El conseller d'Agricultura, Pesca, Aigua i Desenvolupament Rural de la Junta d'Andalusia, Ramón Fernández-Pacheco, ha subratllat que una de cada tres persones que reben ajudes per a la incorporació de joves al camp andalús és una dona menor de 40 anys. Es tracta d'una convocatòria dotada amb 130 milions d'euros que ha facilitat l'entrada de més de 2.500 joves a l'agricultura i la ramaderia a la comunitat.
En una entrevista concedida a Europa Press, Fernández-Pacheco ha situat aquest programa entre les iniciatives de les quals se sent "més orgullós" de la passada legislatura i ha remarcat que els seus resultats evidencien que Andalusia disposa d'un sector primari "modern, atractiu i amb futur".
"Hem atès el 100% de les sol·licituds" que complien els requisits de la convocatòria, ha indicat el conseller, qui ha posat l'accent en la presència femenina entre els nous professionals que han optat per dedicar-se a l'agricultura o la ramaderia. "Un de cada tres sol·licitants és una noia menor de 40 anys que decideix fer-se agricultora o ramadera a Andalusia. A mi em sembla espectacular", ha afirmat.
Fernández-Pacheco ha reconegut que el resultat d'aquesta convocatòria li genera una "especial il·lusió" i considera que, en aquest àmbit, es pot parlar d'"objectiu complert". No obstant això, ha refusat atribuir l'èxit únicament a la labor de l'Administració autonòmica i sosté que la forta demanda d'aquestes ajudes s'explica, sobretot, per l'atractiu que continua tenint el sector entre els joves.
"No perquè la Conselleria ho hagi fet bé, que crec que ho hem fet, sinó sobretot perquè demostra que tenim un sector modern, un sector atractiu i un sector que té futur. I aquesta és una gran notícia per Andalusia", ha manifestat. En aquesta línia, ha defensat que les subvencions públiques són clau perquè els projectes dels joves agricultors i ramaders puguin arrencar, però ha insistit que no són el motiu principal que porta a escollir el camp com a sortida professional.
El conseller ha explicat que, quan una persona amb 18 o 20 anys decideix a què vol dedicar-se, una de les primeres qüestions que valora és si podrà viure d'aquesta activitat. Per això, ha recalcat que les ajudes per incorporar-se al camp no són suficients per si soles per sostenir una trajectòria professional en l'agricultura o la ramaderia. "Ningú s'incorpora perquè la Junta et vagi a donar una ajuda als 18 anys i ja la resta de la teva vida, no", ha assenyalat.
A judici seu, la decisió d'apostar pel camp respon al fet que els joves perceben que es tracta d'una activitat econòmicament viable i que els permet desenvolupar el seu projecte vital. El titular d'Agricultura ha descrit les ajudes de la Junta com "aquest empentó" que facilita als nous agricultors i ramaders comptar amb una base econòmica suficient per transformar les seves idees en projectes consolidats. "Les ajudes de la Junta d'Andalusia són aquest empentó que et permet que el teu somni tingui pilars sòlids i que aquesta idea que tu tens al cap compti amb la finançament i el suport necessari com per poder dur-la a terme", ha explicat.
No obstant això, ha reiterat que la motivació principal per incorporar-se a l'activitat agrària ha de ser les oportunitats reals que ofereix el propi sector. Fernández-Pacheco ha destacat especialment el protagonisme de les dones en aquestes noves incorporacions, en una activitat històricament marcada per la presència majoritària d'homes.
Per al conseller, que més de 2.500 joves hagin decidit incorporar-se al camp i que les dones tinguin aquest pes entre les persones beneficiàries demostra que Andalusia avança "pel bon camí". Ha matisat, en qualsevol cas, que encara "queda molt per fer" i ha evitat "tirar les campanes al vol" o donar per solucionats els problemes de relleu generacional.
"Democratitzar" la tecnologia agrària
Entre les mesures que considera imprescindibles per seguir fent atractiva l'activitat agrària per als joves, Fernández-Pacheco ha situat la incorporació de noves tecnologies a les explotacions. A judici seu, la innovació pot contribuir a fer la feina més còmoda i augmentar l'atractiu de l'agricultura i la ramaderia per a les noves generacions, però ha advertit que l'accés a aquestes eines no ha de limitar-se a qui tingui una major capacitat econòmica.
Per això, ha defensat la necessitat de "democratitzar aquestes noves eines que la innovació ens dóna" amb l'objectiu de facilitar la feina diària i reforçar l'atractiu del sector. El conseller ha vinculat a més el relleu generacional a la capacitat del camp per mantenir la seva rendibilitat i ha recalcat que la Junta ha d'actuar en diferents fronts perquè agricultors, ramaders i pescadors puguin guanyar-se la vida amb la seva activitat.
En aquest sentit, ha citat aspectes com l'ús de matèries actives i fitosanitaris, la competència o la comercialització com alguns dels factors que condicionen la viabilitat de les explotacions.
Falta de mà d'obra i diàleg social
Junt amb el relleu generacional, Fernández-Pacheco ha situat la falta de mà d'obra entre els principals problemes als quals s'enfronten avui les cooperatives andaluses. "És un problema, jo m'atreviria a dir que, si no el primer, el segon o el tercer que tenen la gran majoria de les cooperatives de la nostra comunitat autònoma", ha assegurat.
El conseller ha indicat que aquesta preocupació se la traslladen de forma recurrent en les seves visites a cooperatives de tota Andalusia. A aquesta situació ha sumat el problema de l'absentisme laboral i ha cridat a reflexionar sobre si el marc normatiu actual permet compatibilitzar unes condicions laborals dignes per als treballadors amb la seguretat que, al seu judici, requereixen els empresaris quan contracten personal per a les seves explotacions o empreses.
En aquest punt, ha reivindicat el paper del diàleg social per afrontar aquest escenari i ha subratllat que l'Executiu autonòmic ho considera una prioritat. "Nosaltres som un Govern que el diàleg social el portem tatuat al front perquè el president Juanma Moreno ens ho indica des del primer dia a totes les conselleries", ha afirmat.
Front a això, el conseller ha criticat que el Govern d'Espanya, competent en la regulació de les condicions laborals, "fa molt de temps que va perdre aquesta bandera", una situació que, segons ha conclòs, "padeixem tots".