complexes negociacions per tirar endavant les seves iniciatives. En contrast, tot indica que un eventual mandat del candidat ultradretà toparia amb una contestació més intensa al carrer, amb previsibles protestes de moviments socials, mediambientals i de defensa dels drets civils.
No obstant això, serà clau per a ambdós el paper de la poderosa bancada lobbista del "centrão", un bloc informal de partits conservadors i fortament clientelars que es mou al voltant d'interessos com l'agronegoci, la seguretat i l'evangelisme, el que al Brasil es denomina la triple B: "Boi, Bala i Bíblia".
Encara que les polítiques dels anteriors governs de Lula van treure de la pobresa milions de persones mitjançant programes socials reconeguts internacionalment, com Bolsa Família, el seu projecte arriba a aquesta elecció mostrant signes de desgast, com va evidenciar la seva inesperada derrota en la primera volta.
El model de Lula arrossega l'absència de relleu generacional a l'esquerra brasilera, certa mirada nostàlgica a temps de bonança i l'impacte d'antics escàndols de corrupció. A això s'afegeix la dificultat per presentar propostes convincents davant de la inflació, malgrat les pujades salarials.
El balanç econòmic d'aquests quatre anys no ha estat catastròfic, però sí insuficient per consolidar el suport social del Govern, fins al punt que en els seus bastions tradicionals del nord-est s'ha registrat una lleugera disminució en el suport.
Bolsonaro, per la seva banda, recull l'herència política del seu pare i planteja una dràstica reducció de la despesa pública i del pes de l'Estat, amb una agenda que inclou privatitzacions, rebaixes generalitzades d'impostos, retallades en l'administració, explotació massiva de recursos naturals i una política de seguretat inspirada en el model de Nayib Bukele a El Salvador, amb endureixement de penes i rebaixa de l'edat de responsabilitat penal.
El seu possible desembarcament al Palau del Planalto aniria acompanyat, previsiblement, d'un perdó presidencial a son pare, Jair Bolsonaro, actualment en arrest domiciliari per motius de salut després de ser condemnat a més de 27 anys de presó pel seu paper com a ideòleg principal en l'intent de cop d'estat posterior a la seva derrota electoral de 2022.
Una victòria de Flávio Bolsonaro seria decisiva per a les aspiracions de llibertat de l'exmandatari, ja sigui mitjançant l'aprovació d'una llei d'amnistia en un Congrés favorable o a través d'un indult. Jair Bolsonaro forma part del grup de 1.400 persones condemnades pel assalt a les institucions al gener de 2023, a Brasília.
LES ELECCIONS ES DIRIMEN TAMBÉ EN XARXES SOCIALS
La polarització de la societat brasilera s'alimenta en bona mesura de la batalla digital que es lliura a les xarxes socials, on el bolsonarisme ha sabut desplegar amb més eficàcia les seves estructures que l'esquerra, fins al punt de provocar xocs judicials al Tribunal Superior Electoral (TSE).
Lula va demanar al TSE la nul·litat de la candidatura de Bolsonaro al·legant un suposat tracte de favor de Meta --la matriu de Facebook i Instagram-- pel que fa al contingut i a l'algoritme, subratllant la permissivitat amb la desinformació electoral finançada pel equip del candidat ultradretà.
La denúncia ha portat al TSE a imposar terminis a Meta per retirar aquests continguts i ajustar l'algoritme amb l'objectiu de garantir una estricta neutralitat, sota amenaça de fortes multes diàries, reobrint el debat sobre la influència de les grans tecnològiques en els processos electorals i la necessitat de la seva regulació.