Els agricultors espanyols es queixen del cost del carburant i els europeus critiquen al PE per mantenir la mesura que reduiria el preu del fertilitzant.

El Mecanisme d'Ajust a la Frontera del Carboni (CBAM) com a tal ja està plenament en vigor des de l'1 de gener de 2026, en virtut del Reglament (UE) 2023/956 adoptat el 2023. El que està en tramitació parlamentària ara a la Unió Europea és la seva revisió i reforç (ampliació de l'àmbit d'aplicació, tancament de llacunes i creació d'un fons temporal de descarbonització). Aquesta reforma es troba actualment en la fase de negociacions interinstitucionals (“trílegs”) entre Parlament Europeu, Consell i Comissió.

Què ha aprovat ja el Parlament Europeu

Segons la nota de premsa del Parlament Europeu de 15 de setembre de 2026, l'Eurocambra ha aprovat en Ple la seva posició sobre la proposta de modificació del CBAM i sobre el Fons Temporal de Descarbonització vinculat al mecanisme. Entre els elements clau d'aquesta posició hi ha:

• Ampliació de l'àmbit del CBAM més enllà de les matèries primeres (acer, alumini, ciment, etc.) a una extensa llista de productes transformats i béns intermedis, com cargols, fils, ressorts o determinats estris domèstics que incorporen acer i alumini.
• Reforç de les normes contra l'elusió: llindar més estricte per considerar que petites modificacions en un producte constitueixen una estratègia dirigida a evitar el CBAM, i facultat perquè la Comissió apliqui valors d'emissions per defecte del país d'origen quan es detecti un patró d'evasió.
• Rebuig d'una clàusula de salvaguarda que hauria permès excloure temporalment productes del mecanisme davant xocs extrems de preus, proposant en el seu lloc que els ingressos del CBAM es redirigeixin temporalment als sectors afectats.
• Procediments d'informació simplificats i assistència tècnica per a països menys desenvolupats, així com una exempció específica per a determinats fluxos d'electricitat procedents de tercers països necessaris per a l'estabilitat de la xarxa.

Sobre el Fons Temporal de Descarbonització, el Parlament recolza un instrument que doni suport als productors europeus exposats a la competència internacional, plantejant estendre el suport entre 2027 i 2029, incloure de forma expressa a productors de fertilitzants i usuaris intermedis i obrir l'accés a totes les empreses que utilitzin béns subjectes al CBAM com a insums productius.

Què ha fet el Consell de la UE

Per la seva banda, el Consell va informar el 12 de juny de 2026 que els Estats membres han acordat la seva posició (“enfocament general”) sobre el reforç del CBAM. Aquesta posició:

• Amplia també l'abast del mecanisme a una selecció de productes transformats, per evitar que el valor afegit es desplaci fora de la UE i s'incrementin les emissions en tercers països.
• Introdueix mesures addicionals contra l'elusió, incloent la incorporació de xatarra metàl·lica preconsum a l'àmbit d'aplicació i més eines per actuar davant pràctiques enganyoses en la presentació d'informes.
• Defineix amb més precisió el possible ús d'exempcions temporals en circumstàncies greus i imprevistes, acotant els criteris i el marge d'actuació de la Comissió.

El mateix Consell indica que la seva posició s'adopta “abans de les negociacions amb el Parlament Europeu”, és a dir, com a mandat per entrar en trílegs un cop l'Eurocambra adopti la seva posició, cosa que ja ha ocorregut segons la informació del Parlament.

Fase actual del procediment

Amb aquests passos, l'expedient es situa en la fase típica de la primera lectura avançada dins del procediment legislatiu ordinari:

• La Comissió va presentar una proposta de reglament per simplificar i enfortir el CBAM (inclosa l'ampliació a productes transformats i noves mesures antielusió).
• El Consell ha acordat la seva posició comuna.
• El Parlament ha aprovat el seu mandat de negociació en comissió (juliol de 2026) i l'ha refrendat en Ple al setembre de 2026, fixant formalment la seva postura.
• Després d'aquesta votació, la mateixa Eurocambra assenyala que està “llesta per iniciar les negociacions amb els Estats membres de la UE sobre la versió final del projecte de llei”.

