Investigadors, personal tècnic, associacions de criadors i professionals de l'àmbit ramader es donen cita des d'aquest dijous en el XV Congrés Ibèric de Recursos Genètics Animals, que té lloc a Palma, per intercanviar estudis i experiències sobre la conservació de les races autòctones, la millora genètica i la posada en valor dels productes derivats d'aquestes.
Segons ha detallat la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural en una nota, la trobada s'allargarà fins dissabte al campus de Palma de la Universitat de les Illes Balears (UIB).
La directora general d'Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural, Georgina Brunet, ha intervingut en la sessió inaugural del congrés, en què ha exposat la situació actual de les races autòctones de les Balears i les actuacions que es desenvolupen per a la seva protecció.
Durant la seva ponència, Brunet ha explicat que la notable diversitat de races i poblacions animals de l'arxipèlag està e"strechament vinculada" a la insularitat, a les particularitats climàtiques i ambientals de cada illa i a l'evolució històrica dels models de producció ramadera.
Ha indicat que, amb el pas del temps, la combinació d'aquests factors i la selecció realitzada pels ramaders ha donat lloc a un patrimoni ramader molt variat, resultat de l'adaptació dels animals a les condicions específiques de cada illa.
Actualment, ha destacat, aquesta riquesa es concreta en 33 poblacions animals reconegudes: 15 són races ramaderes incloses en el Catàleg oficial de races de bestiar d'Espanya, cinc corresponen a races canines i 13 es consideren agrupacions racials.
"Tenim una diversitat de races molt important per a un territori relativament petit. Algunes són prou conegudes, com el porc negre mallorquí, l'ovella mallorquina o la vaca menorquina, però formen part d'una diversitat ramadera molt més àmplia que mereix ser reconeguda i preservada en conjunt", ha assenyalat Brunet.
Les 15 races ramaderes incloses en el catàleg estan catalogades com a amenaçades, la qual cosa, segons la directora general, obliga a reforçar les polítiques que n'assegurin la conservació i la continuïtat. Ha recordat que el 1979, quan es va publicar el primer catàleg oficial estatal, a les Balears només constaven tres races: la raça bovina mahonesa, l'ovella roja mallorquina i la raça porcina balear.
Des de llavors, ha posat en valor, l'esforç conjunt de les associacions de criadors, els mateixos ramaders, la comunitat investigadora i les administracions ha permès localitzar noves poblacions, reconèixer oficialment races i posar en marxa programes de conservació i de cria. Algunes han mostrat una evolució positiva, com l'ovella mallorquina.
La conservació genètica com a eina clau
Un dels eixos del congrés és l'ús d'eines científiques per a la conservació de les races autòctones, àmbit en què l'Institut de Recerca i Formació Agroalimentària i Pesquera de Balears (Irfap) duu a terme tasques de conservació genètica i assessorament tècnic als programes de cria.
El banc de germoplasma de l'Irfap emmagatzema material genètic de 12 races i una agrupació racial, de les quals cinc compten amb una col·lecció completa. Així mateix, s'ha remès material duplicat de nou races al Banc Nacional de Germoplasma Animal, on tres d'elles també es conserven de manera íntegra.
Aquests bancs permeten salvaguardar material genètic i complementen la conservació que realitzen directament les explotacions. A aquesta tasca se suma la gestió dels llibres genealògics, els controls de rendiment i les avaluacions genètiques, eines que faciliten conèixer millor les poblacions, vigilar la consanguinitat i orientar els plans de cria.
Brunet ha insistit que la conservació genètica ha d'anar lligada a la continuïtat de l'activitat ramadera. "Podem tenir molt bones eines de conservació, però necessitem ramaders que continuïn criant aquests animals. I, perquè puguin fer-ho, també hem de parlar de la viabilitat econòmica de les explotacions, de la qualitat, de la comercialització i del valor afegit que tenen els productes procedents de les nostres races autòctones", ha remarcat.
El programa del congrés preveu ponències, presentacions científiques i taules rodones centrades en la caracterització de les races, els sistemes de producció, la sostenibilitat de les explotacions, la reproducció, la genètica molecular i els plans de conservació i millora.
Entre els treballs que s'exposaran figuren investigacions directament vinculades amb les Balears, com estudis sobre el porc negre mallorquí, la raça bovina menorquina, la gallina eivissenca i les races equines balears, entre altres exemples.
La jornada de cloenda, prevista per al dissabte, posarà el focus en la valorització dels productes obtinguts de races autòctones, amb sessions sobre comercialització, certificacions de qualitat, aprofitament de la llana i noves oportunitats per als productors. També s'analitzarà la connexió entre la conservació d'aquestes races i la rendibilitat econòmica de les explotacions.