UPA C-LM avisa d'un possible col·lapse del vi si la campanya és normal i el mercat no l'assimila

UPA C-LM adverteix que una verema normal podria provocar el col·lapse del sector vitivinícola europeu per la caiguda del consum i la manca de rendibilitat.

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

2 minuts

Més llegides

Elecciones 29N · Encuestas

La media de las encuestas

Media a 13 de noviembre de 2026 · 15 institutos

  • PP31,4 %
  • PSOE26,8 %
  • Vox19,1 %
  • Frente Amplio6,3 %
  • ERC2,4 %
01020304050ene 2024jul 2024ene 2025jul 2025ene 2026jul 2026

Media del último estudio de cada instituto en 30 días y su evolución semanal desde el 23J. Partidos con al menos un 2 %.

Todas las encuestas

Elecciones generales del 29 de noviembre · Demócrata

La Unió de Petits Agricultors i Ramaders (UPA) de Castilla-La Mancha ha tornat a posar el focus en la «delicada situació estructural» que viu el sector vitivinícola europeu. El seu responsable de Vi, Alejandro García-Gasco, ha exposat aquest escenari tant a la reunió del grup de treball Vi del Copa-Cogeca com al grup de diàleg civil de la Comissió Europea.

Durant la seva intervenció, García-Gasco ha descrit un context «crític» i ha subratllat l’urgència de «prendre mesures al respecte». UPA ha plantejat què passaria a Europa si es registrés una campanya de producció considerada normal, sense la reducció derivada dels fenòmens meteorològics extrems i del canvi climàtic que, en els últims anys, han provocat veremes més curtes, segons ha detallat l’organització en una nota de premsa.

En aquest escenari de «descens sostingut» del consum, «volum elevat» d’existències d’enllaç i «la pressió de la inflació», una collita en paràmetres habituals «abocaria el sector a un col·lapse de difícil gestió».

L’organització també ha insistit en «l’anomalia que ofega els productors», en constatar que el mercat ja no compensa la caiguda de la producció.

Contràriament al que marca la tradicional llei d’oferta i demanda, la reducció dels volums no troba «consol ni compensació» en els preus que perceben els viticultors, que veuen com la seva rendibilitat es deteriora campanya rere campanya, una situació que UPA fa temps que denuncia.

Davant d’altres sectors clau com el de l’oli d’oliva, que compta amb mecanismes d’emmagatzematge per modular l’oferta en moments de desequilibri, UPA lamenta que el vi encara no tingui «eines eficaces» d’intervenció i de gestió de crisis.

En el cas espanyol, l’organització agrària adverteix que l’arrencada de vinya no s’està abordant com una estratègia sectorial ordenada, sinó que molts agricultors estan optant per arrencar els seus ceps per decisió pròpia, «empenyuts per la manca de rendibilitat», amb l’objectiu de transformar les seves explotacions cap a conreus amb més perspectives econòmiques.

Davant d’aquest panorama, UPA defensa que la conjuntura actual fa que «és necessari abordar una reestructuració del sector vitivinícola europeu que involucre de manera corresponsable tots els Estats membres i tots els viticultors, sense excepcions», ha assenyalat García-Gasco.

"És el moment de buscar solucions alternatives a la mera reducció del potencial productiu europeu, mentre es manté oberta la porta a importacions de vi procedents de tercers països", ha sostingut.

Des de l’organització es considera que aplicar retallades internes sense limitar la competència exterior implica "assumir un risc inacceptable derivat de la globalització que penalitza directament el productor europeu".

En les reunions celebrades els dies 12 i 13 de novembre, tant per via telemàtica com de forma presencial a Brussel·les, el representant de UPA ha recordat a les institucions de la UE que els ritmes administratius no es corresponen amb la realitat diària del camp.

"El vinya no entén de terminis ni de reformes; el canvi climàtic impacta directament en les campanyes", ha indicat. "El viticultor ja no pot més", ha conclòs el responsable de Vino de UPA, reclamant davant les institucions europees articular mesures urgents que permetin pal·liar una crisi "d’extrema gravetat".