En termes pràctics, això significa que l'expedient CBAM es troba avui en la fase de trílegs, on Parlament, Consell i Comissió negocien un text de compromís. Un cop hi hagi acord:

• El compromís es sotmetrà a votació final en Ple del Parlament.
• El Consell l'adoptarà formalment.
• El reglament modificador es publicarà al Diari Oficial de la UE i entrarà en vigor en la data que es fixi (generalment 20 dies després de la publicació).

Resum clar

Resumint: el CBAM bàsic ja està aprovat i operatiu, però la seva revisió per ampliar-lo, simplificar-lo i crear un fons de descarbonització està encara en tramitació. Tant Parlament com Consell ja han fixat les seves posicions i, a dia d'avui, el dossier es troba en la fase de negociació interinstitucional, prèvia a l'acord definitiu i a l'adopció formal de les modificacions.

El Parlament Europeu (PE) no gestiona directament la Política Agrària Comuna (PAC) ni la política comercial de la UE, però sí exerceix un paper decisiu com a col·legislador, òrgan pressupostari i fòrum polític. Les seves competències han crescut de forma molt notable amb els tractats de Lisboa i reformes anteriors.

1. Funció legislativa en política agrària

La PAC es basa en reglaments i altres actes jurídics de la UE. Des del Tractat de Lisboa, la majoria d'aquests actes s'aproven pel procediment legislatiu ordinari, en què el Parlament Europeu i el Consell són col·legisladors en peu d'igualtat.

• Codecisió sobre la PAC: el PE participa en l'aprovació de l'arquitectura general de la PAC (reglaments sobre pagaments directes, organització comuna de mercats, desenvolupament rural, condicionalitat, “plans estratègics” nacionals, etc.). Pot proposar esmenes, negociar amb el Consell i aprovar o rebutjar el text final.
• Influència sobre els objectius i equilibris de la PAC: a través de les seves esmenes, el Parlament influeix en qüestions clau com la distribució d'ajudes entre Estats i tipus d'explotació, l'equilibri entre enfocament productivista i ambiental, el suport a joves agricultors, petits productors o zones desfavorides.
• Actes delegats i d'execució: molts detalls tècnics de la PAC s'adopten mitjançant actes delegats o d'execució de la Comissió. El PE pot controlar aquests actes, oposar-s'hi en certs casos o exigir que es limitin les facultats delegades.
• Revisió periòdica: en cada gran reforma de la PAC (normalment coincidint amb nous marcs financers plurianuals), el PE torna a negociar el conjunt del sistema, incorporant prioritats polítiques noves (clima, biodiversitat, seguretat alimentària, benestar animal, etc.).

2. Competències pressupostàries en matèria agrària

La PAC és un dels capítols més importants del pressupost de la UE. El Parlament:

• Codecideix el Marc Financer Plurianual (MFP), que fixa els sostres de despesa per rúbriques, inclosa l'agropecuària, per a diversos anys. Sense el seu consentiment no pot adoptar-se un nou MFP.
• Aprova el pressupost anual de la UE juntament amb el Consell, podent modificar els crèdits assignats als diferents programes agrícoles dins dels límits del MFP.
• Controla l'execució del pressupost agrícola mitjançant el procediment d'“aprovació de la gestió” (discharge) en examinar els informes del Tribunal de Comptes i de la Comissió, podent formular recomanacions i crítiques a l'ús dels fons de la PAC.

3. Paper en la política comercial comuna

La política comercial és competència exclusiva de la UE i es gestiona principalment per la Comissió i el Consell, però el PE té avui un pes polític i jurídic clau:

• Consentiment a acords comercials: els acords de lliure comerç i d'associació que la UE conclou amb tercers països han de ser aprovats pel Parlament (consentiment). Sense vot afirmatiu del PE, l'acord no pot entrar plenament en vigor.
• Influència ex ante mitjançant resolucions: abans i durant les negociacions (per exemple, amb Mercosur, Canadà, Austràlia, etc.), el PE adopta resolucions que marquen línies vermelles polítiques: estàndards sanitaris i fitosanitaris, respecte a la PAC, clàusules de sostenibilitat, protecció d'indicacions geogràfiques, defensa dels agricultors europeus davant importacions sensibles.
• Control democràtic de la Comissió: el PE examina els mandats de negociació, demana transparència en els textos, organitza audiències amb el comissari de Comerç i pot exercir pressió política si considera que un acord perjudica el sector agrari o altres interessos europeus.
• Legislació d'acompanyament: moltes mesures comercials es concreten en reglaments (aranzels, instruments de defensa comercial, mesures de salvaguarda, adaptació a acords específics), on novament el PE actua com a col·legislador.

4. Funció de control polític i orientació estratègica

Més enllà de les funcions formals, el Parlament Europeu exerceix una intensa tasca de debat i control:

• Comissions parlamentàries: la Comissió d'Agricultura i Desenvolupament Rural (AGRI) i la de Comerç Internacional (INTA) elaboren informes, organitzen audiències amb experts i representants del sector, convoquen el comissari corresponent i formulen recomanacions polítiques.
• Preguntes i compareixences: els eurodiputats poden dirigir preguntes escrites i orals a la Comissió i al Consell sobre l'aplicació de la PAC, l'impacte d'acords comercials en sectors concrets o crisis de mercat, i exigir mesures (intervenció pública, ajudes d'emergència, clàusules de salvaguarda).
• Iniciativa política: a través d'informes d'iniciativa pròpia i resolucions, el PE marca agendes (per exemple, major alineació de la PAC amb el Pacte Verd, reforç de clàusules mirall en comerç per evitar dumping ambiental o social).

En conjunt, el Parlament Europeu és avui un actor central en la definició de la PAC i de la política comercial: no administra els fons ni negocia directament els acords, però condiciona el seu marc jurídic, el seu volum financer i la seva orientació estratègica, actuant com a principal garant de la dimensió democràtica d'aquestes polítiques.

Les ajudes i beneficis fiscals al carburant agrícola a Espanya s'articulen avui a través de diverses figures ja vigents (subvenció directa al gasoil agrari, devolucions de l'Impost Especial sobre Hidrocarburs i deduccions en IRPF), i tot indica que les “futures” ajudes seguiran utilitzant aquests mateixos canals. Els requisits clau perquè un agricultor pugui accedir-hi no són tant “nous” com el compliment rigorós de les condicions que ja marquen aquestes normes.

1. Subvenció de fins a 20 cèntims per litre de gasoil agrícola

Els reials decrets‑llei de març i juny de 2026 estableixen una ajuda de fins a 20 cèntims per litre per al gasoil d'ús agrari, prorrogada fins al 30 de setembre de 2026, gestionada per l'Agència Tributària (nota MAPA 20/03/2026 i 29/06/2026).

Requisits pràctics:

• Ser agricultor o ramader amb dret a devolució de l'Impost Especial d'Hidrocarburs (IEH) pel gasoil d'ús agrari. L'ajuda es “penja” d'aquest mecanisme: la subvenció es considera sol·licitada automàticament en presentar la petició de devolució de l'IEH.
• Consumir gasoil d'ús agrari (gasoil B) en el període subvencionable (el 2026, del 22 de març al 30 de juny, i després fins al 30 de setembre, segons la pròrroga).
• Declarar correctament el consum anual en la sol·licitud de devolució de l'impost; aquesta declaració és la base per calcular l'ajuda per litre.
• En la pràctica, estar inscrit en els registres d'explotacions agràries, ja que aquests registres s'utilitzen també per creuar dades de fertilitzants i gasoil en el paquet d'ajudes al sector agrari.

2. Devolució parcial de l'IEH per gasoil professional (art. 52 bis de la Llei 38/1992)

El règim de “gasoil professional” (article 52 bis de la Llei 38/1992 d'Impostos Especials i el seu desenvolupament a l'Ordre HFP/941/2022) està pensat per a transport i taxis, però també pot ser rellevant per a explotacions agràries amb flotes de transport pesat.

Requisits principals:

• Vehicles elegibles: transport de mercaderies per carretera ≥ 7,5 t, autobusos M2/M3 i taxis (art. 52 bis Llei 38/1992, Llei 38/1992).
• Inscripció prèvia al Cens de beneficiaris de devolucions per gasoil professional i de vehicles de la seva titularitat, mitjançant sol·licitud electrònica davant l'AEAT (Ordre HFP/941/2022).
• Ús de mitjans de pagament específics (targeta de gasoil professional, etc.) perquè el subministrament quedi identificat i generi dret a devolució.
• Respectar el límit màxim de litres amb dret a devolució per vehicle i any i conservar la documentació exigida.

Qualsevol futura ampliació d'ajudes sobre aquest règim previsiblement exigirà seguir donats d'alta en aquest cens i utilitzar els mitjans de pagament i traçabilitat ja previstos.

3. Devolució a agricultors i ramaders per gasoil B (art. 52 ter i Ordre EHA/993/2010)

Per al gasoil bonificat (epígraf 1.4 de l'article 50.1 de la Llei 38/1992), els agricultors i ramaders tenen un règim específic de devolució parcial de l'IEH (art. 52 ter, desenvolupat per l'Ordre EHA/993/2010, modificada per HFP/941/2022).

Requisits:

• Ser agricultor o ramader amb dret reconegut a l'article 52 ter.
• Haver adquirit gasoil bonificat (gasoil B) l'any natural anterior, per a tractors, maquinària agrícola, motors fixos o altres mitjans utilitzats a l'explotació.
• Estar inscrit al Cens d'Empresaris, Professionals i Retenedors en les activitats agràries corresponents durant l'any del consum.
• Presentar, des de l'1 d'abril de l'any següent, la sol·licitud electrònica de devolució a través de la seu de l'AEAT, incloent:
  • NIF del sol·licitant.
  • Identificació de tractors, maquinària o motors i litres consumits.
  • Dades dels establiments subministradors (CAE, factures, imports).
  • Compte bancari per a l'abonament.
• Conservar les factures de gasoil durant el termini legal, per si hi ha comprovacions.

4. Beneficis en IRPF vinculats al gasoil agrícola

En paral·lel, les ordres anuals de “mòduls” d'IRPF (per exemple, l'ordre per a la renda 2023, reflectida en la nota del MAPA de 19/04/2024, i la de renda 2024, nota de 30/04/2025) mantenen una reducció del 35 % del rendiment net per adquisició de gasoil agrícola i del 15 % per fertilitzants per a qui tributen en estimació objectiva.

Requisits bàsics:

• Tributar en estimació objectiva agrària (mòduls) en IRPF.
• Justificar la despesa en gasoil agrícola amb factures i consignar-la correctament en la declaració de la renda.

5. Perspectiva de futur

Les notes d'Agricultura i Hisenda apunten que el Govern vol mantenir la fiscalitat reduïda del gasoil agrícola (tipus molt inferior al general de l'IEH) i les devolucions, a més de les deduccions en IRPF, almenys mentre persisteixi la pressió de costos (paquet de 43 mesures i el seu seguiment del 20/12/2024).

En la pràctica, per aprofitar les futures ajudes fiscals a carburants, els agricultors espanyols haurien d'assegurar-se de:

• Estar correctament donats d'alta en cens d'empresaris agraris i, si escau, en els censos específics de devolució d'IEH.
• Comprar sempre gasoil amb factura i, quan correspongui, utilitzar els mitjans de pagament i targetes específiques.
• Presentar puntualment les sol·licituds de devolució de l'IEH i les declaracions d'IRPF aprofitant les reduccions previstes.

És previsible que qualsevol nova ajuda fiscal a carburants per al camp s'articuli sobre aquests mateixos mecanismes de devolució de l'IEH i de reduccions en IRPF, més que no pas crear règims totalment nous.